DE PLANAGEM A L'ESPUNYA

La caminada d'avui ens porta a la casa de l'Espunya, un dels punts on hi ha millors vistes de les planes de la Vall de Bianya.

La ruta comença un xic més enllà de la gorga de Planagem (St Pere d'Espuig). Per arribar-hi des de l'Hostalnou cal agafar la carretera de St Pere d'Espuig i anar direcció al Molí d'en Solà. Un cop s'arriba a la gorga (queda a la dreta de la carretera) ja hi ha senyalitzat el pàrquing, a uns 200m.

pal indicador del Molí d'en Solà

Un cop deixat el cotxe continuem uns 30m per la carretera, direcció Molí d'en Solà, fins a trobar un pal indicador d'Itinerànnia, en concret l'encreuament G170 (Molí d'en Solà). Ens enfilem pel camí de l'esquerre, direcció a Riudaura.

Quan portem uns 10 minuts caminant passem prop d'una casa. S'ha d'estar molt al cas, a nosatres ens ha sortit un gos amb males puces, ens ha acompanyat un bon tros fins que l'hem pogut espantar i fer recular. Millor portar els teus gossos lligats per si de cas.




El camí que anem seguint combina pista de terra amb corriol, sempre seguint les marques grogues d'Itinerànnia.





Quan ja fa una estona que enfilem, entrem dins una fageda. Un racó ben bonic de visitar ja que ara el verd de les fulles recent sortides està espectacular! Decidim que a la tardor hi tornarem a pujar per poder veure el canvi de color de les fulles, ja que també ha de ser digne de contemplar.

fageda sota l'Espunya

Des que hem sortit del cotxe portem 1h i 10 minuts caminant. Arribem a la N-260A (la carretera que va d'Olot a Vallfogona). En aquest punt deixem de seguir les marques grogues que, passant pel costat de la casa de la Serrota, segueixen direcció Riudaura.

Nosaltres seguim uns 20 metres la carretera asfaltada, fins a trobar una pista de terra a la dreta. És la carretera que ens portarà al mas Espunya.

l'Espunya

Ens acostem a la casa i anem seguint la carretera que passa pel costat de les diferents edificacions.

la plana de Bianya des de l'Espunya

Uns metres més enllà de la casa trobem aquesta bifurcació. Nosaltres optem pel camí de la dreta ja que hi ha marques de roderes de bicicleta i el camí sembla ben marcat.
La carretera de l'esquerra ens fa la impressió que també ens aniria bé, ja que en pujant ens n'hem trobat una, que ve podria ser aquesta, però deixarem la "investigació" per un altre dia.



El camí que hem decidit agafar baixa ràpid (no el voldríem pas fer de pujada!) i en alguns trams quan deu haver plogut deu ser ben enfangat.






En pocs minuts arribem altra vegada al camí d'Itinerànnia per on hem passat una estona abans. A la foto potser no es veu massa, però el camí d'Itinerànnia marxa cap a l'esquerra i el camí que s'intueix a la dreta és per on hem baixat.





Ara només cal continuar el camí que ja hem fet i arribar altra vegada al cotxe.

Acompanyants: Pau, Cuca i Lluna

Temps total: 2hores

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA DEVESA des de Castellfollit de la Roca

La ruta d'avui ens portarà a visitar l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa i les Baumes de Caxurma.

Comencem i acabem la ruta a Castellfollit de la Roca. Poc després de passar el restaurant Mont Roc (també conegut com el El Parador), a la dreta, hi ha una carretera que va cap al petit nucli de cases que queden al costat del riu Fluvià. Aparquem al cotxe dins el pàrquing d'una antiga fàbrica.

passarel·la del Fluvià

Ens dirigim cap a la passarel·la que ens permetrà creuar el riu Fluvià. Anem seguint el camí que ens portarà sota la cinglera de Castellfollit de la Roca.

Just abans de creuar el riu Toronell, trobem un pal d'itinerànnia, MiO3 (Les Hortes). Seguirem el camí de l'esquerre (el que ens queda a la dreta és el que farem servir per tornar).
La ruta s'anomena Montagut-la Devesa-Baumes de Caixurma i et permet fer una volta circular.

Pont trencat

Anem seguint les marques grogues per una pista de terra.
Quan portem uns 20 minuts caminant, just sota el viaducte de l'A26 trobem aquest pont trencat. Hi ha un plafó de Garrotxa cultour amb informació del pont.










