REFUGI VELL DE ULLDETER I COLL DE LA MARRANA

L'excursió d'avui és senzilla de fer, ideal per fer sense presses i buscar la fresca, que aquests dies de calor és el que més ens convé. 

foto extreta de la viquipèdia, 1918

Per anar al refugi vell d'Ulldeter deixem el cotxe a l'últim revolt de la carretera d'accés a les pistes d'esquí Vallter 2000. No hi ha pèruda possible perquè sempre hi ha cotxes aparcats. 

Cal agafar un camí que surt just al revolt per, després d'una pujada, enllaçar amb el GR11.

Quan portem uns 15 minuts de caminada, on s'ha anat combinant pujada amb alguns trams més de planer, travessem el riu Ter mitjançant una palanca de fusta. En aquest punt, el riu és un petit rierol. 

Ara toquen uns 7 minuts de pujada més intensa per arribar al refugi d'Ulldeter. Passat el refugi, cal anar seguint el GR11, força de planer, fins arribar a un pal indicador. En aquest punt, deixem el GR11 i  agafem el camí de la dreta, indicat amb el nom de "refugi vell d'Ulldeter". 

Tornem a travessar el Ter per una altra palanca de fusta i enfilem un petit tram que ens durà al refugi vell, actualment en ruïnes. 

L'antic refugi estava construït damunt d'un pla. A la única paret que han mantingut en peu, hi ha una placa per recordar l'any en que la varen consolidar. El refugi va ser inagurat el 1909 i dinamitat pels franquistes al finalitzar la guerra per tal que els maquis no el poguessin utilitzar (+ info a la viquièdia).

paret consolidada de l'antic refugi

placa commemorativa

antic refugi amb el Gra de Fajol 

Després d'esmorzar tot contemplant les vistes dels dos Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Portella de Mantet... agafem el camí que surt del mateix refugi i que ens durà al Coll de la Marrana passant per l'estany Fonedís. Per aquesta zona també hi ha d'haver el naixement del Ter, però error nostre, no el busquem prou bé i com que tampoc sabem trobar els indicadors, ho deixem estar per una altra ocasió. 

El camí és de molt bon fer i al cap de 20 minuts enllacem amb el GR11. Pel camí hem deixat enrere dues petites basses i una zona humida... una de les tres deu ser l'estany Fonedís...

zona humida, possible estany Fonedís?

Ara toquen 15 minuts de pujada que, agafats amb calma, ens duran dalt del Coll de la Marrana. El camí és molt transitat i cal seguir les indicacions que han posat els del Parc Natural, ja que hi ha gent que encara se les salta i puja per on vol i constribueix a degradar l'entorn. 

Un cop a dalt, només ens queda contemplar les boniques vistes i esperar els companys que han anat a coronar el pic de Bastiments. 

Bastiments des del Coll de la Marrana

Per retornar al cotxe, només caldrà desfer el camí i anar seguint el GR11. No té pèrdua. 

Mapa amb el recorregut fet en blau fosc. El camí marcat en blau clar és el que cal seguir per pujar a Bastiments. 

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep
Temps total: 1h 40' del cotxe al coll de la Marrana passant pel refugui vell

PUIG ESTELA des de Sant Martí d'Ogassa

La ruta que fem avui ens durà al Puig Estela (2013m), a la Serra Cavallera.

La primera part de la ruta segueix el mateix camí d'anar al Taga. 

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha just al costat de l'ermita de Sant Martí d'Ogassa. Al llarg del recorregut seguirem les marques grogues dels senders d'itinerànnia. També trobarem, en el primer tram, marques blanques i verdes arrodonides. 

Sant Martí d'Ogassa

Just al costat de l'església hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia R34 (Sant Martí d'Ogassa). Seguim per la pista de terra que enfila amunt. Travessem un parell de tanques del bestiar, on cal tancar bé els filats. Passem pel pal d'encreuament R35 (Torrent de la Font del Freixe) i arribem a l'abeurador. Fins aquí, el camí està molt fressat per les vaques i és fàcil no seguir l'oficial, però tots porten allà mateix. Encara trobem boixos, per sort, poc afectats per la papallona i eruga del boix. 

abeurador

Del cotxe a l'abeurador hi ha uns 20 minuts de pujada. 

Un cop passat l'abeurador, ja veiem la Portella d'Ogassa, pròxima fita a assolir. 

