L'ermita de Sta Llúcia de Puigmal data del sXII és el punt més alt de l'excursió d'avui.
Planegem anar de la casa pairal del Molí d'en Solà fins a aquesta ermita.
Cal deixar el cotxe just abans de creuar la riera, anant direcció a la casa.
Ara ja a peu, travessem la riera pel passallís. Un cop som a la casa, hi ha dues opcions: o bé travessem la palanca i anem cap a l'esquerre, on anirem seguint les marques grogues dels camins d'itinerànnia o bé continuem per la carretera uns metres més i seguim el camí que puja al costat de la riera de Sta Llúcia.
Ens decantem per aquesta última opció, així que seguim la carretera fins que, un cop passada la casa del Molí d'en Solà, fa un revolt pronunciat. Deixem la carretera i agafem el camí que surt a l'esquerre, travessem la riera amb compte de no mullar-nos els peus.
El camí passa per l'obac i per tant és humit i amb una mica de fang, el normal en aquesta època de l'any.
Anem guanyant altitud poc a poc, és un camí per disfrutar-lo, amb la riera que ens va quedant a la dreta i cada cop més avall.
A 15' des que travessem la riera per primera vegada, trobem un petit rierol amb una bonica cascada de cua de cavall.
 |
| cascada cua de cavall |
Anem pujant tot fent alguna marrada i uns 13' més tard ens unim al camí d'itinerànnia que hauríem pogut seguir des de la casa del Molí d'en Solà. Seguim a la dreta.
El bosc és una combinació de plataners i faigs, ara amb les fulles groguenques.
El camí comença a anar més de planer i arribem a un altre rierol. El travessem i amb uns 20' arribem al pont de la Rovira. Aquest pont, d'un sol arc cal admirar-lo des de baix a la riera. Els marges són una mica drets, però val la pena.
 |
| pont de la Rovira |
Ara el camí gira a l'esquerre i va pujant direcció a l'ermita pel costat dret de la riera.
D'aquí fins que arribem, a part de seguir les marques grogues d'itinerànnia, ens anirem trobant amb un triple filat de bestiar. Està abandonat i en alguns llocs els fils s'han trencat i travessen el camí. Caldria que qui els va col·locar, els tornés a treure si ja no compleixen la seva funció. Ara mateix són un perill per la fauna del bosc i pels bosquerols com nosaltres que sense voler t'hi pots entrebancar.
Travessem un altre rierol i trobem un bonic exemplar de faig.
20' més tard tornem a creuar-ne un altre i comencem una petita pujada que ens portarà sota la línia d'alta tensió. Cal passar per sota tot seguint un ballat de bestiar. Aquests metres de camí fan una mica d'angúnia ja que hi ha molta electricitat estàtica i s'escolta.
Ara ja trobem una pista de terra que cal seguir i que ens portarà a l'ermita. Ja queden els últims 5 minuts.
Des de l'ermita de Sta Llúcia es poden fer diversos recorreguts a peu:
- gorgs de la riera de Torrents
- sender de les quatre ermites
- gorg de Sta Llúcia
- anar fins al collet de Santigosa
A l'ermita esmorzem i llavors agafem la pista de terra i la direcció dels gorgs de la riera de Torrents.
Al cap de 10 minuts arribem a la rierea de Torrents i aprofitem per mirar els dos gorgs que hi ha.
Continuem per la pista de terra durant uns 20 minuts i arribem a la casa de les Cambres, que sembla força restaurada.
 |
| Les Cambres |
 |
| Les Cambres |
Seguim endavant i just després de travessar un petit rierol, agafem la pista de terra de la dreta. Molt enfangada.
La pista va marxant força de planer i arribem a la casa enrunada de la Rovira.
 |
| La Rovira |
Aquí tenim dues opcions, agafar la pista que marxa cap a la dreta o bé seguir cap a l'esquerre i agafar la pista que hi ha al mig dels "prats". Escollim la darrera opció així que continuem cap a l'esquerre un parell de minuts.
Girem a la dreta i ja som als antics prats i feixes de la Rovira, ara plens d'arç negre, arç blanc, roser de pastor, romagueres...
Allà al mig, la pista es divideix en dues, cal agafar la de la dreta. Anem baixant fins que al cap de mitja hora aproximadament arribem a la pista que també podríem haver agafat a la Rovira.
5 minuts més i ja som al cotxe.
MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT
Acompanyants: Pau, Barto i Siso
Temps total: 4h
