La ruta d'avui és de les clàssiques del Pirineu català, però encara no havia tingut ocasió per fer-la fins avui. El dia no ens acompanya i queda clar que l'haurem de repetir, ja que no la disfrutem com tocaria.
Tot i que les previsions són de pluja, ens aixequem amb un dia força clar i ens animem a arribar-nos fins a Vallter. Un cop allà, ens poden més les ganes que el seny i amunt que fa pujada.
Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha just a l'últim revolt abans d'arribar a les pistes d'esquí.
Agafem el GR 11 que no deixarem en tota l'excursió (marques vermelles i blanques).
Anem seguint el riu i després d'una curta però forta pujada, arribem al refugi d'Ulldeter.
 |
| aproximant-nos al refugi |
 |
| Refugi d'Ulldeter |
 |
| Bastiments des del Coll de la Marrana |
El camí ara marxa força de planer cap a la dreta. Al cap d'uns 10 minuts, a l'esquerre, veiem la Coma de Fresers amb el refugi de Coma de Vaca al final de tot. Continuem endavant i quan portem uns 15 minuts arribem a la zona dels Aigols Podrits, on hi ha un pal d'encreuament d'itinerànnia (R108 Aigols Podrits). En aquest punt surt el camí GR 11.7 que va fins al refugi de Coma de Vaca.
 |
| direcció als Aigols Podrits |
 |
| direcció als Aigols Podrits |
Els següents 45 minuts també són de bon fer, es va fent pujada però sense un gran desnivell. A mesura que ens anem acostant a la Barraca de Tirapits, el temps es va tapant i ens atrapa la boira pixanera. Deixem de veure paisatge i ens concentrem a arribar a la Barraca, on tenim pensat esmorzar.
Arribats a la barraca, el temps empitjora i comença a ploure. Em fa una mica d'angúnia, però veient que els companys entren, acabo entrant dins la Barraca. Tot i ésser brut, me l'imaginava pitjor i agraïm poder esmorzar a aixopluc. Com a curiositat, la barraca sembla un iglú, la porta d'entrada és molt petita i s'entra de quatre grapes i a dins fa volta de pedra.
 |
| direcció a la Barraca |
 |
| Barraca de Tirapits |
 |
| la barraca per dins |
Anem molls i ens comencem a enfredorir, així que és moment de moure'ns. Sortim de la Barraca i amunt. Encarem l'última pujada forta del dia.
Per sort és curta, però el temps que ens espera a dalt...
Quan arribem a la carena comença a bufar el vent, tot està tapat. Em poso tota la roba que portava i em deixen uns guants. Només se'm veuen els ulls però tot i així el fred m'atrapa ràpid.
A ningú se li acudeix de recular, ja que som allà, endavant i cap a Núria i comença l'experiència més dura que he tingut a muntanya: pluja, vent i fred. No plou amb gaire intensitat però el fort vent fa que l'impacte de les gotes d'aigua sigui com si et clavessin agulles. I aquí em recordo de tota la gent que ha quedat atrapada a la muntanya amb el torb. Si ja em pluja agafo tant fred, no em vull ni imaginar amb neu i vent!
Passem pel Coll de la Vaca i pel Coll de Carançà. Al llarg d'aquesta carena, a la dreta, hauríem de veure el circ de Carançà amb els seus estanys. Avui impossible.
 |
Arribem al Coll de Noucreus i ràpid cap avall. Les primeres marrades són dures de fer, tot és moll i el fort vent em fa desequilibrar, així que és qüestió de vigilar.
A mesura que anem perdent altitud el temps va millorant. Ja no fa tant de vent i deixa de ploure. Ara només ens queda la mullena.
Arribem a la Coma de l'Olla on veiem un ramat de vaques pasturant ben tranquiles, senyal que no estant espantades pel temps. Anem baixant, ara resseguint el torrent de les Molleres.
 |
| Coma de l'Olla |
Arribem a les Molleres i trobem un pal d'encreuament, aquí hi ha el camí que va cap al Coll de Noufonts. Travessem el pont de fusta de l'Escudé.
 |
| des del pont |
 |
| el petit pont de fusta |
Anem baixant per un camí cada vegada més ample fins que arribem a Núria! Evidentment avui no hem trobat gaire gent pel camí, quatre eixelebrats com nosaltres i prou.
 |
| Arribant a Núria |
 |
| interior del santuari |
El primer que fem és anar al bar beure una beguda ben calenta. Un xic refets i amb l'alegria de saber que ja hem arribat sense fer-nos mal, visitem el Santuari de Núria, agafem el cremallera i cap a Ribes, on tenim el cotxe amb roba neta. Quina alegria arribar a Ribes, canviar-nos de roba i que surti el sol. Semblem 5 sargantanes buscant l'escalfor.
Un cop a casa, podem recordar l'excursió amb un somriure, serà d'aquelles que explicarem i explicarem a qui ens vulgui escoltar.
I només queda dir, que tot i patir, he comprovat que, amb un dia ben assolellat ha de ser una excursió fàcil i bonica de fer. Un altre dia serà!
MAPA AMB EL RECORREGUT FET
