TORRE DEL MIR (o MIRA) des de Coll d'Ares

Excursió fàcil de fer tot vorejant la frontera amb França. La torre del Mir o del Mira és una torre de guaita de l'edat mitjana situada a Prats de Molló. La torre ha estat restaurada i es pot pujar a la terrassa superior, des d'on es tenen bones vistes de la plana del Rosselló i les muntanyes que conformen la vall del Tec (Roc Colom, Crestes de Rojà, Costabona...)

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha a Coll d'Ares, punt d'encreuament de diversos camins. 

Agafem el camí que comença just al marge esquerre de la carretera, està marcat amb marques grogues d'itinerànnia i amb marques grogues i vermelles (camins francesos). 

El camí marxa força de planer, fins arribar al Coll de Pixadors.

Coll de Pixadors

Ara el camí va seguint la carena i la ratlla fronterera. Hi ha alguna pujada, però totes són de bon fer. 

Quan fa una mitja horeta que que començat a caminar, arribem al Pic del Pastoret, on han assenyalat el cim amb un bon grapat de pedres. Tot són pastures i s'agraeix quan de tant es tant es passa per alguna pineda, on l'ambient es refresca. 

Pic del Pastoret

Uns 20' més tard, arribem a la collada de Prats. Continuem per la carena. Aquesta zona ha estat recentment tal·lada i hi ha un gran amuntegament de troncs ben apilats. 

Collada de Prats

Tot seguit, arribem a les basses de Puig Sec... tot i que el nom és en plural, només sabem veure una bassa, i l'estat de l'aigua no és gaire recomanable... tot i que es veuen petjades d'animals i que per tant la deuen fer servir per abeurar-se, el color de l'aigua és fangós i sembla mig podrida. 

Basses de Puig Sec

En aquest punt deixem les marques grogues d'itinerànnia, que segueixen cap a Fabert, i girem a la dreta. Entrem en territori francés. De seguida trobem una pista forestal que mena força a prop de la torre. La seguim uns minuts fins que trobem una fita de pedres a la dreta, és una petita drecera que ens permetrà estalviar-nos un parell de revolts de la pista de terra. 

Un cop retornats a la pista, l'anem seguint fins que aquesta gira a la dreta i ens queda un camí al davant. Hem de seguir el camí i en pocs minuts haurem arribat a la Torre del Mir. 

Torre del Mir (exterior)

Torre del Mir (interior)

Donem la volta a la torre, pugem a dalt a la terrassa superior a contemplar el paisatge i busquem una ombra per esmorzar. Com ja he comentat, la torre ha estat restaurada, però no han mantingut les voltes de pedra que aguantaven els sostres dels dos pisos interiors. Han col·locat una barana de ferro a tot el voltant que permet anar enllaçant els trams d'escales, que sempre van per dins la paret de la torre.

vistes des de la Torre

Per retornar al cotxe, desfem el camí fins a trobar la pista de terra. La seguim uns minuts fins que arribem a un revolt molt tancat a la dreta. Aquí deixem la pista momentàniament i enfilem prats enllà per estalviar-nos un tros de pista. 

Anem seguint la pista, que passa per dins el bosc i s'agraeix la ombra. Sota als pins hi ha moltes gerderes i aprofitem per menjar-ne alguns dels seus fruits. 

Al cap d'uns 10' arribem a la Collada de Prats, on ja hi hem passat. Es podria tornar per la carena, però decidim seguir la pista ja que hi ha més ombra. 

Uns 20' més tard ens trobem amb una portella de ferro, que es pot travessar perfectament pel costat dret.

Continuem per la pista i  passem per una bonica fageda, quina frescor dóna!

Sortint de la fageda, la pista es va acostant a la carena. No està marcat o no ho hem sabut veure, però cal deixar la pista i enfilar prats amunt fins anar a trobar la carena, al Coll de Pixadors.

Des d'aquest punt, només cal seguir el camí que hem seguit el matí i que ens retornarà al Coll d'Ares. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

blau: camí d'anada
groc: camí de tornada

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep

Temps total: 3h 41'