Des de Bianya: SERRA DE MALFORAT des del Coll de Capsacosta

Continuem amb el confinament municipal i per tant la descoberta de camins de la Vall de Bianya. Feia temps que tenia ganes de fer la Serra de Malforat en la seva totalitat i avui ha set el dia.

el suposat Malforat

L'excursió d'avui comença al Coll de Capsacosta i acaba a la casa de la Canova de Capsec, on cal deixar un cotxe per quan s'acabi l'excursió.

Deixem al cotxe al Coll de Capsacosta. Hi ha un pàrquing a la dreta molt ampli, on es pot deixar el cotxe tranquil·lament. Al final del pàrquing hi ha el camí que seguirem, que va carenejant tota l'estona per la Serra de Malforat.

Al coll hi trobem una mica de neu, caiguda el cap de setmana passat, però el camí en general és ben net.

Caminem mitja horeta fins arribar al Coll de Migjorn, on si giréssim a la dreta, agafaríem un camí que va a St Salvador de Bianya passant per la casa de Canelles de Dalt.

Coll de Migjorn

Nosaltres continuem recte i al cap d'uns 7 minuts passem al costat una paret de pedra força alta. La primera vegada que la vaig veure em va sobtar trobar aquesta paret dalt d'una carena, capritxos de la natura. El bosc per on passem és una combinació d'aulina, pins i faig.

paret de pedra

Uns 5 minuts més endavant arribem a un punt on s'ha d'estar al cas. El camí sembla que segueixi endavant i al fer baixada és fàcil seguir. Cal estar atents i girar a l'esquerre i en un parell de minuts arribem a un coll. A l'esquerre ens queda una pista forestal que ens duria a la carretera que uneix el Coll de Capsacosta amb la casa de Llongarriu, a la Vall del Bac. Nosaltres seguim endavant i agafem el camí que hi ha a l'altre costat de la clariana. Pocs minuts després arribem a la portella del Coll, on a l'esquerre hi ha el camí que ens duria a l'ermita quasi enrunada de Santa Magdalena del Coll.

Seguim per la carena i arribem a un bonic mirador des d'on es veu la plana de la Vall de Bianya. Seguim.

vistes de la Vall de Bianya

Uns 10 minuts més tard, a la dreta veiem el pic de Malforat, està a pocs metres del camí i ens desviem per arribar-hi i esmorzar. Ben esmorzats tornem al camí.

pic de Malforat

Uns metres més enllà, a la dreta ens queda una agrupació de pedres que semblen envoltar un forat. Som al Malforat, on s'explica que hi havia un forat que connectava amb la casa del Bertran, a St Martí del Clot i que per provar-ne la veracitat hi havien tirat un gat i efectivament havia aparegut a la casa. També es diu que d'aquest forat en va sortir un marrà negre (el dimoni) i que es va endur totes les ovelles del ramat que pasturava per aquell entorn. I diuen diuen, se non è vero, è ben trovato (si no és veritat, està ben trobat).

suposat Malforat

Seguim uns minuts més carenejant i arribem a un altre mirador, on hi trobem un aparell del projecte libelium, que mesura el ris d'incendi (humitat, temperatura, pluja) i indicadors ambientals químics i físics. Una cosa més que hem après avui.

mesurador d'aire

Uns 10 minuts més tard, arribem al Cap de la Baga, on tenim un moment de dubte. Cal seguir recte endavant, tot i que el camí sembli que giri a la dreta. Continuem carenejant fins que al cap de mitja hora arribem al coll de la Barcadura. La última baixada és força dreta!

I ja tenim la Serra de Malforat recorreguda en la seva totalitat. Amb l'objectiu completat, només ens queda acabar l'excursió.

Agafem la pista forestal que ens queda a davant i que ens portarà a la casa del Joncars. Aquesta pista, al cap d'uns minuts es converteix en un camí i més endavant, quan ja som prop de la casa, torna a convertir-se en pista. Aquesta pista/camí és conegut amb el nom del camí del correu. Resulta que els masovers de la casa de Llongarriu eren els encarregats d'anar a la Canya a buscar el correu i repartir-lo per la Vall del Bac, i d'aquí el nom.

Un cop a la casa dels Joncars, des d'on hi ha molt bones vistes de la vall, tenim diverses opcions per baixar fins a la casa de la Canova de Capsec on tenim el cotxe. Es pot baixar per la carretera d'accés a la casa; es pot baixar pel camí de les motos, que s'agafa just al revolt que hi ha passada la casa; i es pot baixar pel camí de l'Aulet.

vistes del del Joncars

Ens decantem per aquest últim, tot i que en el meu record era de més bon seguir que en l'actualitat.

Aquest camí s'agafa just al costat de la casa. Quan som a l'alçada dels abeuradors del bestiar, a la dreta, hi ha el camí que hem de seguir.

Primerament el camí segueix força de planer, hi ha camins de bestiar i és fàcil despistar-se.

Quan portem uns 7 minuts caminats, arribem a una baixada. Hem de seguir el caire de pedres que hi ha.

Al capdevall, hi ha una bifurcació del camí, cal agafar el de l'esquerre. Ara torna a marxar una mica de planer. Agafem el caire i avall que fa baixada.

El camí es comença a embrutir amb arítjols i pins caiguts. Tot i haver-hi fites de pedres, un cop ens desviem del camí. Cal anar seguint el caire fins que arribem a un punt on sembla que s'acabi el caire ja que hi ha un esquei de pedres. Ara el camí es desvia a la dreta i baixa força dret en direcció al rec de l'Aulet, on arribem al cap d'uns 5 minuts. Travessem el rec i a la dreta veiem un petit pont de pedra, força embardissat. Ara sembla que no tingui sentit aquest pont, però en el seu temps, hi passava una pista de desemboscar per sobre.

Continuem i arribem a la casa de l'Aulet. Ara agafem la pista d'accés a la casa que en uns 20 minuts ens durà a la casa de la Canova de Capsec.