MONTMAJOR des del Collet de Colldecarrera

La ruta d'avui ens portarà fins al cim del Montmajor (1075m) i l'indret de Toralles.

Deixem el cotxe al Collet de Colldecarrera. Al costat esquerre, hi ha la pista que, passant pel Collet de les Barqueres, mena a Capsec o a Castellar de la Muntanya. Deixem el cotxe en aquest encreuament.

entrada a la Vall del Bac, just al Collet de Colldecarrera

Just a l'altre costat de la carrereta, és a dir, venint de Castellfollit, a la dreta, hi ha el camí que seguirem. No està marcat amb cap senyal, però entre les fites que hi ha i que està molt fressat, no té pèrdua. 

Aquest camí era la primera vegada que el feia i l'he trobat molt agradable de fer. Són 20 minuts de pujada suau entremig d'un bosc d'aulines i pins. 

Arribem al Coll de Reverter i ens creuem amb el GR1 que va de l'Hostal de la Vall del Bac (esquerre) a Toralles (dreta). Nosaltres però, seguim endavant, cap al Montmajor. 

A l'inici d'aquest camí veurem un parell de creus marcades en una pedra, no se n'ha de fer cas, només són per indicar que no és el GR1.

Tirem amunt, ara si, amb més pujada. Anem trobant fites que indiquen el camí. Al cap d'uns 10 minuts el camí es bifurca, i tots dos estan assenyalats amb fites. S'ha de tirar cap a l'esquerre. Som en territori Alta Garrotxa: aulines, poc sotabosc i molts rocs.

Uns 25 minuts més tard, arribem a una clariana. Davant veiem el Talló i la casa del Seguer de Pera. Només ens queda la última pujada, cada cop més empedrada. Passem pel costat d'un faig que fa molt goig i un parell de minuts més tard ja som a dalt!

vista del Talló

Faig, el camí passa pel seu costat

Només ens queda carenejar fins la punta del Montmajor i ja tindrem el cim fet. 

El Montmajor només té vistes pel vessant nord. Veiem en primer terme, el Talló, el veïnat de Pera, Serra de Bestracà i al fons, el Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc i Bassegoda... 

Aprofitem per esmorzar un xic.

vistes des del Montmajor

el cim

Per agafar el camí de baixada, reculem uns metres fins que a la dreta ens queda un camí, força desdibuixat en el primer tram, que tira avall. Hi ha una fita, no pas massa gran. 

Baixats uns quants metres, el camí s'endinsa al bosc i llavors si, ja no té pèrdua possible. 

10 minuts més tard, arribem al Coll de la Bassa, on aquest any si, amb les pluges de la primavera, hi ha la bassa ben plena d'aigua. Els animals deuen estar contents!

Bassa al Coll de la Bassa

Anem baixant durant uns 30 minuts, deixant a l'esquerre el Cingle Vermell.

Ens trobem amb un ramat de cabres i arribats a la Costa, trobem un tancat que tot sembla indicar que faria de corral. Qui en té cura? No en tenim ni idea. Ara, pujar menjar aquí dalt ja té el seu mèrit. 

Arribem a la casa de la Costa, que si no vaig errada, fins als anys 80 va ser habitada. La casa està en ruïna, el teulat ha caigut i se la mengen les bardisses. Tot i així, veiem indicis de com si algú en volgués arreglar una part. Amb el temps es veurà. 

aulina de la Costa

la Costa

la Costa

detall de l'arc d'accés al corral/cabanya

El camí passa entre la casa i la cabanya o corral.

La única crítica d'aquest lloc és la brutícia que hi ha escampada per l'entorn: ampolles, ampolles trencades, roba, sabates,...segurament els animals ho han anat traient de la casa... si no, no s'entén. 

Anem seguint el camí i arribem al Pla de la Costa. Voregem el prat cap a l'esquerre fins a trobar la pista que porta a Toralles. Anem seguint la pista, cap a la dreta. També és el GR1, que ja no deixarem fins a ser a Coll Reverter altra vegada. 

pla de la Costa

Passem per la hípica del Mercer de Toralles, sembla tancada. 

Una mica més endavant, trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G7-Toralles. Nosaltres haurem de seguir direcció a l'Hostal de la Vall del Bac, però abans ens arribem fins a l'església de St Martí de Toralles (s.XII). S'ha d'esmentar que els batents de la porta d'entrada són els originals, així com la ferramenta romànica que els decora. 

St Martí de Toralles

detall de la porta

Retornem al pal d'encreuament d'itinerànnia, i seguim cap a l'esquerre. Voregem els prats, travessem la riera de Toralles i enfilem cap a la serra de Sant Isidre.

oratori de la Costa

El camí va passant entremig de bosc d'aulines i petites clarianes. S'agraeix quan es passa per sota els arbres, ja que comença a fer calor. 

Al cap d'uns 20 minuts arribem a l'oratori de la Costa, dedicat a St Isidre. És una construcció senzilla.

Anem fent via i arribem a Coll Reverter. Només ens queda continuar cap a l'esquerre i desfer el camí fet al matí fins arribar al Collet de Colldecarrera.

Algunes de les flors que hem anat trobant

neotinea,    pinya de st joan,   curraià vermell,  campanella

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau. Barto, Siso

Temps total: 3h 40'

ESGLÉSIES DE LA VALL DEL BAC des de St Salvador de Bianya

Després d'uns mesos parats pel confinament causat per la COVID-19 tornem a fer algunes rutes interessants, això si per dins al nostre municipi. 

La caminada d'avui té com objectiu un parell d'esglésies de la Vall del Bac: Sta Magdalenda del Coll i St Feliu del Bac. Totes dues són d'origen romànic.

Aparquem el cotxe al pàrquing que hi ha a Sant Salvador de Bianya. Anem per la carretera fins a l'agrupació de contenidors (el revolt de més avall). Aquí hi trobem una pista de terra que va cap a l'esquerra. L'agafem. Veurem una marca groga i blanca, bona part de la pujada ens anirem trobant amb aquestes marques. Aquesta pista mena a uns prats, els voregem per la dreta i al final de tot hi ha la continuació de la pista, travessem un petit rec i continuem cap a la dreta. Anem seguint la pista fins que al cap d'uns 15 minuts, trobem una fita a l'esquerre. Deixem la pista i agafem aquest camí.

És un camí antic, sembla ser que en deien el camí d'anar a missa. Aquest camí va enfilant muntanya amunt, tot fent ziga zagues. El bosc per on passem és d'aulines i vorejant el camí hi havia hagut boixos ben frondosos. Amb la plaga de l'eruga del boix han quedat pràcticament morts. Alguns sembla que volen rebrotar, però ja es veuen senyals que l'eruga torna a menjar-se aquestes fulles noves. Al cap d'uns set minuts de pujada el camí gira cap a la dreta. Anem planejant i al cap de 10 minuts arribem a un petit coll. Seguim endavant, sense fer cas als camins que s'intueixen a banda i banda. 7 minuts més tard, arribem a un petit mirador, al fons veiem el Puigsacalm.

I 7 minuts més tard, arribem a la casa abandonada de Canelles de Dalt. Fa un parell d'anys, l'entorn estava una mica més net. Ara la bardissa ja ocupa bona part de la casa, la cabanya i l'era. L'hivern passat, el teulat de la cabanya va caure, és qüestió de temps, que la resta de l'edifici acabi amb la mateixa fi.

Canelles de Dalt

Just a tocar de la casa, al costa d'una aulina bastant gruixuda, hi ha el camí que hem d'agafar i que tot fent ziga zagues ens portarà al coll de Migjorn. Són uns 20 minuts de pujada amb algun que altre bufet. Dalt al coll, encara que sense vistes, ens parem a esmorzar.

Continuem la marxa cap a la dreta, tot seguint el camí carener. Ara el bosc ha canviat, tot i haver-hi alguna aulina, trobem bastants pins, sobretot a la part bac. Al cap d'uns 5 minuts, arribem a un sortint de pedres, com si fos una paret. No deixa de ser curiós trobar aquesta formació al capdamunt de la carena.

Ara passem per un tram on s'han tallat els pins, en alguns punts, el camí s'ha desdibuixat una mica. Arriba un moment, que s'ha de deixar la carena i agafar el camí que baixa cap a l'esquerre (es mig intueix, que endavant no pot pas continuar). Fem la baixada i arribem a un petit prat, on arriba una pista forestal que ens portaria a la carretera que va del coll de Capsacosta a la casa de Llongarriu.

Continuem pel camí de la dreta i al cap de 5 minuts arribem a la portella del Coll. És moment de deixar el coll i agafar el camí de baixada que ens queda a l'esquerra. Són 10 minuts de baixada que ens durant a la carretera anteriorment esmentada.

Agafem la pista que porta a la casa del Coll, voregem la casa i enfilada dalt el turonet hi ha l'església de Santa Magdalena del Coll. Aquesta església, sembla ser que del s.XII està pràcticament en ruïnes: sense teulat, és qüestió de temps que s'acabi d'ensorrar. La meva iaia va nèixer a la Vall del Bac i no sap el perquè, però la gent tenia més tirada a anar a st Feliu. Diu que aquesta església només si anava quan se'n celebrava el patró. I sembla ser que els interessos cap a l'altre església continuen essent així, aquesta continua per restaurar o si més no consolidar i St Feliu, per sort, ja està restaurada. 

casa del Coll

Sta Magdalena del Coll, fora

Sta Magdalena del Coll, dins

Baixant de l'església, ens surt l'estadant de la casa del Coll, i ens recomana agafar el camí que hi ha al capdevall de les feixes per anar fins a Sant Feliu del Bac. Aquest camí resulta que està marcat com a GR 1, tot i que tenia entès que actualment seguia la carretera. Arribem a un petit coll. L'església ens queda a la dreta, també dalt un turonet.

Aquesta església va ser restaurada l'any 2012, consolidant els murs i refent la teulada.

L'any 946 és té constància del primer document on surt esmentat el nom d'aquesta església... així que, tot i que l'edifici és del sXII, fa més de 1000 anys que en aquest punt s'hi aixeca un edifici religiós. 

Sant Feliu del Bac

detall de l'escala de pujar al campanar

vistes des de dalt al campanar

interior de l'església

L'església està oberta. A dins s'hi pot observar una pica, una pica pels olis i petites restes de les antigues pintures que deurien decorar el temple. L'ara de l'altar es va retirar per tal de preservar-la i actualment forma part de l'altar de l'església de Sta Margarida de Bianya. A la sagristia, hi trobem una bona colla de ratpenats fent la becaina. 

Reculem per on hem vingut i anem a trobar la carretera que ens portarà fins al Coll de Capsacosta al cap de 20 minuts. Aquest tros, tot i seguir la pista, és prou de bon fer.

Al Coll de Capsacosta, just al costat de la valla de la carretera, hi ha el camí de baixada. En alguns llocs he trobat que l'anomenen el camí d'anar a l'escola. Anem baixant tot fent giragonses. Al cap d'uns 10 minuts, trobem un petit mirador des d'on es veu la teulada de la masia del Puig i algunes de les muntanyes que rodegen Bianya.

10 minuts més de baixada, travessem el rierol de St Salvador i trobem la pista que dur a la masia del Puig. Seguim fent baixada i de seguida arribem al poble de St Salvador de Bianya.


Al llarg del camí hem tingut ocasió de contemplar tres varietat d'orquídies silvestres

flor caputxina          platantera bifòlia        clavell violaci

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau. Barto, Siso

Temps total: 3h 45'