Per deixar el cotxe, millor entrar per la segona entrada de Joanetes, ja que així no passes per dins al poble. De seguida veus un pal indicador de turisme de Catalunya que indica el camí de pujar a Sta Magdalena pel Barret. Un xic més endavant hi ha lloc per aparcar, sota unes aulines. En aquest punt hi ha el pal d'intinerànnia G62 (Joanetes). També està indicat Sta Magdalena, però en aquest cas es pujaria per les Olletes.
Nosaltres reculem i anem a agafar el camí que ja hem vist indicat.
Durant uns dos minuts seguirem una carretera emporlanada fins passar la casa l'Hostal de Dalt. En aquest punt trobem un altre indicador.
Tot seguint el camí, i segons el mapa, fem el Puig Sadevesa i el Puig del Soi. Ja estem força cansades, sort que les ganes de pujar pels ganxos poden amb tot.
 |
| Santa Magdalena des del Puig del Soi |
Passat el Puig del Soi, ens trobem la Bassa de Can Guilla, sense aigua, i les primeres vistes de la canal per on pujarem. Fa una hora que caminem.
Anem enfilant amunt, sense parar gaire ja que no tenim la protecció del bosc i el sol apreta.
Uns 20 minuts més tard arribem a un petit pla. Trobem la pedra del Barret. En aquest punt deixo els pals de caminar ja que a partir d'ara no els necessitaré. Nosaltres continuem per la dreta. A l'esquerre deixem un camí que serà per on tornarem després. Sempre es recomana fer la volta circular: pujar pels Ganxos Nous (camí de la dreta) i baixar pels Ganxos Vells (camí de l'esquerre)
Uns metres més endavant trobem una placa que han col·locat en record dels homes que van adequar aquest camí. Ja som als ganxos nous!
Ara és qüestió d'anar pujant per dins la Canal Fosca i mirar de disfrutar. Tardem uns 20 minuts.
El pas que em costa més de superar és el de la passarel·la, el meu cap sempre pensa massa en aquests moments.
Amb 10 minuts més de pujada arribem al capdamunt de la canal, només podem anar a dreta i esquerre. A la dreta, hi ha un altre mirador, i a l'esquerre, enfilant-nos amb l'ajuda d'un passamà, hi ha el camí que hem de seguir.
Tornem a trobar un altre mirador, aquest cop encarat a la serra de Llancers. Uns metres més de pujada i arribem a dalt! Trobem un altre pal indicador de Turisme Catalunya que ens indica per anar a Santa Magdalena. Nosaltres deixem les marques grogues que van cap a l'ermita i anem direcció a les antenes i a l'estrella que encenen per Nadal.
Portem dues hores justes de caminada.
Seguirem per la carena durant uns 10 minuts, fins a trobar un camí a l'esquerre indicat com a ganxos vells. Si continuéssim endavant, aniríem cap al Puig dels Llops.
Durant uns 20 minuts el camí va baixant amb força pel mig de boixos i aulines. Va perfecte per no veure per on passem... perquè fa pinta que tot és cingle...
Durant 20 minuts més anirem baixant pel mig del bosc i salvant les parets de pedra que anem trobant amb l'ajuda de cordes i ganxos. En teoria aquest pas és de més bon baixar que els ganxos nous... no sabria pas què dir-hi...
Quan s'acaben els ganxos (veiem un altre cartell amb el nom del camí) arribem a un petit planer. En aquest punt marxa un camí força desdibuixat cap a la dreta, nosaltres seguim a l'esquerre, on hi ha un parell de fites que marquen el camí bo.
El camí marxa força de planer entremig de la cinglera, però no tens la sensació de perill en cap moment.
Tornem a arribar a la pedra del Barret, recullo els pals que he deixat en pujant, i desfem el camí.
Es nota que fa baixada, i amb uns tres quarts d'hora ja tornem a ser al cotxe.
Acompanyants: Mireia
Temps total: 3h45' de caminada i 15' d'esmorzar
