Des de Bianya: TALAIXÀ des d'Hortmoier

Ruta fàcil de fer i amb molt bones vistes un cop ets al poble de Talaixà.

A Talaixà s'hi pot arribar per diferents camins i avui hem escollit el que surt de la Vall d'Hortmoier, prop d'Oix (és el GR11)

Arribar a la Vall d'Hortmoier amb cotxe no és fàcil. La carretera només és apte per 4x4 i es pot arribat ben bé fins a l'entrada de la vall, on s'acaba la carretera d'accés públic. Aquesta pista és de terra, molt estreta i amb pocs llocs on poder donar pas si ve un cotxe de cares... la sort que hem tingut és que no hi ha gaire trànsit i pràcticament no hem hagut de recular a cap lloc. Una altra alternativa, que és la que havíem fet sempre, és deixar el cotxe prop de la casa de Can Pei (sortint d'Oix direcció a Beget, a la dreta). Llavors l'excursió s'allarga ben bé unes 45' d'anada i els respectius de tornada, però no es pateix per si aixafes el cotxe o per si hauràs de recular a algun lloc complicat.

Just a l'entrada a la Vall d'Hortmoier, que és de propietat privada, hi ha un petit pàrquing a l'esquerre per uns 5 o 6 cotxes màxim.

Comencem a caminar, travessem el pas canadenc i de seguida trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Agafem el camí de la dreta, direcció a Talaixà. Durant tot el camí seguirem les marques blanques i vermelles típiques dels GR i les marques grogues d'itinerànnia.

Travessem la palanca del Samsó i de seguida trobem un altre pal d'encreuament, el MiO7 (Palanca del Samsó). Continuem direcció a Talaixà. Al cap d'uns 3' trobem les ruïnes de la casa de Samsó.

ruïnes el Samsó

El camí surt a una pista forestal que anirem creuant. Aquest primer cop deixem la pista de seguida i agafem el camí que va cap a la dreta.

De seguida ens adonem que és un camí antic i molt utilitzat. El camí s'ha enfonsat pel desgast i les vores d'aquest ens arriben a l'alçada dels genolls. Tot i que tota l'estona va guanyant alçada, està ben pensat, i no et canses gaire.El bosc és un alzinar amb algun castanyer entremig.

detall del camí

Al cap d'uns 15' el camí va de planer i tornem a sortir a la pista. Continuem cap amunt i de seguida veiem altre cop el camí, aquest cop a l'esquerre.

Al cap d'uns 7' trobem una portella de ferro. Suposem que deuria ser per privar el pas a les vaques, quan aquestes deurien pasturar per aquest entorn.

portella de ferro

Ara el camí marxa força de planer i arribem a una altra casa enrunada, el Vaquer. Ens crida l'atenció perquè és sembla molt gran, així que deixem per uns moments el camí i ens acostem a veure-la. Tot i abandonada en alguns punts i amb el teulat mig enfonsat, la façana principal ha estat restaurada. A veure si amb una mica de sort s'animen a acabar-la! La situació de la casa s'ho val: les crestes del Ferran per un costat, la serra de Bestracà al davant... un roure centenari que l'acompanya...

crestes del Ferran

Serra de Bestracà

casa El Vaquer

Retornem al camí, que va pujant suaument. Passem per unes altres ruïnes de casa, d'aquesta no n'he trobat el nom.

Anem fent camí, i el cap d'uns 10' arribem al coll de Talaixà. A l'esquerre, ens queden les ruïnes de la Canova. Trobem un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G35 (Talaixà).

Des d'aquest punt es pot fer el cim del Ferran, es pot baixar a Sadernes o es pot continuar pel GR11 cap a Sant Aniol d'Aguja. Per nosaltres és el punt final.

A davant hi ha el refugi que el centre excursionista d'Olot ha habilitat.