SANTUARI DE CABRERA des de Falgars

Arribem al poble de Falgars d'en Bas i aparquem el cotxe al costat de la pista, evitant que molesti el pas a altres vehicles.

La ruta comença a l'ermita de St Pere de Falgars. Hi ha un indicador verd que assenyala el camí cap a Cabrera. Al llarg del recorregut seguirem fites de pedra i de tant en tant alguna marca groga feta amb esprai. S'ha d'estar al cas, ja que en alguns punts el camí no és gaire evident i les marques no abunden, sobretot en el tram inicial.

Sant Pere de Falgars

Comencem l'excursió.
Un cop passada l'ermita, girem a l'esquerre i seguim un camí de vaques que passa just al costat de les granges de la Coromina. A davant, ens queda un petit turonet on ens enfilem. Dalt el turó, ens queda un molí de vent a l'esquerre, nosaltres seguim cap a la dreta, direcció a una tanca, la travessem i continuem endavant.
Al cap de 4 minuts, deixem una pista a la dreta, i seguim carena amunt. Travessem un filat i anem seguint el camí. Al cap de 10 minuts, agafem el camí que ens queda a la dreta.
Entrem dins el bosc. Fins l'any passat, era un tram de camí ben bonic, amb boixos a banda i banda. Avui no l'hem gaudit gaire ja que estàvem més pendents de les erugues del boix que has d'anar esquivant que d'altra cosa.
Al cap de 4 minuts, una fita de pedres ens marca que hem d'agafar el camí de l'esquerre i de seguida sortim del bosc.
Caminem durant uns 10 minuts fins arribar a una tanca. Som al Molí de la Faja.

Molí de la Faja

Travessem el tancat i de seguida ens trobem amb uns mulladius. A prop hi ha la Font del Molí, que segons sembla, és la font on neix el riu Fluvià i com diu la dita, i se non è vero, è ben trovato.

Ara el camí que seguim gira a l'esquerre, tot vorejant la casa. Trobem la pista d'accés a aquesta i només cal anar-la seguint durant 10 minuts, moment en que arribem al camp Samata i ens trobem amb la pista d'accés al santuari de Cabrera. En aquesta zona, sempre que hi he anat, hi ha vaques, així que cal estar al cas i si es porten gossos, millor lligar-los per evitar problemes.

camp Samata

En aquest punt hi ha dues opcions, o bé travessar el prat que ens queda a davant i agafar el camí que puja recte amunt pel mig del bosc i la cinglera o bé seguir la pista cap a l'esquerre i anar a buscar les escales que pugen al santuari. Per intentar evitar les erugues del boix, decidim agafar la pista i pujar per les escales.

Anirem seguint la pista durant uns 20 minuts. De les erugues no ens n'escapem, tot i que al ser una pista ampla, les pots mirar d'esquivar una mica.

Arribem als peus de la cinglera. Girem a la dreta i encarem les escales que al llarg del temps han anat fent per salvar el desnivell. Tardem 10 minuts a pujar-les,  són molt dretes i cal anar parant per bufar una mica. Sort n'hi ha de les vistes de la Plana de Vic, que donen una excusa perfecte per parar un moment.

el peu de la cinglera

pujant les escales

Un cop dalt del cingle, només cal seguir endavant i de seguida s'arriba al Santuari de Cabrera. Des de Falgars hem tardat una hora i mitja.

Santuari de Cabrera

Un xic més endavant, el cingle s'estreny i és on hi ha les millors vistes. En una dia clar, es veu Montserrat, el Pedraforca, els cims dels Pirineus...

vistes direcció sud oest

Continuem endavant i arribem a les restes del Castell de Cabrera. Sembla ser que aquest estiu hi han fet alguna intervenció arqueològica. Les restes estan protegides per cordes i s'intueix la base d'un parell de torres.

restes d'una torre?

al fons, restes d'una torre circular

Just passar el castell, a la dreta, hi ha el camí que baixa cinglera avall i que de pujada hem descartat.
En aquest punt, val la pena arribar-se a l'Osca, ja que hi ha molt bones vistes. Són un parell de minuts i el camí, tot i passar molt a prop del cingle, compta amb l'ajuda d'alguns escalons i agafadors de ferro que en faciliten el pas, sobretot pels que patim de vertigen.

el cingle de Cabrera vist des de l'Osca

Tornant de l'Osca, fa un xic de mandra recular pel camí que ja hem fet, així que decidim seguir el camí que baixa cinglera avall i fer la volta circular tot i ser conscients que quedarem plens d'erugues. I així és. Durant 17 minuts anirem baixant tot fent marrades curtes. El camí és estret i està clafit de les teranyines que fan les erugues. Amb un pal les anem traient, però és força inútil, acabem plens de teranyines i d'erugues. Passats aquests minuts, el camí gira bruscament a la dreta i 3 minuts més tard sortim a un planell, just a sobre la carretera i a tocar del Camp Samata. És moment de desempallegar-nos de les erugues.

Arribats al Camp Samata, només queda desfer el camí per on hem vingut el matí. El camí de tornada el fem més ràpid, ja que tot i no semblar-ho, fa un xic de baixada.
Arribant a Falgars, hi ha bones vistes del Pirineu i dels cims de l'Alta Garrotxa.

Mentre hi hagi la plaga de l'eruga del boix, millor fer aquesta ruta a la tardor o a l'hivern.

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyant: Ferran

Temps: 2h 30' sense fer cap parada

TORRE CAVALLERA des de Camprodon

L'excursió d'avui comença al pàrquing que hi ha sobre el túnel de la carretera de Setcases, a l'entrada de Camprodon.

Un cop aparcat el cotxe, cal caminar uns metres per la carretera d'accés al pàrquing fins a trobar, en el revolt, un camí marcat amb les línies grogues pròpies de la xarxa de senders d'itinerànnia. 

Seguim el camí, endinsant-nos en el bosc, durant uns 16 minuts, moment en que ens trobem una cruïlla. Cal seguir endavant. Aquest camí, s'anomena el camí de les Marrades i en temps reculats unia el veïnat de Cavallera amb el poble de Camprodon. En alguns trams encara es veu l'antic empedrat. El nom és ben escaient perquè unes quantes marrades del camí ens ajuden a guanyar alçada en poca estona.

Uns 15 minuts més tard deixem el bosc enrere. Aquest darrer tram no ha estat gaire agradable. Hem trobat molta eruga del boix i estàvem més pendents d'anar-nos traient les erugues de sobre que de disfrutar del camí.

sortint del bosc direcció casa Puixeu

El camí continua per uns prats, direcció a la casa de Puixeu. També s'entreveu Torre Cavallera, objectiu de l'excursió d'avui. Un parell de minuts més tard, arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia R-68 (El Puixeu). 

El Puixeu

Continuem direcció St Martí de Surroca per anar a trobar la casa, que ens queda a la feixa de dalt. Arribem a la valla que tanca la carretera d'accés a la casa, la travessem i girem a l'esquerre. Travessem un prat, direcció est i ja veiem el camí que s'enfila turó amunt per anar a trobar la torre. 

El camí és dret i no està marcat però no costa arribar a dalt ja que és un tram curt i intuïtiu. 

Ja som a la Torre de Cavallera. Clicant sobre la foto, anireu a la pàgina de Viquipèdia on s'explica amb força detall la història de la torre i com està construïda. 

La torre era de caire defensiu i em crida l'atenció que la porta d'accés està situada al primer pis. Per tant, per accedir-hi s'havia d'utilitzar una escala, fàcil de treure en cas d'atac. A la base, actualment hi ha un forat que et permet accedir a l'interior de la construcció i intuir on estaven situades les bigues que aguantaven el parell de pisos que tenia la torre. 

porta d'accés a la torre

interior de la torre

Al costat de la torre, hi ha un búnquer de la Guerra Civil Espanyola. 

entrada la búnquer

Reculem fins el pal d'encreuament i continuem l'excursió direcció Llanars pel Coll de Gener.  Un parell de minuts més tard, entremig de les antigues feixes de conreu, trobem tres entrades encimentades que adjudiquem també, a entrades a búnquers de la guerra.  

possible entrada al búnquer?

Al final de les feixes, continuem per una pista de terra durant uns 10 minuts, moment en que tenim unes bones vistes de la Colònia Estabanell. 5 minuts més tard, arribem a Coll de Gener. 

vistes de la Colònia Estabanell

Seguim cap a la dreta, on trobem una indicació del Meridià Verd. Resulta que havíem d'anar cap a l'esquerre per anar a buscar el camí dels Burros, però ens emboliquem i seguim un altre camí que també va a Llanars. Un moment donat però, perdem les marques grogues que seguíem però com que veiem clar cap a on volem anar, continuen endavant, tot resseguint camins de vaques.

Pel camí tenim bones vistes de Camprodon, de Llanars i de les muntanyes que envolten Vallter. Finalment retrobem el camí dels Burros, que resulta que passava per la carena. Arribem al veïnat de la Bona Font, d'Espinalba. Ara cal seguir la carretera que ens durà cap a Llanars. 

Al cap de 5 minuts de seguir la carretera, a l'esquerra ens trobem una altra pista i un cartell d'oratori de St Isidre. Decidim que com que anem bé de temps, anirem a esmorzar a allà. Són 10 minuts de pujada un xic forta però un cop a dalt hi ha bones vistes. 

oratori St Isidre

Després d'esmorzar, reculem fins a retrobar la carretera i ara ja no la deixem fins a arribar al poble de Llanars. Just abans de creuar el pont, hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia R-92 (Llanars). Sortim un moment del camí per acostar-nos fins al forn de pa de Llanars, que té molta nomenada. 

Retornem al pal d'encreuament i seguim direcció a Camprodon.

Aquest camí és molt agradable de fer, pràcticament planer. Passa prop del riu Ter, cosa que permet anar escoltant la remor de l'aigua mentre vas passejant. Anirem seguint les marques grogues d'itinerànnia fins arribar a la Font de la Forcarà. 

Font de la Forcarà

Ja queda poc per arribar. Just després de la font, trobem un pal d'encreuament dels senders de la Vall de Camprodon. Cal seguir direcció Coll Gener durant 6 minuts, moment en que agafarem un camí que marxa a l'esquerre per tot seguit arribar al pàrquing on hem deixat el cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyant: MªÀngels

Temps: 3h 4' sense fer cap parada. 

CASTELL DE COLLTORT des de St Miquel Sacot

L'excursió d'avui segueix en bona part la ruta marcada pels senders itinerànnia anomenada "ruta dels dos castells". S'ha de dir que la ruta comença i acaba al poble de Santa Pau, però com que nosaltres no la volem fer tota, comencem a St Miquel de Sacot. Durant el recorregut seguirem les marques grogues pròpies d'aquesta senyalització tot i que trobem a faltar les banderoles dels pals verticals assenyalant el camí. Segurament encara les deuen haver de col·locar.

ermita de St Miquel Sacot

Aparquem el cotxe al costat de l'església de St Miquel de Sacot i comencem a caminar direcció oest. De seguida veiem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el G-120 (St Miquel de Sacot). Continuem per les indicacions que ens fan anar a Santa Pau per la Collada de Colltort. Durant un parell de minuts seguim una pista asfaltada, fins que, a l'arribar a una casa, aquesta es converteix en pista de grava i al cap de 4 minuts, a l'entrar al bosc, en pista de terra.

pujant per la fageda

Al cap de 3 minuts, trobem indicadors del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Ens fan agafar un camí que surt a la dreta. Durant 12 minuts anirem pujant tot fent alguna ziga zaga fins arribar al pal d'encreuament d'itinerànnia G-89 (Collada de Colltort). En aquest punt, ens desviem cap a la dreta per anar a veure el Castell de Colltort.
Anem carenejant i al cap de 7 minuts trobem un indicador del Parc Natural, continuem endavant.
Al cap d'un parell de minuts trobem els primers murs de pedra. Quatre passes més i arribem a les restes de l'antiga torre de defensa del Castell de Colltort.

restes de la torre del Castell de Colltort

Des d'aquest punt, hi ha molt bones vistes: muntanyes, volcans, planes de cultius, muntanyes de l'Alta Garrotxa i el Pirineu... Val la pena estar-s'hi un moment i contemplar-les bé.

vistes des del castell

En un plafó informatiu que hi ha, explica que en un dels murs queden restes d'opus spicatum (tècnica de construcció amb pedra seca). La trobem baixant de la torre a l'esquerre, en l'últim mur que hi ha. Em sorprèn que utilitzessin aquesta tècnica a la base d'un mur defensiu, ja que tenia entès que es feia servir més per decorar...

opus spicatum del castell de Colltort

Retornem al pal d'encreuament i ara seguim les indicacions del Parc Natural cap a Font Fontpobra. Al cap d'uns 15 minuts, arribem al que, segons el mapa d'itinerànnia que seguim, el Mirador del Faig...
El faig el trobem, però el mirador no..

Mirador del Faig?

Continuem endavant i al cap de 3 minut trobem un altre pal indicador del Parc Natural i continuem la indicació cap a la Font Fontpobra. Estem a una fageda que desprèn molta pau i tranquil·litat.

fageda

Al cap de 7 minuts comencem a trobar pedres volcàniques i deduïm que som al volcà de Fontpobra.

Volcà Fontpobra?

Continuem 15 minuts més, sempre per la carena, fins que trobem un pal indicador del Parc Natural que ens fa anar cap a l'esquerre per anar a la Font Fontpobra. Mirant el mapa deduïm que ens hem passat un camí que marxa cap a l'esquerre i que va més directe a la Font, però per sort no ens hem desviat gaire i també hi acabarem arribant. És el que comentava al començament, que tot i seguir una ruta proposada pels senders itinerànnia, encara no la tenen ben senyalitzada i en alguns punts és una mica perdedor.

Ara seguim una pista de terra volcànica de molt bon fer. Quan han passat uns 6 minuts, trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G-88 (Fontpobra). Aquí trobem la primera banderola que marca la "ruta dels dos castells". I efectivament, comprovem que ens havíem passat un camí.

pista amb la paret de gredes a l'esquerre

Seguim la indicació cap a Sta Pau, que ens queda a la dreta, i de seguida arribem a la Fontpobra.

La font raja una mica però està força descuidada i l'abeurador té l'aigua podrida. Aprofitem per fer un mos.

Fontpobra

Darrera l'abeurador hi ha el camí que hem de seguir.
S'endinsa per una fageda i mica en mica va perdent desnivell. Al cap de 10 minuts, agafem el camí de la dreta, sempre seguint les marques grogues d'itinerànnia. 3 minuts més tard girem a l'esquerre i seguim per una pista de terra que ens durà a una casa.
A partir d'ara la carretera serà asfaltada.
Passem per unes feixes on a banda i banda hi ha gallines i pollastres, semblen de la raça de la pota blava del Prat, però tampoc ho tenim clar.

Al cap de 6 minuts arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G-172 (sota Mas Collelmir). En aquest punt i si seguíssim la "ruta dels dos castells" de dalt a baix, hauríem d'anar cap a la dreta direcció Sta Pau i un cop vist el poble recular fins aquest punt. Com que no ens interessa anar a Sta Pau i comença a fer calor, seguim per la carretera fins que trobem un altre pal d'encreuament, el G-30 (Collellmir). També hi ha indicacions del Parc Natural. Seguim direcció GR2 Volcà Sta Margarida.
Durant 10 minuts anirem seguint per aquest camí, de molt bon fer. Ara agafem un camí que hi ha a la dreta i que ens permet rodejar una casa en ruïnes. Seguim endavant i al cap de 10 minuts, a la dreta ens trobem amb el camí que puja al volcà sta Margarida.
Nosaltres seguim i al cap de 5 minuts arribem a un altre cartell del Parc Natural , continuem endavant. En aquest punt també seguirem marques del GR83. Durant 6 minuts continuem per una pista, fins que agafem un camí de l'esquerre que ens portarà, al cap de 3 minuts, als camps de sota l'ermita de St Miquel de Sacot.

5 minuts de pujada i arribem al punt d'inici de l'excursió! i sort, perquè la calor comença a fer-se notar.


CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: MªÀngels, Cuca, Lluna, Fit

Temps sense parades: 2h 28'

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA DEVESA des de Begudà

L'objectiu de l'excursió d'avui és anar al Santuari de la Mare de Déu de la Devesa des de Begudà.

Deixem el cotxe a l'aparcament de l'església de Begudà i anem a peu fins a la carretera de Begudà. Just a l'encreuament surt una pista i anem seguint les marques grogues d'itinerànnia. 

Caminem un parell de minuts i girem a la dreta, sempre seguint les marques. Al cap de 10 minuts aproximadament ens trobem amb una font ben curiosa: sobre un petit banc hi ha una escultura d'un nen i una nena i una fulla de roure. 

font

Al cap de pocs moments arribem a la masia El Roure, on hi ha un molí d'oli i un molí de vi ben interessants de veure. Travessem un filat de bestiar, passem pel costat de la casa i donem la volta a la feixa de dalt. S'acaba la pista de terra i comença un camí.

Durant 16 minuts anirem pujant fins arribar a dalt la carena, on trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el G505 (Mont-Ros). Si continuéssim per la dreta tinc la sensació que també arribaríem a l'ermita de la Devesa, però davant el dubte, continuem cap a l'esquerre, direcció Castellfollit de la Roca. Anem carenejant uns quinze minuts més, fins que arribem a una clariana del bosc on hi ha força herba. Aquí ens desviem del camí i continuem recte, tot travessant el petit prat, ja que aprofitem la ocasió i ens acostem a l'ermita de la Mare de Déu de Mont-Ros.

punt on s'agafa el camí que mena a l'ermita de Mont-Ros

El camí de seguida s'enfila entremig d'un bosc d'aulines. Està marcat amb fites de pedres. 

El seguim durant uns 10 minuts, moment en que arribem a una pista forestal, i la seguim cap a la dreta. Al cap d'un minut, arribem a l'ermita de Mont-Ros.

De l'ermita només en queden les parets, però s'agraeix que algú hagi netejat l'entorn. Fa un parell d'anys que hi havíem anat i llavors estava tot embardissat. 

Mare de Déu de Mont-Ros

interior de l'ermita

Absis i torre defensiva al mateix temps

Desfem el camí fins a retornar al prat i continuem seguint el camí marcat per itinerànnia, cap a l'esquerre. 

Aquest, va baixant suaument durant 20 minuts. Tota l'estona estem dins al bosc, i s'agraeix, ja que no passem calor. 

Arribem a una pista forestal. Les marques d'itinerànnia continuen cap a l'esquerre, direcció a Castellfollit. Nosaltres continuem cap a la dreta, tot seguint la pista forestal. Al cap de 5 minuts arribem a la masia de Santaló. 

Hi ha un cartell que ens desvia cap a l'esquerre, així que anem seguint la pista que ens indiquen. Tot i que trobarem alguna altra pista forestal, és força intuïtiu el camí a seguir. L'objectiu és rodejar la casa per no haver-hi de passar pel mig.

a punt d'arribar a la casa de Santaló

Al cap de 5 minuts ens creuem amb el camí d'itinerànnia que va de Castellfollit a l'ermita de la Devesa. Està marcat amb les senyals grogues pròpies d'aquests recorreguts i a més, hi ha tot de fites de pedra molt ben posades, semblants a petites escultures. Seguim aquest camí cap a la dreta durant 5 minuts, hi ha una mica de pujada, però com que és curta, es fa bé. 

Sortim a una pista, a la dreta ens queda Santaló i a l'esquerre l'ermita. Anem direcció a l'ermita i hi arribem al cap de 3 minuts. 

Santuari de la Mare de Déu de la Devesa

 Des d'aquest punt es veu bona part dels cims de l'Alta Garrotxa. En un dia clar, és dels llocs bonics per anar. Aprofitem per esmorzar. Des de Begudà hem tardat 1h i 45'.

Reprenem el camí. Just al costat de l'ermita hi ha un senyal vertical que ens indica, Begudà cap a la dreta.
Seguirem el camí, tot carenejant per un bosc d'aulines, durant 11 minuts. Arribem a una pista forestal en molt bon estat, així que suposem que és la que mena a l'ermita i a la casa de Santaló.

En aquest punt, recordava que hi havia un camí marcat que portava altra vegada al pal d'encreuament d'itinerànnia G505. La intenció era trobar aquest camí, arribar fins a l'encreuament i a partir d'aquí desfer el camí que havíem fet en pujant.
Però xerrant xerrant, se'ns passa per alt i quan ens n'adonem, ens hem allunyat força... Mirem el mapa i com que veiem que la carretera també va a Begudà, decidim continuar endavant.
 Al cap de 20 minuts ens trobem una altra carretera. Les marques d'itinerànnia continuen cap a l'esquerre, però les deixem ja que el que tenim clar és que hem de perdre altitud.

Anirem seguint la carretera, sempre avall, durant 20 minuts. Ja som al pla, concretament al costat del Volcà Puig de l'Ós (primera vegada que sentia a parlar d'aquest volcà). Hi ha un pal vertical amb cartells, però no en fem cas i seguim per una pista que ens queda a la dreta i que va cap a una casa. Voregem el volcà, que ens queda a l'esquerre. Al cap d'un moment la carretera va cap a la dreta, direcció a la casa. Nosaltres agafem un camí que hi ha a l'esquerre, just al costat d'un dipòsit d'aigua.

Anem seguint el camí, al cap d'uns 6 minuts, passem prop d'una casa on hi ha cavalls.
La meva recomanació, un cop feta la ruta, és mirar de travessar per aquesta casa i anar a buscar la carretera de Begudà, que queda molt a prop. Nosaltres, per no passar-hi, anem seguint un camí, que al començament sembla molt fressat però que al cap de 4 minuts veiem que ens allunyem de l'església de Begudà, que tenim ben a prop. Així que agafem un altre camí que surt a l'esquerre i que sembla que potser anirem bé, però no, és ple de bardisses  Sortim del bosc com podem, baixant per unes feixes abandonades i anem a parar a la carretera de Begudà. Només ens cal seguir un parell de minuts per la carretera i ja tornem a ser al cotxe.

Si traiem aquests últims minuts, l'excursió ha set de molt bon fer, amb bones vistes i ens ha permès descobrir un volcà nou que no coneixíem.

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: M'Àngels, Mireia, Cuca, Lluna, Fit

Temps total: 3h i mitja

la FORÇA DE BELLPUIG i el CASTELL DE SALES des de Tortellà

L'excursió d'avui ens permetrà visitar dues edificacions declarades bé cultural d'interés nacional. Seguim una ruta que hem trobat al Wikiloc, i en alguns punts passem pels costats de camps, cal anar en compte i evitar trepitjar els cultius.

El punt de partida és el poble de Tortellà. Deixem el cotxe davant la fàbrica d'embotits Vilanova.
Continuem pel carrer Camí Valencianos fins que arribem a la carretera d'Argelaguer. Girem a l'esquerre i anem continuant per la carretera fins que a l'esquerre trobem una pista amb el GR1. Hem de girar a la dreta i continuar per aquí. Un cop mirat sobre un mapa, ens adonem que d'on hem deixat el cotxe, podíem haver travessat el poble pel mig i agafar directament el GR1, ho sabrem per una altra vegada.

Anem seguint la pista fins que en un trencall trobem la indicació Bellpuig a la dreta. Deixem el GR1 i seguim direcció a la casa. Quan arribem ens trobem la finca vallada, la casa està en obres però fa la impressió que fa molt de temps que ningú hi treballa. Si es segueix la valla direcció esquerre s'arriba a un marge, es baixa com es pot i anem direcció a un bosquet que ens queda a la dreta. Hem arribat a l'ermita de Sta Maria de Bellpuig. Just al costat hi ha un pou i dins l'arbreda, les restes de l'antiga casa anomenda la Força de Bellpuig.

masia de Bellpuig

Ruïnes de Sta Maria de Bellpuig

pou

base d'una torre circular de la casa Força de Bellpuig

Reculem fins la casa i ara agafem un camí que passa just pel costat d'uns camps. Anem direcció a la casa de Can Duran. Sabrem que hi hem arribat perquè hi ha un tancat amb cavalls. Del castell a aquí hem tardat 14 minuts.

Agafem la pista i anem direcció a ca la Coixa. Un xic més amunt, agafem una pista de terra a la dreta, i anem direcció a la casa Matacàs. Voregem la casa, i anem seguint la pista durant uns 10 minuts, moment en que agafem una altra pista asfaltada a l'esquerre.

casa de Matacàs

Travessem la riera de Sales pel Clot del Roure Pena i tot seguit girem a l'esquerre per un camí que s'endinsa al bosc. Al cap d'un minut trobem una indicació d'itinerànnia que marca una bassa. Seguim un caminet a la dreta i de seguida arribem a la Bassa de Palol. Sorprenent que en aquesta època de l'any i amb la calorada i sequera que arrosseguem encara hi hagi aigua. Suposem que aquesta bassa ocupa una antiga guixera.

Bassa de Palol

Reculem i reprenem el camí i al cap de 5 minut arribem a les ruïnes de Can Guixeric, des d'on es pot veure bé la grandària de l'antiga guixera.

ruïnes de la cabanya de Can Guixeric

Continuem fent camí durant uns 7 minuts, moment en que trobem  Can Guixeres. Aquesta casa si que està a habitada. Seguim per la pista 5 minuts i agafem un camí que ens queda a mà esquerra.

Durant 5 minuts anirem pujant per una pista de forestal que en alguns trams sembla que segueixi un antic camí per arribar al castell.

Arribades al castell, quedem parades de la grandària de la torre i el castell en si. Una part està en ruïnes, però una altra sembla habitada, tot i que no ens surt ningú. Per destacar d'aquest castell: la torre i les finestres de llevant, on encara n'hi ha dues que mantenen els arcs de mig punt.

torre circular, llàstima de l'heura

entrada

escales per accedir al 2n pis, ara desaparegut

detall de les finestres

Desfem el camí fins a retrobar la pista que mena a Can Guixeres. Continuem cap a l'esquerre i de seguida trobem la pista que va cap a Monteia. Nosaltres anem direcció a Tortellà.
Al cap d'uns minuts arribem a la carretera de Tortellà a Sales de Llierca i ja només ens queda seguir-la fins arribar al poble.

Segons el Wikiloc hem fet 9'76 km

la ruta marcada en blau

Acompanyant: M'Àngels

Temps: 2h 17'