ELS ROURES DEL REI D'HORTMOIER

Comencem el mes de juliol amb una sortida fàcil i agradable de fer, hem anat a la Vall d'Hortmoier d'Oix.

El punt d'inici de l'excursió pot ser el poble d'Oix i seguir el camí PR186 direcció Talaixà, però nosaltres decidim fer un tros amb cotxe, així la tornada no es farà tant pesada per la calor. Ens estalviem uns 3km.

Així que deixem enrere Oix i just quan la carretera d'anar a Beget comença a pujar, a mà dreta hi ha una pista i les indicacions per anar a Can Pei. Continuem per aquí. Aquesta pista millor fer-la amb un cotxe 4x4 a partir de la casa. La seguim uns 5 minuts fins arribar al Pla de les Guillasses, moment en que aparquem el cotxe en un petit planell que ens queda a l'esquerre. La pista continua fins a Hortmoier, però és molt estreta i si et trobes dos cotxes cara a cara, has de recular un bon tros.

última cresta del Ferran

Comencem a caminar per la pista, que no la deixarem fins quasi arribar als Roures del Rei.
Quan portem 15 minuts, arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia MiO4 (Pont Trencat), on trobem la primera indicació del camí que farem: Església de St Miquel d'Hortmoier. El pont travessa la Riera d'Oix, molt més seca del que em pensava.
Just a l'altra banda del pont, hi ha un altre encreuament d'intinerànnia, aquest, el MiO5 (carretera d'Hortmoier). Si agaféssim el camí de la dreta, aniríem a la Mare de Déu d'Escales. Nosaltres continuem cap a l'esquerre, per la pista que en aquest punt fa una lleugera pujada.

Uns 10 minuts endavant, a la dreta, ens queda el Grau d'Escales amb les últimes crestes del Ferran.







5 minuts més i arribem al pal d'encreuament AG8 (La Plantada). En aquest punt enllacem amb el GR11, que en aquest tram està senyalitzat de Talaixà a Beget.
Si continuéssim per la dreta, aniríem a Talaixà per la palanca del Samsó, nosaltres però, continuem direcció Beget.

tot travessant la plantada

Al cap d'uns 10 minuts, a l'esquerre veurem una cabanya de fusta, seguirem endavant un parell de minuts més. Ara, la pista que hem seguit travessa la riera de Beget i enfila cap a la casa del Casot (per aquí tornarem). Nosaltres seguint la indicació, continuem cap a l'esquerre, on trobem un portal, fàcil de passar. Un parell de minuts més i trobem l'últim pal d'encreuament que seguirem avui, l'AG7 (Riera de Beget).

riera de Beget

Ara deixem la pista i el GR11 que va a Beget i continuem pel camí de la dreta. En un moment arribem a la riera de Beget. Em sorprèn la poca aigua que baixa després de la primavera plujosa que hem tingut. Altres vegades que havia fet la ruta, en aquest punt tocava descalçar-se per poder passar, però avui, vigilant de posar bé els peus sobre una petita passera de pedres que algú ha fet, no ha calgut treure's les sabates.



Un cop passada la riera, el camí continua entremig d'una boixeda, fins arribar als planells anomenats Plansesilles. Aquí hi trobem els dos Roures del Rei que queden.Tots dos estan catalogats com a arbres monumentals i segons diuen tenen uns 500 anys. S'anomenen Roures del Rei, perquè segons sembla van ser marcats al s.XVIII com a arbres aptes per a la construcció naval, però per sort, mai ningú els va tallar i ara els podem disfrutar nosaltres.
Fins fa uns 20 anys hi havia un tercer roure, que es va acabar morint. Aquest parell que queden no estan en la seva màxima esplendor... hi ha força branques seques... però segueixen aguantat.

els dos roures vistos quan arribes

a l'esquerra, l'imponent Tossal Gros

els dos roures quan ja marxes direcció a l'ermita

Abans de marxar, una abraçada a cada roure i un pensament: nosaltres anem passant i ells continuen allà, dempeus després de tants anys.

Per anar a l'ermita de St Miquel d'Hortmoier, cal deixar enrere els roures i continuar pel prat, com si anéssim cap al Tossal Gros. A la dreta veurem una pista forestal, és la que mena la casa del Casot. La seguim uns metres i agafem un camí que ens queda a l'esquerre.

Una petita pujada, i ja veiem l'ermita dalt l'última feixa.

A l'ermita hi trobem un panell informatiu de Garrotxa cultour, on se'ns explica que la parròquia ja s'esmenta l'any 979, però que l'ermita que veiem actualment és del s.XI.

És una església molt senzilla, sense gaires ornaments. Es pot entrar a l'interior, on no hi ha res digne de mencionar.

St Miquel d'Hortmoier, sXI

Un cop vista l'ermita, és moment de continuar. El recorregut proposat per itinerànnia s'acaba aquí, així que tocaria recular per a on hem vingut.

Nosaltres per no tornar a fer tota la volta ens endinsem al bosc d'aulines, direcció a la riera i de seguida arribem als planells de sota la casa del Casot. Trobem cartells de propietat privada i prohibit al pas... però no portant gossos i passant lluny de la casa ningú ens diu res.

el Casot, sembla recentment restaurada

Només ens queda travessar la riera i ja som a la pista que hem seguit abans. Ara toca desfer el camí fins al cotxe.

mapa amb el recorregut fet marcat en lila

Acompanyants: Laia, Magda, JordiU

Temps total: 2h i 20' parant a esmorzar