Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toralles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toralles. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de maig del 2020

MONTMAJOR des del Collet de Colldecarrera

La ruta d'avui ens portarà fins al cim del Montmajor (1075m) i l'indret de Toralles.

Deixem el cotxe al Collet de Colldecarrera. Al costat esquerre, hi ha la pista que, passant pel Collet de les Barqueres, mena a Capsec o a Castellar de la Muntanya. Deixem el cotxe en aquest encreuament.
entrada a la Vall del Bac, just al Collet de Colldecarrera

Just a l'altre costat de la carrereta, és a dir, venint de Castellfollit, a la dreta, hi ha el camí que seguirem. No està marcat amb cap senyal, però entre les fites que hi ha i que està molt fressat, no té pèrdua. 
Aquest camí era la primera vegada que el feia i l'he trobat molt agradable de fer. Són 20 minuts de pujada suau entremig d'un bosc d'aulines i pins. 
Arribem al Coll de Reverter i ens creuem amb el GR1 que va de l'Hostal de la Vall del Bac (esquerre) a Toralles (dreta). Nosaltres però, seguim endavant, cap al Montmajor. 
A l'inici d'aquest camí veurem un parell de creus marcades en una pedra, no se n'ha de fer cas, només són per indicar que no és el GR1.
Tirem amunt, ara si, amb més pujada. Anem trobant fites que indiquen el camí. Al cap d'uns 10 minuts el camí es bifurca, i tots dos estan assenyalats amb fites. S'ha de tirar cap a l'esquerre. Som en territori Alta Garrotxa: aulines, poc sotabosc i molts rocs.
Uns 25 minuts més tard, arribem a una clariana. Davant veiem el Talló i la casa del Seguer de Pera. Només ens queda la última pujada, cada cop més empedrada. Passem pel costat d'un faig que fa molt goig i un parell de minuts més tard ja som a dalt!
vista del Talló

Faig, el camí passa pel seu costat


Només ens queda carenejar fins la punta del Montmajor i ja tindrem el cim fet. 
El Montmajor només té vistes pel vessant nord. Veiem en primer terme, el Talló, el veïnat de Pera, Serra de Bestracà i al fons, el Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc i Bassegoda... 
Aprofitem per esmorzar un xic.
vistes des del Montmajor

el cim

Per agafar el camí de baixada, reculem uns metres fins que a la dreta ens queda un camí, força desdibuixat en el primer tram, que tira avall. Hi ha una fita, no pas massa gran. 
Baixats uns quants metres, el camí s'endinsa al bosc i llavors si, ja no té pèrdua possible. 
10 minuts més tard, arribem al Coll de la Bassa, on aquest any si, amb les pluges de la primavera, hi ha la bassa ben plena d'aigua. Els animals deuen estar contents!
Bassa al Coll de la Bassa

Anem baixant durant uns 30 minuts, deixant a l'esquerre el Cingle Vermell.
Ens trobem amb un ramat de cabres i arribats a la Costa, trobem un tancat que tot sembla indicar que faria de corral. Qui en té cura? No en tenim ni idea. Ara, pujar menjar aquí dalt ja té el seu mèrit. 
Arribem a la casa de la Costa, que si no vaig errada, fins als anys 80 va ser habitada. La casa està en ruïna, el teulat ha caigut i se la mengen les bardisses. Tot i així, veiem indicis de com si algú en volgués arreglar una part. Amb el temps es veurà. 
aulina de la Costa

la Costa

la Costa
detall de l'arc d'accés al corral/cabanya

El camí passa entre la casa i la cabanya o corral.
La única crítica d'aquest lloc és la brutícia que hi ha escampada per l'entorn: ampolles, ampolles trencades, roba, sabates,...segurament els animals ho han anat traient de la casa... si no, no s'entén. 

Anem seguint el camí i arribem al Pla de la Costa. Voregem el prat cap a l'esquerre fins a trobar la pista que porta a Toralles. Anem seguint la pista, cap a la dreta. També és el GR1, que ja no deixarem fins a ser a Coll Reverter altra vegada. 
pla de la Costa

Passem per la hípica del Mercer de Toralles, sembla tancada. 
Una mica més endavant, trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G7-Toralles. Nosaltres haurem de seguir direcció a l'Hostal de la Vall del Bac, però abans ens arribem fins a l'església de St Martí de Toralles (s.XII). S'ha d'esmentar que els batents de la porta d'entrada són els originals, així com la ferramenta romànica que els decora. 
St Martí de Toralles
detall de la porta

Retornem al pal d'encreuament d'itinerànnia, i seguim cap a l'esquerre. Voregem els prats, travessem la riera de Toralles i enfilem cap a la serra de Sant Isidre.
oratori de la Costa

El camí va passant entremig de bosc d'aulines i petites clarianes. S'agraeix quan es passa per sota els arbres, ja que comença a fer calor. 
Al cap d'uns 20 minuts arribem a l'oratori de la Costa, dedicat a St Isidre. És una construcció senzilla.

Anem fent via i arribem a Coll Reverter. Només ens queda continuar cap a l'esquerre i desfer el camí fet al matí fins arribar al Collet de Colldecarrera.

Algunes de les flors que hem anat trobant
neotinea,    pinya de st joan,   curraià vermell,  campanella

CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC


Acompanyants: Pau. Barto, Siso

Temps total: 3h 40'

diumenge, 23 de desembre del 2018

SANT MARTÍ DE TORALLES des de l'Hostal de la Vall del Bac

La ruta d'avui és una caminada circular que comença i acaba a l'Hostal de la Vall de Bac.

Nosaltres la farem en sentit horari: hostal de la Vall del Bac, Seguer de Pera, Cal Quic, Sant Martí de Toralles i tornar per la serrra de St Isidre. Tot el camí està senyalitzat amb les marques grogues  de la xarxa itinerànnia; amb les marques taronges i verdes de l'itinerari 2 proposat pel Consorci de l'Alta Garrotxa (Vall del Bac-Oix); i amb les marques blanques i vermelles del GR 83 (de l'hostal de la Vall de Bac al Seguer de Pera) i del GR1 (des de Cal Quic i fins l'hostal). No hi ha pèrdua possible.

 A 2/4 de 9 comencem a caminar, el dia sembla que es presenta assolellat i de bon aprofitar. De l'hostal de la Vall del Bac al Molí de la Coromina el camí passa pel mig de prats i amb la mullena del matí, decidim fer aquest tros per la pista d'accés a la casa, que s'agafa just abans del pont que hi ha a l'arribar a l'Hostal. D'aquesta manera no ens mullem els peus de bon matí.


A 3/4 de 9 ja som al Molí de la Coromina, el camí passa ben bé pel costat de la casa, on encara es pot veure la inscripció de que la casa formava part de l'antic municipi de Capsec.


inscripció al Molí de la Coromina

El camí s'endinsa en un bosc d'aulines i algun boix. Som al bosc de Bodelquer. Es va agafant alçada però és de molt bon fer. Al cap d'uns 25 minuts s'ha d'estar al cas, ja que s'arriba al Clot del Malpàs. En aquest punt, el camí sembla que continuï endavant, però només porta a un petit mirador. L'antic camí passava per aquí, però una esllevissada el va fer perdre. Si s'està al cas de les marques, ja es veu que el camí s'enfila per l'esquerre, recte amunt.
Són 5 minuts de pujada una mica forta però al ser curta no hi ha temps de cansar-se gaire.
Ara el camí torna a marxar força de planer i ens trobem amb una curiositat: un safareig al costat del camí. Ens entra el dubte de si per allà hi havia alguna casa, o seria el safareig de la casa del Seguer.
el safareig
5 minuts més i arribem a la casa del Seguer de Pera, on hi trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G5 (El Seguer de Pera).
Nosaltres seguirem cap a la dreta, direcció a Oix.



La casa sembla força arreglada, però no hi ha gaires signes de que sigui habitada.

Seguer de Pera
Com a apunt, dir que a partir d'ara ja no seguirem les marques del GR 83, ja que aquest camí segueix cap a l'esquerre, direcció Camprodon. Però se'ns n'afegeixen unes altres, les blanques i grogues del PR 186.

El camí va fent baixada, direcció a la Riera d'Oix. Quan torna a anar de planer, som a les Planes del Seguer. Abans potser havien set planes de cultiu o pastures, però actualment són boixedes. Amb l'atac de les papallones del boix, els boixos han quedat defoliats i entre la boira i la molsa sembla ben bé un bosc encantat.
Travessem la Riera d'Oix i arribem a les Gorgues d'en Batlle. El camí ara va per la dreta de la riera
Aquest tram de camí el fem en 50 minuts.

Arribem a un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G6 (Cal Quic). Aquí trobem la carretera que va d'Oix a St Martí de Toralles. Nosaltres hem de continuar direcció Hostal del la Vall del Bac per Toralles. Si seguíssim al peu de la lletra l'itinerari 2 proposat pel Consorci de l'Alta Garrotxa, ara hauríem d'arribar-nos fins a Oix i tornar a recular per arribar a aquest punt. Com que no és el cas, continuem endavant.  A nivell de marques, deixem les del PR 186 i se'ns afegeixen les del GR1.


Per mi, comença el tros més feixuc de la caminada, mitja hora seguint la carretera sense cap interés. Passem per la casa de Cal Quic, molt ben restaurada, i anem seguint fins arribar al Pla de la Costa, on hi trobem un tancat pels cavalls.
A la dreta ens queda el camí que hauríem de seguir per enfilar-nos al Montmajor.
Nosaltres cap a l'esquerre. Anirem fent fins trobar el pal d'encreuament G7 (Toralles).


Hem de seguir direcció a la Vall del Bac, però abans ens acostem a l'ermita de St Martí de Toralles i hi esmorzem un xic.
detall de la porta de l'ermita

St Martí de Toralles
Tornem al pal d'encreuament G7 (Toralles) i seguim la direcció cap a la Vall del Bac. En algun punt el camí és una mica dret però es va fent sense problemes, sobretot quan es comença a carenejar. Uns 20 minuts més tard, arribem a l'oratori de la Costa, dedicat a St Isidre.
Continuem uns 20 minuts més, ara per un camí força més marcat, fins arribar a Coll del Reverter. On hi ha un encreuaments de camins. Nosaltres hem de seguir endavant, direcció a l'Hostal. A la dreta, ens queda el camí que enfila cap al Montmajor (senyalitzat amb un piló de pedres) i a l'esquerre, ens queda el cami que ve del Collet de Colldecarrera.

Mitja hora de baixada per un camí força empedrat i en alguns llocs en força mal estat, en portarà altra vegada a l'Hostal de la Vall de Bac i completarem la caminada d'avui.



mapa amb el recorregut fet marcat en blau


Acompanyants: Pau, Laia, Cuca, Lluna, Fit

Temps: 3h 30'


_______________________________________________________________________________

El dia 27 de desembre del 2020 torno a fer la ruta. Aquest cop acompanyada per:

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep