L'objectiu de la caminada és visitar l'ermita, anomenada oficialment, de St Feliu de Monars però més coneguda per St Sebastià... A casi tots els mapes l'ermita surt com a St Sebastià de Monars ja que és el nom per la qual és coneguda a la contrada per ser-ne aquest sant, el seu patró.
Aquesta ermita ha estat recentment restaurada: s'hi ha fet el teulat nou i s'ha consolidat l'estructura.
La ruta comença a les basses de Monars. Per arribar-hi cal passar pel poble de Rocabruna i continuar direcció Beget. Passats uns 3 minuts, hi ha un trencant a l'esquerre: és la pista de terra que porta a la bassa de Monars, se sap que és el correcte perquè hi ha un dipòsit d'aigua. Mitja hora de cotxe i arribem al punt de partida.
 |
| bassa de Monars |
La ruta és circular i sempre seguirem les marques grogues d'Itinerànnia. Nosaltres decidim començar-la al pal d'encreuament AG10 (Bassa de Monars). Seguim la direcció de la banderola "Itinerari Monars". Baixem direcció a la bassa i allà trobem un altre pal indicador que ens fa girar a l'esquerre.
Anem perdent alçada tot resseguint un corriol, força ben marcat. Pel camí trobem roures i força boixos atacats per la plaga de l'eruga del boix, una llàstima.
 |
| roure centenari |
Passats uns 20', el camí passa entremig d'unes feixes abandonades i ja intuïm que ens acostem a alguna casa. I efectivament, uns 5' més tard arribem al corral de Masmitjà. El corral està en ruïnes, però havia de ser molt gran. M'estranya que el corral estigui tant separat de la casa, ja que aquesta la trobarem uns 5 minuts més endavant... coses d'aquell temps.
 |
| corral de Masmitjà |
 |
| corral de Masmitjà |
 |
| corral de Masmitjà |
Com ja he comentat, uns minuts més tard, trobem la casa de Masmitjà, encara habitada... deu ni do la gent que hi viu... se n'ha de tenir moltes ganes i creure molt en aquest estil de vida. Aquest tram del camí és una mica perdedor, no trobem les marques (potser estaven en arbres que han tallat) però com que és força intuïtiu, anem fent per les feixes de la casa, sense acostar-nos-hi massa.
Un cop retrobem el camí, hem d'estar el cas ja que trobem un desdoblament. Hem de seguir pel camí de baix, que va cap a la dreta. I al cap de un parell de minuts, tornar a vigilar, perquè el camí es tornar a desdoblar i hem de tornar a agafar el de la dreta, aquest cop el gir és d'uns 160º.
Al cap d'un parell de minuts arribem a l'ermita. L'església és oberta i hi entrem... els habitants de la casa del costat la fan servir de magatzem... pals, pells de cabres,... però ens fem una idea de com deuria ser. Al pas de la porta hi ha un plafó de Garrotxa cultour amb una mica d'explicació de la història de l'ermita.
 |
| arribant a l'ermita |
 |
| St Sebastià de Monars (sXI) |
 |
| interior de l'ermita |
Un cop visitada, reprenem el camí. Hem de passar entremig de la casa i la petita cabana i continuar endavant. De seguida tornareu a veure les marques grogues d'itinerànnia.
Un parell de minuts més tard travessem un petit rierol, segons el mapa, la Font de Monars...
continuem força de planer fins arribar al Mas de l'Om. Tercera casa que sembla habitada... tot i que no veiem a ningú. Per no passar per la casa, just abans d'arribar, el camí fa una petita giragonsa a l'esquerre i tot seguit a la dreta per continuar per una feixa que queda per sobre la casa.
Anem seguint el camí, sense vistes. Travessem un parell de rierols, i ens endinsem en una fageda.
En aquest punt no tenim clar si anem bé o no... en comptes d'acostar-nos al cotxe ens n'anem allunyant. Anem seguint les marques grogues, així que a algun lloc anem a parar, tot i no tenir clar si serà al cotxe o no.
Durant 20' anem fent pujada suau fins que arribem a la carena. I per fi, el camí gira a l'esquerre!
Anem carenejant, ara per antigues pastures. Tenim una bona vista del Comanegra i també ens trobem amb un grup de voltors. En comptem 15 i els veiem de molt a prop... no tenen pas por!
Anem seguint el camí. Al cap de 10' comença una petita pujada que en un quart d'hora ens portarà a les faldes del Pic de les Bruixes, on trobem un pal indicador.
En aquest punt, ens unim al camí que ve del Pic de les Bruixes. Ara, a més de les marques grogues, també trobarem les verdes i taronges que marques l'itinerari 3 proposat pel consorci de l'Alta Garrotxa (Comanegra i Pic de les Bruixes).
 |
| pic de Comanegra |
Anem fent via, sempre de planer, pels rasos de Monars, des d'on tenim força bones vistes.
Quan portem uns 35' arribem a uns abeuradors, ara secs i al cap d'un parell de minuts ja som al Collet de l'Orri, on trobem el pal d'encreuament d'Itinerànnia AG11 (Collet de l'Orri).
Només ens falta seguir la pista de terra durant un quart d'hora i ja tornarem a ser al cotxe.
Aquesta ruta no la recomano gens per fer a l'estiu... és una raconada on fa molta calor. La caminada en sí no té gaire res d'especial, tret de veure l'ermita de Monars i fer-se a la idea del que han de caminar els pocs habitants de les cases de Monars per arribar a la pista de terra on tenen el cotxe.
CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC
Acompanyant: Pau
Temps sense comptar les parades: 2h 22'
Temps sense comptar les parades: 2h 22'