Anem seguint les marques grogues fins a trobar un altre pal indicador, MiO 01 (Camí de la Devesa). Sempre seguim les indicacions que ens han de portar a l'ermita. Fem uns estona més de pista de terra, fins que trobem un camí a l'esquerre. Aquest camí va creuant-se amb la pista. Si seguim les marques no hi ha pèrdua.


A mesura que anem pujant, el camí es va fer més bonic i acaba essent empedrat a forces llocs. Fins i tot hi ha un moment que ens sembla que caminem per sobre dues pedres de les que es feien servir per tapar les tombes quan s'enterrava al terra.







Fa una hora i quart que hem començat a caminar i arribem a l'ermita. També hi ha un plafó de Garrotxa cultour que ens permet conèixer una mica la història d'aquest santuari.
Aprofitem per esmorzar un xic tot contemplant les bones vistes que hi ha. Com que avui bufa tramuntana el cel és ben net i es veu tota l'Alta Garrotxa, el Pirienu i fins i tot Roses.

infornació del santuari:

santuari de la Mare de Déu de la Devesa

http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/178

l'Alta Garrotza i el Pirineu

Santaló

Continuem la marxa, ara ja de tornada. Continuem seguint les marques grogues d'Itinerànnia per una pista de terra que ve de la masia de Santaló.
Just abans de deixar la pista i agafar el camí de la dreta, val la pena acostar-se a la casa i contemplar les aulines centenàries que hi ha.









El camí de baixada que ens portarà a les Baumes de Caixurma passa pel mig d'un bosc de pins molt vells, és bonic de resseguir. Trobem alguna fita de pedra, que podria passar per una petita escultura.

entrada a la Bauma

De seguida arribes a les Baumes de Caixurma.

Durant uns 10 minuts el camí sorteja diferents blocs de pedra. És un lloc força curiós.








Sortim del bosc i trobem una pista de terra que dóna servei als túnels. De fet creuem per sobre l'A26.

Pocs minuts després deixem la pista de terra i agafem el camí de l'esquerre que ens portarà altra vegada a les Hortes de Castellfollit de la Roca. Només ens queda tornar a creuar la passarel·la i ja som al cotxe.



 

des de la passarel·la

Acompanyants: MªÀngels, Cuca i Lluna

Temps total: 2 hores i mitja (amb 25 minuts d'esmorzar)

PEDRAFORCA 360º

Pedraforca des del mirador

La ruta que hem fet aquest cap de setmana s'anomena Pedraforca 360º i ens permet rodejar aquesta muntanya pels seus vessants. Aquesta ruta sempre segueix el camí de petit recorregut  PR-C 127 i per tant, està senyalitzada amb les marques grogues i blanques típiques d'aquests camins.

Ruta dels Segadors

Sortim a 1/4 de 10 de Gósol, concretament del carrer Cerdanya. Aquest camí que resseguim és conegut com la Ruta dels Segadors que unia Gósol amb Bellver de la Cerdanya. Durant aquest tram també trobarem les marques del GR 107 (camí dels Bons Homes).

 Arribem a la Font Terrers, zona de lleure amb barbacoes, nosaltres seguim cap a la dreta, sempre seguint els senyals.

encreuament a tenir en compte

Uns 10 minuts més tard s'arriba a un encreuament. S'ha d'estar al cas ja que la tendència és continuar recte i nosaltres hem d'anar a l'esquerre. Compte perquè el camí que deixem també és un PR, en aquest cas, el PR-C 123 que es dirigeix al coll de Verdet.

El camí s'enfila de valent tot fent ziga zaga. Passem per un bonic bosc de pi roig fins a arribar al Cap de la Portella. Portem una hora caminant. 

font de la Roca

Durant mitja hora anem fent camí enmig de plans fins a arribar a la font de la Roca. 

Continuem resseguint el camí fins a arribar al Collell.

Al Collell deixem el GR 107 que ens ha acompanyat fins ara. 

El camí continua per una pista de terra, tot compartint recorregut amb el PR-C 124. 

Veiem el Pedraforca per primera vegada des que hem sortit de Gósol.

Al fons, el Pedraforca

La pista ens porta directament al refugi Lluís Estasen. Al llarg del camí encara trobem algunes zones amb força neu. Val la pena anar contemplant les vistes de la vall que ens queda a sota. També anem atravessant diferents torrents, que van sortejant el desnivell tot fent cascades. 

últim tram abans d'arribar al refugi

refugi Lluís Estasen

Del Collell al refugi tardem una horeta. A tenir en compte, just abans d'arribar al refugi hem de deixar la pista i enfilar-nos per unes escales. És un camí força dret, però amb pocs minuts arribes a dalt.

