Aprofitant que a l'hivern l'accés a Sadernes està obert, hem anat amb cotxe fins al pàrquing habilitat número 2. Són 2/4 de 10.
Continuem a peu per la carretera durant 15 minuts fins a arribar al pal d'encreuament itinerànnia G40 (Pont d'en Valentí). Seguim la indicació d'anar a Sant Aniol; passem pel pont d'en Valentí i pel costat de l'Hostal de Ca la Bruta, ara restaurat però que si fem cas al nom, en el seu temps no devia ser gaire acollidor.
Uns 15 minuts més tard arribem al punt on el camí d'anar a St Aniol i a Talaixà es separen. Nosaltres agafem el de l'esquerre, tal i com està indicat amb un rètol de fusta verd. Deixem les marques grogues d'itinerànnia.
Durant uns 45 minuts, el camí va pujant tot fent ziga zagues, per entremig d'un bosc d'aulines. De tant en tant trobem una antiga plaça carbonera, moment que aprofitem per fer un bufet i un glop d'aigua. La pujada és continuada però si es fa amb calma és de bon fer.
20 minutets més tard arribem al poble abandonat de Talaixà. Tornem a trobar un pal d'encreuament itinerànnia, el G35 (Talaixà). A Talaixà aprofitem per veure les crestes del Ferran, l'ermita de St Martí de Talaixà i fer un mos tot contemplant el Bassegoda. L'entorn de Talaixà està molt ben cuidat, suposo que el CEO, que hi té un refugi, en fa el manteniment.
 |
| St Martí de Talaixà |
Reprenem la caminada al pal d'encreuament abans esmentat. El camí fins al Salt de la Núvia no té pèrdua. Hi ha un rètol de fusta verd que n'indica l'inici, hi ha les marques grogues d'itinerànnia i les marques vermelles i blanques del GR 11.
 |
| el camí passava per sota l'arc |
 |
| la Quera |
El camí és ben diferent del que hem fet de pujada, aquest és molt més pedregós.
15 minuts més tard arribem a la casa de la Quera, fa uns anys semblava que la volien restaurar, però sembla tot abandonat i no crec que ningú hi treballi de fa temps. El camí oficial es desvia per sobre la casa, però nosaltres seguim el de tota la vida per poder passar per entremig de les ruïnes i un cop passada la casa, ja veiem uns punts blaus pintats a les pedres que ens indiquen com tornar a trobar el camí.
Continuem durant mitja hora per un camí força estret, de molt bon fer i des de on tenim bones vistes de la vall de Sadernes. Arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G36 (Salt de la Núvia). Hem de continuar 5 minuts més direcció Sant Aniol d'Aguja per arribar al lloc indicat. No espereu trobar un salt d'aigua. L'indret és conegut com a Salt de la Núvia o Malpàs de la Quera, ja que segons la llegenda una núvia de la Quera s'hi estimbà, quan la mula que la transportava s'espantà amb el soroll dels trabucs. Saps que has arribat al lloc, quan el camí gira bruscament a l'esquerre. Si us hi fixeu, a la paret de pedra hi ha una creu gravada i la data 1862. Marxem del lloc pensant que la data deu ser l'any en que morí la núvia. I com diu el refrany italià: se non è vero è ben trobato.
 |
| Cingle Trencat, vist des del salt de la Núvia |
 |
| Salt de la Núvia |
 |
| la tartera |
Arribem on els de Montagut agafen l'aigua, a l'altre costat de riu, veiem el camí que va de Sadernes a St Aniol d'Aguja. Nosaltres continuem pel nostre costat fins a arribar a la carretera que porta a la Muntada. Aquí ens creuem amb el camí que va a St Aniol. Podem triar tornar per la carretera o pel camí. Nosaltres agafem la carretera, ja que al ser més ample, ens permet poder caminar de costat i xerrar.
A les dues i 10' arribem al cotxe. Ruta completada i carregats de bona energia!
 |
| foto de grup a Talaixà |
 |
| foto de grup al Salt de la Núvia |
 |
| mapa amb el recorregut marcat en lila |
Acompanyants: Lídia, Amani, Marc, Dani
Temps: 4h de caminada i mitja hora per esmorzar
