diumenge, 21 de maig del 2017

ST MIQUEL DE CASTELLÓ des de Bracons

La ruta que fem avui comença a la Collada de Bracons i acaba a Sant Miquel de Castelló (Falgars). D'anada fem la carena de Serra del Llancers i de tornada passem per la fageda de la Grevolosa.



Deixem el cotxe dalt la Collada de Bracons, en aquest mateix punt també comença el camí que ens porta al Puigsacalm. Nosaltres, però, agafem la carretera que surt a l'esquerre. 
Al cap d'uns 100 m deixem la pista forestal per agafar un camí de l'esquerre, sempre seguirem les marques grogues d'Itinerànnia. El camí comença amb una pujada força dreta per després anar combinant petites pujades amb força trossos planers. Aquesta part del corregut passa enmig d'una bonica fageda.
Anirem seguint aquest corriol durant una hora fins a arribar al Pla del Llancers. 
En aquest punt hi ha un encreuament de camins, nosaltres agafem el de l'esquerre, sempre seguint les marques grogues. 




des del primer mirador

Al cap d'uns 15 minuts, a la nostra esquerre surt un petit camí (sense senyals)  que ens porta al primer dels miradors que anirem trobant. Podem veure el Puigsacalm, Sant Magdalena i la plana de la Vall d'en Bas. Retornem al camí principal. 









Font del Llancers


Encara trobem un altre mirador i tot seguit la Font del Llancers. A partir del segon mirador el camí es converteix en una pista forestal. Tan el camí com la pista passen tota l'estona per la baga i són molt humits i enfangats.






Quant portem 1h 50' caminant, sortim del bosc, som als rasos de Pibernat. Estant netejant el bosc i no hi ha totes les marques grogues que hi hauria d'haver, però el sentit comú ens fa anar seguint la pista forestal fins que trobem un camí a la nostra esquerre.


ras de Pibernat
Moment en que deixem la pista forestal per agafar el camí de l'esquerre


L'anirem seguint fins a trobar el pal d'Itinerànnia G64 (Rasos del Pibernat). Trobem el GR2 que en aquest punt connecta Falgars amb Joanetes.





Nosaltres seguim direcció Joanetes durant un minut, moment en que a la nostra dreta surt un camí. L'hem de seguir.
El camí enfila dret, però en pocs moments arribem a l'ermita de Sant Miquel de Castelló.



Fa 2h i 5' que hem començat a caminar. La nostra idea és dinar en aquest punt, tot contemplant les boniques vistes i panoràmiques que ens ofereix l'indret.


Sant Miquel de Castelló





Ben dinats i amb la panxa plena, desfem el camí fins a Pla del Llancers.
La tornada se'ns fa pesada, hem parat massa estona. Dinar a mig camí no ha estat bona idea.




Quan tornem a ser a l'alçada dels rasos de Pibernat, la natura ens ofereix un bonic espectacle:
fruit del cel enteranyinat podem contemplar un halo solar.






Pla del Llancers

Quan som a Pla del Llancers, deixem al camí que hem fet el matí per agafar el que ens queda a l'esquerre. A partir d'ara no seguirem les marques grogues d'Itinerànnia, sinó que de tant en tant trobarem uns pals indicadors propis de la Fageda de la Grevolosa.





El camí baixa molt dret durant uns 10 minuts, per després anar marxant força de planer. El camí passa primer per un bosc de roures i a mesura que ens anem acostant a la Fageda, el faig va guanyant terreny. Anirem creuant petits torrents, casi tots sense aigua. També trobem un mirador del Collsacabra (mirant el mapa creiem que a l'alçada de els Codiners)




Passada una hora des de Pla Llancers trobem aquest pal indicador. Ara el camí passa a ser pista forestal i compartim recorregut amb el GR151.1. Els faigs cada vegada són més grans i espectaculars.




Font de la Grevolosa
Arribem a la font de la Grevolosa, on aprofitem per beure una mica.
En aquest punt decidim que més endavant vindrem a fer una passejada per la Fageda amb més tranquilitat. Els arbres més monumentals ens han quedat un xic més avall de la Font, en un altre camí que hauríem de resseguir i que ens faria perdre metres per després haver de tornar a pujar. És millor continuar endavant i anar guanyant alçada. Ja hi haurà temps per tornar.



El camí per sortir de la Fageda de la Grevolosa puja dret, fins que trobem una carretera nova que han fet per desemboscar. Decidim seguir-la per tal d'evitar el corriol costerut. Aquesta carretera l'anirem seguint fins a trobar el cotxe, mitja hora més tard.


Acompanyants: Pau, Jordi, Jesús i Amani

Temps total: 5h 5' (més 1h 15' per dinar)















dijous, 18 de maig del 2017

STA MAGDALENA DE MONTPALAU

Avui hem visitat l'ermita de Santa Magdalena de Montpalau, del municipi d'Argelaguer.

