La marxa de Montagut d'aquest any ens farà pujar al Bestracà i baixar per la vall d'Hortmoier. Segons les seves estimacions, és una volta de 15 km i 650m de desnivell. Bona part del recorregut segueix camins senyalats per itinerànnia, així que només haurem d'estar al cas de les marques grogues en cas de dubte.
A 2/4 de 8 comencem la marxa a la Plaça d'Oix, just al pal d'encreuament d'itinerànnia G10 (Oix). Enfilem direcció nord, fins trobar un altre pal d'itinerànnia, aquest el G9 (Camí del Pairé). Anem seguint direcció a Beget. El camí que seguim interpretem que deuria ser l'antiga carretera d'anar al veïnat de Pera. Ara està força enherbada, però encara manté l'amplada en molts trams. La pujada és de bon fer, va guanyant altitud mica en mica. Quan portem 15 minuts de caminada, deixem la carretera, i el camí s'enfila recte amunt, és una drecera, ja que tornem a sortir a l'antiga pista al cap de 15 minuts. Aquest tram és una mica més dret tot i que es fa bé. Seguim la pista cap a la dreta un parell de minuts i arribem a la carretera que uneix Oix amb Beget.
La travessem i enfilem per la pista que ens queda a la dreta, anem direcció a la masia del Pairé. 5 minuts més tard ja la veiem i ens anem acostant a la casa tot seguint una pista que voreja les feixes i que un parell de minuts més tard s'uneix a la carretera que mena a la casa.
El Pairé deuria tenir la seva importància en temps reculats, ja que és enorme. Ara sembla abandonada tot i que han arreglat l'era i la cabanya recentment. Ens enamorem de la porxada i la galeria!
 |
| casa el Pairé |
No deixem la pista, si no que l'anem seguint fins que 20 minuts més tard arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G8 (Coll de Bestracà). Seguim direcció Beget i per sorpresa ens trobem l'esmorzar! Tot just fa una hora que caminem... tot i que se'ns posa bé, no deixa que encara ens queda una mica de pujada, així que no esmorzem gaire per si de cas.
 |
| vistes des de l'ermita |
Ben esmorzades continuem la marxa, ara direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà,. Trobem un pal indicador d'itinerànnia, l'AG5 (Sant Andreu de Bestracà) i al cap de 5 minuts l'ermita. L'edifici és del s.XII, però l'han restaurant recentment. D'entrada ja es veu que algunes parts les han remodelat amb pedra que no és l'original, però val la pena fixar-se amb les mènsules, ja que alguna encara manté en força bon estat l'escultura original. La porta també conserva alguns dels ferros romànics originals amb què la van decorar i el teulat també manté les lloses originals.
 |
| St Andreu de Bestracà (sXII) |
 |
| detall d'una mènsula esculpida en forma de cap humà |
Ara deixem el camí marcat per itinerànnia i enfilem per un camí que queda just a la cara nord de l'ermita. Hi ha un petit cartell de fusta que indica ermita de St Julià de Bestrecà i de tant en tant alguna fita de pedra. El camí, de totes maneres, és ben fressat.
Durant 15 minuts anirem seguint aquest camí que va enfilant per antigues feixes, ara cobertes per aulines. Arribem a la carena i el camí comença a pujar per entremig de pedres. Ja queda poc per arribar.
Un parell de gambades, i al cap de 3 minuts arribem a un primer mirador: Comanegra, Pic de les Bruixes, St Marc,... Tot i ser una vista ben coneguda, no ens cansem mai de mirar aquests tres pics.
 |
| vistes des de Bestracà: Comanegra, Pic de les Bruixes i Sant Marc |
Continuem per la carena uns 3 minuts més i trobem un altre mirador, amb les mateixes vistes que l'anterior. I 5 minuts més tard arribem a les restes del castell de Bestracà i de l'ermita de St Julià.
Primer et trobes un parell de parets i al cap d'un parell de minuts les restes del que segurament deuria ser el castell. Tampoc acaba de quedar clar què és què.
 |
| restes del castell de Bestracà |
Pel costa oest de les restes baixa un camí que passa per una tartera, de tant en tant es van trobant fites de pedra. Al cap de mitja hora de baixar per aquest camí de rocs arribem a la Portella, tal i com ens indica un cartell que ha posat la organització. El camí que agafem ara és molt més oficial i suposem que deuria ser important perquè està ben fressat i es veu antic.
Anem seguint aquest camí fins arribar a la casa de les Faixanes, ben abandonada.
En aquest punt enllacem amb el GR 11 que ve de Talaixà i va cap a Beget. El camí segueix l'antiga pista que portava a la casa, així que és força ample. Passats 15 minuts arribem a Coll Joell, on la organització ha posat un control de pas.
Anem seguint la pista, i ens endinsem a la Vall d'Hortmoier. Passem per la font de Coll de Joell, que necessitaria una mica de manteniment i al cap de 5 minuts ja entreveiem els roures del Rei. Ens queden a l'altre costat de riu i anar-hi suposaria uns 20 minuts més entre anar i tornar.
Nosaltres seguim carretera avall durant un quart d'hora, moment en que trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Deixem el GR 11 i anem direcció a Oix, sempre per la pista. Quinze minuts més i arribem al pal d'encreuament MiO4 (Pont Trencat) on també seguim la direcció a Oix. Mitja hora més tard arribem al poble i donem per finalitzada la marxa de Montagut.
Acompanyants: MªÀngels, Laia
Temps total: 4h i mitja
Anem seguint aquest camí fins arribar a la casa de les Faixanes, ben abandonada.
En aquest punt enllacem amb el GR 11 que ve de Talaixà i va cap a Beget. El camí segueix l'antiga pista que portava a la casa, així que és força ample. Passats 15 minuts arribem a Coll Joell, on la organització ha posat un control de pas.
 |
| Coll Joell |
 |
| Font de Coll Joell |
Nosaltres seguim carretera avall durant un quart d'hora, moment en que trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Deixem el GR 11 i anem direcció a Oix, sempre per la pista. Quinze minuts més i arribem al pal d'encreuament MiO4 (Pont Trencat) on també seguim la direcció a Oix. Mitja hora més tard arribem al poble i donem per finalitzada la marxa de Montagut.
 |
| mapa en el recorregut fet, senyalat amb blau |
Acompanyants: MªÀngels, Laia
Temps total: 4h i mitja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada