REFUGI VELL DE ULLDETER I COLL DE LA MARRANA

L'excursió d'avui és senzilla de fer, ideal per fer sense presses i buscar la fresca, que aquests dies de calor és el que més ens convé. 

foto extreta de la viquipèdia, 1918

Per anar al refugi vell d'Ulldeter deixem el cotxe a l'últim revolt de la carretera d'accés a les pistes d'esquí Vallter 2000. No hi ha pèruda possible perquè sempre hi ha cotxes aparcats. 

Cal agafar un camí que surt just al revolt per, després d'una pujada, enllaçar amb el GR11.

Quan portem uns 15 minuts de caminada, on s'ha anat combinant pujada amb alguns trams més de planer, travessem el riu Ter mitjançant una palanca de fusta. En aquest punt, el riu és un petit rierol. 

Ara toquen uns 7 minuts de pujada més intensa per arribar al refugi d'Ulldeter. Passat el refugi, cal anar seguint el GR11, força de planer, fins arribar a un pal indicador. En aquest punt, deixem el GR11 i  agafem el camí de la dreta, indicat amb el nom de "refugi vell d'Ulldeter". 

Tornem a travessar el Ter per una altra palanca de fusta i enfilem un petit tram que ens durà al refugi vell, actualment en ruïnes. 

L'antic refugi estava construït damunt d'un pla. A la única paret que han mantingut en peu, hi ha una placa per recordar l'any en que la varen consolidar. El refugi va ser inagurat el 1909 i dinamitat pels franquistes al finalitzar la guerra per tal que els maquis no el poguessin utilitzar (+ info a la viquièdia).

paret consolidada de l'antic refugi

placa commemorativa

antic refugi amb el Gra de Fajol 

Després d'esmorzar tot contemplant les vistes dels dos Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Portella de Mantet... agafem el camí que surt del mateix refugi i que ens durà al Coll de la Marrana passant per l'estany Fonedís. Per aquesta zona també hi ha d'haver el naixement del Ter, però error nostre, no el busquem prou bé i com que tampoc sabem trobar els indicadors, ho deixem estar per una altra ocasió. 

El camí és de molt bon fer i al cap de 20 minuts enllacem amb el GR11. Pel camí hem deixat enrere dues petites basses i una zona humida... una de les tres deu ser l'estany Fonedís...

zona humida, possible estany Fonedís?

Ara toquen 15 minuts de pujada que, agafats amb calma, ens duran dalt del Coll de la Marrana. El camí és molt transitat i cal seguir les indicacions que han posat els del Parc Natural, ja que hi ha gent que encara se les salta i puja per on vol i constribueix a degradar l'entorn. 

Un cop a dalt, només ens queda contemplar les boniques vistes i esperar els companys que han anat a coronar el pic de Bastiments. 

Bastiments des del Coll de la Marrana

Per retornar al cotxe, només caldrà desfer el camí i anar seguint el GR11. No té pèrdua. 

Mapa amb el recorregut fet en blau fosc. El camí marcat en blau clar és el que cal seguir per pujar a Bastiments. 

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep
Temps total: 1h 40' del cotxe al coll de la Marrana passant pel refugui vell

COSTABONA des de la Collada Fonda

L'excursió per pujar al Costabona comença a la Collada Fonda. A aquest punt d'inici s'hi arriba per la pista que uneix Setcases amb Espinavell. Aquesta carretera és de terra compactada i actualment està en bon estat excepte en un punt on hi ha una esllavissada i que ja estan reparant. Nosaltres agafem aquesta carretera per Espinavell. Un cop a la Collada Fonda, just abans del pas canadenc, aparquem el cotxe.
   

El camí s'agafa just al costat del filat que separa les pastures de Setcases amb les d'Espinavell. Seguim les marques vermelles i blanques, indicatives del GRT 77-78.

Anem pujant i arribem a les Roques d'en Mercer, on se'ns ajunta per l'esquerre un camí marcat per itinerànnia (senyals grogues). El camí rodeja les roques i 20' més tard se'ns uneix el GR 11.6 que ve de Molló. La primera pujada ja la tenim feta.

unió dels dos GR

Ara el camí marxa força de planer, direcció al Coll del Pal. En uns 10' arribem a la font de Fra Joan, on hi ha el camí que mena cap al refugi de Costabona. Nosaltres amunt, seguint les marques del GR. 

Font de Fra Joan

Ara toquen 5' de pujada més forta, però com que saps que és curta, es fa més bé. I ja som al Coll del Pal, on hi ha unes magnífiques vistes! La nit passada ha plogut i a aquestes alçades ha estat neu. És una petita enfarinada, però sempre fa gràcia trepitjar-la. En aquest coll hi passa el meridià verd.
El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París, que va servir de base per definit la unitat del metre (segons he pogut trobar per internet).

vistes des del Coll del Pal

Meridià Verd

Deixem els GR, que va cap a Roc Colom, i el camí marcat per itinerànnia, que va cap al refugi/barraca de la Coma del Tec i enfilem cap a la dreta, direcció al Costabona.
El camí, amb la neu, no es veu gaire, però hi ha alguna fita de pedres i algun pal amb marques grogues.
Al cap d'uns 5' trobem una pedra amb un missatge gravat: "benvinguts sigueu sobre el pas de la Meridiana". Una altra referència al meridià de París. 

Continuem pujant i ens fixem, que a la nit deu haver fet molt torb, ja que la neu està "pentinada" de nord a sud. A les pedres és on es veu més, ja que a la cara nord hi ha neu enganxada, no així a la cara que dóna al sud. 

Uns 15' de pujada, tot fent alguna ziga zaga, i fem el cim. 
Dalt el Costabona hi ha com una taula amb totes les muntanyes dibuixades que es poden observar. Tot i que en un primer moment sobta trobar-te aquest element, és de gran utilitzat. 
El dia d'avui és força clar, sobretot mirant cap a l'est i el sud, i això ens permet veure fins i tot la badia de Roses.

Just abans de fer el cim

Des del Costabona mirant cap a l'oest

Des del Costabona mirant cap a l'est

Per baixar, agafem el camí que ens queda a l'est del cim, direcció a Espinavell. Trobem un pal indicatiu que ens indica cap a Espinavell, i pensant que no anem bé, deixem el camí i anem muntanya avall improvisant. Més endavant retrobem el camí que no havíem d'haver deixat. 

baixant del Costabona

Ara, des de casa i mirant el mapa, queda clar que havíem d'haver seguit el camí direcció a Espinavell i en un moment donat, haguéssim agafat el camí que ens quedaria a la dreta per retornar a la Collada Fonda. Ja ho sabrem per un altre dia. 

Un cop tornem a ser el camí, només ens queda anar baixant fins a les Roques d'en Mercer, on ens unim al camí que hem fet al matí. I avall que baixada! Des del cim, tardem una horeta a retornar al cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 3h 6' 

PIC DE SERRA GALLINERA des de VALLTER

L'excursió d'avui ens durà a fer tres pics: el Pic de la Dona, el Pic de Serra de Bacivers i el Pic de Serra Gallinera. És una ruta circular que ens permet descobrir una zona propera a Vallter però que al quedar apartada del circuit habitual de cims, ens era poc coneguda. 

Aparquem el cotxe a la pista de dalt de tot de l'estació d'esquí de Vallter2000. Al costa dret de l'edifici de la cafeteria surt el camí que hem d'agafar. Aquest tram seguirem el GR T76 que ens duria al poble de Mentet i el GR11.6 que ens duria a Molló. 

El camí està molt fressat, no hi ha pèrdua possible. Seguim les marques blanques i vermelles del GR.

