dimecres, 10 d’agost del 2022

CASCADA I ESTANY DE RATERA des de l'estany de Sant Maurici

 Aquesta ruta ens permetrà veure la cascada de Ratera, l'estany de Ratera i l'estany de Sant Maurici, tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.  És una ruta senzilla i circular que es pot allargar fins a l'estany gran d'Amitges si es tenen més ganes de caminar. 

Nosaltres hem fet la ruta a l'agost i, tot i haver-hi aigua, tots hem estat d'acord que fer aquesta ruta a la primavera ha de ser encara millor, ja que hi ha tota l'abundor d'aigua del desgel.  


Per arribar a l'estany de Sant Maurici hi ha dues alternatives. Es pot anar amb cotxe fins a l'aparcament del Prat del Pierró i anar fins a l'estany per un sender que ressegueix el riu Escrita (1h 15' aproximadament) o bé aparcar el cotxe a Espot i agafar el servei de taxi 4x4 que et porta fins a tocar de l'estany. 

Nosaltres optem per aquesta segona opció, ja que les nenes comencen a pesar i com menys pujada haguem de fer amb elles a l'esquena millor. Mentre pugem amb el taxi veiem tres daines pasturant i el taxista ens comenta que és molt habitual veure'n, sobretot a primera hora del matí, ell considera que són una plaga. 

Un cop som a l'estany, agafem el camí que surt just al costat del punt d'informació. Hi ha un pal indicatiu amb la direcció a la cascada de Ratera. 

els Encantats


Estany de St Maurici

Nosaltres vam ser dels primers a arribar a la zona de l'estany i va valdre molt la pena, ja que érem pràcticament sols i en aquests llocs tant concorreguts és molt d'agraïr. 


El camí va vorejant l'estany de Sant Maurici, a l'esquerre ens queden els Encantats, muntanya emblemàtica del parc. 

Al cap d'uns 30 minuts de caminar per un camí de molt bon fer, ens desviem un moment a l'esquerre i arribem a la cascada de Ratera. Tot i la forta sequera que pateix Catalunya aquest estiu, deu ni do l'aigua que encara hi baixa. 

Cascada de Ratera

Retornem al camí i comença la pujda més forta de la ruta que ens portarà a la zona d'Ordigal, on ens creuem amb la pista de terra que mena al refugi d'Amitges. 

Seguim aquesta pista, cap a l'esquerre. Sempre seguint els indicadors dels parc que assenyalen el camí. Passem per un pont de fusta i de seguida arribem a l'estany de Ratera. Fetes les fotos de rigor i havent observat bé tot el paisatge reprenem la ruta.

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Continuem per la pista fins a trobar un encreuament. En aquest punt deixem la pista de terra que porta a al refugui d'Amitges i seguim el camí de l'esquerre. Durant uns metres compartirem camí amb el GR11.

Tal i com indicar el cartell, al cap de 10 minuts arribem al Mirador de l'Estany, des d'on hi ha unes bones vistes de l'estany de Sant Maurici. 

Des de la zona d'Ordigal fins a aquest punt, el camí és força planer.

Reculem uns metres fins a trobar el cartell que indica "volta a l'estany". Seguim aquest camí. 

Fins arribar al torrent del Portarró el camí és força planer, amb una petita pujada a l'inici. Passa per una zona de tartera amb les pedres molt estables i no hi ha cap perill. Al llarg del camí anem trobant gerderes plenes de gerd ben madurs i ens fixem en una sargantana llaminera que n'està menjant un!

Ara és qüestió d'anar seguint el camí, sempre de baixada. És d'agraïr que passi per zona boscosa, així no passem tanta calor. 

Un cop som prop de l'estany hi ha dues opcions, o bé passar pel refugi Ernest Mallafré o bé passar per la presa de l'estany. Nosaltres fem aquest segon camí. 

Ja tornem a ser a la zona d'inici i només ens cal esperar un taxi 4x4 que ens retorni a Espot. 


Hem seguit la ruta de Wikiloc realitzada per l'usuari Victorblus. Clicant sobre el mapa enllaçareu amb la ruta:



Acompanyants: Pau, Carlota, Jordina, Jordi, Amani, Lídia, David

Temps total: 4h aprox


diumenge, 29 de maig del 2022

SANTA MARIA DE FINESTRES des de SANTA PAU

Hi ha diverses rutes per arribar fins a aquest petit santuari ubicat dalt la serra de Finestres. Nosaltres hem seguit la ruta proposada per Itinerànnia, anomenada "per les terres dels barons de Santa Pau". És una ruta d'uns 12 km, la pujada és una mica dreta però val la pena arribar-hi per les excel·lents vistes que hi ha.


La ruta està descrita al web d'itinerànnia (clica AQUÍ). Nosaltres la vàrem escurçar una mica ja que ens vàrem entretenir i no teníem temps de fer la volta complerta. 


Deixem el cotxe en una zona d'aparcament just al trencant de la casa de turisme rural Mas el Pla i continuem a peu per la carretera emporlanada durant 13 minuts. En aquest punt, trobem les marques grogues d'itinerànnia ja que enllacem amb l'itinerari abans esmentat. 

Al cap de 5 minuts deixem la pista i agafem un camí que ens queda a la dreta. El camí va fent pujada, de bon fer en tot moment. Al cap d'uns 20 minuts, en una zona d'antigues feixes, ens trobem un exemplar força gran de faig. El bosc ha anat canviant i hem passat de les aulines que trobàvem en un primer moment a la fageda.


Alguns trams de camí passen per llocs ben bonics, tot combinant els faigs, les falgueres i les pedres. Va fent pujada, però estem en un lloc tant tranquil i encantador, que no ens fa res anar parant a fer algun bufet. 

Sembla que ja hem fet bona part de la pujada. Ara el camí gira a la dreta per, al cap d'uns metres, unir-nos a un altre camí que seguirem cap a l'esquerre. Hi ha un parell de cartells de fusta que indiquen "santa pau per la font de la Salgueda" i "Mieres pel coll de la Palomera". Al llarg de l'excursió n'anirem trobant més. Fan pinta que algú, a nivell particular, ha decidit fer aquests indicadors i ho trobem una bona iniciativa! Deixem la fageda enrere i tornem a trobar bosc d'aulines.

Un parell de minuts més tard, ara ja caminant força de planer, arribem al coll de Puigsafont on agafem el camí de l'esquerre. Entre les marques grogues d'itinerànnia i l'indicador de fusta, no hi ha pèrdua. 

6 minuts més i ens trobem amb el pal d'encreuament d'itinerànnia G991 (Fageda de Finestres). Seguim cap a l'esquerre tal i com indica el senyal. Aquest petit tram de camí està ben delimitat per una filarada de pedres.


Un parell de minuts i ens trobem amb l'oratori de Finestres. 

oratori de Finestres


Ja som a prop! Continuem cap a l'esquerra, tot carenejant la serra de Finestres. Uns metres més endavant hi ha un bonic mirador des d'on es pot contemplar la Vall del Llèmena, les muntanyes del Far...


Cinc minuts més i arribem a lloc. Al voltant de l'església hi ha diferents construccions, unes més antigues que altres. Un dels llocs que més m'agrada és un "túnel" que hi ha just al costat de l'església. Un cop passat, hi ha un petit mirador amb molt bones vistes.

Santa Maria de Finestres


Val la pena arribar-se fins al castell. No hi ha indicadors però el camí és fàcil de trobar. Just al costat de l'església hi ha un petit tram d'escales i tot seguit un esquei de pedres. Cal enfilar-se per aquí i ben passat les pedres, el camí queda ben dibuixat. 

Al cap d'uns 8 minuts, tenim unes boniques vistes de l'església i és on es pot observar que varen construir l'església ben bé al costat del cingle. 

L'últim tram per arribar a les ruïnes del castell el fem per un escaler. És curiós que s'hagin mantingut les escales i no altres parts de l'edifici. 
Un cop a dalt, es pot intuir on hi havia hagut el castell i la cisterna.

escaler per arribar a dalt


vistes costat nord

vistes costat sud

Esmorzem tot contemplant els Pirineus, la plana  de l'Empordà, Pla de l'Estany...

Per tornar al cotxe desfem el camí  fins al pal d'encreuament d'itinerànnia G991 (Fageda de Finestres). Ara agafem el camí de la dreta, tot seguint les indicacions. 

Anem baixant per un camí enmig de la fageda. Arribem a una pista on tornem a trobar indicadors de fusta. Nosaltres anem seguint les marques grogues durant uns minuts fins arribar al pal d'encreuament d'itinerànnia G992 (El Clascar). Continuem direcció Santa Pau.

El camí s'endinsa en un bosc d'aulines, anirem perdent altitud durant mitja hora, moment en que arribarem a uns prats. 

El camí va seguint els prats per la dreta. Passem pel costat d'una petita bassa d'aigua i de seguida arribem a la casa de turisme rural el Carrer. Seguirem la pista, ara emporlanada fins a trobar la carretera per on hem vingut el matí. Només ens cal recorre-la uns metres i arribem al cotxe. 



mapa amb el recorregut marcat en blau


cicant AQUÍ podreu accedir a la ruta desada al wikiloc


Acompanyants: Pau, Barto

Temps total: 3h 45'




diumenge, 27 de març del 2022

BAUMES DE CAXURMA_ERMITA DE LA DEVESA_CASTELL DE MONT-RÓS

La ruta que hem fet avui ja l'hem feta diverses vegades, però com que hem fet una variació del camí, crec oportú tornar-la a descriure.

És una caminada fàcil de fer i segurament bonica a totes les estacions de l'any. Avui per exemple hem trobat espàrrecs de marge... a l'estiu és de bon fer perquè hi ha moltes ombres i es passa per zones fresques... a la tardor les fulles rogenques i les boires han de donar un aire màgic a la zona de les Baumes de Caxurma...


Deixem el cotxe a la zona de pàrquing que han habilitat en el carrer de les Fàbriques. 

Travessem el riu Fluvià per la passarel·la de fusta, que permet tenir una bonica panoràmica de la cinglera de Castellfollit de la Roca. 







Trobem un pal d'encreuament de la xarxa de senders d'itinerànnia, el MiO3 (Les Hortes). Seguirem el camí de la dreta, tot seguint la ruta proposada per ells: "la Devesa i les baumes de Caxurma".

Anem seguint les marques grogues, primer per un camí i més endavant per una pisat de terra fins que arribem als túnels de Mont Rós. Pocs metres més endavant trobarem una petita passarel·la de ferro que ajuda a creuar un torrent, que la majora de vegades baixa sec. Entrem al bosc i a la zona de les baumes de Caxurma. El camí va guanyant alçada, però és de molt bon fer. El bosc és humit i comencem a veure indicis que ha començat la primavera. 

Trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el MiO2 (Torrent de Santaló), i seguim la indicació de la ruta que estem fent. Arribem a la zona més bonica, tot de pedres, algunes d'elles molt grans, apilonades aquí i allà. La natura  he deixat en aquest punt, un bonic paissatge per contemplar. Si es deixa el camí marcat, cal anar en comptes amb les esquerdes que hi ha entre les pedres i així evitar caure. 

La bauma més gran, la de Caxurma i que dóna nom a tota la zona, ens queda a l'esquerre. Val la pena baixar-hi per veure'n la grandària. 

Bauma de Caxurma

Continuem endavant i arribem a les feixes de la casa de Santaló. Cada cop que passo per aquí hi ha algun canvi. La gent que habita la masia està netejant el bosc i la veritat és que queda molt bé. 


El camí voreja la casa per sota, cosa que no permet contemplar les aulines centenàries que hi ha just al costat de la casa. Sortim a la pista que de Santaló arriba a l'ermita de la Devesa i al cap de 5 minuts ja hi som. 
L'ermita de la Mare de Déu de la Devesa està ubicada en un bonic enclavament que, en dies clars, permet gaudir de les muntanyes de l'Alta Garrotxa i de les planes de St Jaume de Llierca. Avui però, el dia és encapotat i no veiem gaire res. Toco la campana i cap a esmorzar!


Veient que anem bé de temps, decidim arribar-nos al castell de Mont-Rós, del que només en queda l'ermita. Per anar-hi agafem el camí que surt direcció a Begudà i per tant deixem una estona les marques grogues dels senders d'itinerànnia. Anem de planer durant 11 minuts fins a trobar la pista de terra que porta a la casa de Santaló, la creuem i continuem pel camí que ens queda a davant. Continuem entremig d'un bosc, força humit per les darreres pluges i arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G505 (Serra de Mont-Rós).

Continuem pel camí direcció Sant Joan les Fonts. El camí marxa força de planer i en algunes ocasions veiem el nucli de Begudà, amb l'ermita i les tres o quatre cases que hi ha construïdes al voltant. Anirem seguint el camí uns 15 minuts fins arribar a un petit prat. 

En aquest punt, tornarem a deixar les marques d'itinerànnia per acostar-nos a veure l'ermita de Mont-Rós. Hi ha dues maneres d'arribar a dalt, nosaltres per no repetir camí, seguim per la pista de terra que ens queda a l'esquerre i tot seguit a la dreta. Després d'un revolt i una mica de pujada ja som a dalt. També es pot pujar pel camí, llavors cal travessar el prat i enfilar pel mig de les aulines. Està assenyalat amb fites de pedres. 

De l'ermita de Mont-Rós només en queden les parets, el teulat ja deu fer temps que es va ensorrar perquè no en queda res. Els últims anys s'ha anat netejant l'entorn i no queda cap rastre de les bardisses que hi havia.
ermita de Mont-Rós


Per retornar al prat on hem deixat de seguir les marques d'itinerànnia ara seguim el camí que passa pel bosc. Després d'una breu i dreta baixada ja som a lloc.

Reprenem el camí d'itinerànnia, que ens queda a l'esquerra. Anirem baixant uns vints minuts fins a tornar una pista de terra. Tornem a deixar les marques grogues i seguim la pista cap a la dreta, veiem un dipòsit de plàstic que deu servir per recollir els aigües que allí neixen i al cap d'uns cinc minuts veiem la casa de Santaló. 
Cal continuar per la pista fins a retrobar el camí que hem fet al matí. 

Ara no ens queda altra que repetir aquest tram fins a l'ermita de la Devesa. 

Un cop som a l'ermita, continuem la ruta d'itinerànnia "la Devesa i les baumes de Caxurma". El camí és bonic de seguir, en alguns trams sembla empedrat. Sortirem a una pista i arribarem al pal d'encreuament MiO1 (Camí de la Devesa). Ara hem d'anar cap a l'esquerre, direcció Castellfollit de la Roca. 
Passem pel costat del Pont Trencat i per sota el viaducte de l'A26.


Aquest últim tram és un passeig d'uns vint minuts, tot planer. Arribem a les hortes de sota el cingle i ja només ens queda travessar el Fluvià per la passarel·la i ja serem al cotxe.




Acompanyants: Pau, Barto, Siso, Albert

Temps total: 4h aprox

diumenge, 25 de juliol del 2021

REFUGI VELL DE ULLDETER I COLL DE LA MARRANA

L'excursió d'avui és senzilla de fer, ideal per fer sense presses i buscar la fresca, que aquests dies de calor és el que més ens convé. 

foto extreta de la viquipèdia, 1918

Per anar al refugi vell d'Ulldeter deixem el cotxe a l'últim revolt de la carretera d'accés a les pistes d'esquí Vallter 2000. No hi ha pèruda possible perquè sempre hi ha cotxes aparcats. 

Cal agafar un camí que surt just al revolt per, després d'una pujada, enllaçar amb el GR11.

Quan portem uns 15 minuts de caminada, on s'ha anat combinant pujada amb alguns trams més de planer, travessem el riu Ter mitjançant una palanca de fusta. En aquest punt, el riu és un petit rierol. 


Ara toquen uns 7 minuts de pujada més intensa per arribar al refugi d'Ulldeter. Passat el refugi, cal anar seguint el GR11, força de planer, fins arribar a un pal indicador. En aquest punt, deixem el GR11 i  agafem el camí de la dreta, indicat amb el nom de "refugi vell d'Ulldeter". 

Tornem a travessar el Ter per una altra palanca de fusta i enfilem un petit tram que ens durà al refugi vell, actualment en ruïnes. 

L'antic refugi estava construït damunt d'un pla. A la única paret que han mantingut en peu, hi ha una placa per recordar l'any en que la varen consolidar. El refugi va ser inagurat el 1909 i dinamitat pels franquistes al finalitzar la guerra per tal que els maquis no el poguessin utilitzar (+ info a la viquièdia).

paret consolidada de l'antic refugi

placa commemorativa

antic refugi amb el Gra de Fajol 

Després d'esmorzar tot contemplant les vistes dels dos Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Portella de Mantet... agafem el camí que surt del mateix refugi i que ens durà al Coll de la Marrana passant per l'estany Fonedís. Per aquesta zona també hi ha d'haver el naixement del Ter, però error nostre, no el busquem prou bé i com que tampoc sabem trobar els indicadors, ho deixem estar per una altra ocasió. 

