COMANEGRA I PIC DE LES BRUIXES des de la bassa de Monars

La caminada d'avui segueix en bona part la ruta 3 proposada pel consorci de l'Alta Garrotxa, per tant seguirem les marques taronges i verdes que indiquen el camí.

camí de Rocabruna

Per començar, hem d'arribar a la bassa de Monars. Per arribar-hi cal anar a Rocabruna i passats uns 3 minuts, hi ha un trencant a l'esquerre: és la pista de terra que porta a la bassa de Monars, se sap que és el correcte perquè hi ha un dipòsit d'aigua. Mitja hora de cotxe i arribem al punt de partida.

El recorregut oficial comença al pal d'encreuament AG10 (Bassa de Monars). Allà hi ha un cartell amb indicacions, tant de quilòmetres com de temps. Nosaltres no sabíem que hi havia aquesta ruta marcada, així que deixem el cotxe un xic abans i enfilem recte amunt, el Comanegra ens queda allà mateix, així que no hi ha pèrdua possible. Sempre ens anem decantant cap a l'esquerre, per no fer la pujada tant feixuga, i no és fins al final que ens trobem amb les marques oficials.

Tot fent ziga zagues arribem al cim, hi hem estat 45 minuts. Les vistes són ben boniques, sobretot des d'un pic una mica inferior que hi ha, marcat amb una creu de ferro.

Pic de Comanegra, 1557m

Aprofitem per esmorzar un xic i continuem l'excursió, ara si, seguint les marques taronges i verdes.
El camí baixa pel vessant nord, enmig d'una fageda. Al cap d'uns 5 minuts, trobem alguns exemplars ben gruixuts i dignes de tirar-los una foto. Continuem avall per un camí que fa ziga zaga i que baixa decididament. Hem d'anar en compte, el camí és ple de fulles de faig i tot i ser seques patinen una mica.

Passats 10 minuts, sortim a la carena, que la seguirem 10 minuts més fins arribar al Pla de la Serra, on hi ha el camí que va la Manera (assenyalat amb una fita de pedres) i on se'ns uneix un camí d'itinerànnia, i per tant les marques grogues corresponents.
Trobem un senyal vertical que ens indica que ens queden 35 minuts per arribar al Pic de les Bruixes.

Comanegra i Canigó, tot pujant al Pic de les Bruixes

Anem fent per la carena, alguns cops pel costat sud, d'altres pel vessant nord... sempre seguint les marques. En alguns punts el camí puja dret, però són trams curts. I tal i com deia el senyal, mitja hora més tard, arribem al Pic de les Bruixes, on trobem una creu recent estrenada. Segons la llibreta que hi ha, la van col·locar fa 6 dies.

Un cop fetes les fotos pertinents, continuem tirant avall, ara per l'altre costat del pic. Després d'una forta i curta baixada, deixem les marques i girem cap a la dreta. Seguirem una estona un camí de vaques, fins que se'ns acaba i llavors veiem el camí oficial un xic per sota... ens hem precipitat altra vegada. Sort que tot és força intuïtiu...
El mapa que porto és de fa 13 anys i molts camins no hi son marcats... i aquest que seguim avui, n'és un...

Pic de les Bruixes vist des del camí que fem de baixada

Així que ja ho sabem per la pròxima vegada, baixant del Pic de les Bruixes, s'ha d'anar caminant fins trobar el pal o les marques que indiquin com tornar a la bassa de Monars i problema solucionat.

Un cop retrobem el camí, només cal anar-lo seguint entremig de prats i de petites rouredes. Passem per un abeurador sec i 4 minuts més tard, arribem al Collet de l'Orri, on hi trobem el pal d'encreuament dels camins itinerànnia AG11 (Collet de l'Orri).

Ara només cal anar seguint, durant 20 minuts, la pista de terra que ens retornarà al punt d'inici i volta completada!

Pic de Comanegra

Pic de Comanegra

mapa amb el recorregut marcat en blau

Acompanyants: Anna, MªÀngels, Mireia, Jordi

Temps total: 3h 35 minuts, esmorzant

_________________________________________________________________________________

El dia 9 de maig torno a fer aquesta ruta però descartant el Pic de les Bruixes. Quan baixem del Comanegra, arribem al Pla de la Serra i agafem el camí marcat amb marques grogues d'itinerànnia (costa una mica de trobar) i que ens durà al Collet de l'Orri, on hi ha un pal d'encreuament d'itinerànnia AG11 (Collet de l'Orri). A partir d'aquí només cal seguir la pista de terra i arribem al cotxe. 

Avantatge de fer l'excursió a la primavera? la gran quantitat de flors de prat que hi ha:

Genciana

Genciana

Prímula

Orquídia Pentacosta?

Orquídia Pentacosta?

Acompanyants: Pau, Barto, Siso

SANT MARTÍ DE TORALLES des de l'Hostal de la Vall del Bac

La ruta d'avui és una caminada circular que comença i acaba a l'Hostal de la Vall de Bac.

Nosaltres la farem en sentit horari: hostal de la Vall del Bac, Seguer de Pera, Cal Quic, Sant Martí de Toralles i tornar per la serrra de St Isidre. Tot el camí està senyalitzat amb les marques grogues  de la xarxa itinerànnia; amb les marques taronges i verdes de l'itinerari 2 proposat pel Consorci de l'Alta Garrotxa (Vall del Bac-Oix); i amb les marques blanques i vermelles del GR 83 (de l'hostal de la Vall de Bac al Seguer de Pera) i del GR1 (des de Cal Quic i fins l'hostal). No hi ha pèrdua possible.

 A 2/4 de 9 comencem a caminar, el dia sembla que es presenta assolellat i de bon aprofitar. De l'hostal de la Vall del Bac al Molí de la Coromina el camí passa pel mig de prats i amb la mullena del matí, decidim fer aquest tros per la pista d'accés a la casa, que s'agafa just abans del pont que hi ha a l'arribar a l'Hostal. D'aquesta manera no ens mullem els peus de bon matí.

A 3/4 de 9 ja som al Molí de la Coromina, el camí passa ben bé pel costat de la casa, on encara es pot veure la inscripció de que la casa formava part de l'antic municipi de Capsec.

inscripció al Molí de la Coromina

El camí s'endinsa en un bosc d'aulines i algun boix. Som al bosc de Bodelquer. Es va agafant alçada però és de molt bon fer. Al cap d'uns 25 minuts s'ha d'estar al cas, ja que s'arriba al Clot del Malpàs. En aquest punt, el camí sembla que continuï endavant, però només porta a un petit mirador. L'antic camí passava per aquí, però una esllevissada el va fer perdre. Si s'està al cas de les marques, ja es veu que el camí s'enfila per l'esquerre, recte amunt.

Són 5 minuts de pujada una mica forta però al ser curta no hi ha temps de cansar-se gaire.

Ara el camí torna a marxar força de planer i ens trobem amb una curiositat: un safareig al costat del camí. Ens entra el dubte de si per allà hi havia alguna casa, o seria el safareig de la casa del Seguer.

el safareig

5 minuts més i arribem a la casa del Seguer de Pera, on hi trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G5 (El Seguer de Pera).
Nosaltres seguirem cap a la dreta, direcció a Oix.



La casa sembla força arreglada, però no hi ha gaires signes de que sigui habitada.

Seguer de Pera

Com a apunt, dir que a partir d'ara ja no seguirem les marques del GR 83, ja que aquest camí segueix cap a l'esquerre, direcció Camprodon. Però se'ns n'afegeixen unes altres, les blanques i grogues del PR 186.

El camí va fent baixada, direcció a la Riera d'Oix. Quan torna a anar de planer, som a les Planes del Seguer. Abans potser havien set planes de cultiu o pastures, però actualment són boixedes. Amb l'atac de les papallones del boix, els boixos han quedat defoliats i entre la boira i la molsa sembla ben bé un bosc encantat.

Travessem la Riera d'Oix i arribem a les Gorgues d'en Batlle. El camí ara va per la dreta de la riera

Aquest tram de camí el fem en 50 minuts.

Arribem a un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G6 (Cal Quic). Aquí trobem la carretera que va d'Oix a St Martí de Toralles. Nosaltres hem de continuar direcció Hostal del la Vall del Bac per Toralles. Si seguíssim al peu de la lletra l'itinerari 2 proposat pel Consorci de l'Alta Garrotxa, ara hauríem d'arribar-nos fins a Oix i tornar a recular per arribar a aquest punt. Com que no és el cas, continuem endavant.  A nivell de marques, deixem les del PR 186 i se'ns afegeixen les del GR1.

Per mi, comença el tros més feixuc de la caminada, mitja hora seguint la carretera sense cap interés. Passem per la casa de Cal Quic, molt ben restaurada, i anem seguint fins arribar al Pla de la Costa, on hi trobem un tancat pels cavalls.

A la dreta ens queda el camí que hauríem de seguir per enfilar-nos al Montmajor.
Nosaltres cap a l'esquerre. Anirem fent fins trobar el pal d'encreuament G7 (Toralles).


Hem de seguir direcció a la Vall del Bac, però abans ens acostem a l'ermita de St Martí de Toralles i hi esmorzem un xic.

detall de la porta de l'ermita

St Martí de Toralles

Tornem al pal d'encreuament G7 (Toralles) i seguim la direcció cap a la Vall del Bac. En algun punt el camí és una mica dret però es va fent sense problemes, sobretot quan es comença a carenejar. Uns 20 minuts més tard, arribem a l'oratori de la Costa, dedicat a St Isidre.

Continuem uns 20 minuts més, ara per un camí força més marcat, fins arribar a Coll del Reverter. On hi ha un encreuaments de camins. Nosaltres hem de seguir endavant, direcció a l'Hostal. A la dreta, ens queda el camí que enfila cap al Montmajor (senyalitzat amb un piló de pedres) i a l'esquerre, ens queda el cami que ve del Collet de Colldecarrera.

Mitja hora de baixada per un camí força empedrat i en alguns llocs en força mal estat, en portarà altra vegada a l'Hostal de la Vall de Bac i completarem la caminada d'avui.

mapa amb el recorregut fet marcat en blau

Acompanyants: Pau, Laia, Cuca, Lluna, Fit

Temps: 3h 30'

_______________________________________________________________________________

El dia 27 de desembre del 2020 torno a fer la ruta. Aquest cop acompanyada per:

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep