TALAIXÀ des d'Hortmoier

 Ruta fàcil de fer i amb molt bones vistes un cop ets al poble de Talaixà. 

A Talaixà s'hi pot arribar per diferents camins i avui hem escollit el que surt de la Vall d'Hortmoier, prop d'Oix (és el GR11)

Arribar a la Vall d'Hortmoier amb cotxe no és fàcil. La carretera només és apte per 4x4 i es pot arribat ben bé fins a l'entrada de la vall, on s'acaba la carretera d'accés públic. Aquesta pista és de terra, molt estreta i amb pocs llocs on poder donar pas si ve un cotxe de cares... la sort que hem tingut és que no hi ha gaire trànsit i pràcticament no hem hagut de recular a cap lloc. Una altra alternativa, que és la que havíem fet sempre, és deixar el cotxe prop de la casa de Can Pei (sortint d'Oix direcció a Beget, a la dreta). Llavors l'excursió s'allarga ben bé unes 45' d'anada i els respectius de tornada, però no es pateix per si aixafes el cotxe o per si hauràs de recular a algun lloc complicat. 

Just a l'entrada a la Vall d'Hortmoier, que és de propietat privada, hi ha un petit pàrquing a l'esquerre per uns 5 o 6 cotxes màxim.

Comencem a caminar, travessem el pas canadenc i de seguida trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Agafem el camí de la dreta, direcció a Talaixà. Durant tot el camí seguirem les marques blanques i vermelles típiques dels GR i les marques grogues d'itinerànnia. 

Travessem la palanca del Samsó i de seguida trobem un altre pal d'encreuament, el MiO7 (Palanca del Samsó). Continuem direcció a Talaixà. Al cap d'uns 3' trobem les ruïnes de la casa de Samsó. 

ruïnes el Samsó

El camí surt a una pista forestal que anirem creuant. Aquest primer cop deixem la pista de seguida i agafem el camí que va cap a la dreta. 

De seguida ens adonem que és un camí antic i molt utilitzat. El camí s'ha enfonsat pel desgast i les vores d'aquest ens arriben a l'alçada dels genolls. Tot i que tota l'estona va guanyant alçada, està ben pensat, i no et canses gaire.El bosc és un alzinar amb algun castanyer entremig. 

detall del camí

Al cap d'uns 15' el camí va de planer i tornem a sortir a la pista. Continuem cap amunt i de seguida veiem altre cop el camí, aquest cop a l'esquerre. 

Al cap d'uns 7' trobem una portella de ferro. Suposem que deuria ser per privar el pas a les vaques, quan aquestes deurien pasturar per aquest entorn. 

portella de ferro

Ara el camí marxa força de planer i arribem a una altra casa enrunada, el Vaquer. Ens crida l'atenció perquè és sembla molt gran, així que deixem per uns moments el camí i ens acostem a veure-la. Tot i abandonada en alguns punts i amb el teulat mig enfonsat, la façana principal ha estat restaurada. A veure si amb una mica de sort s'animen a acabar-la! La situació de la casa s'ho val: les crestes del Ferran per un costat, la serra de Bestracà al davant... un roure centenari que l'acompanya...

crestes del Ferran

Serra de Bestracà

casa El Vaquer

Retornem al camí, que va pujant suaument. Passem per unes altres ruïnes de casa, d'aquesta no n'he trobat el nom. 

Anem fent camí, i el cap d'uns 10' arribem al coll de Talaixà. A l'esquerre, ens queden les ruïnes de la Canova. Trobem un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G35 (Talaixà). 

Des d'aquest punt es pot fer el cim del Ferran, es pot baixar a Sadernes o es pot continuar pel GR11 cap a Sant Aniol d'Aguja. Per nosaltres és el punt final.

A davant hi ha el refugi que el centre excursionista d'Olot ha habilitat.

refugi del CEO

Ens acostem a l'església de St Martí de Talaixà (sX). Tot i ser d'origen romànic, en queda ben poca cosa. La forma actual se li va donar el s XVIII.

St Martí de Talaixà

Al costat de l'església, hi ha una altra casa enrunada, en aquest cas, la Masó. 

Esmorzem a un banc que han col·locat estratègicament encarat al Bassegoda. Quines vistes de la Vall de Riu i de les muntanyes que l'envolten!

el banc amb millors vistes

Retornem al cotxe pel mateix camí.

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

vermell: el poble d'Oix.
groc: el camí que s'ha de fer de més si s'aparca prop de la casa de Can Pei
blau: d'Hortmoier a Talaixà

Acompanyants: Pau, Cuca, Fit

Temps total: 2h 30'

BESTRACÀ des d'Oix (XXII marxa de Montagut)

La marxa de Montagut d'aquest any ens farà pujar al Bestracà i baixar per la vall d'Hortmoier. Segons les seves estimacions, és una volta de 15 km i 650m de desnivell. Bona part del recorregut segueix camins senyalats per itinerànnia, així que només haurem d'estar al cas de les marques grogues en cas de dubte.

A 2/4 de 8 comencem la marxa a la Plaça d'Oix, just al pal d'encreuament d'itinerànnia G10 (Oix). Enfilem direcció nord, fins trobar un altre pal d'itinerànnia, aquest el G9 (Camí del Pairé). Anem seguint direcció a Beget. El camí que seguim interpretem que deuria ser l'antiga carretera d'anar al veïnat de Pera. Ara està força enherbada, però encara manté l'amplada en molts trams. La pujada és de bon fer, va guanyant altitud mica en mica. Quan portem 15 minuts de caminada, deixem la carretera, i el camí s'enfila recte amunt, és una drecera, ja que tornem a sortir a l'antiga pista al cap de 15 minuts. Aquest tram és una mica més dret tot i que es fa bé. Seguim la pista cap a la dreta un parell de minuts i arribem a la carretera que uneix Oix amb Beget. 

La travessem i enfilem per la pista que ens queda a la dreta, anem direcció a la masia del Pairé. 5 minuts més tard ja la veiem i ens anem acostant a la casa tot seguint una pista que voreja les feixes i que un parell de minuts més tard s'uneix a la carretera que mena a la casa. 

El Pairé deuria tenir la seva importància en temps reculats, ja que és enorme. Ara sembla abandonada tot i que han arreglat l'era i la cabanya recentment. Ens enamorem de la porxada i la galeria!

casa el Pairé

No deixem la pista, si no que l'anem seguint fins que 20 minuts més tard arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G8 (Coll de Bestracà). Seguim direcció Beget i per sorpresa ens trobem l'esmorzar! Tot just fa una hora que caminem... tot i que se'ns posa bé, no deixa que encara ens queda una mica de pujada, així que no esmorzem gaire per si de cas. 

vistes des de l'ermita

Ben esmorzades continuem la marxa, ara direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà,. Trobem un pal indicador d'itinerànnia, l'AG5 (Sant Andreu de Bestracà) i al cap de 5 minuts l'ermita. L'edifici és del s.XII, però l'han restaurant recentment. D'entrada ja es veu que algunes parts les han remodelat amb pedra que no és l'original, però val la pena fixar-se amb les mènsules, ja que alguna encara manté en força bon estat l'escultura original. La porta també conserva alguns dels ferros romànics originals amb què la van decorar i el teulat també manté les lloses originals.

St Andreu de Bestracà (sXII)

detall d'una mènsula esculpida en forma de cap humà

Ara deixem el camí marcat per itinerànnia i enfilem per un camí que queda just a la cara nord de l'ermita. Hi ha un petit cartell de fusta que indica ermita de St Julià de Bestrecà i de tant en tant alguna fita de pedra. El camí, de totes maneres, és ben fressat. 

Durant 15 minuts anirem seguint aquest camí que va enfilant per antigues feixes, ara cobertes per aulines. Arribem a la carena i el camí comença a pujar per entremig de pedres. Ja queda poc per arribar. 

