EXCURSIONS PEL PIRINEU NAVARRÉS

BOSC BASAJAUNBERRO: aquesta passejada surt des d'Orreaga (Roncesvalles). És molt curteta i fàcil de fer, pràcticament sense desnivell. Permet veure alguns arbres singulars. Ideal per fer abans o després de la visita al conjunt de Roncesvalles.

El recorregut està marcat amb marques verdes i blanques, és el camí local SL-NA 43. Comença a la dreta del pàrquing que hi ha a l'entrada de la col·legiata. La primera part del recorregut passa enmig d'un bosc de roures i faigs. La segona part, segueix una carretera de terra que va passant enmig de prats.

enllaç del sender: bosc de Basajaunberro

capilla de Santiago i Silo de Carlomango

________________________________________________________________

SELVA D'IRATI: és un dels boscos més importants d'Europa, tant per extenció com per la combinació d'avets i faigs. Hi ha diferents rutes per fer, nosaltres en fem tres. Hi ha dos punts d'accés a aquest bosc, des del poble d'Orbaizeta o des de Otsagabia.

Tots dos accessos són regulats, pagues 5€ per poder aparcar i et faciliten un mapa amb totes les rutes marcades. Nosaltres triem l'accés d'Otsagabia ja que és el que ens permet fer les 3 rutes amb més facilitat. Deixem el cotxe a Casas de Irati.

Bosque Zabaleta


Agafem el sender local SL-NA 63A que comença al punt d'informació. No té pèrdua, a més d'estar marcat amb senyals verdes i blanques, el camí està molt trepitjat. Sobre el mapa veiem que es pot fer circular, ja que hi ha una pista forestal, acondicionada per a les bicicletes. La idea és fer el camí i tornar per la pista, però un moment donat, la pista i el camí s'encreuen i no sabem continuar pel camí, així que acabem anant per la pista. De tornada, darrera la Casa Forestal, veiem que hi ha el camí que abans no hem sabut agafar, així que el tros de camí que ens ha quedat per fer, el fem de tornada i quan tornem a arribar a l'encreuament pista-camí, continuem per la pista. D'aquesta manera fem tota la volta sense repetir cap punt.
S'ha de dir que el camí és molt més interessant de fer que la pista.


enllaç del sender: Bosque Zabaleta

Casa Forestal, punt d'enllaç de les dues rutes

embassament d'Irabia

Embassament d'Irabia


Quan arribem a la Casa Forestal, enllacem amb el sender local SL-NA 53C. Aquest recorregut fa tota la volta a l'embassament. El fem en sentit antihorari.

Són 10 km de molt bon fer, el camí és molt ample i planer. Per veure bé l'embassament s'ha de sortir del camí, però com que la riba és neta, no hi ha problema. També es passa per sobre la paret de l'embassament.


Quan tornem a ser a la Casa Forestal, només ens queda acabar el recorregut anterior.

pista que anirem seguint tota l'estona

cua de l'embassament

enllaç del sender:Embalse de Irabia



Cascada El Cubo

Ben dinat ens acostem a la cascada del Cubo, com que de quilòmetres ja n'hem fet forces al matí, agraïm que aquesta passejada sigui curta. Hem de seguir el GRT9 que surt des del pàrquing de les Casas de Irati, i al cap d'un parell de quilòmetres ja trobem un indicador que ens fa sortir del camí principal i ens porta a la cascada.
No és res de l'altre món, però per acabar d'aprofitar que som a Selva Irati està bé.

_________________________________________________________________

BARRANC D'ODIA I MONT ADI (1458m)


Anem amb cotxe fins a l'alberg Sorogain, l'aparquem un quilòmetre més endavant, just quan a la nostre esquerre veiem uns pals indicadors de GR enmig del prat. Hi ha un aparcament, així que és fàcil de trobar.

escales per travessar el filat de les ovelles

El camí que farem i que passa pel barranc d'Odia és el GR11, així que només ens cal anar seguint les marques blanques i vermelles. Només trobem un punt on és una mica perdedor, és en el moment de creuar el riu. Anem per la riba dreta i hem d'atravessar a l'esquerre, hi ha un faig amb
les marques, però no t'indiquen que hagis de creuar... però com que veiem unes passeres molt ben posades dins al riu, creuem. Uns passos més endavant trobem un altre arbre amb els senyals blancs i vermells, així que ja sabem que anem bé. De tornada ja ens recordem de per on hem creuat, perquè tampoc està senyalitzat.

Mentre el camí voreja el riu, és molt humit i s'ha d'anar en compte amb les pedres, ja que rellisquen molt.
De seguida anem enfilant enmig d'un bosc de faig, alguns d'ells molts espectaculars. En principi hauríem de veure el riu Odia baixant en petites cascades, però potser per falta d'aigua no ho sabem veure i apreciar.

En alguns moments el camí ens fa bufar ja que puja amb força. En una hora i quart arribem al Coll d'Adatun.

Mont Adi (1458m)

Com que hem tardat menys del que ens pensàvem, decidim pujar al Mont Adi, que ens queda a la nostra esquerre. Quan som al coll, seguim uns metres més el GR11, a la nostra esquerra marxa un petit camí que sembla que tira amunt, així que el seguim. De manera suau al començament i una mica amb més força cap al final, arribem a una pista de terra. La seguim amunt, la última pujada crec que només es pot fer a peu, és ben dreta! Arribem dalt la carena, només ens queda seguir-la uns metres i ja arribem al cim. Fa molt de vent, però les vistes sobre el pirineu navarrés valen la pena.

búnquer

Per baixar seguim una tanca de filferro que baixa recte avall fins a tornar a trobar el GR11. Resulta que aquest és el camí "oficial" per pujar a l'Adi... però sort que no l'hem fet perquè encara el trobo més dret que per a on hem pujat. Prop del camí ens trobem un búnquer, un més dels molts que anirem veient aquests dies. Som en zona de frontera.
Quan arribem al GR, només ens queda retornar al coll d'Adatun i desfer el camí pel barranc d'Odia.

___________________________________________________________

A la Vall del Baztan fem dues petites excursions: a la cascada de Xorroxin i al molí Infernuko Errota. 

Per arribar a la cascada de Xorroxin hem de deixar el cotxe al poble d'Erratzu i anar seguint els cartells que han col·locat. Abans s'hi arribava des de la barriada de Gorostapoldo, però per l'afluència de visitants han prohibit aparcar en tot el poble i han acondicionat un camí que surt des del pàrquing que hi ha a l'entrada d'Erratzu. 

El camí és de bon fer i l'han fet passar per llocs interessants de veure, que de l'altre manera no veureies. Amb un parell d'hores vas i tornes.

castanyers

cascada de Xorroxin

Per arribar al molí d'Infernuko Errota, agafem la carretera que va d'Otsondo a Orabidea. És una carretra força estreta, només per a un cotxe i en alguns punts costra trobar lloc per deixar passar, la sort és que no hi ha gaire trànsit.
Quan portem uns 11 km trobem un trencant a la dreta, amb l'indicador de la cascada i del restaurant Etxeberzeko Borda. Deixem el cotxe al  pàrquing del restaurant i agafem el camí cap al molí, uns 20 minuts de passejada. Pel camí trobem alguns faigs força vells.
Ens quedem a dinar al restaurant, ja que resulta que tenen viver de truites i ens fa gràcia provar-les.

molí de l'infern

_______________________________________________________________

Tot i que no són excursions, val la pena arribar-se a aquests dos punts:

1- Antiga fàbrica d'armes d'Eugi (a Orbaizeta n'hi ha una altra) 

2- Zugarramundi

GRA DE FAJOL

La idea d'avui és pujar al Gra de Fajol per la Coma de l'Orri.

A les 8 aparquem el cotxe al Pla de la Molina, just on la carretera que porta a Vallter fa un revolt molt pronunciat a la dreta.




Només hi ha un camí possible, el GR 11. El seguim 5 minuts fins trobar un pal indicador. Nosaltres anem cap a l'esquerre, el camí de la dreta, marcat com a GR i per Itinerànnia és el que farem de baixada.








Travessem el Torrent de la Coma de l'Orri per una petita palanca de troncs.

El camí no està senyalitzat amb cap marca de pintura. Només hem d'estar al cas de les fites de pedra que ens anirem trobant i que ens indiquen la direcció a seguir.

El camí va pujant de manera suau, entre pins i prats.  Veiem isards i marmotes, em paro a observar-les de tant en tant, ja que ara el camí puja més decidit i sempre va bé trobar una excusa per fer un bufet.

al fons el Coll de la Coma de l'Orri

Arribem a la Jaça del Mig (o això creiem veient-ho sobre el mapa). Portem una hora i mitja caminant.
El camí es desdibuixa una mica, tot i que queda clar que segueix endavant, direcció al Coll de la Coma de l'Orri.







A l'esquerre ens queda el Gra de Fajol, sembla a tocar, així que en un moment d'aquells d'optimisme, ens decidim a tirar muntanya amunt, pel dret i a veure què serà.
No portem ni un quart d'hora enfilant-nos que ja ens adonem que la idea no ha set la més brillant. No hi ha camí marcat així que has d'anar trobant la manera que et vagi millor per anar guanyant metres. Mentre hi ha herba de prat encara es va fent mig bé, però a la que entrem a una tartera la cosa es complica una mica més. Les tarteres no m'agraden gens i avui ho he reafirmat. Sort que veient que la cosa va per llarg ens parem a esmorzar, com a mínim agafem una mica de força per fer el tram final.

Gra de Fajol de Baix

Hem tardat una hora i mitja a superar el desnivell, comptant l'estoneta d'esmorzar, però per fi arribem a la carena. Hem sortit  prop del Pas de l'Isard. Així, a la dreta ens queda el Gra de Fajol de Baix i a l'esquerre el nostre objectiu d'avui, el Gra de Fajol.

enfilant l'últim tram, el pic de l'esquerre és el Gra de Fajol

Ja només ens queda mitja horeta, però el camí continua passant entremig de pedres. Sort que a cada pas queda una mica menys per arribar a dalt.

Gra de Fajol 2712m

Són 2/4 de 12 i hem fet cim! Un més a la butxaca, i aquest per primera vegada!


Les vistes són molt boniques, veient tot el circ de Vallter, el circ de Concròs, les muntanyes que envolten Coma de Vaca...



Foto de rigor i avall que fa baixada.

panoràmica des del Gra de Fajol. Bastiments a l'esquerre

Amb un quart d'hora ens plantem al Coll de la Marrana. Agafem el GR11, cap a la dreta, l'anirem seguint fins a arribar al cotxe.

Anem baixant durant uns tres quarts d'hora, tot passant pel refugi d'Ulldeter. Arribem a la carretera de pujar a Vallter, en aquest punt el camí es fa una mica perdedor, pèro com que tenim clar que hem d'anar a la dreta i avall, no hi ha problema.

direcció en que s'ha de travessar el pàrquing

10 minutets més de baixada i arribem al pàrquing de baix, on hi ha el remuntador que et porta a les pistes d'esquí. El camí el retrobem entremig de les dues valles que delimiten el pàrquing.

Ara és qüestió d'anar baixant per aquest camí,
per l'amplada que porta, de ben segur que és un camí ramader.



Tres quarts d'hora més de baixada i ens trobem el pal indicador que hem deixat aquest matí.
Ja hem completat la volta. Una mica feixuga en alguns trams, però bonica de fer.


Acompanyants: Pau, Siso i Barto

Temps total: 6h, amb una parada per esmorzar