La Calma és un petit cim amb una de les millors vistes de l'Alta Garrotxa.
Per arribar-hi, seguim l'itinerari escrit a la revista "les Garrotxes nº19" per Joaquim Agustí.
Deixem el cotxe poc abans d'arribar a la casa de Monteia. Per arribar a aquesta casa, ens arribem a Tortellà, agafem la carretera de Sales de Llierca i anem seguint els indicadors que posa <<Orri>>. Crec recordar que ens els trencants, sempre acabem agafant la carretera de l'esquerre. La carretera està casi tota asfaltada i en molt bon estat, fins i tot el tros de pista engravada que hi ha.
Just abans d'arribar a la casa (actualment en obres), hi ha un petit aparcament a l'esquerre, punt d'inici del nostre recorregut i també de la pista forestal que va a l'ermita de St Miquel de Monteia.
 |
| Monteia |
 |
| Pal indicatiu, inici del camí |
El camí està indicat amb un petit senyal de fusta on s'intueix que posa St Jordi primer punt d'interès de la ruta, n'anirem trobant algun altre (2020: els cartells estant repintats). S'ha de dir que aquesta ruta està marcada amb punts i fletxes vermelles.
El camí és de bon fer, puja durant uns 10 minuts molt suaument fins a la bassa d'Aulinella, bassa que només es deu omplir en èpoques de pluja.
 |
| bassa d'Aulinella, 2017 |
Anirem seguint cap a la dreta de la bassa durant dos minuts, fins a arribar a una bifurcació. A la dreta aniríem cap a l'ermita de Monteia i la Calma, i a l'esquerre, cap a l'oratori.
Nosaltres agafem el camí de l'esquerre, resulta que és l'antic camí que anava de Bassegoda a Tortellà. És molt planer i ample, de tant en tant el bosc s'obre i entremig dels arbres podem veure la plana de Sant Jaume de Llierca.
Tardem uns 20 minuts a fer aquest tram, tot passant per sota els cingles de la Calma. En teoria hauríem de trobar la font de la Roca Arcada, però nosaltres no la veiem per enlloc.
 |
| Cingles de la Calma |
Arribem a un petit collet on trobem marques d'Itinerànnia. Haurem de continuar cap a la dreta, però primer ens desviem cap al camí de l'esquerre per poder anar a veure l'oratori de Sant Jordi, dalt del puig de Montoriol. Són 5 minuts entre anar i tornar.
 |
| oratori de St Jordi |
Desfem el camí fins al collet.
Agafem el camí que quan hem arribat ens quedava a la dreta i el seguim fins a arribar al Pujant de la Guilla. És un pas entre les pedres, força dret, però que ens permetrà enfilar-nos pel cingle i superar-lo.
A dalt, ens espera una bonica vista de la vall del Fluvià.
 |
| vista des del primer mirador |
En aquest punt deixem les marques grogues d'Itinerànnia, que van direcció a St Grau d'Entreperes, i agafem el camí de la dreta (marques vermelles). El camí puja durant 15 minuts, però a l'anar serpentejant es fa relativament bé. Quan acabem la pujada, el camí marxa planer cap a la dreta, el cap d'uns 5 minuts trobem el camí que puja de l'ermita de St Miquel. Som al Pla de la Calma.
Tornem a trobar marques grogues d'Itinerànnia.
En aquest encreuament, anirem cap a l'esquerre, per poder pujar al cim de la Calma i un xic més endavant contemplar les vistes des del mirador. Tardem uns 10 minuts.
Des del cim, i tot contemplant les vistes que ens ofereix, reconeixem que el nom del lloc és molt ben triat. I no som els únics a pensar-ho, tot el mirador està ple de caques de cabra, senyal que hi passen moltes hores, potser fins i tot la nit.
Tot i que tirem la foto de rigor, aquesta no pot copsar tota la bellesa i la calma que transmet aquest lloc. S'hi ha d'anar.
 |
| Cim de la Calma |
 |
| Alta Garrotxa des del mirador |
Retornem pel mateix camí fins l'últim encreuament, al Pla de la Calma. Ara ens queda el camí per on hem vingut a la dreta, nosaltres seguirem endavant.
El camí de St Miquel va baixant de manera continuada, en alguns punts passem ben bé per sobre un cingle, sort dels arbres que m'ho tapen!
Arribem a l'ermita, a la paret del campanar hi ha una petita finestra que ens permet veure l'interior. Trobo curiós que els bancs són fets de pedra i estan enganxats a la paret, tot seguint la nau de l'església.
 |
| Sant Miquel de Monteia, finals sXII |
Per arribar a la casa de Monteia, on tenim el cotxe, seguim durant un quart d'hora un camí marcat amb fites i també amb senyals grocs d'Itinerànnia.
Ja tenim completada una de les caminades que més m'han sorprès últimament. Del tot recomanable!
MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT
Acompanyants: Pau, Cuca, Lluna
Temps total: 2h i 20 minuts
___________________________________________________________________________________
El dia 20 de desembre de 2020 tornem a fer aquesta ruta però modificant la part final que explico a continuació.
Un cop som al cim de la Calma, seguim les marques grogues d'itinerànnia fins arribar al Coll de Jou. El camí és molt dret i si el dia és humit, com avui, cal estar al cas per no relliscar. Són 10 minuts.
Quan arribem a Coll de Jou, cal deixar les marques d'itinerànnia que ens duria a Entreperes i cal agafar el camí que surt a la dreta i anar perdent altitud. Hi ha alguna marca de color blau.
Al cap d'uns 15 minuts, aquest camí es converteix en una pista forestal. L'anem seguint fins arribar a la casa de Monteia.
 |
| Monteia |
 |
| Monteia |
Com que no hem vist l'església de St Miquel i anem bé de temps, agafem el camí marcat per itinerànnia que surt just al costat de la casa. 10 minuts de pujada tot fent alguna marrada i arribem.
 |
| exterior |
 |
| interior |
 |
| pessebre |
Per retornar al cotxe, agafem la pista que surt a l'esquerre. Passa entremig d'una pineda on encara hi trobem un rovelló.
Al cap de 10 minuts arribem a l'encreuament del matí, només cal recular fins a la bassa d'Aulinella i cap al cotxe falta gent.
 |
| bassa d'Aulinella, 2020 |
MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT
Acompanyants: Pau, Siso
Temps total: 3h
