ESGLÉSIES DE LA VALL DEL BAC des de St Salvador de Bianya

Després d'uns mesos parats pel confinament causat per la COVID-19 tornem a fer algunes rutes interessants, això si per dins al nostre municipi. 

La caminada d'avui té com objectiu un parell d'esglésies de la Vall del Bac: Sta Magdalenda del Coll i St Feliu del Bac. Totes dues són d'origen romànic.

Aparquem el cotxe al pàrquing que hi ha a Sant Salvador de Bianya. Anem per la carretera fins a l'agrupació de contenidors (el revolt de més avall). Aquí hi trobem una pista de terra que va cap a l'esquerra. L'agafem. Veurem una marca groga i blanca, bona part de la pujada ens anirem trobant amb aquestes marques. Aquesta pista mena a uns prats, els voregem per la dreta i al final de tot hi ha la continuació de la pista, travessem un petit rec i continuem cap a la dreta. Anem seguint la pista fins que al cap d'uns 15 minuts, trobem una fita a l'esquerre. Deixem la pista i agafem aquest camí.

És un camí antic, sembla ser que en deien el camí d'anar a missa. Aquest camí va enfilant muntanya amunt, tot fent ziga zagues. El bosc per on passem és d'aulines i vorejant el camí hi havia hagut boixos ben frondosos. Amb la plaga de l'eruga del boix han quedat pràcticament morts. Alguns sembla que volen rebrotar, però ja es veuen senyals que l'eruga torna a menjar-se aquestes fulles noves. Al cap d'uns set minuts de pujada el camí gira cap a la dreta. Anem planejant i al cap de 10 minuts arribem a un petit coll. Seguim endavant, sense fer cas als camins que s'intueixen a banda i banda. 7 minuts més tard, arribem a un petit mirador, al fons veiem el Puigsacalm.

I 7 minuts més tard, arribem a la casa abandonada de Canelles de Dalt. Fa un parell d'anys, l'entorn estava una mica més net. Ara la bardissa ja ocupa bona part de la casa, la cabanya i l'era. L'hivern passat, el teulat de la cabanya va caure, és qüestió de temps, que la resta de l'edifici acabi amb la mateixa fi.

Canelles de Dalt

Just a tocar de la casa, al costa d'una aulina bastant gruixuda, hi ha el camí que hem d'agafar i que tot fent ziga zagues ens portarà al coll de Migjorn. Són uns 20 minuts de pujada amb algun que altre bufet. Dalt al coll, encara que sense vistes, ens parem a esmorzar.

Continuem la marxa cap a la dreta, tot seguint el camí carener. Ara el bosc ha canviat, tot i haver-hi alguna aulina, trobem bastants pins, sobretot a la part bac. Al cap d'uns 5 minuts, arribem a un sortint de pedres, com si fos una paret. No deixa de ser curiós trobar aquesta formació al capdamunt de la carena.

Ara passem per un tram on s'han tallat els pins, en alguns punts, el camí s'ha desdibuixat una mica. Arriba un moment, que s'ha de deixar la carena i agafar el camí que baixa cap a l'esquerre (es mig intueix, que endavant no pot pas continuar). Fem la baixada i arribem a un petit prat, on arriba una pista forestal que ens portaria a la carretera que va del coll de Capsacosta a la casa de Llongarriu.

Continuem pel camí de la dreta i al cap de 5 minuts arribem a la portella del Coll. És moment de deixar el coll i agafar el camí de baixada que ens queda a l'esquerra. Són 10 minuts de baixada que ens durant a la carretera anteriorment esmentada.

Agafem la pista que porta a la casa del Coll, voregem la casa i enfilada dalt el turonet hi ha l'església de Santa Magdalena del Coll. Aquesta església, sembla ser que del s.XII està pràcticament en ruïnes: sense teulat, és qüestió de temps que s'acabi d'ensorrar. La meva iaia va nèixer a la Vall del Bac i no sap el perquè, però la gent tenia més tirada a anar a st Feliu. Diu que aquesta església només si anava quan se'n celebrava el patró. I sembla ser que els interessos cap a l'altre església continuen essent així, aquesta continua per restaurar o si més no consolidar i St Feliu, per sort, ja està restaurada. 

casa del Coll

Sta Magdalena del Coll, fora

Sta Magdalena del Coll, dins

Baixant de l'església, ens surt l'estadant de la casa del Coll, i ens recomana agafar el camí que hi ha al capdevall de les feixes per anar fins a Sant Feliu del Bac. Aquest camí resulta que està marcat com a GR 1, tot i que tenia entès que actualment seguia la carretera. Arribem a un petit coll. L'església ens queda a la dreta, també dalt un turonet.

Aquesta església va ser restaurada l'any 2012, consolidant els murs i refent la teulada.

L'any 946 és té constància del primer document on surt esmentat el nom d'aquesta església... així que, tot i que l'edifici és del sXII, fa més de 1000 anys que en aquest punt s'hi aixeca un edifici religiós. 

Sant Feliu del Bac

detall de l'escala de pujar al campanar

vistes des de dalt al campanar

interior de l'església

L'església està oberta. A dins s'hi pot observar una pica, una pica pels olis i petites restes de les antigues pintures que deurien decorar el temple. L'ara de l'altar es va retirar per tal de preservar-la i actualment forma part de l'altar de l'església de Sta Margarida de Bianya. A la sagristia, hi trobem una bona colla de ratpenats fent la becaina. 

Reculem per on hem vingut i anem a trobar la carretera que ens portarà fins al Coll de Capsacosta al cap de 20 minuts. Aquest tros, tot i seguir la pista, és prou de bon fer.

Al Coll de Capsacosta, just al costat de la valla de la carretera, hi ha el camí de baixada. En alguns llocs he trobat que l'anomenen el camí d'anar a l'escola. Anem baixant tot fent giragonses. Al cap d'uns 10 minuts, trobem un petit mirador des d'on es veu la teulada de la masia del Puig i algunes de les muntanyes que rodegen Bianya.

10 minuts més de baixada, travessem el rierol de St Salvador i trobem la pista que dur a la masia del Puig. Seguim fent baixada i de seguida arribem al poble de St Salvador de Bianya.


Al llarg del camí hem tingut ocasió de contemplar tres varietat d'orquídies silvestres

flor caputxina          platantera bifòlia        clavell violaci

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau. Barto, Siso

Temps total: 3h 45'

SANT SEBASTIÀ DE MONARS

Després d'uns mesos aturada per petits problemes físics, decideixo fer la ruta senyalada per Itinerànnia. "Itinerari Monars". Sembla una caminada fàcil i em poc desnivell, així que no m'exigirà gaire.

L'objectiu de la caminada és visitar l'ermita, anomenada oficialment, de St Feliu de Monars però més coneguda per St Sebastià... A casi tots els mapes l'ermita surt com a St Sebastià de Monars ja que és el nom per la qual és coneguda a la contrada per ser-ne aquest sant, el seu patró. 

Aquesta ermita ha estat recentment restaurada: s'hi ha fet el teulat nou i s'ha consolidat l'estructura. 

La ruta comença a les basses de Monars. Per arribar-hi cal passar pel poble de Rocabruna i continuar direcció Beget. Passats uns 3 minuts, hi ha un trencant a l'esquerre: és la pista de terra que porta a la bassa de Monars, se sap que és el correcte perquè hi ha un dipòsit d'aigua. Mitja hora de cotxe i arribem al punt de partida.

bassa de Monars

La ruta és circular i sempre seguirem les marques grogues d'Itinerànnia. Nosaltres decidim començar-la al pal d'encreuament AG10 (Bassa de Monars). Seguim la direcció de la banderola "Itinerari Monars". Baixem direcció a la bassa i allà trobem un altre pal indicador que ens fa girar a l'esquerre.

Anem perdent alçada tot resseguint un corriol, força ben marcat. Pel camí trobem roures i força boixos atacats per la plaga de l'eruga del boix, una llàstima. 

roure centenari

Passats uns 20', el camí passa entremig d'unes feixes abandonades i ja intuïm que ens acostem a alguna casa. I efectivament, uns 5' més tard arribem al corral de Masmitjà. El corral està en ruïnes, però havia de ser molt gran. M'estranya que el corral estigui tant separat de la casa, ja que aquesta la trobarem uns 5 minuts més endavant... coses d'aquell temps. 

corral de Masmitjà

corral de Masmitjà

corral de Masmitjà

Com ja he comentat, uns minuts més tard, trobem la casa de Masmitjà, encara habitada... deu ni do la gent que hi viu... se n'ha de tenir moltes ganes i creure molt en aquest estil de vida. Aquest tram del camí és una mica perdedor, no trobem les marques (potser estaven en arbres que han tallat) però com que és força intuïtiu, anem fent per les feixes de la casa, sense acostar-nos-hi massa. 

Un cop retrobem el camí, hem d'estar el cas ja que trobem un desdoblament. Hem de seguir pel camí de baix, que va cap a la dreta. I al cap de un parell de minuts, tornar a vigilar, perquè el camí es tornar a desdoblar i hem de tornar a agafar el de la dreta, aquest cop el gir és d'uns 160º. 

Al cap d'un parell de minuts arribem a l'ermita. L'església és oberta i hi entrem... els habitants de la casa del costat la fan servir de magatzem... pals, pells de cabres,... però ens fem una idea de com deuria ser. Al pas de la porta hi ha un plafó de Garrotxa cultour amb una mica d'explicació de la història de l'ermita. 

arribant a l'ermita

St Sebastià de Monars (sXI)

interior de l'ermita

Un cop visitada, reprenem el camí. Hem de passar entremig de la casa i la petita cabana i continuar endavant. De seguida tornareu a veure les marques grogues d'itinerànnia. 

Un parell de minuts més tard travessem un petit rierol, segons el mapa, la Font de Monars... 

continuem força de planer fins arribar al Mas de l'Om. Tercera casa que sembla habitada... tot i que no veiem a ningú. Per no passar per la casa, just abans d'arribar, el camí fa una petita giragonsa a l'esquerre i tot seguit a la dreta per continuar per una feixa que queda per sobre la casa. 

Anem seguint el camí, sense vistes. Travessem un parell de rierols, i ens endinsem en una fageda.

En aquest punt no tenim clar si anem bé o no... en comptes d'acostar-nos al cotxe ens n'anem allunyant. Anem seguint les marques grogues, així que a algun lloc anem a parar, tot i no tenir clar si serà al cotxe o no. 

Durant 20' anem fent pujada suau fins que arribem a la carena. I per fi, el camí gira a l'esquerre!

Anem carenejant, ara per antigues pastures. Tenim una bona vista del Comanegra i també ens trobem amb un grup de voltors. En comptem 15 i els veiem de molt a prop... no tenen pas por!

Anem seguint el camí. Al cap de 10' comença una petita pujada que en un quart d'hora ens portarà a les faldes del Pic de les Bruixes, on trobem un pal indicador. 

En aquest punt, ens unim al camí que ve del Pic de les Bruixes. Ara, a més de les marques grogues, també trobarem les verdes i taronges que marques l'itinerari 3 proposat pel consorci de l'Alta Garrotxa (Comanegra i Pic de les Bruixes). 

pic de Comanegra

Anem fent via, sempre de planer, pels rasos de Monars, des d'on tenim força bones vistes. 

Quan portem uns 35' arribem a uns abeuradors, ara secs i al cap d'un parell de minuts ja som al Collet de l'Orri, on trobem el pal d'encreuament d'Itinerànnia AG11 (Collet de l'Orri).

Només ens falta seguir la pista de terra durant un quart d'hora i ja tornarem a ser al cotxe.

Aquesta ruta no la recomano gens per fer a l'estiu... és una raconada on fa molta calor. La caminada en sí no té gaire res d'especial, tret de veure l'ermita de Monars i fer-se a la idea del que han de caminar els pocs habitants de les cases de Monars per arribar a la pista de terra on tenen el cotxe.

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyant: Pau

Temps sense comptar les parades: 2h 22'

SANTUARI DE CABRERA des de Falgars

Arribem al poble de Falgars d'en Bas i aparquem el cotxe al costat de la pista, evitant que molesti el pas a altres vehicles.

La ruta comença a l'ermita de St Pere de Falgars. Hi ha un indicador verd que assenyala el camí cap a Cabrera. Al llarg del recorregut seguirem fites de pedra i de tant en tant alguna marca groga feta amb esprai. S'ha d'estar al cas, ja que en alguns punts el camí no és gaire evident i les marques no abunden, sobretot en el tram inicial.

Sant Pere de Falgars

Comencem l'excursió.
Un cop passada l'ermita, girem a l'esquerre i seguim un camí de vaques que passa just al costat de les granges de la Coromina. A davant, ens queda un petit turonet on ens enfilem. Dalt el turó, ens queda un molí de vent a l'esquerre, nosaltres seguim cap a la dreta, direcció a una tanca, la travessem i continuem endavant.
Al cap de 4 minuts, deixem una pista a la dreta, i seguim carena amunt. Travessem un filat i anem seguint el camí. Al cap de 10 minuts, agafem el camí que ens queda a la dreta.
Entrem dins el bosc. Fins l'any passat, era un tram de camí ben bonic, amb boixos a banda i banda. Avui no l'hem gaudit gaire ja que estàvem més pendents de les erugues del boix que has d'anar esquivant que d'altra cosa.
Al cap de 4 minuts, una fita de pedres ens marca que hem d'agafar el camí de l'esquerre i de seguida sortim del bosc.
Caminem durant uns 10 minuts fins arribar a una tanca. Som al Molí de la Faja.

Molí de la Faja

Travessem el tancat i de seguida ens trobem amb uns mulladius. A prop hi ha la Font del Molí, que segons sembla, és la font on neix el riu Fluvià i com diu la dita, i se non è vero, è ben trovato.

Ara el camí que seguim gira a l'esquerre, tot vorejant la casa. Trobem la pista d'accés a aquesta i només cal anar-la seguint durant 10 minuts, moment en que arribem al camp Samata i ens trobem amb la pista d'accés al santuari de Cabrera. En aquesta zona, sempre que hi he anat, hi ha vaques, així que cal estar al cas i si es porten gossos, millor lligar-los per evitar problemes.

camp Samata

En aquest punt hi ha dues opcions, o bé travessar el prat que ens queda a davant i agafar el camí que puja recte amunt pel mig del bosc i la cinglera o bé seguir la pista cap a l'esquerre i anar a buscar les escales que pugen al santuari. Per intentar evitar les erugues del boix, decidim agafar la pista i pujar per les escales.

Anirem seguint la pista durant uns 20 minuts. De les erugues no ens n'escapem, tot i que al ser una pista ampla, les pots mirar d'esquivar una mica.

Arribem als peus de la cinglera. Girem a la dreta i encarem les escales que al llarg del temps han anat fent per salvar el desnivell. Tardem 10 minuts a pujar-les,  són molt dretes i cal anar parant per bufar una mica. Sort n'hi ha de les vistes de la Plana de Vic, que donen una excusa perfecte per parar un moment.

el peu de la cinglera

pujant les escales

Un cop dalt del cingle, només cal seguir endavant i de seguida s'arriba al Santuari de Cabrera. Des de Falgars hem tardat una hora i mitja.

Santuari de Cabrera

Un xic més endavant, el cingle s'estreny i és on hi ha les millors vistes. En una dia clar, es veu Montserrat, el Pedraforca, els cims dels Pirineus...

vistes direcció sud oest

Continuem endavant i arribem a les restes del Castell de Cabrera. Sembla ser que aquest estiu hi han fet alguna intervenció arqueològica. Les restes estan protegides per cordes i s'intueix la base d'un parell de torres.

restes d'una torre?

al fons, restes d'una torre circular

Just passar el castell, a la dreta, hi ha el camí que baixa cinglera avall i que de pujada hem descartat.
En aquest punt, val la pena arribar-se a l'Osca, ja que hi ha molt bones vistes. Són un parell de minuts i el camí, tot i passar molt a prop del cingle, compta amb l'ajuda d'alguns escalons i agafadors de ferro que en faciliten el pas, sobretot pels que patim de vertigen.

el cingle de Cabrera vist des de l'Osca

Tornant de l'Osca, fa un xic de mandra recular pel camí que ja hem fet, així que decidim seguir el camí que baixa cinglera avall i fer la volta circular tot i ser conscients que quedarem plens d'erugues. I així és. Durant 17 minuts anirem baixant tot fent marrades curtes. El camí és estret i està clafit de les teranyines que fan les erugues. Amb un pal les anem traient, però és força inútil, acabem plens de teranyines i d'erugues. Passats aquests minuts, el camí gira bruscament a la dreta i 3 minuts més tard sortim a un planell, just a sobre la carretera i a tocar del Camp Samata. És moment de desempallegar-nos de les erugues.

Arribats al Camp Samata, només queda desfer el camí per on hem vingut el matí. El camí de tornada el fem més ràpid, ja que tot i no semblar-ho, fa un xic de baixada.
Arribant a Falgars, hi ha bones vistes del Pirineu i dels cims de l'Alta Garrotxa.

Mentre hi hagi la plaga de l'eruga del boix, millor fer aquesta ruta a la tardor o a l'hivern.

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyant: Ferran

Temps: 2h 30' sense fer cap parada

CASTELL DE COLLTORT des de St Miquel Sacot

L'excursió d'avui segueix en bona part la ruta marcada pels senders itinerànnia anomenada "ruta dels dos castells". S'ha de dir que la ruta comença i acaba al poble de Santa Pau, però com que nosaltres no la volem fer tota, comencem a St Miquel de Sacot. Durant el recorregut seguirem les marques grogues pròpies d'aquesta senyalització tot i que trobem a faltar les banderoles dels pals verticals assenyalant el camí. Segurament encara les deuen haver de col·locar.

ermita de St Miquel Sacot

Aparquem el cotxe al costat de l'església de St Miquel de Sacot i comencem a caminar direcció oest. De seguida veiem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el G-120 (St Miquel de Sacot). Continuem per les indicacions que ens fan anar a Santa Pau per la Collada de Colltort. Durant un parell de minuts seguim una pista asfaltada, fins que, a l'arribar a una casa, aquesta es converteix en pista de grava i al cap de 4 minuts, a l'entrar al bosc, en pista de terra.

pujant per la fageda

Al cap de 3 minuts, trobem indicadors del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Ens fan agafar un camí que surt a la dreta. Durant 12 minuts anirem pujant tot fent alguna ziga zaga fins arribar al pal d'encreuament d'itinerànnia G-89 (Collada de Colltort). En aquest punt, ens desviem cap a la dreta per anar a veure el Castell de Colltort.
Anem carenejant i al cap de 7 minuts trobem un indicador del Parc Natural, continuem endavant.
Al cap d'un parell de minuts trobem els primers murs de pedra. Quatre passes més i arribem a les restes de l'antiga torre de defensa del Castell de Colltort.

restes de la torre del Castell de Colltort

Des d'aquest punt, hi ha molt bones vistes: muntanyes, volcans, planes de cultius, muntanyes de l'Alta Garrotxa i el Pirineu... Val la pena estar-s'hi un moment i contemplar-les bé.

vistes des del castell

En un plafó informatiu que hi ha, explica que en un dels murs queden restes d'opus spicatum (tècnica de construcció amb pedra seca). La trobem baixant de la torre a l'esquerre, en l'últim mur que hi ha. Em sorprèn que utilitzessin aquesta tècnica a la base d'un mur defensiu, ja que tenia entès que es feia servir més per decorar...

opus spicatum del castell de Colltort

Retornem al pal d'encreuament i ara seguim les indicacions del Parc Natural cap a Font Fontpobra. Al cap d'uns 15 minuts, arribem al que, segons el mapa d'itinerànnia que seguim, el Mirador del Faig...
El faig el trobem, però el mirador no..

Mirador del Faig?

Continuem endavant i al cap de 3 minut trobem un altre pal indicador del Parc Natural i continuem la indicació cap a la Font Fontpobra. Estem a una fageda que desprèn molta pau i tranquil·litat.

fageda

Al cap de 7 minuts comencem a trobar pedres volcàniques i deduïm que som al volcà de Fontpobra.

Volcà Fontpobra?