Quan portem uns 15' de pujada, el camí es bifurca. 

moment que els dos GR es bifurquen

Deixem a la dreta el GR11.6 i seguim amunt tot fent alguna ziga zaga pel GRT76. Uns 15' més i som a la Portella de Mentet. 

Aprofitem per fer un bufet i contemplar les vistes de Vallter i els cims que l'envolten. 

el Gra de Fajol des de la Portella de Mentet

Continuem cap a l'esquerre, direcció al Pic de la Dona. 

Al cap d'uns 20' de pujada, que si es fa sense presses es fa bé, arribem a un coll. És un bon lloc per tornar a parar i contemplar les vistes, que tot i ser les mateixes d'abans, no deixen de ser esplèndides.

vistes del Gra de Fajol i Bastiments

 

Continuem i encarem la última pujada, que amb 20' més ens durà al Pic de la Dona (2702m). 

Em sorprèn que tot i les bones vistes que hi ha, la gent no s'hi pari gaire. El fan com de passada, sense parar-hi atenció. 

Des del cim, mirant cap a l'oest, veiem els dos pròxims objectius, el Pic de Serra de Bacivers i més enrere, el Pic de Serra Gallinera. 

Pic de la Dona

Pic de la Dona

Serra de Bacivers des del Pic de la Dona

Baixem del Pic de la Dona i deixem el camí més fressat, que és el que mena cap al Coll de la Geganta i Bastiments. Nosaltres seguim un camí, força més desdibuixat que marxa cap a la dreta, direcció als pròxims cims. 

Anem trobant alguna fita feta amb pedres, però no hi ha pèrdua possible, el camí va vorejant la Coma de la Dona. Aquesta coma es veu ben bé que és d'origen glaciar, amb el fons ben arrodonit de les glacera. 

Coma de la Dona

Quan encarem a la Serra de Bacivers, que ens queda a la dreta, es gira el vent i busquem un lloc a recer per poder esmorzar un xic. Quina alegria poder-te posar un jersei a mig agost!

Ben esmorzats, fem quatre passes i arribem a la punta de la serra, on hi ha el Pic de Serra de Bacivers (2672m). Aprofitem per contemplar el Massís del Canigó. 

Pic de Serra de Bacivers

Desfem el camí i continuem cap a la dreta, per la Serra Gallinera. Aquesta serra va vorejant la Coma dels Bacivers, molt més gran que l'anterior. També ens fa pensar que és una coma d'origen glaciar. 

Arribem al Pic de la Serra Gallinera (2644m), que queda dalt un petit promontori de pedres. 

Pic de Serra Gallinera

Serra Gallinera des de Serra Bacivers

Reculem i tornem a anar direcció al Pic de la Dona, però ens anem desviant cap a dreta, sense perdre altitud, per anar a buscar el camí que baixant del Pic de la Dona va cap al Coll de la Geganta. 

anant cap al Coll de la Geganta. El Bastiments al fons

Un cop som al camí, ben concorregut de gent, anem cap a la dreta, direcció al Coll de la Geganta. El camí va carenejant uns 15', amb una pujadeta que amb 4 passos ben fets es fa sense més. 

Arribats al Coll de la Geganta, ens desviem cap a l'esquerre, on agafem el camí que tot fent ziga zagues ens durà a les pistes d'esquí, que ja veiem a sota. 

Aquest camí, en alguns punts és força costerut i s'ha d'anar en compte. A mig fer, trobem les indicacions per anar a la Font de la Perdiu, no ens hi acostem per mandra ja que no sabem si és a lluny o a prop. Un cop a casa i vist sobre el mapa, veiem que ens queda ben a prop. En una altra ocasió l'anirem a veure. Sota la Font de la Perdiu, hi ha una mica de mulladius i hi trobem ben florida la Tora blava, la planta més tòxica de tot Europa.

Tora Blava

baixant per camí del Coll de la Geganta

Un cop som a les pistes d'esquí només ens cal retornar al pàrquing.

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 8'

TORRE DEL MIR (o MIRA) des de Coll d'Ares

Excursió fàcil de fer tot vorejant la frontera amb França. La torre del Mir o del Mira és una torre de guaita de l'edat mitjana situada a Prats de Molló. La torre ha estat restaurada i es pot pujar a la terrassa superior, des d'on es tenen bones vistes de la plana del Rosselló i les muntanyes que conformen la vall del Tec (Roc Colom, Crestes de Rojà, Costabona...)

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha a Coll d'Ares, punt d'encreuament de diversos camins. 

Agafem el camí que comença just al marge esquerre de la carretera, està marcat amb marques grogues d'itinerànnia i amb marques grogues i vermelles (camins francesos). 

El camí marxa força de planer, fins arribar al Coll de Pixadors.

Coll de Pixadors

Ara el camí va seguint la carena i la ratlla fronterera. Hi ha alguna pujada, però totes són de bon fer. 

Quan fa una mitja horeta que que començat a caminar, arribem al Pic del Pastoret, on han assenyalat el cim amb un bon grapat de pedres. Tot són pastures i s'agraeix quan de tant es tant es passa per alguna pineda, on l'ambient es refresca. 

Pic del Pastoret

Uns 20' més tard, arribem a la collada de Prats. Continuem per la carena. Aquesta zona ha estat recentment tal·lada i hi ha un gran amuntegament de troncs ben apilats. 

Collada de Prats

Tot seguit, arribem a les basses de Puig Sec... tot i que el nom és en plural, només sabem veure una bassa, i l'estat de l'aigua no és gaire recomanable... tot i que es veuen petjades d'animals i que per tant la deuen fer servir per abeurar-se, el color de l'aigua és fangós i sembla mig podrida. 

Basses de Puig Sec

En aquest punt deixem les marques grogues d'itinerànnia, que segueixen cap a Fabert, i girem a la dreta. Entrem en territori francés. De seguida trobem una pista forestal que mena força a prop de la torre. La seguim uns minuts fins que trobem una fita de pedres a la dreta, és una petita drecera que ens permetrà estalviar-nos un parell de revolts de la pista de terra. 

Un cop retornats a la pista, l'anem seguint fins que aquesta gira a la dreta i ens queda un camí al davant. Hem de seguir el camí i en pocs minuts haurem arribat a la Torre del Mir. 

Torre del Mir (exterior)

Torre del Mir (interior)

Donem la volta a la torre, pugem a dalt a la terrassa superior a contemplar el paisatge i busquem una ombra per esmorzar. Com ja he comentat, la torre ha estat restaurada, però no han mantingut les voltes de pedra que aguantaven els sostres dels dos pisos interiors. Han col·locat una barana de ferro a tot el voltant que permet anar enllaçant els trams d'escales, que sempre van per dins la paret de la torre.

vistes des de la Torre

Per retornar al cotxe, desfem el camí fins a trobar la pista de terra. La seguim uns minuts fins que arribem a un revolt molt tancat a la dreta. Aquí deixem la pista momentàniament i enfilem prats enllà per estalviar-nos un tros de pista. 

Anem seguint la pista, que passa per dins el bosc i s'agraeix la ombra. Sota als pins hi ha moltes gerderes i aprofitem per menjar-ne alguns dels seus fruits. 

Al cap d'uns 10' arribem a la Collada de Prats, on ja hi hem passat. Es podria tornar per la carena, però decidim seguir la pista ja que hi ha més ombra. 

Uns 20' més tard ens trobem amb una portella de ferro, que es pot travessar perfectament pel costat dret.

Continuem per la pista i  passem per una bonica fageda, quina frescor dóna!

Sortint de la fageda, la pista es va acostant a la carena. No està marcat o no ho hem sabut veure, però cal deixar la pista i enfilar prats amunt fins anar a trobar la carena, al Coll de Pixadors.

Des d'aquest punt, només cal seguir el camí que hem seguit el matí i que ens retornarà al Coll d'Ares. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

blau: camí d'anada
groc: camí de tornada

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep

Temps total: 3h 41'

FONTLLETERA des del Collet de la Gralla

Aquestes últimes sortides tenen en comú que intentem fer cims poc concorreguts, ja que les muntanyes més "famoses" estan plenes d'excursionistes. 

L'excursió d'avui és d'aquelles que t'omplen d'energia: bones vistes, poca gent, tranquil·litat,...

Agafem la pista de terra que uneix Tregurà i Ribes de Freser. Actualment està molt ben acondicionada i s'hi pot anar amb un turisme, algunes vegades, sobretot després d'un temporal de pluja, la pista queda bastant malmesa. 

El cotxe l'hem de deixar un xic abans del Collet de la Gralla, no té pèrdua, sempre hi ha cotxes aparcats. 

El camí que seguim bona part de l'excursió està marcat per itinerànnia (marques rectangulars grogues), tot i així és tan concorregut que està ben fressat i no té pèrdua.

Comencem a caminar, el camí, d'amplada de cotxe ja que és utilitzat pels pastors per portar sal a les vaques, és de bon fer. Va guanyant altitud poc a poc. Després de la primera pujada ens queda a la dreta un petit pic, és el Castell dels Moros (portem 20' caminant). Hi ha una petita bassa d'aigua als seus peus, que és veu molt millor quan fas el camí de baixada. 

Castell dels Moros

Ara de pla, voregem el Turó de la Bersola i arribem a una altra bassa d'aigua, on hi ha un ramat de vaques abeurant-se. Albirem l'objectiu d'avui, que ens queda a la dreta. A l'esquerre hi ha el Balandrau i al mig el Coll de Tres Pics, que és per on tornarem.

El Fontlletera és el de la dreta

Ben passat la Collada de Fontlletera, (uns 20' des del cotxe) cal deixar el camí i enfilar muntanya amunt amb l'objectiu d'anar a buscar la carena. Aquí no hi ha camí, però és molt intuïtiu. Cal arribar a la carena i anar-la seguint fins fer el cim. És una hora de pujada. La fem amb calma i aprofitem per gaudir del paisatge. Hi ha una mica de calitja, però es veu la Plana de Vic, el Puigsacalm, Montserrat... Aquest camí és poc utilitzat i no ens trobem a ningú fins que fem el cim (2581m). Ens trobem amb un ramat d'eugues ben acostumades als humans, no ens han fet gens de cas. 

Un cop a dalt, se'ns obre tota la vall de Coma de Vaca amb els cims que l'envolten i ens sentim afortunats de poder esmorzar amb aquestes vistes. 

Coma de Vaca al centre, amb el Torreneules a l'esquerre

el Balandrau

Per baixar del cim, cal seguir el camí que ve del Coll de Tres Pics.

Nosaltres però volem allargar una mica i ens sembla que baixant direcció a Coma de Vaca trobarem el camí que uneix aquest punt amb el coll. Així que seguim la carena direcció al Puig de les Borregues, i quan arribem a un coll, girem a l'esquerre i avall que fa baixada. De seguida ens adonem que no anirem a parar enlloc. Acabem vorejant el Pic de Fontlletera per baix fins arribar al Coll de Tres Pics. Aquesta improvisació ens ha permès veure una vintena d'isards escampats per la costa de Mantinell.

Arribem a un repetidor, ben visible, i només ens queda arribar al coll. En aquest punt, comencem a trobar a tota la gent que puja cap al Balandrau.

repetidor

Agafem el camí que baixa cap a la dreta. Al cap d'uns 20 minuts arribem a la Font Lletera, que dóna nom a la muntanya que hem pujat. 

Font Lletera

Uns quaranta minuts més i arribem al punt d'inici.

Dues de les flors que hem observat avui:

Herba de Mal Gra i Gymnadenia nigra (orquídia)

 CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau i Barto

Temps total: 3h 50'