Aquest refugi és el punt de partida tradicional de l'ascensió al Pedraforca.

Continuem cap a l'esquerre, direcció a la tartera del Pedraforca. 

Ens tornem a endinsar en un bosc de pins. 

Creuarem el Tarter i la tartera de Saldes, i anirem perdent altitud ràpidament. Un cop passades les tarteres, el camí no és gaire bonic de fer, sort que el fem de baixada.

El Pedraforca des dels plans

Anem fent fins a arribar a uns plans on aprofitem per menjar un xic. Fa estona que caminem i ja convé parar. Del refugi fins a aquí hem tardat una altra horeta.

Arribem al coll de Jou. Ara ja només ens queda passar per una antiga explotació minera de lignit. De fet el camí que resseguirem ara pren el nom del Camí dels Minaires.

En realitat aquest camí és el camí ral entre Saldes i Gósol. Ja no el deixarem fins a arribar al poble. 

S'ha de dir que l'últim tram de camí, des que creuem la carretera que va a Gósol fins al Cap de la Creu, és molt nou i de moment sense cap encant. 

Després de 16 km i mig arribem a Gósol, ja tenim la ruta completada!

Gósol

Acompanyant: Pau

Temps total: 4h i mitja (amb 15 minuts per menjar)

Altres: fem nit a l'hostal Cal Franciscó de Gósol. Tot i que deixem l'habitació al matí, ens permeten dutxar-nos un cop acabada la caminada en unes dutxes pensades per aquests casos. Gran idea!

______________________________________________________________________________

Aprofitant que som per la zona ens acostem a l'Adou de Bastareny. Molt recomanable

ST MIQUEL DEL MONT I ST VALENTÍ

Sortim a les 9 de l'Hostalnou de Bianya direcció al Guitart. Hi ha diferents camins per pujar a st Miquel, però nosaltres sempre triem el del Guitart.
Per no haver d'arribar a la casa, just després de passar el trencant que ens porta a la casa dels Pujals, girem a l'esquerre i ens endinsem al bosc. Si anem tirant amunt, tot resseguint camins de pastura, de seguida trobem el camí que ve del Guitart (marcat amb senyals blanques).

St Miquel del Mont, gener 2016

El camí s'enfila durant una hora, la part final és força dreta, fins a arribar a la carretera que puja a St Miquel. La seguim uns minuts fins a arribar a Cal Menut, allà ja podem tornar a agafar el camí (assenyalat amb les marques d'Itinerànnia que venen de la Torre de St Pere Despuig) que ens portarà a l'ermita de St Miquel. Un mirador excepcional de la Vall de Bianya, Riudaura i Olot.






Continuem la ruta, tornem a agafar les marques grogues d'Itinerànnia (aquest cop direcció Olot) que ens portaran a Saiols, St Andreu del Coll i el Castell del Coll. Al llarg del camí, que va carenejant la muntanya, sempre pel costat d'Olot, ens anem trobant indicadors de color verd. Es pot seguir tan Itinerànnia com aquests, tots van allà mateix.

exemple d'indicadors verds

St Andreu del Coll

Castell del Coll

A uns 5 minuts del Castell del Coll trobem l'encreuament G20 (Castell del Coll). Agafem la carretera de la dreta. A uns 20 metres ja hi ha un indicador que marca la direcció de St Valentí. Passats uns minuts trobem l'encreuament G187 (Can Joanet), continuarem pel camí de l'esquerra, que és el que ens portarà a l'oratori.

oratori de St Valentí

S'ha d'estar al cas perquè el camí d'itinerrània no puja ben bé fins a St Valentí. Hi ha un indicador que ens fa desviar, i després d'uns 10 minuts de pujada s'arriba a l'oratori. Seguirem un camí diferent del que hem pujat, aquest cop amb una forta baixada que ens tornarà a portar al camí d'Itinerània.












Ja no deixarem les marques grogues fins al següent encreuament G21 (Pla de Cuní). D'aquí anirem en direcció la Canya fins l'encreuament G181 (Esperança).

Des d'Esperança agafarem la carretera que ens queda a l'esquerre i que ens portarà a Llocalou resseguint la riera de Riudaura. Un cop a Llocalou, agafem el bicicarril fins a arribar a l'Hostalnou.



Acompanyants: Mª Àngels, Cuca i Lluna

Temps total: 3h i mitja (amb 15 minuts d'esmorzar)