El camí és de molt bon fer i al cap de 20 minuts enllacem amb el GR11. Pel camí hem deixat enrere dues petites basses i una zona humida... una de les tres deu ser l'estany Fonedís...

zona humida, possible estany Fonedís?

Ara toquen 15 minuts de pujada que, agafats amb calma, ens duran dalt del Coll de la Marrana. El camí és molt transitat i cal seguir les indicacions que han posat els del Parc Natural, ja que hi ha gent que encara se les salta i puja per on vol i constribueix a degradar l'entorn. 

Un cop a dalt, només ens queda contemplar les boniques vistes i esperar els companys que han anat a coronar el pic de Bastiments. 

Bastiments des del Coll de la Marrana

Per retornar al cotxe, només caldrà desfer el camí i anar seguint el GR11. No té pèrdua. 


Mapa amb el recorregut fet en blau fosc. El camí marcat en blau clar és el que cal seguir per pujar a Bastiments. 


Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep
Temps total: 1h 40' del cotxe al coll de la Marrana passant pel refugui vell

diumenge, 16 de maig del 2021

PUIG ESTELA des de Sant Martí d'Ogassa

La ruta que fem avui ens durà al Puig Estela (2013m), a la Serra Cavallera.

La primera part de la ruta segueix el mateix camí d'anar al Taga. 

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha just al costat de l'ermita de Sant Martí d'Ogassa. Al llarg del recorregut seguirem les marques grogues dels senders d'itinerànnia. També trobarem, en el primer tram, marques blanques i verdes arrodonides. 
Sant Martí d'Ogassa

Just al costat de l'església hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia R34 (Sant Martí d'Ogassa). Seguim per la pista de terra que enfila amunt. Travessem un parell de tanques del bestiar, on cal tancar bé els filats. Passem pel pal d'encreuament R35 (Torrent de la Font del Freixe) i arribem a l'abeurador. Fins aquí, el camí està molt fressat per les vaques i és fàcil no seguir l'oficial, però tots porten allà mateix. Encara trobem boixos, per sort, poc afectats per la papallona i eruga del boix. 

abeurador

Del cotxe a l'abeurador hi ha uns 20 minuts de pujada. 

Un cop passat l'abeurador, ja veiem la Portella d'Ogassa, pròxima fita a assolir. 
El camí que ens hi durà salva un desnivell considerable. 40 minuts de pujada que per sort va fent marrades i no cansa tant. Les vistes que ens ofereix el camí són ben boniques i entre bufet i bufet val la pensa parar-se a contemplar-les. 

Pulsatil·la blanca

Dafne pirinenc

Genciana vernal


Un cop a dalt, trobem el pal d'encreuament R41 (Portella d'Ogassa). Cap a l'esquerra, hi ha el camí que ens duria al Taga, nosaltres però, agafem el camí de la dreta, direcció Sant Martí de Surroca. 

Hi ha un filat que ressegueix tota la carena, cal seguir per aquí. La primera pujada que fem és força dreta, la sort és que hi ha moltes floretes de prat i observant observant, ja som a dalt. A partir d'aquí, el desnivell a superar ja no és gaire, només cal anar carenejant, així que decidim esmorzar, que la gana ja és feta. 

Mentre esmorzem, encarats cap al nord-oest, anem identificant les muntanyes que ens queden al davant: Costabona, Roca Colom, el circ de Vallter, Tirapits, les muntanyes que envolten la Vall de Núria....

el Taga

vistes mentre esmorzem

vistes mentre esmorzem

Com ja he comentat, només queda fer la carena. El temps que tardem a arribar al Puig Estela no me l'apunto, però crec que és una mitja horeta. 

Arribats al Puig Estela, ens atrapa la boira, així que gaudim de poques vistes. 

Puig Estela



Per retornar al cotxe desfem el camí fet. 



mapa amb el recorregut fet marcat en blau




Acompanyants: Pau, Siso, Barto

Temps total: 4h 30 minuts, amb la parada d'esmorzar inclosa