TALLÓ I PUIG OU des de Resclusanys

La idea d'avui és fer el Talló, passejar per la zona i si queda temps pujar al Puig Ou; i per fer-ho fàcil, ens arribem fins a la zona de Resclusanys amb cotxe.

Per arribar a Resclusanys, primer anem fins al poble de Sant Pau de Segúries, a la sortida, just quan la carretera travessa el riu Ter pel pont de la Rovira, nosaltres continuem recte per una carretera secundària. L'anem seguint fins que a la dreta trobem un trencant, on ja s'indica Resclusanys. Fins arribar a la Tomba del Sitjar la carretera és emporlanada. Aquí cal seguir la carretera que continua cap a l'esquerre, és estreta, de terra i cal fer-la amb 4x4. Anirem fent fins arribar al Camp de Dalt, moment en que aparcarem el cotxe. Sabem que hem arribat perquè hi ha una valla al mig de la carretera i a l'esquerre ens quedarà una pista de terra que va cap a Bolòs. De Sant Pau de Segúries al Camp de Dalt de Resclusanys hem tardat uns 40 minuts.


Són un 1/4 de 10. Amb el cotxe aparcat, passem la valla i continuem per la pista  durant 5 minuts. A la dreta veurem un camí, el seguim i tres minuts més tard arribem a la Font de Resclusanys. Travessem el petit rec, enllacem amb un camí i continuem cap a l'esquerre fins a retrobar la pista que hem deixat uns minuts abans.

moment en que deixem la pista per anar a la font

Font de Resclusanys

La seguim un parell de minuts i arribem a la Collada de Resclusanys. Aquí hem d'estar al cas.

Nosaltres hem d'enfilar cap al prat que ens queda a la dreta, s'hi ens hi fixem, de seguida trobarem un camí i marques verdes i taronges. Bona part de la nostra excursió seguirem aquestes marques, indiquen la ruta 6 proposada pel Consorci de l'Alta Garrotxa (ruta: Coll Sagordí, Talló, Resclusanys, Coll Sagordí).

6 minuts de pujada i arribem a les Colladiques, on si no estigués emboirat, segur que hi ha bones vistes. Ara el camí va carenejant durant uns 20 minuts, moment en que fem el primer cim del dia.

Aprofitem per esmorzar un xic i així fer temps per veure si el dia s'aixeca i tenir bones vistes. No és el cas, així que continuem l'excursió. Ara baixem per l'altre costat de muntanya, tot seguint les marques verdes i taronges.

Vistes des del Talló, mirant cap al mar

5 minuts de baixada i arribem a la Collada del Faig, on com mol bé indica el nom, trobem un parell de faigs monumentals. Cal parar-s'hi per contemplar-los amb tranquil·litat, fer-hi fotos, abraçar-los...

































Continuem uns 5 minuts més fins arribar a una pista de terra. Si anéssim cap a l'esquerre, retornaríem a Resclusanys, però nosaltres allarguem un xic la passejada i anem cap a l'esquerre per arribar a un mirador. A les marques ja indicades, si ens hi afegeixen les de la Trepitja Garrtoxa (TG) i les blanques i grogues del PR C-186.
Seguirem la pista durant un quart d'hora, moment que enllacem amb la carretera de terra que hem deixat al matí i que seguirem després. Val la pena continuar 5 minuts més i arribar al mirador, on podem veure el Montmajor, el Montpetit i tota la zona de Pera. El temps està emboirat i no ens permet veure gaire res més.

Veïnat de Pera a l'esquerre, el Montmajor a la dreta, 

Ara ja és moment de retornar cap al cotxe, així que desfem aquestes mestres i continuem per la carretera. Deixem les marques hem que seguit fins ara. Al cap d'uns 15 minuts ens tornem a retrobar amb les marques verdes i taronges, tot i haver-hi les marques, al seguir la carretera, no hi ha pèrdua possible.
Passem per la casa de Resclusanys, força deteriorada i que d'aquí pocs anys segur que estarà enrunada si ningú hi posa remei.

casa de Resclusanys

Seguim fins la Collada de Resclusanys i continuem cap al cotxe. La primera part de l'excursió la donem per acabada. Hem tardat 3 hores, amb l'esmorzar i diferents parades que hem anat fent per tirar fotos.


Com que és aviat i sembla que el dia es vol aclarir, decidim fer un puja i baixa al Puig Ou.

Per pujar al Puig Ou és fàcil, hem de seguir la carretera que hem fet amb cotxe al matí i un parell de minuts més tard, veurem una pedra marcada amb esprai verd: marca l'inici del camí.




El camí és força dret i està assenyalat amb fites de pedres. Al cap de 10  minuts arribem  al Coll Salgà, on hi ha una bassa amb poca aigua. Continuem amunt uns 15 minuts més, fent bufets de tant en tant perquè la pujada és un xic dreta i ja som al cim!

el Talló des de Puig Ou

Tot i que està ennuvolat, com a mínim ha marxat la boira i podem gaudir d'unes miques de vistes. Fem l'aperitiu i desfem el camí cap al cotxe.

Ara sí, donem per acabada la sortida d'avui.

mapa amb el recorregut fet marcat amb lila. La ratlla verda indica on hem aparcat el cotxe

Acompanyants: Mª Àngels, Mireia, Anna, Pau

Temps: 3h per pujar al Talló, anar al mirador i retornar per Resclusanys.
             25 minuts per pujar al Puig Ou

SANT PAU DE SEGÚRIES - FONT FRESCA - ST BARTOMEU DEL SITJAR

L'objectiu de la ruta d'avui és arribar a Sant Bartomeu del Sitjar des de Sant Pau de Segúries.

Ens arribem amb cotxe fins a la casa pairal de Cal Mariner de Sant Pau de Segúries. A l'arribar al camí d'accés a la casa, a la dreta hi ha un espai per aparcar el cotxe.

Allà mateix hi ha un pal amb diverses senyalitzacions, nosaltres agafem la que posa "el Sitjar". Comencem seguint una carretera de bosc que té tendència a enfilar-se i a anar cap a la dreta. De tant en tant trobarem algunes marques als arbres: franges blanques i grogues que marcaven l'antic PR C-186, punts vermells fets amb esprai i un parell de cops indicacions de la ruta nº31 proposada per Domini d'Isards (www.dominidisards.com). 

Quan portem uns 15 minuts de caminada, arribem a un abeurador. Ara la carretera de bosc es converteix en un camí de molt bon fer.

bosc d'avallaners

El sender passa entremig d'un bosc d'avellaners, mica en mica es va agafant alçada, tot i que quasi no es percep.  El camí va resseguint diferents cloterades durant 15 minuts més, fins arribar a la carena. Ara comencen 5 minuts de davallada entremig de faigs que ens portaran a l'indret de la Font Fresca.

Sobre la font hi ha una inscripció: són uns quants versos del poeta Góngora que s'hi van gravar l'any 1856 per commemorar la visita a la font dels bisbes de Vic i de Girona. 

Font Fresca

Continuem per una pista forestal que en pocs minuts ens portarà al nostre destí.

Primer ens arribem a l'ermita de Sant Bartomeu del Sitjar, que ens queda a la nostra dreta i sobre un petit turonet. De Sant Pau de Segúries a l'ermita hem tardat uns tres quarts d'hora.

L'ermita és de planta rectangular i ens crida l'atenció que l'absis no és arrodonit com la majoria d'ermites romàniques de la zona. Ens fixem amb la porta d'entrada, que encara conserva la ferramenta romànica original i el forrellat, que acaba amb un detall de cap de serp o de drac. 

detall del forrellat.

Sant Bartomeu del Sitjar (s.XII)

casa del Sitjar

Un cop vista l'ermita, ens dirigim a la casa del Sitjar. No sabem trobar un camí alternatiu i passem pel mig de la casa tot i que empipa una mica. Un cop passada la casa seguim la pista que fan servir per accedir-hi.

forat que han deixat per accedir a la cavitat

Passats uns 10 minuts arribem a la Tomba del Sitjar, actualment el perímetre està tancat amb un reixat, però encara es pot veure un forat de la cavitat, que segons trobo a internet, té uns 54m de fondària. 

Tradicionalment, s'havia fet servir per llençar-hi els animals morts del ramat de la casa del Sitjar i més endavant com a abocador de tota mena de deixalles. A l'octubre del 2011 un grup de voluntaris van fer neteja de la cavitat i van treure'n 200kg de deixalles i ossamenta. Clicant aquí enllaçareu amb un vídeo que es va fer per la ocasió.

Continuem carretera avall, fins arribar a un encreuament. Allà trobem un pal amb senyalització. Hem de seguir cap a l'esquerre, direcció al pont de la Rovira. Tres minuts més tard, trobem la Font de la Teresa, sense aigua. Un xic més endavant trobem un altre pal amb senyalització, en aquest cas, seguirem pel que diu St Pau de Segúries 3km. 

Un parell de revolts ens fan guanyar altitud ràpidament. Tornem a veure marques grogues i blanques en algun arbre... A vegades no sé si les marques ajuden o encara et fan embolicar més... però ja que hi són mirarem que ens siguin útils. 

pedra amb carbur

Arribem a la zona de la pedrera, antiga mina a cel obert d'on s'extreia carbur.

Sortint de la pedrera veiem una senyalització que ens indica per anar al poble, però com que volem anar a la casa del Mariner, continuem recte. 

Quatre minutets i arribem a la gran pairalia. El primer que ens trobem és la font i tot seguit la capella. 

Deixem la casa enrere i ja arribem al cotxe.

Una bona excursió que ens ha permès visitar dues cases imponents, dues ermites i un bonic paisatge. 

Un cop acabada la sortida, potser recomanaria fer-la a la tardor, per poder gaudir de les fagedes.

Cal Mariner

Capella de Cal Mariner

font de Cal Mariner

mapa amb el recorregut marcat en lila

Acompanyants: MªÀngels, Cuca, Lluna

Temps total: 2h i mitja parant a esmorzar un xic 

SANT JOAN DE LA FONT

La passejada d'avui ens portarà per un indret desconegut per mi: l'entorn de Riudaura. Fa un temps em van arribar unes fotos de St Joan de la Font i va ser tota una descoberta, ja que mai havia sentit a parlar d'aquest indret.

Una opció, és arribar-se a la plaça del Gambeto de Riudaura, on hi ha un encreuament d'itinerànnia, en concret el G-13 (Riudaura). Cal agafar el camí direcció a St Privat de Bas.

Nosaltres però, aparquem el cotxe davant el centre cívic, hem d'estar al cas i no seguir les marques grogues d'itinerànnia que hi ha (ens portarien a Olot). Cal seguir pel carrer dels Tiradors (encara que hi hagi una creu groga) i tot seguit ja trobem les marques grogues d'itinerànnia que venen de la plaça i que seguirem fins al nostre destí.

Comencem a caminar a 2/4 d'11, un cop agafat el camí, sortim del poble tot travessant una riera i seguim per una pista de terra que ja no deixarem. Trobarem un cartell que posa camí particular, però hem continuar endavant, trobarem una gossera amb tot de gossos de caça, força sorollosos, i a continuació una casa de pagès, la Fajula. Hem de travessar les granges pel mig. Avui ens han sortit tres gossos mansos, però sempre va bé estar al cas. 

pista empedrada

Sortim de les granges per una portallera de fusta i anem seguint la pista, ara és un camí empedrat. La pista és empedrada fins arribar a un antic pou de petroli. De les granges al pou de petroli hi ha uns quinze minuts.

antic pou de petroli

Deixem el pou de petroli enrere i anem seguint la pista que ens queda a davant. Ara ja no és empedrada, hi ha alguna pujadeta que fa bufar, però en general es fa bé: traçat antic, poc cansat de fer.

15 minuts després arribem a un oratori que ens queda a mà dreta. Segons he trobat, és conegut com a oratori de Sant Joan Petit. 5 minutets més i arribem al paratge de Joan, on trobem la font, la pairalia i l'església.

A la façana de llevant, es veuen tres entrades, la primera correspon a l'ermita; la segona a l'entrada de la casa i la tercera és un passadís que dóna a l'altre costat.

Segons he trobat, l'ermita seria del s.XII, amb una gran reforma del s.XVIII, que és el que es pot veure ara. L'ermita, queda ben camuflada dins la casa. Es pot veure l'interior des de un parell de finestres. Particularment, em costa creure que quedi alguna resta  del s.XII.

Davant la casa, hi ha la Font de Joan. Cal destacar-ne la pedra a on cau el raig d'aigua. Hi ha uns quants forats fets a la pedra i connectats entre ells. Suposem que deurien ser per aguantar els càntirs i porrons quan els posaven en fresc per l'aplec. 

l'oratori

primera impressió de la casa i ermita

   

les tres entrades

el passdís

altar

interior de l'ermita

la font de Joan

detall de la pedra amb els forats per ajustar-hi càntirs i porrons

per tornar a Riudaura desfem el camí per on hem vingut. Per internet hem trobat alguna opció que feia la vota circular però no hem vist clar de seguir-la.

mapa amb el recorregut descrit marcat amb lila

Acompanyants: Pau, Cuca, Lluna, Fit

Temps total: 1h d'anada

XXXVIII MARXA DE BIANYA

recorregut de la marxa

Sortim a les 7 i 10 del camp de futbol de la Vall de Bianya. Tot seguint la senyalització posada per la organització, passem pel pal d'encreuament d'itinerànnia VB12 (Can Dolores), anem direcció a la casa del Colomer i agafem el camí senyalitzat d'itinerànnia que ens acompanyarà una estona tot vorejant els peus de la serra de Sant Miquel del Mont.

St Andreu de Socarrats (s.XII)

Quan arribem a la casa de Bilber, cal deixar el camí d'itinerànnia i continuar per la plana direcció a St Andreu de Socarrats. Passarem pel costat de diferents cases fins arribar a Sobeies i a l'ermita. Aquest camí la resta de l'any no està senyalitzat.
Just abans d'arribar a l'ermita, trobem el primer control de la marxa, portem uns 45 minuts de caminada.





Darrere la font, comença un camí (estassat per la ocasió) que ens portarà a les ruïnes de Cal Xai i més endavant enllaçarà amb el camí d'itinerànnia que ve de Ventulà. Tardem mitja hora a fer aquest tram. La pujada és de les que et fan guanyar l'esmorzar.

a la dreta, desviament del camí

Seguirem camí amunt durant 5 minuts, fins que a la dreta en marxa un. Agafem aquest darrer tot i la creu groga posada pels d'itinerànnia. És el camí que ens portarà dalt el cim de St Valentí.



A partir d'aquí i fins arribar al cim de St Miquel seguim una ruta que ja he descrit en una altra ocasió. Deixo l'enllaç per qui vulgui veure altres fotos per completar la informació (clicar per veure-la)

Al cim del punxet hi ha un oratori dedicat a St Valentí i unes boniques vistes de la Vall d'Olot, amb el volcà Montacopa en primer terme.

vistes des de l'oratori

Baixem per l'altre costat de l'oratori i de seguida tornem a trobar el camí d'itinerànnia que havíem deixat abans. Uns 20 minuts de baixada de molt bon fer ens portaran a la casa de Ventulà, on la organització ha preparat un bon esmorzar i des d'on podem gaudir d'unes bones vistes.

Ben esmorzats, continuarem per la carretera fins trobar el  pal d'encreuament G187 (Cal Joanet), on prenem la direcció cap a Sant Andreu del Coll, la següent ermita romànica del recorregut. Fins a nou avís, seguirem les marques grogues d'itinerànnia.

darrere, l'antic absis. A la dreta, l'estructura de les 3 sitges ibèriques

Tenim la sort que en motiu de la marxa han obert l'església.
Aprofitem per entrar i veure la pica baptismal i les restes de la primera ermita, ara descobertes gràcies a uns treballs de restauració i consolidació de l'ermita. Segons ens explica l'home que ha ajudat a la restauració, les restes pertanyen a una església preromànica i segons diu, els que en un primer moment ens pensem que són bases de pilars, són tres sitges d'origen ibèric.

pica baptismal

Sant Andreu del Coll (s.XII)

Un cop visitada l'ermita, prenem el camí que ens portarà a la Font de Saiols, on hi ha un parell de plataneres que fan goig de veure.

Ben passat la font, el camí enfila de valent fins trobar el que ve de la casa de Saiols. Ara només queda anar carenejant, sempre de pujada, fins a arribar a Sant Miquel del Mont (s.XII). Han estat 40 minuts de pujadeta. A St Miquel hi trobem el segon control i avituallament de la marxa.

És un dels punts on val la pena parar-se i mirar detingudament les vistes que se'ns ofereix: veiem la Vall de Bianya, Olot, Riudaura i totes les muntanyes que envolten aquestes valls. També veiem les muntanyes de l'Alta Garrotxa i el massís del Canigó.

foto de grup a St Miquel del Mont

Portem 3h i mitja de caminada i ara toca fer la baixada que ens portarà a Hostalnou de Bianya.

El camí per baixar de St Miquel continua direcció oest fins arribar a Coll de Bastons. En aquest punt, el camí proposat per itinerànnia continua cap a la Torre de Sta Margarita (és el que s'ha de seguir en cas de voler fer aquesta ruta, ja que al estar marcat no hi ha pèrdua possible).

A nosaltres ens fan agafar la carretera que porta a Can Sentinella. Just abans d'arribar a la casa, hi ha una pista forestal que s'acaba convertint en camí, en 5 minuts, arribem a la font de can Sentinella.
A partir d'aquí el camí perd altitud ràpidament, vaga avall fins arribar prop de la casa de les Moles.
De la casa de les Moles a Can Xec hi ha un camí força ben marcat. De Sant Miquel del Mont a Can Xec hem tardat casi una horeta.

Passat Can Xec, agafem una pista forestal a la dreta, veurem tubs negres que són els que recullen l'aigua de la font. Seguim 5 minuts i arribem a la font de Can Xec, fem un glop d'aigua i enfilem per un camí a l'altre costat de rec. De seguida anem a trobar el camí que baixa de Coll de Bastons i que està marcat per itinerànnia.

font de Can Xec

font de la Torre de St Pere Despuig

Només ens queda anar seguint les marques grogues fins arribar a Hostalnou. Passem per la font de la Torre, la Roureda de la Torre (amb alguns arbres centenàris), l'església de Santa Margarida de Bianya i ja veiem el camp de futbol; punt final de la caminada d'avui.

De la Roureda de la Torre a Hostalnou de Bianya passarem per 3 pals d'encreuament d'itinerànnia: VB14 (Roureda de la Torre), VB13 (Sta Margarida de Bianya) i el ja esmentat al començament de l'itinerari VB12 (Can Dolores).

En resum, una ruta de molt bon fer que ens ha permès visitar quatre ermites romàniques i gaudir d'unes bones vistes. Bona part del recorregut hem seguit la Ruta 5 Vall dels Sentits (clicar per veure la ruta)

Sta Margarida de Bianya

Acompanyants: MªÀngels, Francesc, Anna, Àngel, Pep, Jan, Mireia, Aina, Cuca i Lluna

Temps total: 5h amb esmorzar inclòs

SANT ANDREU DE GITARRIU des de Sadernes (XXI marxa Montagut)

La XXI marxa de Montagut ens portarà a Sant Andreu de Gitarriu i a St Feliu de Riu, dues ermites de l'alta Garrotxa que encara no he visitat mai. El recorregut que ens proposen és d'uns 13km i està senyalitzat per la ocasió. La majoria de camins que hem seguit estan senyalitzats per itinerànnia i la resta, sobre un mapa Alpina també es poden trobar fàcilment.

Aparquem el cotxe al poble de Sadernes. A 2/4 de 8 comença la caminada al pal d'encreuament d'itinerànnia G33 (Sadernes). El camí que seguirem fa pinta de ser de traçat antic, tot i que es va guanyant alçada, es fa molt còmodament. El recorregut es fa per dins de bosc, així que poques vistes de moment. De tant en tant ens anirem creuant amb la carretera que porta a Sant Grau d'Entreperes i Sant Andreu de Gitarriu.

