SANTA MARIA DE FINESTRES des de SANTA PAU

Hi ha diverses rutes per arribar fins a aquest petit santuari ubicat dalt la serra de Finestres. Nosaltres hem seguit la ruta proposada per Itinerànnia, anomenada "per les terres dels barons de Santa Pau". És una ruta d'uns 12 km, la pujada és una mica dreta però val la pena arribar-hi per les excel·lents vistes que hi ha.

La ruta està descrita al web d'itinerànnia (clica AQUÍ). Nosaltres la vàrem escurçar una mica ja que ens vàrem entretenir i no teníem temps de fer la volta complerta. 

Deixem el cotxe en una zona d'aparcament just al trencant de la casa de turisme rural Mas el Pla i continuem a peu per la carretera emporlanada durant 13 minuts. En aquest punt, trobem les marques grogues d'itinerànnia ja que enllacem amb l'itinerari abans esmentat. 

Al cap de 5 minuts deixem la pista i agafem un camí que ens queda a la dreta. El camí va fent pujada, de bon fer en tot moment. Al cap d'uns 20 minuts, en una zona d'antigues feixes, ens trobem un exemplar força gran de faig. El bosc ha anat canviant i hem passat de les aulines que trobàvem en un primer moment a la fageda.

Alguns trams de camí passen per llocs ben bonics, tot combinant els faigs, les falgueres i les pedres. Va fent pujada, però estem en un lloc tant tranquil i encantador, que no ens fa res anar parant a fer algun bufet. 

Sembla que ja hem fet bona part de la pujada. Ara el camí gira a la dreta per, al cap d'uns metres, unir-nos a un altre camí que seguirem cap a l'esquerre. Hi ha un parell de cartells de fusta que indiquen "santa pau per la font de la Salgueda" i "Mieres pel coll de la Palomera". Al llarg de l'excursió n'anirem trobant més. Fan pinta que algú, a nivell particular, ha decidit fer aquests indicadors i ho trobem una bona iniciativa! Deixem la fageda enrere i tornem a trobar bosc d'aulines.

Un parell de minuts més tard, ara ja caminant força de planer, arribem al coll de Puigsafont on agafem el camí de l'esquerre. Entre les marques grogues d'itinerànnia i l'indicador de fusta, no hi ha pèrdua. 

6 minuts més i ens trobem amb el pal d'encreuament d'itinerànnia G991 (Fageda de Finestres). Seguim cap a l'esquerre tal i com indica el senyal. Aquest petit tram de camí està ben delimitat per una filarada de pedres.

Un parell de minuts i ens trobem amb l'oratori de Finestres. 

oratori de Finestres

Ja som a prop! Continuem cap a l'esquerra, tot carenejant la serra de Finestres. Uns metres més endavant hi ha un bonic mirador des d'on es pot contemplar la Vall del Llèmena, les muntanyes del Far...

Cinc minuts més i arribem a lloc. Al voltant de l'església hi ha diferents construccions, unes més antigues que altres. Un dels llocs que més m'agrada és un "túnel" que hi ha just al costat de l'església. Un cop passat, hi ha un petit mirador amb molt bones vistes.

Santa Maria de Finestres

Val la pena arribar-se fins al castell. No hi ha indicadors però el camí és fàcil de trobar. Just al costat de l'església hi ha un petit tram d'escales i tot seguit un esquei de pedres. Cal enfilar-se per aquí i ben passat les pedres, el camí queda ben dibuixat. 

Al cap d'uns 8 minuts, tenim unes boniques vistes de l'església i és on es pot observar que varen construir l'església ben bé al costat del cingle. 

L'últim tram per arribar a les ruïnes del castell el fem per un escaler. És curiós que s'hagin mantingut les escales i no altres parts de l'edifici. 
Un cop a dalt, es pot intuir on hi havia hagut el castell i la cisterna.

escaler per arribar a dalt

vistes costat nord

vistes costat sud

Esmorzem tot contemplant els Pirineus, la plana  de l'Empordà, Pla de l'Estany...