Tot i ser una ermita d'Argelaguer, el camí que seguirem nosaltres l'agafem al poble veí de St Jaume de Llierca.

Deixem el cotxe al carrer major de St Jaume de Llierca, just davant la fàbrica d'embotits Monter.


De seguida trobem un pal indicador d'itinerannia, el G51 (Sant Jaume de Llierca). És un pal amb moltes indicacions i cap que anomeni l'ermita que volem visitar.
Hem de seguir la indicació de l'esquerra (direcció a Argelaguer) que ens fa deixar el carrer major per agafar la carretera del molí.



Anirem seguint les marques grogues d'itinerània que ens porten a creuar el Fluvià per una passera.
Just després trobem el pal indicador G177 (Crta del Molí). Seguirem el camí marcat com a Itinerari la pujada a Sta Magdalena de Montpalau.
És qüestió d'anar seguint la pista de terra i les marques grogues.  Just abans de trobar-nos amb una carretera asfaltada, el camí gira a la dreta (hi ha un cartell verd força desgastat que també ho indica).
Ara la pista s'enfila de valent i agraïem que el dia sigui una mica ennuvolat.




l'ermita


Quan portem mitja hora des que hem començat a caminar, arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Montpalau. Aprofitem per mirar les vistes i llegir un panell de Garrotxa Cultour. Segons el plafó, les restes que es veuen són de l'antic castell de Montpalau.


vistes des de l'ermita


restes del castell de Montpalau


El camí de baixada s'agafa al peu de les restes del castell. És un corriol que baixa força dret fins a arribar a la carretera que porta a la Miana. Seguirem a la dreta fins a trobar el pal indicador G178 (Crta de la Miana). En aquest punt, per retornar cap a Sant Jaume de Llierca s'ha de seguir cap a la dreta.


Com que és aviat, i hem anat més ràpid del previst, decidim anar cap a l'esquerra, direcció al Torn.

No passen ni 5 minuts que tornem a trobar un altre pal indicador, en aquest cas el SJLL3 (Torrent de la Miana). En aquest pal trobem un cartell que diu Ruta de la Capelleta, com que en el pal d'Itinerànnia de St Jaume també està assenyalada aquesta ruta, decidim que seguirem aquest itinerani per retornar al cotxe. Aprofitem aquest punt per fer un petit mos.


Seguim el corriol indicat, tot i que es va enfilant, és de bon fer, sobretot la part inicial que passa entremig d'un alzinar.

Quan portem 20 minuts caminant, trobem el pal indicador SJLL5 (Capelleta). Seguim el camí tal i com ens indica el cartell i arribem a una casa enrunada.
A partir d'aquí perdem les marques grogues (encara no sabem com) i el camí que ens pensàvem que era el bo es converteix en un camí de senglars. Decidim continuar ja que no pot quedar gaire per arribar a baix, sempre seguint el caire i mirant de tant en tant el Google Maps a veure si anem en la direcció que volem. Trobem una parada de caçadors i finalment un camí que ens porta darrera una casa mig en obres. Ja tornem a ser a la "civilització". Trobem la carretera de la Miana i continuem cap a l'esquerra, ara ja no la deixem més!

Just abans de creuar el Fluvià, a la dreta, ens queda la Font de la Puda (tot i ser tant a prop de St Jaume de Llierca, pertany al terme d'Argelaguer).

Al costat de la Font hi ha un espai acondicionat com a zona de bany.

zona de bany

La Font de la Puda











riu Fluvià




















canal 




Després d'atrevessar el riu Fluvià, el camí enfila cap a l'antic recinte de la fàbrica tèxtil la Brutau, on encara es conserva la xemeneia i el
canal d'aigua. Hi ha un plafó de Garrotxa Cultour amb informació.




Acabem la caminada amb bon regust de boca tot i no saber encara a on ens hem perdut.
Quedarà per un altre dia mirar de trobar la Capelleta.



Acompanyants: M'ªÀngels, Cuca i Lluna

Temps total: 2h 45' (amb l'esmorzar i l'embardissada inclosos)



dijous, 4 de maig del 2017

MARE DE DÉU DEL COS DE MONTAGUT

La passejada d'avui ens portarà a la capella de la Mare de Déu del Cos de Montagut des de Castellfollit de la Roca.
El dia que vam anar a la Devesa  (entrada del blog 20 d'abril) vam veure la capella i ens vam dir que pròximament hi aniríem a fer una visita, i el dia ja ha arribat.

Ahir va ploure tot el dia, però això no ens desanima, tot i que sabem que probablament acabarem molles de peus.
Deixem el cotxe a l'aparcament del restaurant Mont Roc (també conegut com El Parador) i seguim la carretera que va a Oix durant uns 100m. Trobem el pal indicador d'Itinerànnia G19 (Carretera d'Oix) que ens fa agafar un camí que surt a la dreta. L'anem seguint, sempre tinguent en compte les marques grogues, durant uns 3/4 d'hora, moment en que arribarem a la capella.

El camí va combinant pista forestal, camí de terra i camí empedrat, casi tota l'estona passem per dins un bosc d'aulines, tret d'un petit clap molt empedrat on trobem molta farigola i vegetació típica de roca.



des de dalt el Cos








estava força encalitjat
















entrada de la capella





Quan arribem a la Capella de la Mare de Déu del Cos, trobem un plafó informatiu de Garrotxa Cultour on hi ha una breu explicació de l'origen de la capella. Sempre va bé llegir-ho per saber una mica més d'on ens trobem.
Arofitem les vistes per fer un petit mos abans de continuar.


conjunt de la capella, restes de muralla i torre defensiva

El camí continua per darrera la torre defensiva, cosa que ens permet veure-la de més a prop. 



Al cap d'uns 10 minuts trobem un encreuament. Si continuéssim recte aníriem cap a Montagut, tot seguint les marques d'Itinerànnia. Nosaltres agafem el camí que marxa cap a la dreta, ja que ens portarà a la Cometa, sense haver de passar per Montagut. El camí és força dret i com que és moll hi ha llocs on és fàcil patinar. El seguirem uns 15 minuts.


Anem a parar a una carretera asfaltada i la seguim un tros. Al cap d'un parell de revolts trobem una pista de terra que marxa cap a la dreta. Decidim seguir-la a veure cap a on ens porta. No passen ni 5 minuts que veiem un camí a l'esquerre que marxa avall, direcció a la Cometa i l'agafem.

Sortim darrera les últimes cases de la urbanització de la Cometa i intuïtivament anem seguint els carrers fins a arribar a la carretera que uneix la Cometa amb Montagut. Allà tornem a trobar els senyals grogs d'Itinerànnia, que a partir d'ara i fins al final de la caminada anirem seguint.

Arribem a la carretera vella de Castellfollit i la seguim uns 15 metres fins a arribar al trencant d'anar als Angles, travessem l'A-26 per sota i anem seguint la carretera fins a trobar el pal indicador d'Itinerànnia MiO 01 (Camí de la Devesa). Agafem el camí direcció Castellfollit de la Roca.

A partir d'aquí el camí és el mateix que vam fer el dia que vam anar al Santuari de la Devesa però en direcció contrària.


Acompanyants: MªÀngels, Cuca i Lluna

Temps total: 2h 40' (amb 15 minuts d'esmorzar)



dilluns, 1 de maig del 2017

SALT DEL SALLENT PEL CAMÍ DELS MATXOS

Aparquem el cotxe a la zona de pícnic El Pla d'en Xurri, a uns 5 minuts del poble de St Privat d'en Bas.



Just a l'aparcament, hi ha un pal d'encreuament d'Itinerànnia G58 (Pla d'en Xurri), veurem que també hi ha l'indicador verd que ens portarà al salt del Sallent.
Seguim una pista de terra.


Al cap d'uns minuts de caminar, trobem un pal indicador on ens assenyala dos camins per pujar a dalt del Salt del Sallent. Per la dreta del salt, es puja pel camí de les Escales i per l'esquerra, pel camí dels Matxos.
Avui obtem per pujar pel camí dels Matxos ja que ahir va ploure i preveiem que serà moll i enfangat. 


De seguida el camí s'enfila, tal i com pensàvem, molt enfangat. Anirem combinant camí amb pista durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps el camí de terra es converteix en camí empedrat, vestigi de temps reculats, quan aquest camí deuria ser més important i utilitzat del que ho és ara. 











Atravassem tres torrents: el torrent de les Olletes, el torrent dels Xerrics i el Rec del Ginebrar.

No passen ni 5 minuts des que travassem l'últim rec que sortim a la pista de terra que arriba fins a Sta Magdalena del Mont. Trobem el pal indicador G56 (Els Restobles). Seguirem cap a la dreta.

Ara, hem d'estar al cas ja que hem de deixar el camí marcat per Itinerànnia per un que surt a la dreta (hi ha un cartell que indica el mirador del Salt del Sallent).

El camí està molt marcat i trepitjat, així que no hi ha pèrdua. 

Nosaltres primer anem just sobre el salt del Sallent i després de contemplar les meravelloses vistes que hi ha, ens dirigim cap al mirador des d'on podem gaudir del Salt en tota la seva plenitud. 

Des del cotxe fins al Salt del Sallent tardem 1h i 20'



des del Salt




el Salt des del mirador




















Per tornar al cotxe reculem sobre les nostres passes i tornem a baixar pel camí dels Matxos.

Una altra opció, sempre i quan el terreny sigui eixut, és baixar pel camí de les Escales i així fas una ruta circular, que sempre és més agraït. 


Acompanyants: Pau, Cuca i Lluna

Temps total: 2h i mitja