Just després de creuar per últim cop la carretera, el camí passa pel costat de les ruïnes de Cufí. Ara comença la pujada de veritat, les ziga zagues són més curtes que abans. Finalment arribem al pal d'encreuament G42 (Gitarriu). Portem 1h i mitja de caminada i es pot dir que pràcticament tota l'estona ha estat pujada.

En aquest punt, i per altres ocasions, cal agafar el camí que porta directe a la casa del Serradell i a l'ermita. El recorregut de la marxa però, ens fa fer una petita volta (segurament per no haver de repetir un tros de camí), així que hem d'agafar direcció a Sadernes per Sant Grau i en un punt concret deixar aquest camí i enfilar cap a l'ermita. Aquesta petita volta ens permet veure una primera vista de la Vall del Llierca i els Cingles de Bistoltes.

Sant Andreu de Gitarriu

Cap a 1/4 de 10 arribem a l'ermita de Sant Andreu de Gitarriu (s.XI), on trobem l'esmorzar preparat per l'organització.
Després d'esmorzar i aprofitant que ja no hi ha tanta gent, és moment de visitar l'ermita i tirar unes quantes fotos. Les vistes des d'aquest punt són molt boniques.

vistes des de la casa del Serradell

El recorregut continua cap a la casa del Serradell, on en destaca un gran corral. En aquest punt trobem les marques grogues d'itinerànnia que senyalen el camí fins el pal G42 que abans hem trobat.
A partir d'ara ja no seguirem marques grogues.

Font del Serradell

Continuem carretera enllà, on trobem la font del Serradell i un parell de minuts més tard una pedra amb el nom de Treu Petit escrit. Hem de prendre aquest camí.

Caminem 15 minuts per un camí de bon fer, amb alguna pujada, fins arribar al Treu Petit.

Val la pena seguir unes marques blaves que hi ha a les pedres, cap a la dreta, són 5 minuts. Ens fan enfilar als cingles de Gitarriu, des d'on tenim unes vistes espectaculars de la Vall de Sadernes. Veiem Talaixà, les muntanyes de St Marc, Pic de les Bruixes, Comanegre, el massís del Canigó i el Bassegoda.
Ens hi estem una estoneta comentant les vistes amb gent de Bianya que també fan la marxa.

vistes des dels cingles de Gitarriu, a l'esquerre es veu Talaixà

El Bassegoda

Reculem fins al Treu Petit i agafem un camí que baixa molt dret per l'altre costat de cingle. En alguns trams la organització ha posat cordes per facilitar la baixada.

Després de 15 minuts de baixada lenta passem per la font de Rogers (seca) i 5 minuts més tard per Castella Falça, un mirador.




15 minuts més i arribem a la segona ermita del recorregut: Sant Feliu de Riu (s.XII). Han obert l'ermita per l'ocasió i no deixo passar l'oportunitat de tocar la campana. Cal fixar-se en els batents de la porta d'entrada, en un d'ells encara hi ha la ferramenta romànica original.

Darrera l'ermita trobem el camí que seguirem, torna a ser d'itinerànnia i a més està senyalitzat amb les marques taronges i verdes de l'itinerari 5 proposat pel consorci de l'Alta Garrotxa. L'itinerari 5 enllaça Sadernes amb el Puig de Bassegoda.

A la foto es pot apreciar una altra curiositat. A través de l'ull dret del campanar es veu l'església de Talaixà.

Sant Feliu de Riu

interior de l'ermita

Durant una mitja hora anirem perdent altitud per un camí de bon fer, fins arribar al Pont de Valentí on hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G40 (Pont de Valentí).

Ara només cal seguir la pista de terra durant una mitja horeta llarga, que ens portarà a Sadernes altra vegada. A Sadernes hi ha l'ermita de Sta Cecília (sXIII).

mapa amb el recorregut descrit marcat amb lila

Acompanyants: MªÀngels, Cuca

Temps total: 4h i mitja (1/4 d'hora per esmorzar)