El camí que ens hi durà salva un desnivell considerable. 40 minuts de pujada que per sort va fent marrades i no cansa tant. Les vistes que ens ofereix el camí són ben boniques i entre bufet i bufet val la pensa parar-se a contemplar-les. 

Pulsatil·la blanca

Dafne pirinenc

Genciana vernal

Un cop a dalt, trobem el pal d'encreuament R41 (Portella d'Ogassa). Cap a l'esquerra, hi ha el camí que ens duria al Taga, nosaltres però, agafem el camí de la dreta, direcció Sant Martí de Surroca. 

Hi ha un filat que ressegueix tota la carena, cal seguir per aquí. La primera pujada que fem és força dreta, la sort és que hi ha moltes floretes de prat i observant observant, ja som a dalt. A partir d'aquí, el desnivell a superar ja no és gaire, només cal anar carenejant, així que decidim esmorzar, que la gana ja és feta. 

Mentre esmorzem, encarats cap al nord-oest, anem identificant les muntanyes que ens queden al davant: Costabona, Roca Colom, el circ de Vallter, Tirapits, les muntanyes que envolten la Vall de Núria....

el Taga

vistes mentre esmorzem

vistes mentre esmorzem

Com ja he comentat, només queda fer la carena. El temps que tardem a arribar al Puig Estela no me l'apunto, però crec que és una mitja horeta. 

Arribats al Puig Estela, ens atrapa la boira, així que gaudim de poques vistes. 

Puig Estela

Per retornar al cotxe desfem el camí fet. 

mapa amb el recorregut fet marcat en blau

Acompanyants: Pau, Siso, Barto

Temps total: 4h 30 minuts, amb la parada d'esmorzar inclosa

SANT VALENTÍ DE SALARÇA des de Beget

L'església de St Valentí de Salarça està ubicada al veïnat de Salarça, dins el terme municipal de Camprodon. És un indret molt tranquil i solitari, amb poques cases habitades. 

Sant Valentí de Salarça (sXII)

Per anar-hi seguim el camí marcat per itinerànnia (marques grogues) que surt del poble de Beget. És un camí sense gaire desnivell i de molt bon fer. També anirem trobant marques grogues i blanques del PR 186 (sender petit recorregut).

Aparquem el cotxe als pàrquings que hi ha a l'entrada del poble de Beget i seguim la carretera direcció Oix uns 5 minuts, moment en que agafem la pista de terra que ens queda a la dreta. 

Just a sobre hi ha un petit edifici, l'ermita del Remei. Anem seguint la pista i el camí marcat per itinerànnia es desvia cap a l'esquerre, nosaltres però continuem per la pista. Els dos camins es tornaran a trobar més endavant. així que per evitar confusions, quasi millor seguir sempre les marques d'itinerànnia. 

Nosaltres però, com que hem seguit per la pista, continuem endavant fins a trobar una bifurcació, cal agafar la pista de l'esquerre i travessar el rec d'aigua. Anem seguint per aquesta pista, fins a sortir a uns prats, moment en que ens retrobem amb les marques grogues d'itinerànnia. 

Al mig del prat, el camí es desvia a la dreta, a part dels senyals, hi ha una teula amb la inscripció "salarça". Anem prats enllà fins que ens endinsem dins al bosc on hi trobem aulines i roures barrejats. 

En alguns punts passem pel costat d'antigues feixes, on encara es poden veure algunes parets de pedra seca. 

Tornem a sortir del bosc i en una bifurcació agafem el camí de la dreta. En aquest punt serà on en tornant de Salarça, agafarem el camí de l'esquerre per tal de fer la volta circular. 

Continuem pel camí uns 10 minuts, anirem veient roures bastant grossos a costat i costat de camí.

Arribem a una pista de terra i la seguim cap a l'esquerre. Sortim a uns prats i ja som a l'indret de Salarça. Ens anem acostat a l'església per la pista que anem seguint. 

L'església de Salarça (sXII) té un porxo annexat, sembla ser un segle més tard. Si es vol visitar l'església, la casa del Beç (la més propera a l'església) en guarda la clau i només se'ls hi ha de demanar. 

Acompanyant l'església hi ha un roure centenari, dels que fan patxoca! Des de petita que cada cop que hi he estat li he fet una abraçada, així que aquest cop no podia ser menys.

Retornem pel mateix camí fins a arribar el punt d'encreuament que he esmentat abans. Ara ens queda el camí de Beget a l'esquerre, però com que volem fer volta circular, continuem recte. Anem seguint aquest camí uns 20 minuts, tot resseguint un camí envoltat de boixos morts. L'eruga del boix també ha fet feina en aquest indret i veiem pocs boixos que vulguin rebrotar, una llàstima!

Arribem a la carretera d'Oix a Beget. Cal continuar cap a l'esquerre, per la carretera. Abans de continuar, decidim baixar a la riera de Salarça, on hi ha un parell de gorgues. És poca estona i de cares a l'estiu no estaria de més poder-hi posar els peus i refrescar-los!

Com ja he comentat, només podem anar per la carretera, Arribem al pont d'en Quelet. És un pont petit, però ens sorprèn l'alçada que té! La riera de beget en aquest punt és molt acanalada i hi ha algunes "olles" ben interessants de veure. Passat el pont el GR11 se'ns uneix per la dreta . A l'esquerre ens queda el molí abandonat d'en Quelet, en el seu temps deuria ser un bon molí, l'edifici es veu imponent. 

molí d'en Quelet

Durant 10 minuts anem seguint per la carretera de Beget, sort que no passa gaire trànsit. Ens sorprèn que no hi hagi un camí alternatiu, ja que el GR11 és prou important com perquè hagi de passar per la carretera asfaltada. 

Arribem a les envistes de Beget, just abans del pont, agafem la pista de l'esquerre, que tot seguint la riera de Beget ens acompanyarà fins al poble. Travessem el poble, al capdamunt hi ha la zona d'aparcaments on tenim el cotxe. 

El poble de Beget ha sabut mantenir l'encant i a dia d'avui sembla un poble de pessebre, ple de detalls. A mi el que més m'agrada són els dos ponts que hi ha i el campanar de l'església. Val la pena visitar-lo amb calma. Dins l'església de Sant Cristòfol hi ha la talla romànica (SXII) del Crist Majestat així com altres elements d'interès. Fan pagar 1 o 2€. 

mapa amb el recorregut marcat
enllaç al wikilos: clica

Acompanyants: Pau, Siso, Barto

Temps total: 3h 45 minuts

MARE DE DÉU DE LES AGULLES des del pàrquing de castell Sespasa

L'excursió que hem fet avui ens ha permès visitar dues esglésies romàniques: St Feliu de Riu i mare de Déu de les Agulles. Aquesta última, es troba enfilada a mig camí del Pic de Bassegoda. És una església romànica del SXII. Segons la tradició, en aquest lloc hi varen trobar la imatge de la mare de Déu que es venera al Santuari del Mont. 

Mare de Déu de les Agulles (sXII)

Deixem el cotxe al pàrquing de castell Sespasa. L'accés a aquest, per la pista de Sadernes, està restringit de març a octubre. Llavors cal deixar el cotxe al poble de Sadernes i afegir aproximadament uns 45' més de caminada.

Un cop tenim el cotxe aparcat, seguim la pista que va vorejant la riera de St Aniol fins arribar a l'encreuament d'itinerànnia G40 (Pont de Valentí). Continuem direcció al pic de Bassegoda (marques taronges i verdes), durant uns metres anirem per pista i de seguida agafem el camí que hi ha la dreta. 

El camí agafa alçada de seguida, senyal que toca bufar! Durant uns 20' toca anar fent marrades entremig d'un alzinar. Més endavant ja no és tant dret i va bé per agafar aire.

Arribem a l'església de St Feliu de Riu (sXII). És una església petitona. Dues curiositats: mirant per l'ull dret del campanar es veu l'església de Talaixà i el batent dret de la porta d'accés al temple conserva la ferrament original romànica. 

St Feliu de Riu (sXII)

detall de la porta

Ara seguim per la pista d'accés a l'església, que se seguida s'ajunta amb la carretera de la Vall de Riu. Al cap d'uns 10 minuts, hi ha una intersecció, nosaltres continuem recte, direcció a la Vall de Riu. El bosc ha ben canviat, ara és ple de castanyers. 

Anem seguint la pista i arribem a la casa de la Plana, ben restaurada per turisme rural. Continuem endavant i a banda i banda hi ha prats que ja comencen a verdejar. Al fons veiem la casa de Ca n'Agustí de Riu. Més endavant trobem una altra bifurcació, cal seguir la pista de la dreta uns 7 minuts, moments en que, seguint les indicacions, cal agafar el camí que hi ha a l'esquerre.

la Plana

vall de Riu

Travessem un petit torrent, ben sec, i enfilem per l'altre vessant. Algun bufet per salvar el desnivell i arribem a una clariana. Cal recordar aquest punt, ja que baixant de les Agulles aquí ens desviarem. 

Ens queden uns 20 minuts de pujada entremig d'un alzinar i arribem a l'església de les Agulles, on esmorzem. Al costat de l'església hi ha ruïnes d'una construcció, potser la casa del capellà?

detall de la porta

la porta

Amb la panxa satisfeta desfem el camí i en el punt abans indicat, agafem el camí que ens queda a la dreta. Sembla una mica desdibuixat, però hi ha alguna fita de pedra i més endavant ja es veu molt més fressat. 

Al cap de 10 minuts arribem a la casa de ca n'Agustí de Riu, ens apropem a ella i aprofitem per preguntar el camí per anar al roure monumental que hi ha.

arribant a ca n'Agustí de Riu

Cal passar per sota la casa i agafar un camí que queda a la dreta, molt trepitjat per les vaques. 5 minuts i arribem.

El roure, espectacular. 

Ara agafem un camí que surt a l'esquerre del roure, sabreu que aneu bé quan veigueu una enorme pedra blanquinosa al costat del camí. 

Fem el camí de les Marrades, que com molt bé el seu nom indica, ressegueix el torrent del Tumany tot fent marrades durant uns 30 minuts. 

Passem per les ruïnes de Can Ferriol, baixem ràpidament, agafem el camí de la dreta , passem per un planell i trobem el camí que va a St Aniol d'Aguja. Som a les planes de la Muntada.   

ruïnes

Travessem la riera i seguim la pista que mena a la Muntada, però direcció Sadernes. Durant un quart d'hora seguim la pista fins que ens decidim a seguir el camí que en un altre quart d'hora ens durà al Pont de Valentí i a l'antic l'hostal de Ca la Bruta, ara habilitat com a zona d'acampada. 

Pont de Valentí

Creuem per sobre el pont i ja som altre vegada al punt G40 (Pont de Valentí). Ara només caldrà desfer el camí fins arribar al pàrquing. 

mapa amb el recorregut
enllaç al wikiloc: clica

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep

Temps total: 4h 8 minuts

SERRA DE MALFORAT des del Coll de Capsacosta

Continuem amb el confinament municipal i per tant la descoberta de camins de la Vall de Bianya. Feia temps que tenia ganes de fer la Serra de Malforat en la seva totalitat i avui ha set el dia.

el suposat Malforat

L'excursió d'avui comença al Coll de Capsacosta i acaba a la casa de la Canova de Capsec, on cal deixar un cotxe per quan s'acabi l'excursió. 

Deixem al cotxe al Coll de Capsacosta. Hi ha un pàrquing a la dreta molt ampli, on es pot deixar el cotxe tranquil·lament. Al final del pàrquing hi ha el camí que seguirem, que va carenejant tota l'estona per la Serra de Malforat. 

Al coll hi trobem una mica de neu, caiguda el cap de setmana passat, però el camí en general és ben net.

Caminem mitja horeta fins arribar al Coll de Migjorn, on si giréssim a la dreta, agafaríem un camí que va a St Salvador de Bianya passant per la casa de Canelles de Dalt. 

Coll de Migjorn

Nosaltres continuem recte i al cap d'uns 7 minuts passem al costat una paret de pedra força alta. La primera vegada que la vaig veure em va sobtar trobar aquesta paret dalt d'una carena, capritxos de la natura. El bosc per on passem és una combinació d'aulina, pins i faig. 

paret de pedra

Uns 5 minuts més endavant arribem a un punt on s'ha d'estar al cas. El camí sembla que segueixi endavant i al fer baixada és fàcil seguir. Cal estar atents i girar a l'esquerre i en un parell de minuts arribem a un coll. A l'esquerre ens queda una pista forestal que ens duria a la carretera que uneix el Coll de Capsacosta amb la casa de Llongarriu, a la Vall del Bac. Nosaltres seguim endavant i agafem el camí que hi ha a l'altre costat de la clariana. Pocs minuts després arribem a la portella del Coll, on a l'esquerre hi ha el camí que ens duria a l'ermita quasi enrunada de Santa Magdalena del Coll. 

Seguim per la carena i arribem a un bonic mirador des d'on es veu la plana de la Vall de Bianya. Seguim.

vistes de la Vall de Bianya

Uns 10 minuts més tard, a la dreta veiem el pic de Malforat, està a pocs metres del camí i ens desviem per arribar-hi i esmorzar. Ben esmorzats tornem al camí. 

pic de Malforat

Uns metres més enllà, a la dreta ens queda una agrupació de pedres que semblen envoltar un forat. Som al Malforat, on s'explica que hi havia un forat que connectava amb la casa del Bertran, a St Martí del Clot i que per provar-ne la veracitat hi havien tirat un gat i efectivament havia aparegut a la casa. També es diu que d'aquest forat en va sortir un marrà negre (el dimoni) i que es va endur totes les ovelles del ramat que pasturava per aquell entorn. I diuen diuen, se non è vero, è ben trovato (si no és veritat, està ben trobat). 

suposat Malforat

Seguim uns minuts més carenejant i arribem a un altre mirador, on hi trobem un aparell del projecte libelium, que mesura el ris d'incendi (humitat, temperatura, pluja) i indicadors ambientals químics i físics. Una cosa més que hem après avui.

mesurador d'aire

Uns 10 minuts més tard, arribem al Cap de la Baga, on tenim un moment de dubte. Cal seguir recte endavant, tot i que el camí sembli que giri a la dreta. Continuem carenejant fins que al cap de mitja hora arribem al coll de la Barcadura. La última baixada és força dreta! 

I ja tenim la Serra de Malforat recorreguda en la seva totalitat. Amb l'objectiu completat, només ens queda acabar l'excursió. 

Agafem la pista forestal que ens queda a davant i que ens portarà a la casa del Joncars. Aquesta pista, al cap d'uns minuts es converteix en un camí i més endavant, quan ja som prop de la casa, torna a convertir-se en pista. Aquesta pista/camí és conegut amb el nom del camí del correu. Resulta que els masovers de la casa de Llongarriu eren els encarregats d'anar a la Canya a buscar el correu i repartir-lo per la Vall del Bac, i d'aquí el nom. 

Un cop a la casa dels Joncars, des d'on hi ha molt bones vistes de la vall, tenim diverses opcions per baixar fins a la casa de la Canova de Capsec on tenim el cotxe. Es pot baixar per la carretera d'accés a la casa; es pot baixar pel camí de les motos, que s'agafa just al revolt que hi ha passada la casa; i es pot baixar pel camí de l'Aulet. 

vistes del del Joncars

Ens decantem per aquest últim, tot i que en el meu record era de més bon seguir que en l'actualitat. 

Aquest camí s'agafa just al costat de la casa. Quan som a l'alçada dels abeuradors del bestiar, a la dreta, hi ha el camí que hem de seguir. 

Primerament el camí segueix força de planer, hi ha camins de bestiar i és fàcil despistar-se. 

Quan portem uns 7 minuts caminats, arribem a una baixada. Hem de seguir el caire de pedres que hi ha.

Al capdevall, hi ha una bifurcació del camí, cal agafar el de l'esquerre. Ara torna a marxar una mica de planer. Agafem el caire i avall que fa baixada. 

El camí es comença a embrutir amb arítjols i pins caiguts. Tot i haver-hi fites de pedres, un cop ens desviem del camí. Cal anar seguint el caire fins que arribem a un punt on sembla que s'acabi el caire ja que hi ha un esquei de pedres. Ara el camí es desvia a la dreta i baixa força dret en direcció al rec de l'Aulet, on arribem al cap d'uns 5 minuts. Travessem el rec i a la dreta veiem un petit pont de pedra, força embardissat. Ara sembla que no tingui sentit aquest pont, però en el seu temps, hi passava una pista de desemboscar per sobre. 

Continuem i arribem a la casa de l'Aulet. Ara agafem la pista d'accés a la casa que en uns 20 minuts ens durà a la casa de la Canova de Capsec.

Canova de Capsec

I ja tenim l'excursió acabada. 

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

ruta al wikiloc

Acompanyants: Pau, Siso, Xevi, Sílvia, Titus

Temps total: 3h 40'