TALAIXÀ des d'Hortmoier

 Ruta fàcil de fer i amb molt bones vistes un cop ets al poble de Talaixà. 

A Talaixà s'hi pot arribar per diferents camins i avui hem escollit el que surt de la Vall d'Hortmoier, prop d'Oix (és el GR11)

Arribar a la Vall d'Hortmoier amb cotxe no és fàcil. La carretera només és apte per 4x4 i es pot arribat ben bé fins a l'entrada de la vall, on s'acaba la carretera d'accés públic. Aquesta pista és de terra, molt estreta i amb pocs llocs on poder donar pas si ve un cotxe de cares... la sort que hem tingut és que no hi ha gaire trànsit i pràcticament no hem hagut de recular a cap lloc. Una altra alternativa, que és la que havíem fet sempre, és deixar el cotxe prop de la casa de Can Pei (sortint d'Oix direcció a Beget, a la dreta). Llavors l'excursió s'allarga ben bé unes 45' d'anada i els respectius de tornada, però no es pateix per si aixafes el cotxe o per si hauràs de recular a algun lloc complicat. 

Just a l'entrada a la Vall d'Hortmoier, que és de propietat privada, hi ha un petit pàrquing a l'esquerre per uns 5 o 6 cotxes màxim.

Comencem a caminar, travessem el pas canadenc i de seguida trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Agafem el camí de la dreta, direcció a Talaixà. Durant tot el camí seguirem les marques blanques i vermelles típiques dels GR i les marques grogues d'itinerànnia. 

Travessem la palanca del Samsó i de seguida trobem un altre pal d'encreuament, el MiO7 (Palanca del Samsó). Continuem direcció a Talaixà. Al cap d'uns 3' trobem les ruïnes de la casa de Samsó. 

ruïnes el Samsó

El camí surt a una pista forestal que anirem creuant. Aquest primer cop deixem la pista de seguida i agafem el camí que va cap a la dreta. 

De seguida ens adonem que és un camí antic i molt utilitzat. El camí s'ha enfonsat pel desgast i les vores d'aquest ens arriben a l'alçada dels genolls. Tot i que tota l'estona va guanyant alçada, està ben pensat, i no et canses gaire.El bosc és un alzinar amb algun castanyer entremig. 

detall del camí

Al cap d'uns 15' el camí va de planer i tornem a sortir a la pista. Continuem cap amunt i de seguida veiem altre cop el camí, aquest cop a l'esquerre. 

Al cap d'uns 7' trobem una portella de ferro. Suposem que deuria ser per privar el pas a les vaques, quan aquestes deurien pasturar per aquest entorn. 

portella de ferro

Ara el camí marxa força de planer i arribem a una altra casa enrunada, el Vaquer. Ens crida l'atenció perquè és sembla molt gran, així que deixem per uns moments el camí i ens acostem a veure-la. Tot i abandonada en alguns punts i amb el teulat mig enfonsat, la façana principal ha estat restaurada. A veure si amb una mica de sort s'animen a acabar-la! La situació de la casa s'ho val: les crestes del Ferran per un costat, la serra de Bestracà al davant... un roure centenari que l'acompanya...

crestes del Ferran

Serra de Bestracà

casa El Vaquer

Retornem al camí, que va pujant suaument. Passem per unes altres ruïnes de casa, d'aquesta no n'he trobat el nom. 

Anem fent camí, i el cap d'uns 10' arribem al coll de Talaixà. A l'esquerre, ens queden les ruïnes de la Canova. Trobem un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G35 (Talaixà). 

Des d'aquest punt es pot fer el cim del Ferran, es pot baixar a Sadernes o es pot continuar pel GR11 cap a Sant Aniol d'Aguja. Per nosaltres és el punt final.

A davant hi ha el refugi que el centre excursionista d'Olot ha habilitat.

refugi del CEO

Ens acostem a l'església de St Martí de Talaixà (sX). Tot i ser d'origen romànic, en queda ben poca cosa. La forma actual se li va donar el s XVIII.

St Martí de Talaixà

Al costat de l'església, hi ha una altra casa enrunada, en aquest cas, la Masó. 

Esmorzem a un banc que han col·locat estratègicament encarat al Bassegoda. Quines vistes de la Vall de Riu i de les muntanyes que l'envolten!

el banc amb millors vistes

Retornem al cotxe pel mateix camí.

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

vermell: el poble d'Oix.
groc: el camí que s'ha de fer de més si s'aparca prop de la casa de Can Pei
blau: d'Hortmoier a Talaixà

Acompanyants: Pau, Cuca, Fit

Temps total: 2h 30'

EL TALLÓ des de la Vall del Bac

Per pujar al Talló des de la Vall del Bac hi ha diferents camins, nosaltres escollim el que surt del Molí de la Coma.

Per anar a aquest indret, cal seguir la carretera de la Vall del Bac fins a trobar el trencant que va a Sant Andreu de Porreres, que ens queda a la dreta si venim de Castellfollit de la Roca. En aquest punt, la carretera fa un revolt força tancat. Deixem el cotxe a la zona d'aparcament que hi ha al costat de la carretera i comencem la ruta. 

Cal seguir la pista de terra que ens portarà a St Andreu de Porreres. Passem pel costats d'uns prats, a la dreta ens queden les ruïnes del Molí de la Coma on hi ha una petita gorga (pràcticament no es veuen). 

Al cap d'uns 10 minuts, la pista s'endinsa al bosc just després de travessar el torrent de Porreres, continuem per la pista fins que al cap d'uns 10 minuts més, trobem a l'esquerre un camí.

Algú hi ha fet un arc amb branques, com de benvinguda. 

Deixem la pista i seguim per aquest camí. Al cap d'uns minuts, trobem el primer arbre centenari dels molts que anirem veient al llarg de la caminada. En aquest cas, és un roure. 

El camí és de bon fer, sempre ombrívol. Quan arribem a l'entorn de l'església, ens trobem filats d'animals i indicacions per arribar. Només cal anar seguint els cartells que ens han posat, hi així no molestem als possibles animals que hi pugui haver pasturant. Els últims metres són enherbats i quedem força molls de peus. 

Tenim sort i l'església està oberta, i no està de més fer-hi una visita. Potser els estadants de la casa del costat, l'obren cada dia? A destacar que encara manté la zona del cor. 

Sant Andreu de Porreres (s XII)

campanar

zona del cor

zona altar

Continuem per la pista forestal que queda just al costat de l'església (és la que hem deixat fa una estona) i continuem fins al coll del Triadú, on fem una petita parada per esmorzar. 

Seguim cap a l'esquerre, on de seguida trobem les ruïnes de la casa del Triadú. Quina llàstima que el teulat s'hagi enfonsat! havia de ser una gran casa en el seu temps. La cabanya també fa pinta que era de les grosses.

El Triadú, a la dreta la cabanya

paret de la casa

Just al costat de la cabanya, hi ha el camí que seguirem ara. En alguns trams, és un xic perdedor, cal estar atents a les fites de pedres i si cal, refer-ne alguna si ha caigut. 

El camí és de bon fer, sempre té tendència a anar pujant i cap a la dreta. Al cap d'uns 15 minuts, arribem a dalt dels cingles dels  Bàlecs, on hi ha bones vistes de la Vall del Bac. 

Mica en mica el camí s'endinsa en una roureda i arribem a una petita font. 

font

En aquest punt, cal girar a l'esquerre i enfilar amunt. Ara ve el tram del camí més dret. Hi ha un roure centenari, cal passar per l'esquerre i amunt. Uns 10 minuts més tard, sortim de la roureda i arribem a uns planells.

En aquest punt perdem les fites de pedra, que segur que hi són, però ens despistem. Si és el cas, cal seguir amunt pels prats, fins arribar a la carena.

El Talló (1277m)

Enmig dels boixos, que per sort no estan gaire atacats per l'eruga del boix, hi ha el cim del Talló: una agrupació de pedres ho marca. Des del cim no hi ha vistes. Cal sortir dels boixos i, al mateixa carena, ja es tenen vistes de la Vall del Bac i dels cims més propers, com ara Puig Ou.

Per baixar del cim, seguirem les marques taronges i verdes que assenyala l'itinerari 6 de l'Alta Garrotxa (senyalats per itinerànnia). Es va en direcció oest fins arribar a les Colladiques, on cal girar a la dreta i endinsar-se a una fageda. Cal seguir per un camí molt ample, a estones sembla una pista, fins a arribar a la collada de Resclusanys, al cap d'uns 5 minuts. En aquest punt deixem les marques taronges i verdes, que continuen cap a la dreta. 

collada de Resclusanys

Nosaltres hem de seguir un camí que hi ha a l'esquerre, just abans de trobar la pista de Resclusanys. El camí s'endinsa a la fageda altra vegada.

Al cap d'uns 6 minuts arribem al Portell, un encreuament de camins. Cal seguir cap a l'esquerre. 

el Portell

Hi ha un parell de faigs amb el tronc força gruixut. Al cap d'un parell de minuts, el bosc s'obre i veiem l'església de St Andreu de Porreres.

Continuem fins a trobar la font del Triadú. Ara el camí gira a la dreta i baixa força ràpid durant uns 5 minuts. 

font del Triadú

Arribem a un altre encreuament, hi ha una aulina força grossa que sembla marcar el camí. Cal girar a l'esquerre i una estoneta després tornem a ser a la casa del Triadú. 

Un cops arribats al coll, en comptes de tornar per l'església, seguim per la pista forestal. Hi és tot un encert, quedo parada de la quantitat de roures centenaris que veiem ben bé 5 o 6, i no és gaire normal trobar-ne tant en tant poc tros. 

Quan tornem a ser als prats de l'inici, busquem les ruïnes del Molí de la Coma i la seva gorga amb la intenció de banyar-nos, però trobem l'aigua força freda i com que el dia no és gaire calorós ho deixem per un altre dia. 

Molí de la Comal

gorga

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

amb blau clar, el camí de pujada
en blau fosc, el camí de baixada

Acompanyant: Pau

Temps total: 3h 30'

___________________________________________________________________________________

El dia 6 de desembre de 2020 tornem a fer aquesta ruta però per baixar del Talló ho fem per un altre camí que explico a continuació.

Un cop som al Talló, agafem les marques taronges i verdes de la ruta 6 proposada pel Consorci de l'Alta Garrotxa (ruta: Coll Sagordí, Talló, Resclusanys, Coll Sagordí) que marxen cap a l'est.

Baixem fins a la Collada del Faig, on hi ha un parell de faigs monumentals i continuem camí avall fins arribar a una pista de terra. Cal girar a l'esquerre i al cap d'uns minuts arribem als prats de la casa de Resclusanys. Continuem fins arribar a la Font de Resclusanys on ja seguim el camí descrit a la sortida anterior. 

A dia d'avui recomanaria fer aquesta segona opció ja que permet veure els dos faigs i tardem més o menys les mateixes hores a fer la ruta.

Acompanyants: Pau, Barto, Siso

LA CALMA des del Pont del Llierca (XXIII marxa de Montagut)

La marxa de Montagut d'aquest any té com a objectiu el cim de la Calma.
Segons la organització, el recorregut és de 15km i uns 800m de desnivell.
Durant pràcticament tot el recorregut seguirem camins marcats per Itinerànnia (marques grogues).

Comencem la marxa als camps que hi ha al costat del càmping de Montagut (direcció a Sadernes). Anem direcció al pont de Llierca, dels més imponents que he vist i que sempre que hi passo em fa pensar què carai hi fa un pont com aquest en una contrada tan poc habitada... Abans de travessar el pont hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G47 (Pont de Llierca)

Passat el pont, ens trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G48 (Pont de Llierca), agafem direcció esquerre, cap a Sadernes. Seguim per un camí que va vorejant el riu durant 20 minuts, moment en que entrem en una zona de prats. Continuem endavant i 4 minuts més tard trobem les cases abandonades de Can Jou i Can Lloret.

Can Jou

Can Lloret

Cal seguir endavant. El camí voreja la carretera i enfila un xic. Passats uns 8 minuts albirem el poble de Sadernes i un parell de minuts més tard ens creuem amb el camí que ve d'aquest poble.
Girem a la dreta.
Al cap d'un parell de minuts, agafem el camí que marxa cap a l'esquerre. Hi ha un parell de fletxes de fusta que assenyalen la casa de Can Pentinet i l'ermita de St Grau d'Entreperes.

Fins a arribar a l'ermita, el camí fa pujada tota l'estona. En alguns moments més forta que en altres, però sempre amunt.
Passats uns 40 minuts, arribem a una pista forestal i la seguim direcció esquerre. Aquesta pista mena a la casa de Can Pentinet, a la que arribem uns 5 minuts més tard.

Can Pentinet

Voregem la casa per l'esquerre.
Un parell de minuts més tard ens trobem en un encreuament. Seguim cap a l'esquerre, direcció a l'ermita. Al cap de 5 minuts arribem a la casa en ruïnes de Can Diumenjó, on a part de bones vistes hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G139 (Sant Grau d'Entreperes).

vistes des de Can Diumenjó

Seguim cap a l'esquerre, direcció l'església de Sant Grau d'Entreperes a la qual arribem al cap d'uns minuts i d'una petita pujada. L'església, del sXII, ha patit diverses ampliacions.

pica baptismal

altar

interior de l'església

Allà ens espera l'esperat esmorzar de la marxa. Portem quasi dues hores de marxa.
Ben esmorzades, visitem l'interior de l'edifici i continuem el nostre camí per tal d'assolir la fita de la marxa: el cim de la Calma.

El camí s'agafa darrera l'església, baixant a la feixa de baix. Seguirem, durant 25 minuts, un camí que va fent pujada però dels que no cansen. Arribem a Coll de Jou.
Continuem pel camí de la dreta... el camí que ens durà a dalt al cim però que deu ser estassat de fa poc... dret com un ciri. 15 minuts de bufets i ja som a dalt! i quines vistes!
La Calma és un dels meus indrets preferits... tot i que avui al ser una marxa popular hi ha més gent... és molt recomanable pujar-hi i fer honor al seu nom... asseure-s'hi amb calma i contemplar el paisatge que tenim al davant: Alta Garrotxa al 100%.

des de la Calma

Baixem de la Calma per l'altre costat i arribem al pla de la Calma. Agafem el camí de la dreta i baixem 20 minuts fins arribar al Pujant de la Guilla, on tenim bones vistes de la plana.

des del Pujant de la Guilla

Tornem a agafar el camí que marxa cap a la dreta. Anem seguint el camí durant 40 minuts, sempre de baixada. Arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia T4 (Creu de la Ripolla). Som al camí dels Valencians que va des de Tortellà fins a l'església de St Grau d'Entreperes.
Seguim el camí cap a l'esquerre durant 3 minuts, moment en que girem cap a la dreta, direcció Montsipòsit.
Baixem 7 minuts i ens desviem cap a l'esquerre. L'oratori ens queda a davant, però no hi acabem d'arribar. Quedarà per una altra ocasió visitar-lo.
25 minuts més tard arribem a la casa de Can Malleu, seguim per la pista fins arribar a Can Martis i més endavant el Serrat del Pont.

Can Malleu

Can Martis

Serrat del Pont

Un cop passades les tres cases, arribem a una pista. És el GR1. El seguim cap a la dreta i tres minuts més tard ja som al pont del Llierca. Només ens queda travessar-lo i arribar-nos a l'inici de la marxa.

Al llarg del recorregut contemplem aquest parell de flors silvestres:

orquídia

narcís

mapa amb el recorregut aproximat marcat amb blau

Acompanyant: MªÀngels

Temps comptant les parades: 5h 10'

SANT SEBASTIÀ DE MONARS

Després d'uns mesos aturada per petits problemes físics, decideixo fer la ruta senyalada per Itinerànnia. "Itinerari Monars". Sembla una caminada fàcil i em poc desnivell, així que no m'exigirà gaire.

L'objectiu de la caminada és visitar l'ermita, anomenada oficialment, de St Feliu de Monars però més coneguda per St Sebastià... A casi tots els mapes l'ermita surt com a St Sebastià de Monars ja que és el nom per la qual és coneguda a la contrada per ser-ne aquest sant, el seu patró. 

Aquesta ermita ha estat recentment restaurada: s'hi ha fet el teulat nou i s'ha consolidat l'estructura. 

La ruta comença a les basses de Monars. Per arribar-hi cal passar pel poble de Rocabruna i continuar direcció Beget. Passats uns 3 minuts, hi ha un trencant a l'esquerre: és la pista de terra que porta a la bassa de Monars, se sap que és el correcte perquè hi ha un dipòsit d'aigua. Mitja hora de cotxe i arribem al punt de partida.

bassa de Monars

La ruta és circular i sempre seguirem les marques grogues d'Itinerànnia. Nosaltres decidim començar-la al pal d'encreuament AG10 (Bassa de Monars). Seguim la direcció de la banderola "Itinerari Monars". Baixem direcció a la bassa i allà trobem un altre pal indicador que ens fa girar a l'esquerre.

Anem perdent alçada tot resseguint un corriol, força ben marcat. Pel camí trobem roures i força boixos atacats per la plaga de l'eruga del boix, una llàstima. 

roure centenari

Passats uns 20', el camí passa entremig d'unes feixes abandonades i ja intuïm que ens acostem a alguna casa. I efectivament, uns 5' més tard arribem al corral de Masmitjà. El corral està en ruïnes, però havia de ser molt gran. M'estranya que el corral estigui tant separat de la casa, ja que aquesta la trobarem uns 5 minuts més endavant... coses d'aquell temps. 

corral de Masmitjà

corral de Masmitjà

corral de Masmitjà

Com ja he comentat, uns minuts més tard, trobem la casa de Masmitjà, encara habitada... deu ni do la gent que hi viu... se n'ha de tenir moltes ganes i creure molt en aquest estil de vida. Aquest tram del camí és una mica perdedor, no trobem les marques (potser estaven en arbres que han tallat) però com que és força intuïtiu, anem fent per les feixes de la casa, sense acostar-nos-hi massa. 

Un cop retrobem el camí, hem d'estar el cas ja que trobem un desdoblament. Hem de seguir pel camí de baix, que va cap a la dreta. I al cap de un parell de minuts, tornar a vigilar, perquè el camí es tornar a desdoblar i hem de tornar a agafar el de la dreta, aquest cop el gir és d'uns 160º. 

Al cap d'un parell de minuts arribem a l'ermita. L'església és oberta i hi entrem... els habitants de la casa del costat la fan servir de magatzem... pals, pells de cabres,... però ens fem una idea de com deuria ser. Al pas de la porta hi ha un plafó de Garrotxa cultour amb una mica d'explicació de la història de l'ermita. 

arribant a l'ermita

St Sebastià de Monars (sXI)

interior de l'ermita

Un cop visitada, reprenem el camí. Hem de passar entremig de la casa i la petita cabana i continuar endavant. De seguida tornareu a veure les marques grogues d'itinerànnia. 

Un parell de minuts més tard travessem un petit rierol, segons el mapa, la Font de Monars... 

continuem força de planer fins arribar al Mas de l'Om. Tercera casa que sembla habitada... tot i que no veiem a ningú. Per no passar per la casa, just abans d'arribar, el camí fa una petita giragonsa a l'esquerre i tot seguit a la dreta per continuar per una feixa que queda per sobre la casa. 

Anem seguint el camí, sense vistes. Travessem un parell de rierols, i ens endinsem en una fageda.

En aquest punt no tenim clar si anem bé o no... en comptes d'acostar-nos al cotxe ens n'anem allunyant. Anem seguint les marques grogues, així que a algun lloc anem a parar, tot i no tenir clar si serà al cotxe o no. 

Durant 20' anem fent pujada suau fins que arribem a la carena. I per fi, el camí gira a l'esquerre!

Anem carenejant, ara per antigues pastures. Tenim una bona vista del Comanegra i també ens trobem amb un grup de voltors. En comptem 15 i els veiem de molt a prop... no tenen pas por!

Anem seguint el camí. Al cap de 10' comença una petita pujada que en un quart d'hora ens portarà a les faldes del Pic de les Bruixes, on trobem un pal indicador. 

En aquest punt, ens unim al camí que ve del Pic de les Bruixes. Ara, a més de les marques grogues, també trobarem les verdes i taronges que marques l'itinerari 3 proposat pel consorci de l'Alta Garrotxa (Comanegra i Pic de les Bruixes). 

pic de Comanegra

Anem fent via, sempre de planer, pels rasos de Monars, des d'on tenim força bones vistes. 

Quan portem uns 35' arribem a uns abeuradors, ara secs i al cap d'un parell de minuts ja som al Collet de l'Orri, on trobem el pal d'encreuament d'Itinerànnia AG11 (Collet de l'Orri).

Només ens falta seguir la pista de terra durant un quart d'hora i ja tornarem a ser al cotxe.

Aquesta ruta no la recomano gens per fer a l'estiu... és una raconada on fa molta calor. La caminada en sí no té gaire res d'especial, tret de veure l'ermita de Monars i fer-se a la idea del que han de caminar els pocs habitants de les cases de Monars per arribar a la pista de terra on tenen el cotxe.

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyant: Pau

Temps sense comptar les parades: 2h 22'