Un parell de gambades, i al cap de 3 minuts arribem a un primer mirador: Comanegra, Pic de les Bruixes, St Marc,... Tot i ser una vista ben coneguda, no ens cansem mai de mirar aquests tres pics. 

vistes des de Bestracà: Comanegra, Pic de les Bruixes i Sant Marc

Continuem per la carena uns 3 minuts més i trobem un altre mirador, amb les mateixes vistes que l'anterior. I 5 minuts més tard arribem a les restes del castell de Bestracà i de l'ermita de St Julià.

Primer et trobes un parell de parets i al cap d'un parell de minuts les restes del que segurament deuria ser el castell. Tampoc acaba de quedar clar què és què. 

restes del castell de Bestracà

Pel costa oest de les restes baixa un camí que passa per una tartera, de tant en tant es van trobant fites de pedra. Al cap de mitja hora de baixar per aquest camí de rocs arribem a la Portella, tal i com ens indica un cartell que ha posat la organització. El camí que agafem ara és molt més oficial i suposem que deuria ser important perquè està ben fressat i es veu antic.
Anem seguint aquest camí fins arribar a la casa de les Faixanes, ben abandonada.
En aquest punt enllacem amb el GR 11 que ve de Talaixà i va cap a Beget. El camí segueix l'antiga pista que portava a la casa, així que és força ample. Passats 15 minuts arribem a Coll Joell, on la organització ha posat un control de pas.

Coll Joell

Anem seguint la pista, i ens endinsem a la Vall d'Hortmoier. Passem per la font de Coll de Joell, que necessitaria una mica de manteniment i al cap de 5 minuts ja entreveiem els roures del Rei. Ens queden a l'altre costat de riu i anar-hi suposaria uns 20 minuts més entre anar i tornar.

Font de Coll Joell

Nosaltres seguim carretera avall durant un quart d'hora, moment en que trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Deixem el GR 11 i anem direcció a Oix, sempre per la pista. Quinze minuts més i arribem al pal d'encreuament MiO4 (Pont Trencat) on també seguim la direcció a Oix. Mitja hora més tard arribem al poble i donem per finalitzada la marxa de Montagut.

mapa en el recorregut fet, senyalat amb blau

Acompanyants: MªÀngels, Laia

Temps total: 4h i mitja

ELS ROURES DEL REI D'HORTMOIER

Comencem el mes de juliol amb una sortida fàcil i agradable de fer, hem anat a la Vall d'Hortmoier d'Oix.

El punt d'inici de l'excursió pot ser el poble d'Oix i seguir el camí PR186 direcció Talaixà, però nosaltres decidim fer un tros amb cotxe, així la tornada no es farà tant pesada per la calor. Ens estalviem uns 3km.

Així que deixem enrere Oix i just quan la carretera d'anar a Beget comença a pujar, a mà dreta hi ha una pista i les indicacions per anar a Can Pei. Continuem per aquí. Aquesta pista millor fer-la amb un cotxe 4x4 a partir de la casa. La seguim uns 5 minuts fins arribar al Pla de les Guillasses, moment en que aparquem el cotxe en un petit planell que ens queda a l'esquerre. La pista continua fins a Hortmoier, però és molt estreta i si et trobes dos cotxes cara a cara, has de recular un bon tros.

última cresta del Ferran

Comencem a caminar per la pista, que no la deixarem fins quasi arribar als Roures del Rei.
Quan portem 15 minuts, arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia MiO4 (Pont Trencat), on trobem la primera indicació del camí que farem: Església de St Miquel d'Hortmoier. El pont travessa la Riera d'Oix, molt més seca del que em pensava.
Just a l'altra banda del pont, hi ha un altre encreuament d'intinerànnia, aquest, el MiO5 (carretera d'Hortmoier). Si agaféssim el camí de la dreta, aniríem a la Mare de Déu d'Escales. Nosaltres continuem cap a l'esquerre, per la pista que en aquest punt fa una lleugera pujada.

Uns 10 minuts endavant, a la dreta, ens queda el Grau d'Escales amb les últimes crestes del Ferran.







5 minuts més i arribem al pal d'encreuament AG8 (La Plantada). En aquest punt enllacem amb el GR11, que en aquest tram està senyalitzat de Talaixà a Beget.
Si continuéssim per la dreta, aniríem a Talaixà per la palanca del Samsó, nosaltres però, continuem direcció Beget.

tot travessant la plantada

Al cap d'uns 10 minuts, a l'esquerre veurem una cabanya de fusta, seguirem endavant un parell de minuts més. Ara, la pista que hem seguit travessa la riera de Beget i enfila cap a la casa del Casot (per aquí tornarem). Nosaltres seguint la indicació, continuem cap a l'esquerre, on trobem un portal, fàcil de passar. Un parell de minuts més i trobem l'últim pal d'encreuament que seguirem avui, l'AG7 (Riera de Beget).

riera de Beget

Ara deixem la pista i el GR11 que va a Beget i continuem pel camí de la dreta. En un moment arribem a la riera de Beget. Em sorprèn la poca aigua que baixa després de la primavera plujosa que hem tingut. Altres vegades que havia fet la ruta, en aquest punt tocava descalçar-se per poder passar, però avui, vigilant de posar bé els peus sobre una petita passera de pedres que algú ha fet, no ha calgut treure's les sabates.



Un cop passada la riera, el camí continua entremig d'una boixeda, fins arribar als planells anomenats Plansesilles. Aquí hi trobem els dos Roures del Rei que queden.Tots dos estan catalogats com a arbres monumentals i segons diuen tenen uns 500 anys. S'anomenen Roures del Rei, perquè segons sembla van ser marcats al s.XVIII com a arbres aptes per a la construcció naval, però per sort, mai ningú els va tallar i ara els podem disfrutar nosaltres.
Fins fa uns 20 anys hi havia un tercer roure, que es va acabar morint. Aquest parell que queden no estan en la seva màxima esplendor... hi ha força branques seques... però segueixen aguantat.

els dos roures vistos quan arribes

a l'esquerra, l'imponent Tossal Gros

els dos roures quan ja marxes direcció a l'ermita

Abans de marxar, una abraçada a cada roure i un pensament: nosaltres anem passant i ells continuen allà, dempeus després de tants anys.

Per anar a l'ermita de St Miquel d'Hortmoier, cal deixar enrere els roures i continuar pel prat, com si anéssim cap al Tossal Gros. A la dreta veurem una pista forestal, és la que mena la casa del Casot. La seguim uns metres i agafem un camí que ens queda a l'esquerre.

Una petita pujada, i ja veiem l'ermita dalt l'última feixa.

A l'ermita hi trobem un panell informatiu de Garrotxa cultour, on se'ns explica que la parròquia ja s'esmenta l'any 979, però que l'ermita que veiem actualment és del s.XI.

És una església molt senzilla, sense gaires ornaments. Es pot entrar a l'interior, on no hi ha res digne de mencionar.

St Miquel d'Hortmoier, sXI

Un cop vista l'ermita, és moment de continuar. El recorregut proposat per itinerànnia s'acaba aquí, així que tocaria recular per a on hem vingut.

Nosaltres per no tornar a fer tota la volta ens endinsem al bosc d'aulines, direcció a la riera i de seguida arribem als planells de sota la casa del Casot. Trobem cartells de propietat privada i prohibit al pas... però no portant gossos i passant lluny de la casa ningú ens diu res.

el Casot, sembla recentment restaurada

Només ens queda travessar la riera i ja som a la pista que hem seguit abans. Ara toca desfer el camí fins al cotxe.

mapa amb el recorregut fet marcat en lila

Acompanyants: Laia, Magda, JordiU

Temps total: 2h i 20' parant a esmorzar