Continuem 15 minuts més, sempre per la carena, fins que trobem un pal indicador del Parc Natural que ens fa anar cap a l'esquerre per anar a la Font Fontpobra. Mirant el mapa deduïm que ens hem passat un camí que marxa cap a l'esquerre i que va més directe a la Font, però per sort no ens hem desviat gaire i també hi acabarem arribant. És el que comentava al començament, que tot i seguir una ruta proposada pels senders itinerànnia, encara no la tenen ben senyalitzada i en alguns punts és una mica perdedor.

Ara seguim una pista de terra volcànica de molt bon fer. Quan han passat uns 6 minuts, trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G-88 (Fontpobra). Aquí trobem la primera banderola que marca la "ruta dels dos castells". I efectivament, comprovem que ens havíem passat un camí.

pista amb la paret de gredes a l'esquerre

Seguim la indicació cap a Sta Pau, que ens queda a la dreta, i de seguida arribem a la Fontpobra.

La font raja una mica però està força descuidada i l'abeurador té l'aigua podrida. Aprofitem per fer un mos.

Fontpobra

Darrera l'abeurador hi ha el camí que hem de seguir.
S'endinsa per una fageda i mica en mica va perdent desnivell. Al cap de 10 minuts, agafem el camí de la dreta, sempre seguint les marques grogues d'itinerànnia. 3 minuts més tard girem a l'esquerre i seguim per una pista de terra que ens durà a una casa.
A partir d'ara la carretera serà asfaltada.
Passem per unes feixes on a banda i banda hi ha gallines i pollastres, semblen de la raça de la pota blava del Prat, però tampoc ho tenim clar.

Al cap de 6 minuts arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G-172 (sota Mas Collelmir). En aquest punt i si seguíssim la "ruta dels dos castells" de dalt a baix, hauríem d'anar cap a la dreta direcció Sta Pau i un cop vist el poble recular fins aquest punt. Com que no ens interessa anar a Sta Pau i comença a fer calor, seguim per la carretera fins que trobem un altre pal d'encreuament, el G-30 (Collellmir). També hi ha indicacions del Parc Natural. Seguim direcció GR2 Volcà Sta Margarida.
Durant 10 minuts anirem seguint per aquest camí, de molt bon fer. Ara agafem un camí que hi ha a la dreta i que ens permet rodejar una casa en ruïnes. Seguim endavant i al cap de 10 minuts, a la dreta ens trobem amb el camí que puja al volcà sta Margarida.
Nosaltres seguim i al cap de 5 minuts arribem a un altre cartell del Parc Natural , continuem endavant. En aquest punt també seguirem marques del GR83. Durant 6 minuts continuem per una pista, fins que agafem un camí de l'esquerre que ens portarà, al cap de 3 minuts, als camps de sota l'ermita de St Miquel de Sacot.

5 minuts de pujada i arribem al punt d'inici de l'excursió! i sort, perquè la calor comença a fer-se notar.


CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: MªÀngels, Cuca, Lluna, Fit

Temps sense parades: 2h 28'

BESTRACÀ des d'Oix (XXII marxa de Montagut)

La marxa de Montagut d'aquest any ens farà pujar al Bestracà i baixar per la vall d'Hortmoier. Segons les seves estimacions, és una volta de 15 km i 650m de desnivell. Bona part del recorregut segueix camins senyalats per itinerànnia, així que només haurem d'estar al cas de les marques grogues en cas de dubte.

A 2/4 de 8 comencem la marxa a la Plaça d'Oix, just al pal d'encreuament d'itinerànnia G10 (Oix). Enfilem direcció nord, fins trobar un altre pal d'itinerànnia, aquest el G9 (Camí del Pairé). Anem seguint direcció a Beget. El camí que seguim interpretem que deuria ser l'antiga carretera d'anar al veïnat de Pera. Ara està força enherbada, però encara manté l'amplada en molts trams. La pujada és de bon fer, va guanyant altitud mica en mica. Quan portem 15 minuts de caminada, deixem la carretera, i el camí s'enfila recte amunt, és una drecera, ja que tornem a sortir a l'antiga pista al cap de 15 minuts. Aquest tram és una mica més dret tot i que es fa bé. Seguim la pista cap a la dreta un parell de minuts i arribem a la carretera que uneix Oix amb Beget. 

La travessem i enfilem per la pista que ens queda a la dreta, anem direcció a la masia del Pairé. 5 minuts més tard ja la veiem i ens anem acostant a la casa tot seguint una pista que voreja les feixes i que un parell de minuts més tard s'uneix a la carretera que mena a la casa. 

El Pairé deuria tenir la seva importància en temps reculats, ja que és enorme. Ara sembla abandonada tot i que han arreglat l'era i la cabanya recentment. Ens enamorem de la porxada i la galeria!

casa el Pairé

No deixem la pista, si no que l'anem seguint fins que 20 minuts més tard arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G8 (Coll de Bestracà). Seguim direcció Beget i per sorpresa ens trobem l'esmorzar! Tot just fa una hora que caminem... tot i que se'ns posa bé, no deixa que encara ens queda una mica de pujada, així que no esmorzem gaire per si de cas. 

vistes des de l'ermita

Ben esmorzades continuem la marxa, ara direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà,. Trobem un pal indicador d'itinerànnia, l'AG5 (Sant Andreu de Bestracà) i al cap de 5 minuts l'ermita. L'edifici és del s.XII, però l'han restaurant recentment. D'entrada ja es veu que algunes parts les han remodelat amb pedra que no és l'original, però val la pena fixar-se amb les mènsules, ja que alguna encara manté en força bon estat l'escultura original. La porta també conserva alguns dels ferros romànics originals amb què la van decorar i el teulat també manté les lloses originals.

St Andreu de Bestracà (sXII)

detall d'una mènsula esculpida en forma de cap humà

Ara deixem el camí marcat per itinerànnia i enfilem per un camí que queda just a la cara nord de l'ermita. Hi ha un petit cartell de fusta que indica ermita de St Julià de Bestrecà i de tant en tant alguna fita de pedra. El camí, de totes maneres, és ben fressat. 

Durant 15 minuts anirem seguint aquest camí que va enfilant per antigues feixes, ara cobertes per aulines. Arribem a la carena i el camí comença a pujar per entremig de pedres. Ja queda poc per arribar. 

Un parell de gambades, i al cap de 3 minuts arribem a un primer mirador: Comanegra, Pic de les Bruixes, St Marc,... Tot i ser una vista ben coneguda, no ens cansem mai de mirar aquests tres pics. 

vistes des de Bestracà: Comanegra, Pic de les Bruixes i Sant Marc

Continuem per la carena uns 3 minuts més i trobem un altre mirador, amb les mateixes vistes que l'anterior. I 5 minuts més tard arribem a les restes del castell de Bestracà i de l'ermita de St Julià.

Primer et trobes un parell de parets i al cap d'un parell de minuts les restes del que segurament deuria ser el castell. Tampoc acaba de quedar clar què és què. 

restes del castell de Bestracà

Pel costa oest de les restes baixa un camí que passa per una tartera, de tant en tant es van trobant fites de pedra. Al cap de mitja hora de baixar per aquest camí de rocs arribem a la Portella, tal i com ens indica un cartell que ha posat la organització. El camí que agafem ara és molt més oficial i suposem que deuria ser important perquè està ben fressat i es veu antic.
Anem seguint aquest camí fins arribar a la casa de les Faixanes, ben abandonada.
En aquest punt enllacem amb el GR 11 que ve de Talaixà i va cap a Beget. El camí segueix l'antiga pista que portava a la casa, així que és força ample. Passats 15 minuts arribem a Coll Joell, on la organització ha posat un control de pas.

Coll Joell

Anem seguint la pista, i ens endinsem a la Vall d'Hortmoier. Passem per la font de Coll de Joell, que necessitaria una mica de manteniment i al cap de 5 minuts ja entreveiem els roures del Rei. Ens queden a l'altre costat de riu i anar-hi suposaria uns 20 minuts més entre anar i tornar.

Font de Coll Joell

Nosaltres seguim carretera avall durant un quart d'hora, moment en que trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Deixem el GR 11 i anem direcció a Oix, sempre per la pista. Quinze minuts més i arribem al pal d'encreuament MiO4 (Pont Trencat) on també seguim la direcció a Oix. Mitja hora més tard arribem al poble i donem per finalitzada la marxa de Montagut.

mapa en el recorregut fet, senyalat amb blau

Acompanyants: MªÀngels, Laia

Temps total: 4h i mitja