Per tornar al cotxe desfem el camí  fins al pal d'encreuament d'itinerànnia G991 (Fageda de Finestres). Ara agafem el camí de la dreta, tot seguint les indicacions. 

Anem baixant per un camí enmig de la fageda. Arribem a una pista on tornem a trobar indicadors de fusta. Nosaltres anem seguint les marques grogues durant uns minuts fins arribar al pal d'encreuament d'itinerànnia G992 (El Clascar). Continuem direcció Santa Pau.

El camí s'endinsa en un bosc d'aulines, anirem perdent altitud durant mitja hora, moment en que arribarem a uns prats. 

El camí va seguint els prats per la dreta. Passem pel costat d'una petita bassa d'aigua i de seguida arribem a la casa de turisme rural el Carrer. Seguirem la pista, ara emporlanada fins a trobar la carretera per on hem vingut el matí. Només ens cal recorre-la uns metres i arribem al cotxe. 

mapa amb el recorregut marcat en blau

cicant AQUÍ podreu accedir a la ruta desada al wikiloc

Acompanyants: Pau, Barto

Temps total: 3h 45'

REFUGI VELL DE ULLDETER I COLL DE LA MARRANA

L'excursió d'avui és senzilla de fer, ideal per fer sense presses i buscar la fresca, que aquests dies de calor és el que més ens convé. 

foto extreta de la viquipèdia, 1918

Per anar al refugi vell d'Ulldeter deixem el cotxe a l'últim revolt de la carretera d'accés a les pistes d'esquí Vallter 2000. No hi ha pèruda possible perquè sempre hi ha cotxes aparcats. 

Cal agafar un camí que surt just al revolt per, després d'una pujada, enllaçar amb el GR11.

Quan portem uns 15 minuts de caminada, on s'ha anat combinant pujada amb alguns trams més de planer, travessem el riu Ter mitjançant una palanca de fusta. En aquest punt, el riu és un petit rierol. 

Ara toquen uns 7 minuts de pujada més intensa per arribar al refugi d'Ulldeter. Passat el refugi, cal anar seguint el GR11, força de planer, fins arribar a un pal indicador. En aquest punt, deixem el GR11 i  agafem el camí de la dreta, indicat amb el nom de "refugi vell d'Ulldeter". 

Tornem a travessar el Ter per una altra palanca de fusta i enfilem un petit tram que ens durà al refugi vell, actualment en ruïnes. 

L'antic refugi estava construït damunt d'un pla. A la única paret que han mantingut en peu, hi ha una placa per recordar l'any en que la varen consolidar. El refugi va ser inagurat el 1909 i dinamitat pels franquistes al finalitzar la guerra per tal que els maquis no el poguessin utilitzar (+ info a la viquièdia).

paret consolidada de l'antic refugi

placa commemorativa

antic refugi amb el Gra de Fajol 

Després d'esmorzar tot contemplant les vistes dels dos Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Portella de Mantet... agafem el camí que surt del mateix refugi i que ens durà al Coll de la Marrana passant per l'estany Fonedís. Per aquesta zona també hi ha d'haver el naixement del Ter, però error nostre, no el busquem prou bé i com que tampoc sabem trobar els indicadors, ho deixem estar per una altra ocasió. 

El camí és de molt bon fer i al cap de 20 minuts enllacem amb el GR11. Pel camí hem deixat enrere dues petites basses i una zona humida... una de les tres deu ser l'estany Fonedís...

zona humida, possible estany Fonedís?

Ara toquen 15 minuts de pujada que, agafats amb calma, ens duran dalt del Coll de la Marrana. El camí és molt transitat i cal seguir les indicacions que han posat els del Parc Natural, ja que hi ha gent que encara se les salta i puja per on vol i constribueix a degradar l'entorn. 

Un cop a dalt, només ens queda contemplar les boniques vistes i esperar els companys que han anat a coronar el pic de Bastiments. 

Bastiments des del Coll de la Marrana

Per retornar al cotxe, només caldrà desfer el camí i anar seguint el GR11. No té pèrdua. 

Mapa amb el recorregut fet en blau fosc. El camí marcat en blau clar és el que cal seguir per pujar a Bastiments. 

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep
Temps total: 1h 40' del cotxe al coll de la Marrana passant pel refugui vell

SANT MIQUEL DEL MONT des de la Canya

Celebrem el primer dia de l'any pujant a un dels llocs més bonics de la Vall de Bianya: St Miquel del Mont. Hi hi diversos camins per pujar a l'ermita, un bon mirador de la Garrotxa.

St Miquel del Mont, any 2013

Avui hem seguit el camí que puja des de la Canya, marcat en bona part per la xarxa de senders d'Itinerànnia, i per tant amb marques rectangulars grogues.

Deixem el cotxe prop de la capella d'Esperança, a la Canya. 

ermita d'Esperança

Allà trobem el primer pal d'encreuament d'itinerànnia, el G181 (Esperança). Cal anar cap a l'esquerre, direcció Olot, seguint la carretera de les Feixes. Arribem al pal d'encreuament G21 (Pla de Cuní). Per seguir el camí oficial, caldria anar en direcció a Hostalnou de Bianya. Nosaltres però, per evitar els gossos que hi ha a la casa de l'Espart seguim un parell de minuts més per carretera, fins que trobem un camí a la dreta. El seguim 5 minuts, moment en que trobem una bifurcació amb un senyal de prohibit. Agafem el camí de la dreta, travessem la riera de Riudaura i la remuntem per dins la llera uns metres direcció Olot fins que trobem un camí a la dreta, força fressat. Al cap de 5 minuts ens retrobem amb el camí oficial, assenyalat amb marques grogues.

Aquest camí va fent marrades llargues, sempre de pujada. Al cap d'una mitja hora arribem a sota St Valentí. Ens queda un camí a la dreta, poc marcat, que en 7 minuts de forta pujada, ens portaria a l'oratori de St Valentí. Decidim no pujar-hi, així que seguim pel camí marcat, ara força de planer. Al cap d'uns deu minuts, sortim a un pla on hi ha una casa enrunada a mà esquerre. El camí es converteix en pista forestal. 

Anem seguint fins arribar a la casa de Ventulà, des d'on es veu el Castell del Coll, l'església de St Andreu... El camí oficial gira cap a l'esquerre i voreja els plans direcció al Castell del Coll. Nosaltres però, seguim un altre camí, gens transitat. 

casa de Ventulà

Aquest camí que seguim no té marques grogues, passem per darrera la casa i baixem el parell de feixes que hi ha. Al capdavall trobem una portella de fusta. La passem i ens trobem amb el camí que puja de Bianya per la casa de Bellver. El travessem i agafem el camí que ens queda a davant, una mica desdibuixat. 

Aquest camí voreja la casa del Castell del Coll pel costat nord. Sortim al camí marcat per itinerànnia i ara ja no el deixem fins arribar a dalt de St Miquel. 

Primer de tot passem per l'església de Sant Andreu del Coll. Segons hem sentit, en aquest indret hi han trobat sitges de l'època dels ibers. Seguim i ens trobem amb la font dels Saiols, on hi ha un parell d'exemplars de plataner dignes de contemplar. 

Sant Andreu del Coll

Sant Andreu del Coll

font dels Saiols

Ara comença el tros més dur de la caminada. Per sort són pocs minuts, però el camí a seguir no m'agrada gens. Puja molt dret i entre el desgast de la gent, bicis i pluja, ha quedat molt enfonsat i en alguns llocs costa de pujar, i encara sort que no hi ha fang. 

Després d'aquesta pujada, el camí es suavitza i va carenejant pel costat de solell. Passem per un mirador amb vistes al Puigsacalm. I no som els únics que ens agraden les vistes des d'aquest punt. Per les restes de caques i la forta olor, aquestes pedres també són utilitzades per un grup de cabres. 

des del mirador de les cabres

Ningú sap d'on han sortit aquestes cabres que fa un parell o tres d'anys que volten per aquests vorals. Just abans d'arribar a St Miquel, ens les trobem ajagudes sota les aulines i no fan pas pinta de passar-les magres... ben al contrari, són ben llustroses i grasses. 

Un cop a dalt, admirem les vistes, i tot i que cada any un moment o altre hi pugem, mai ens cansem de mirar-les. Avui és un dia de contrastos, per un costat veiem perfectament Roses, senyal que per llevant el dia és clar, en canvi, pel costat del Puigsacalm, Puig Estela i Serra Cavallera està ben encapotat i hi neva un xic i tot. 

Aquesta època de l'any hi trobarem l'estrella de nadal, que cada any la comissió de festes de Bianya munta per celebrar aquestes festes.

mirant a llevant

mirant al sud

pessebre

mirant a l'oest

l'estrella, l'any passat

Per baixar, escollim el camí del Guitart, assenyalat amb alguna marca blanca. Primer cal baixar per la carretera d'accés a St Miquel fins que veiem un senyal de fusta, molt desgastat, indicant el camí. Són uns 40 minuts de baixada força forta. En alguns trams, la caiguda d'arbres ha modificat el camí i encara és més dret. És un camí recomanable per fer en sec, si és un dia humit o hi ha molt fang, millor baixar per un altre i evitar relliscades. 

Un cop a baix, el camí indicat va direcció a la casa del Guitart, nosaltres però continuem avall i anem a sortir prop de la casa dels Pujals, a la carretera que porta a l'església de Sta Margarita de Bianya.

casa Els Pujals

Ara només cal arribar a Hosalnou de Bianya, travessem la carretera, i agafem el bici carril que ens portarà fins a Llocalou al cap d'una mitja horeta. 

Tornem a travessar la carretera i seguim pel bici carril direcció a Olot durant uns 15 minuts. Aquest riberal és una mica fred i humit. Arribem al passallís d'Esperança, recentment reconstruït després que amb la revinguda de la riera de Riudaura pel temporal Glòria se l'emportés aigües avall. 

passallís d'Esperança

I volta completada!

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 30'

HOSTAL DE LA VALL DEL BAC i LLONGARRIU des de la Vall de Bianya

La ruta d'avui ressegueix, en bona part, camins antics. Eren la via de comunicació entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac. Camins de bon fer, ben pensats, que els nostres avantpassats utilitzaven per anar a mercat, per treure llenya i carbó del bosc, per anar a visitar familiars...

La nostra idea inicial és començar i acabar l'excursió a la casa del Joncars, a Capsec, però un cop posats i veient que anem bé de temps, allarguem la ruta i arribem fins a Hostalnou de Bianya.

Deixem el cotxe ben passada la casa del Joncars.

Continuem a peu per la carretera fins arribar al coll de Passa-Serres al cap de 10 minuts. Des de la casa hi ha molt bones vistes de la plana de Bianya, la Canya i les muntanyes que les rodegen. Seguim el GR-83.

Continuem per la carretera, ara de baixada. Al cap d'uns minuts, se'ns uneix per la dreta la carretera que ve de Castellar de la Muntanya, i amb ella, les marques d'un camí d'itinerànnia (marques grogues). Passem pel bac de Colldecarrera. Fa uns anys, varen perimetrar tota la finca amb fil elèctric però, com normalment passa, ningú en fa el manteniment i en forces punts els fils ja estant trencats i rebregats. Una pena. 

Anem baixant fins que arribem al coll de les Barqueres. En aquest punt, hi ha dues opcions que ens portaran a l'Hostal de la Vall del Bac. Podem seguir per la carretera i per tant seguir les marques del GR-83 i d'itinerànnia o bé, agafem el camí que surt a l'esquerre.

Nosaltres fem aquesta segons opció, agafem el camí de l'esquerre i arribem a la casa en ruïnes de les Barqueres. Totes les antigues feixes de la casa estan  embardissades.

El camí està ben fressat, record dels caçadors de bolets que aquesta tardor l'han utilitzat.

Passem un rierol i anem a sortir a una pista de desemboscar. Aquí tornem a trobar marques grogues d'itinerànnia, en aquest cas, assenyalen el camí que uneix el coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac. 

Continuem cap a la dreta i al cap d'uns 8 minuts aproximadament, girem a l'esquerre i arribem als planells de l'Hostal. Anem seguint el camí, fins arribar al pal G171 (Camí de Llongarriu). En aquest punt podem seguir pel camí fins a l'Hostaler o bé continuar pels prats per un camí més desdibuixat però que no té pèrdua. Nosaltres optem per la segona opció ja que l'altre camí el farem de tornada. Arribats a l'Hostal trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G2 (Hostal de la Vall del Bac)

Hostal de la Vall del Bac

I com tants d'altres abans que nosaltres, ens asseiem al costat de la font i esmorzem. Les vistes des de l'Hostal són prou entretingudes: el Talló, l'engorjat de Bosc del Quer, la casa pairal de la Coromina, Cal Ferrer... 

Ben esmorzats, agafem el camí que puja sobre la font, direcció a l'església de Llongarriu, com ja he comentat, també està assenyalat amb marques grogues d'itinerànnia. Un parell de minuts i trobem el pal d'encreuament G171 (Camí de Llongarriu). Seguim direcció a St Pau de Segúries.

És un camí de bon fer que, en bona part, passa per un alzinar. Trobem una tanca de fusta, la passem i al cap d'un quart d'hora aproximadament arribem a la casa de Llongarriu amb els seus xiprers de benvinguda i l'església dedicada a Santa Maria. Aquesta església també és coneguda com a Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu i la construcció de la nau que ara admirem sembla ser que data del s XII. 

La porta és oberta, així que cap a dins. No hi sabem trobar cap element d'interès. 

exterior

interior

casal de Llongarriu vist des del sud

Ara el nostre objectiu és arribar al coll de la Barcadura. Per arribar-hi cal deixar la pista i el camí marcat per itinerànnia que ens duria a St Pau de Segúries i buscar la pista forestal que sabem darrera la casa.

Ben bé no l'acabem de trobar però trobem una pista recent oberta i decidim seguir-la. En un parell de lloc ens sembla seguir un camí antic, així que molt malament no ho devem fer. 

Al cap d'uns 15 minuts ens trobem amb el camí marcat per itinerànnia que uneix el Coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac. El seguim i sortim a la pista forestal que va del coll de les Barqueres a la Barcadura, on hi ha un bonic faig. 5 minuts i arribem al capdamunt. 

En aquest punt, podríem agafar la pista forestal que ens queda  a l'esquerre i amb una mitja horeta seríem al Joncars. Nosaltres però, com que anem bé de temps, decidim arribar-nos a Hostalnou de Bianya a peu. 

Per fer-ho, agafem el camí d'itinerànnia que baixa per la dreta, també conegut pel camí blau ja que té marques d'aquest color fetes amb esprai. 

El camí baixa per un alzinar. Al cap d'uns 10 minuts, hi ha una petita clariana des d'on hi ha bones vistes de Bianya. Anem fent baixada durant mitja horeta més. Al final es fa carregosa i tot, ja que en alguns trams és força dret. 

Arribem a la casa de la Vilotxa i l'ermita de St Martí del Clot. 

St Martí del Clot

Ara el camí segueix la carretera emporlanada fins que arribem a l'encreuament de camins G1 (Font del Padrí). Cal seguir la carretera de l'esquerre. Passem per sota la casa de l'Oliva i al cap d'uns 5 minuts, deixem la carretera emporlanada i agafem la pista de terra de la dreta. Anem baixant direcció a la riera de Bianya. 

Al cap d'uns 10 minuts, travessem la riera per unes passeres de pedra una mica inestables. 

Ara anem seguint prats enllà fins a tornar a travessar la riera al cap d'uns minuts. Abans aquest punt era de bon passar, però l'aiguat provocat pel temporal Glòria del gener passat, es va emportar les pedres que hi havia i encara no s'ha tornat a acondicionar. Arribem a l'encreuament G11 (El Pairó). Seguim cap a l'esquerre uns metres i quan arribem al camps, girem a la dreta. El camí va vorejant la riera fins que al cap d'un quart d'hora arribem al passallís de Grabulosa. El travessem i seguim per la pista de terra fins a trobar la carretera N-260 i el pal d'encreuament VB16 (la Riba). Només cal continuar cap a l'esquerre i de seguida som a Hostalnou de Bianya. 

Agafem el cotxe i cap al Joncars a buscar l'altre. 

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 

COSTABONA des de la Collada Fonda

L'excursió per pujar al Costabona comença a la Collada Fonda. A aquest punt d'inici s'hi arriba per la pista que uneix Setcases amb Espinavell. Aquesta carretera és de terra compactada i actualment està en bon estat excepte en un punt on hi ha una esllavissada i que ja estan reparant. Nosaltres agafem aquesta carretera per Espinavell. Un cop a la Collada Fonda, just abans del pas canadenc, aparquem el cotxe.
   

El camí s'agafa just al costat del filat que separa les pastures de Setcases amb les d'Espinavell. Seguim les marques vermelles i blanques, indicatives del GRT 77-78.

Anem pujant i arribem a les Roques d'en Mercer, on se'ns ajunta per l'esquerre un camí marcat per itinerànnia (senyals grogues). El camí rodeja les roques i 20' més tard se'ns uneix el GR 11.6 que ve de Molló. La primera pujada ja la tenim feta.

unió dels dos GR

Ara el camí marxa força de planer, direcció al Coll del Pal. En uns 10' arribem a la font de Fra Joan, on hi ha el camí que mena cap al refugi de Costabona. Nosaltres amunt, seguint les marques del GR. 

Font de Fra Joan

Ara toquen 5' de pujada més forta, però com que saps que és curta, es fa més bé. I ja som al Coll del Pal, on hi ha unes magnífiques vistes! La nit passada ha plogut i a aquestes alçades ha estat neu. És una petita enfarinada, però sempre fa gràcia trepitjar-la. En aquest coll hi passa el meridià verd.
El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París, que va servir de base per definit la unitat del metre (segons he pogut trobar per internet).

vistes des del Coll del Pal

Meridià Verd

Deixem els GR, que va cap a Roc Colom, i el camí marcat per itinerànnia, que va cap al refugi/barraca de la Coma del Tec i enfilem cap a la dreta, direcció al Costabona.
El camí, amb la neu, no es veu gaire, però hi ha alguna fita de pedres i algun pal amb marques grogues.
Al cap d'uns 5' trobem una pedra amb un missatge gravat: "benvinguts sigueu sobre el pas de la Meridiana". Una altra referència al meridià de París. 

Continuem pujant i ens fixem, que a la nit deu haver fet molt torb, ja que la neu està "pentinada" de nord a sud. A les pedres és on es veu més, ja que a la cara nord hi ha neu enganxada, no així a la cara que dóna al sud. 

Uns 15' de pujada, tot fent alguna ziga zaga, i fem el cim. 
Dalt el Costabona hi ha com una taula amb totes les muntanyes dibuixades que es poden observar. Tot i que en un primer moment sobta trobar-te aquest element, és de gran utilitzat. 
El dia d'avui és força clar, sobretot mirant cap a l'est i el sud, i això ens permet veure fins i tot la badia de Roses.

Just abans de fer el cim

Des del Costabona mirant cap a l'oest

Des del Costabona mirant cap a l'est

Per baixar, agafem el camí que ens queda a l'est del cim, direcció a Espinavell. Trobem un pal indicatiu que ens indica cap a Espinavell, i pensant que no anem bé, deixem el camí i anem muntanya avall improvisant. Més endavant retrobem el camí que no havíem d'haver deixat. 

baixant del Costabona

Ara, des de casa i mirant el mapa, queda clar que havíem d'haver seguit el camí direcció a Espinavell i en un moment donat, haguéssim agafat el camí que ens quedaria a la dreta per retornar a la Collada Fonda. Ja ho sabrem per un altre dia. 

Un cop tornem a ser el camí, només ens queda anar baixant fins a les Roques d'en Mercer, on ens unim al camí que hem fet al matí. I avall que baixada! Des del cim, tardem una horeta a retornar al cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 3h 6'