diumenge, 30 d’agost del 2020

COSTABONA des de la Collada Fonda

L'excursió per pujar al Costabona comença a la Collada Fonda. A aquest punt d'inici s'hi arriba per la pista que uneix Setcases amb Espinavell. Aquesta carretera és de terra compactada i actualment està en bon estat excepte en un punt on hi ha una esllavissada i que ja estan reparant. Nosaltres agafem aquesta carretera per Espinavell. Un cop a la Collada Fonda, just abans del pas canadenc, aparquem el cotxe.
   

El camí s'agafa just al costat del filat que separa les pastures de Setcases amb les d'Espinavell. Seguim les marques vermelles i blanques, indicatives del GRT 77-78.

Anem pujant i arribem a les Roques d'en Mercer, on se'ns ajunta per l'esquerre un camí marcat per itinerànnia (senyals grogues). El camí rodeja les roques i 20' més tard se'ns uneix el GR 11.6 que ve de Molló. La primera pujada ja la tenim feta.
unió dels dos GR


Ara el camí marxa força de planer, direcció al Coll del Pal. En uns 10' arribem a la font de Fra Joan, on hi ha el camí que mena cap al refugi de Costabona. Nosaltres amunt, seguint les marques del GR. 

Font de Fra Joan


Ara toquen 5' de pujada més forta, però com que saps que és curta, es fa més bé. I ja som al Coll del Pal, on hi ha unes magnífiques vistes! La nit passada ha plogut i a aquestes alçades ha estat neu. És una petita enfarinada, però sempre fa gràcia trepitjar-la. En aquest coll hi passa el meridià verd.
El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París, que va servir de base per definit la unitat del metre (segons he pogut trobar per internet).
vistes des del Coll del Pal

Meridià Verd

Deixem els GR, que va cap a Roc Colom, i el camí marcat per itinerànnia, que va cap al refugi/barraca de la Coma del Tec i enfilem cap a la dreta, direcció al Costabona.
El camí, amb la neu, no es veu gaire, però hi ha alguna fita de pedres i algun pal amb marques grogues.
Al cap d'uns 5' trobem una pedra amb un missatge gravat: "benvinguts sigueu sobre el pas de la Meridiana". Una altra referència al meridià de París. 


Continuem pujant i ens fixem, que a la nit deu haver fet molt torb, ja que la neu està "pentinada" de nord a sud. A les pedres és on es veu més, ja que a la cara nord hi ha neu enganxada, no així a la cara que dóna al sud. 


Uns 15' de pujada, tot fent alguna ziga zaga, i fem el cim. 
Dalt el Costabona hi ha com una taula amb totes les muntanyes dibuixades que es poden observar. Tot i que en un primer moment sobta trobar-te aquest element, és de gran utilitzat. 
El dia d'avui és força clar, sobretot mirant cap a l'est i el sud, i això ens permet veure fins i tot la badia de Roses.
Just abans de fer el cim

Des del Costabona mirant cap a l'oest

Des del Costabona mirant cap a l'est


Per baixar, agafem el camí que ens queda a l'est del cim, direcció a Espinavell. Trobem un pal indicatiu que ens indica cap a Espinavell, i pensant que no anem bé, deixem el camí i anem muntanya avall improvisant. Més endavant retrobem el camí que no havíem d'haver deixat. 
baixant del Costabona


Ara, des de casa i mirant el mapa, queda clar que havíem d'haver seguit el camí direcció a Espinavell i en un moment donat, haguéssim agafat el camí que ens quedaria a la dreta per retornar a la Collada Fonda. Ja ho sabrem per un altre dia. 
Un cop tornem a ser el camí, només ens queda anar baixant fins a les Roques d'en Mercer, on ens unim al camí que hem fet al matí. I avall que baixada! Des del cim, tardem una horeta a retornar al cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC


Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 3h 6' 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada