Celebrem el primer dia de l'any pujant a un dels llocs més bonics de la Vall de Bianya: St Miquel del Mont. Hi hi diversos camins per pujar a l'ermita, un bon mirador de la Garrotxa.
 |
| St Miquel del Mont, any 2013 |
Avui hem seguit el camí que puja des de la Canya, marcat en bona part per la xarxa de senders d'Itinerànnia, i per tant amb marques rectangulars grogues.
Deixem el cotxe prop de la capella d'Esperança, a la Canya.
 |
| ermita d'Esperança |
Allà trobem el primer pal d'encreuament d'itinerànnia, el G181 (Esperança). Cal anar cap a l'esquerre, direcció Olot, seguint la carretera de les Feixes. Arribem al pal d'encreuament G21 (Pla de Cuní). Per seguir el camí oficial, caldria anar en direcció a Hostalnou de Bianya. Nosaltres però, per evitar els gossos que hi ha a la casa de l'Espart seguim un parell de minuts més per carretera, fins que trobem un camí a la dreta. El seguim 5 minuts, moment en que trobem una bifurcació amb un senyal de prohibit. Agafem el camí de la dreta, travessem la riera de Riudaura i la remuntem per dins la llera uns metres direcció Olot fins que trobem un camí a la dreta, força fressat. Al cap de 5 minuts ens retrobem amb el camí oficial, assenyalat amb marques grogues.
Aquest camí va fent marrades llargues, sempre de pujada. Al cap d'una mitja hora arribem a sota St Valentí. Ens queda un camí a la dreta, poc marcat, que en 7 minuts de forta pujada, ens portaria a l'oratori de St Valentí. Decidim no pujar-hi, així que seguim pel camí marcat, ara força de planer. Al cap d'uns deu minuts, sortim a un pla on hi ha una casa enrunada a mà esquerre. El camí es converteix en pista forestal.
Anem seguint fins arribar a la casa de Ventulà, des d'on es veu el Castell del Coll, l'església de St Andreu... El camí oficial gira cap a l'esquerre i voreja els plans direcció al Castell del Coll. Nosaltres però, seguim un altre camí, gens transitat.
 |
| casa de Ventulà |
Aquest camí que seguim no té marques grogues, passem per darrera la casa i baixem el parell de feixes que hi ha. Al capdavall trobem una portella de fusta. La passem i ens trobem amb el camí que puja de Bianya per la casa de Bellver. El travessem i agafem el camí que ens queda a davant, una mica desdibuixat.
Aquest camí voreja la casa del Castell del Coll pel costat nord. Sortim al camí marcat per itinerànnia i ara ja no el deixem fins arribar a dalt de St Miquel.
Primer de tot passem per l'església de Sant Andreu del Coll. Segons hem sentit, en aquest indret hi han trobat sitges de l'època dels ibers. Seguim i ens trobem amb la font dels Saiols, on hi ha un parell d'exemplars de plataner dignes de contemplar.
 |
| Sant Andreu del Coll |
 |
| Sant Andreu del Coll |
 |
| font dels Saiols |
Ara comença el tros més dur de la caminada. Per sort són pocs minuts, però el camí a seguir no m'agrada gens. Puja molt dret i entre el desgast de la gent, bicis i pluja, ha quedat molt enfonsat i en alguns llocs costa de pujar, i encara sort que no hi ha fang.
Després d'aquesta pujada, el camí es suavitza i va carenejant pel costat de solell. Passem per un mirador amb vistes al Puigsacalm. I no som els únics que ens agraden les vistes des d'aquest punt. Per les restes de caques i la forta olor, aquestes pedres també són utilitzades per un grup de cabres.
 |
| des del mirador de les cabres |
Ningú sap d'on han sortit aquestes cabres que fa un parell o tres d'anys que volten per aquests vorals. Just abans d'arribar a St Miquel, ens les trobem ajagudes sota les aulines i no fan pas pinta de passar-les magres... ben al contrari, són ben llustroses i grasses.
Un cop a dalt, admirem les vistes, i tot i que cada any un moment o altre hi pugem, mai ens cansem de mirar-les. Avui és un dia de contrastos, per un costat veiem perfectament Roses, senyal que per llevant el dia és clar, en canvi, pel costat del Puigsacalm, Puig Estela i Serra Cavallera està ben encapotat i hi neva un xic i tot.
Aquesta època de l'any hi trobarem l'estrella de nadal, que cada any la comissió de festes de Bianya munta per celebrar aquestes festes.
 |
| mirant a llevant |
 |
| mirant al sud |
 |
| pessebre |
 |
| mirant a l'oest |
 |
| l'estrella, l'any passat |
Per baixar, escollim el camí del Guitart, assenyalat amb alguna marca blanca. Primer cal baixar per la carretera d'accés a St Miquel fins que veiem un senyal de fusta, molt desgastat, indicant el camí. Són uns 40 minuts de baixada força forta. En alguns trams, la caiguda d'arbres ha modificat el camí i encara és més dret. És un camí recomanable per fer en sec, si és un dia humit o hi ha molt fang, millor baixar per un altre i evitar relliscades.
Un cop a baix, el camí indicat va direcció a la casa del Guitart, nosaltres però continuem avall i anem a sortir prop de la casa dels Pujals, a la carretera que porta a l'església de Sta Margarita de Bianya.
 |
| casa Els Pujals |
Ara només cal arribar a Hosalnou de Bianya, travessem la carretera, i agafem el bici carril que ens portarà fins a Llocalou al cap d'una mitja horeta.
Tornem a travessar la carretera i seguim pel bici carril direcció a Olot durant uns 15 minuts. Aquest riberal és una mica fred i humit. Arribem al passallís d'Esperança, recentment reconstruït després que amb la revinguda de la riera de Riudaura pel temporal Glòria se l'emportés aigües avall.
 |
| passallís d'Esperança |
I volta completada!
MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada