divendres, 2 d’agost del 2019

CASTELL DE COLLTORT des de St Miquel Sacot

L'excursió d'avui segueix en bona part la ruta marcada pels senders itinerànnia anomenada "ruta dels dos castells". S'ha de dir que la ruta comença i acaba al poble de Santa Pau, però com que nosaltres no la volem fer tota, comencem a St Miquel de Sacot. Durant el recorregut seguirem les marques grogues pròpies d'aquesta senyalització tot i que trobem a faltar les banderoles dels pals verticals assenyalant el camí. Segurament encara les deuen haver de col·locar.
ermita de St Miquel Sacot


Aparquem el cotxe al costat de l'església de St Miquel de Sacot i comencem a caminar direcció oest. De seguida veiem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el G-120 (St Miquel de Sacot). Continuem per les indicacions que ens fan anar a Santa Pau per la Collada de Colltort. Durant un parell de minuts seguim una pista asfaltada, fins que, a l'arribar a una casa, aquesta es converteix en pista de grava i al cap de 4 minuts, a l'entrar al bosc, en pista de terra.
pujant per la fageda

Al cap de 3 minuts, trobem indicadors del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Ens fan agafar un camí que surt a la dreta. Durant 12 minuts anirem pujant tot fent alguna ziga zaga fins arribar al pal d'encreuament d'itinerànnia G-89 (Collada de Colltort). En aquest punt, ens desviem cap a la dreta per anar a veure el Castell de Colltort.
Anem carenejant i al cap de 7 minuts trobem un indicador del Parc Natural, continuem endavant.
Al cap d'un parell de minuts trobem els primers murs de pedra. Quatre passes més i arribem a les restes de l'antiga torre de defensa del Castell de Colltort.
restes de la torre del Castell de Colltort

Des d'aquest punt, hi ha molt bones vistes: muntanyes, volcans, planes de cultius, muntanyes de l'Alta Garrotxa i el Pirineu... Val la pena estar-s'hi un moment i contemplar-les bé.
vistes des del castell

En un plafó informatiu que hi ha, explica que en un dels murs queden restes d'opus spicatum (tècnica de construcció amb pedra seca). La trobem baixant de la torre a l'esquerre, en l'últim mur que hi ha. Em sorprèn que utilitzessin aquesta tècnica a la base d'un mur defensiu, ja que tenia entès que es feia servir més per decorar...
opus spicatum del castell de Colltort


Retornem al pal d'encreuament i ara seguim les indicacions del Parc Natural cap a Font Fontpobra. Al cap d'uns 15 minuts, arribem al que, segons el mapa d'itinerànnia que seguim, el Mirador del Faig...
El faig el trobem, però el mirador no..
Mirador del Faig?

Continuem endavant i al cap de 3 minut trobem un altre pal indicador del Parc Natural i continuem la indicació cap a la Font Fontpobra. Estem a una fageda que desprèn molta pau i tranquil·litat.
fageda

Al cap de 7 minuts comencem a trobar pedres volcàniques i deduïm que som al volcà de Fontpobra.
Volcà Fontpobra?

Continuem 15 minuts més, sempre per la carena, fins que trobem un pal indicador del Parc Natural que ens fa anar cap a l'esquerre per anar a la Font Fontpobra. Mirant el mapa deduïm que ens hem passat un camí que marxa cap a l'esquerre i que va més directe a la Font, però per sort no ens hem desviat gaire i també hi acabarem arribant. És el que comentava al començament, que tot i seguir una ruta proposada pels senders itinerànnia, encara no la tenen ben senyalitzada i en alguns punts és una mica perdedor.

Ara seguim una pista de terra volcànica de molt bon fer. Quan han passat uns 6 minuts, trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G-88 (Fontpobra). Aquí trobem la primera banderola que marca la "ruta dels dos castells". I efectivament, comprovem que ens havíem passat un camí.
pista amb la paret de gredes a l'esquerre

Seguim la indicació cap a Sta Pau, que ens queda a la dreta, i de seguida arribem a la Fontpobra.

La font raja una mica però està força descuidada i l'abeurador té l'aigua podrida. Aprofitem per fer un mos.
Fontpobra

Darrera l'abeurador hi ha el camí que hem de seguir.
S'endinsa per una fageda i mica en mica va perdent desnivell. Al cap de 10 minuts, agafem el camí de la dreta, sempre seguint les marques grogues d'itinerànnia. 3 minuts més tard girem a l'esquerre i seguim per una pista de terra que ens durà a una casa.
A partir d'ara la carretera serà asfaltada.
Passem per unes feixes on a banda i banda hi ha gallines i pollastres, semblen de la raça de la pota blava del Prat, però tampoc ho tenim clar.



Al cap de 6 minuts arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G-172 (sota Mas Collelmir). En aquest punt i si seguíssim la "ruta dels dos castells" de dalt a baix, hauríem d'anar cap a la dreta direcció Sta Pau i un cop vist el poble recular fins aquest punt. Com que no ens interessa anar a Sta Pau i comença a fer calor, seguim per la carretera fins que trobem un altre pal d'encreuament, el G-30 (Collellmir). També hi ha indicacions del Parc Natural. Seguim direcció GR2 Volcà Sta Margarida.
Durant 10 minuts anirem seguint per aquest camí, de molt bon fer. Ara agafem un camí que hi ha a la dreta i que ens permet rodejar una casa en ruïnes. Seguim endavant i al cap de 10 minuts, a la dreta ens trobem amb el camí que puja al volcà sta Margarida.
Nosaltres seguim i al cap de 5 minuts arribem a un altre cartell del Parc Natural , continuem endavant. En aquest punt també seguirem marques del GR83. Durant 6 minuts continuem per una pista, fins que agafem un camí de l'esquerre que ens portarà, al cap de 3 minuts, als camps de sota l'ermita de St Miquel de Sacot.


5 minuts de pujada i arribem al punt d'inici de l'excursió! i sort, perquè la calor comença a fer-se notar.


CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC



Acompanyants: MªÀngels, Cuca, Lluna, Fit

Temps sense parades: 2h 28'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada