HOSTAL DE LA VALL DEL BAC i LLONGARRIU des de la Vall de Bianya

La ruta d'avui ressegueix, en bona part, camins antics. Eren la via de comunicació entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac. Camins de bon fer, ben pensats, que els nostres avantpassats utilitzaven per anar a mercat, per treure llenya i carbó del bosc, per anar a visitar familiars...

La nostra idea inicial és començar i acabar l'excursió a la casa del Joncars, a Capsec, però un cop posats i veient que anem bé de temps, allarguem la ruta i arribem fins a Hostalnou de Bianya.

Deixem el cotxe ben passada la casa del Joncars.

Continuem a peu per la carretera fins arribar al coll de Passa-Serres al cap de 10 minuts. Des de la casa hi ha molt bones vistes de la plana de Bianya, la Canya i les muntanyes que les rodegen. Seguim el GR-83.

Continuem per la carretera, ara de baixada. Al cap d'uns minuts, se'ns uneix per la dreta la carretera que ve de Castellar de la Muntanya, i amb ella, les marques d'un camí d'itinerànnia (marques grogues). Passem pel bac de Colldecarrera. Fa uns anys, varen perimetrar tota la finca amb fil elèctric però, com normalment passa, ningú en fa el manteniment i en forces punts els fils ja estant trencats i rebregats. Una pena. 

Anem baixant fins que arribem al coll de les Barqueres. En aquest punt, hi ha dues opcions que ens portaran a l'Hostal de la Vall del Bac. Podem seguir per la carretera i per tant seguir les marques del GR-83 i d'itinerànnia o bé, agafem el camí que surt a l'esquerre.

Nosaltres fem aquesta segons opció, agafem el camí de l'esquerre i arribem a la casa en ruïnes de les Barqueres. Totes les antigues feixes de la casa estan  embardissades.

El camí està ben fressat, record dels caçadors de bolets que aquesta tardor l'han utilitzat.

Passem un rierol i anem a sortir a una pista de desemboscar. Aquí tornem a trobar marques grogues d'itinerànnia, en aquest cas, assenyalen el camí que uneix el coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac. 

Continuem cap a la dreta i al cap d'uns 8 minuts aproximadament, girem a l'esquerre i arribem als planells de l'Hostal. Anem seguint el camí, fins arribar al pal G171 (Camí de Llongarriu). En aquest punt podem seguir pel camí fins a l'Hostaler o bé continuar pels prats per un camí més desdibuixat però que no té pèrdua. Nosaltres optem per la segona opció ja que l'altre camí el farem de tornada. Arribats a l'Hostal trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G2 (Hostal de la Vall del Bac)

Hostal de la Vall del Bac

I com tants d'altres abans que nosaltres, ens asseiem al costat de la font i esmorzem. Les vistes des de l'Hostal són prou entretingudes: el Talló, l'engorjat de Bosc del Quer, la casa pairal de la Coromina, Cal Ferrer... 

Ben esmorzats, agafem el camí que puja sobre la font, direcció a l'església de Llongarriu, com ja he comentat, també està assenyalat amb marques grogues d'itinerànnia. Un parell de minuts i trobem el pal d'encreuament G171 (Camí de Llongarriu). Seguim direcció a St Pau de Segúries.

És un camí de bon fer que, en bona part, passa per un alzinar. Trobem una tanca de fusta, la passem i al cap d'un quart d'hora aproximadament arribem a la casa de Llongarriu amb els seus xiprers de benvinguda i l'església dedicada a Santa Maria. Aquesta església també és coneguda com a Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu i la construcció de la nau que ara admirem sembla ser que data del s XII. 

La porta és oberta, així que cap a dins. No hi sabem trobar cap element d'interès. 

exterior

interior

casal de Llongarriu vist des del sud

Ara el nostre objectiu és arribar al coll de la Barcadura. Per arribar-hi cal deixar la pista i el camí marcat per itinerànnia que ens duria a St Pau de Segúries i buscar la pista forestal que sabem darrera la casa.

Ben bé no l'acabem de trobar però trobem una pista recent oberta i decidim seguir-la. En un parell de lloc ens sembla seguir un camí antic, així que molt malament no ho devem fer. 

Al cap d'uns 15 minuts ens trobem amb el camí marcat per itinerànnia que uneix el Coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac. El seguim i sortim a la pista forestal que va del coll de les Barqueres a la Barcadura, on hi ha un bonic faig. 5 minuts i arribem al capdamunt. 

En aquest punt, podríem agafar la pista forestal que ens queda  a l'esquerre i amb una mitja horeta seríem al Joncars. Nosaltres però, com que anem bé de temps, decidim arribar-nos a Hostalnou de Bianya a peu. 

Per fer-ho, agafem el camí d'itinerànnia que baixa per la dreta, també conegut pel camí blau ja que té marques d'aquest color fetes amb esprai. 

El camí baixa per un alzinar. Al cap d'uns 10 minuts, hi ha una petita clariana des d'on hi ha bones vistes de Bianya. Anem fent baixada durant mitja horeta més. Al final es fa carregosa i tot, ja que en alguns trams és força dret. 

Arribem a la casa de la Vilotxa i l'ermita de St Martí del Clot. 

St Martí del Clot

Ara el camí segueix la carretera emporlanada fins que arribem a l'encreuament de camins G1 (Font del Padrí). Cal seguir la carretera de l'esquerre. Passem per sota la casa de l'Oliva i al cap d'uns 5 minuts, deixem la carretera emporlanada i agafem la pista de terra de la dreta. Anem baixant direcció a la riera de Bianya. 

Al cap d'uns 10 minuts, travessem la riera per unes passeres de pedra una mica inestables. 

Ara anem seguint prats enllà fins a tornar a travessar la riera al cap d'uns minuts. Abans aquest punt era de bon passar, però l'aiguat provocat pel temporal Glòria del gener passat, es va emportar les pedres que hi havia i encara no s'ha tornat a acondicionar. Arribem a l'encreuament G11 (El Pairó). Seguim cap a l'esquerre uns metres i quan arribem al camps, girem a la dreta. El camí va vorejant la riera fins que al cap d'un quart d'hora arribem al passallís de Grabulosa. El travessem i seguim per la pista de terra fins a trobar la carretera N-260 i el pal d'encreuament VB16 (la Riba). Només cal continuar cap a l'esquerre i de seguida som a Hostalnou de Bianya. 

Agafem el cotxe i cap al Joncars a buscar l'altre. 

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 

STA LLÚCIA DE PUIGMAL des de la Vall de Bianya

L'ermita de Sta Llúcia de Puigmal data del sXII és el punt més alt de l'excursió d'avui.

Planegem anar de la casa pairal del Molí d'en Solà fins a aquesta ermita.

Cal deixar el cotxe just abans de creuar la riera, anant direcció a la casa. 

Ara ja a peu, travessem la riera pel passallís. Un cop som a la casa, hi ha dues opcions: o bé travessem la palanca i anem cap a l'esquerre, on anirem seguint les marques grogues dels camins d'itinerànnia o bé continuem per la carretera uns metres més i seguim el camí que puja al costat de la riera de Sta Llúcia.

Ens decantem per aquesta última opció, així que seguim la carretera fins que, un cop passada la casa del Molí d'en Solà, fa un revolt pronunciat. Deixem la carretera i agafem el camí que surt a l'esquerre, travessem la riera amb compte de no mullar-nos els peus. 

El camí passa per l'obac i per tant és humit i amb una mica de fang, el normal en aquesta època de l'any. 

Anem guanyant altitud poc a poc, és un camí per disfrutar-lo, amb la riera que ens va quedant a la dreta i cada cop més avall. 

A 15' des que travessem la riera per primera vegada, trobem un petit rierol amb una bonica cascada de cua de cavall. 

cascada cua de cavall

Anem pujant tot fent alguna marrada i uns 13' més tard ens unim al camí d'itinerànnia que hauríem pogut seguir des de la casa del Molí d'en Solà. Seguim a la dreta. 

El bosc és una combinació de plataners i faigs, ara amb les fulles groguenques. 

El camí comença a anar més de planer i arribem a un altre rierol. El travessem i amb uns 20' arribem al pont de la Rovira. Aquest pont, d'un sol arc cal admirar-lo des de baix a la riera. Els marges són una mica drets, però val la pena. 

pont de la Rovira

Ara el camí gira a l'esquerre i va pujant direcció a l'ermita pel costat dret de la riera.

D'aquí fins que arribem, a part de seguir les marques grogues d'itinerànnia, ens anirem trobant amb un triple filat de bestiar. Està abandonat i en alguns llocs els fils s'han trencat i travessen el camí. Caldria que qui els va col·locar, els tornés a treure si ja no compleixen la seva funció. Ara mateix són un perill per la fauna del bosc i pels bosquerols com nosaltres que sense voler t'hi pots entrebancar. 

Travessem un altre rierol i trobem un bonic exemplar de faig. 

20' més tard tornem a creuar-ne un altre i comencem una petita pujada que ens portarà sota la línia d'alta tensió. Cal passar per sota tot seguint un ballat de bestiar. Aquests metres de camí fan una mica d'angúnia ja que hi ha molta electricitat estàtica i s'escolta. 

Ara ja trobem una pista de terra que cal seguir i que ens portarà a l'ermita. Ja queden els últims 5 minuts.

Des de l'ermita de Sta Llúcia es poden fer diversos recorreguts a peu:

- gorgs de la riera de Torrents

- sender de les quatre ermites

- gorg de Sta Llúcia

- anar fins al collet de Santigosa

A l'ermita esmorzem i llavors agafem la pista de terra i la direcció dels gorgs de la riera de Torrents.

Al cap de 10 minuts arribem a la rierea de Torrents i aprofitem per mirar els dos gorgs que hi ha.

Continuem per la pista de terra durant uns 20 minuts i arribem a la casa de les Cambres, que sembla força restaurada. 

Les Cambres

Les Cambres

Seguim endavant i just després de travessar un petit rierol, agafem la pista de terra de la dreta. Molt enfangada. 

La pista va marxant força de planer i arribem a la casa enrunada de la Rovira.

La Rovira

Aquí tenim dues opcions, agafar la pista que marxa cap a la dreta o bé seguir cap a l'esquerre i agafar la pista que hi ha al mig dels "prats". Escollim la darrera opció així que continuem cap a l'esquerre un parell de minuts. 

Girem a la dreta i ja som als antics prats i feixes de la Rovira, ara plens d'arç negre, arç blanc, roser de pastor, romagueres...

Allà al mig, la pista es divideix en dues, cal agafar la de la dreta. Anem baixant fins que al cap de mitja hora aproximadament arribem a la pista que també podríem haver agafat a la Rovira. 

5 minuts més i ja som al cotxe. 

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA des de St Salvador de Bianya

L'excursió per la via romana del Capsacosta és molt senzilla i agradable de fer. Hi ha tres opcions:

començar la ruta al pas dels Traginers (prop de la casa de colònies de la Coromina, Vall de Bianya), començar-la a St Salvador de Bianya o bé des de Sant Pau de Segúries. Està marcada pels senders d'itinerànnia, així que hi ha marques grogues en tota la via romana.

Nosaltres comencem a Sant Salvador de Bianya, ja que volem fer una ruta circular per no baixar pel mateix camí. 

Des de Sant Salvador, on hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia VB2 (St Salvador de Bianya), anem cap a l'esquerre, direcció a la casa pairal del Callís. Just abans d'arribar a la casa, deixem la pista i agafem el camí que surt a la dreta. Passem per un alzinar i arribem a la via romana, on trobem el pal d'encreuament VB3 (Cal Ferrer). Aquí hi ha les ruïnes de la Casa de Cal Ferrer i dels Hostalets de Capsacosta.

Travessem la carretera i tornem a agafar el camí. Durant 1h anirem pujant per la via romana. A mig camí tornarem a travessar la carretera.

Al llarg dela via romana es pot observar trams ben conservats de l'empedrat, murs de contenció, guarda rodes, trenca aigües, les ruïnes de la casa de Can Sargantana... Cada cop que hi ha un element d'interès trobem un petit rètol on ens indica el nom del que veiem. 

mur de contenció

guarda rodes

la "trona"

Arribem a la Collada de Capsacosta, s'ha acabat la pujada i el tram  més ben conservat de la via romana. Nosaltres deixem la via romana en aquest punt, si és vol, es pot arribar fins a st Pau de Segúries. També deixem les marques grogues dels senders d'itinerànnia.

Ara agafem un camí, ben fressat, que marxa cap a la dreta. El bosc canvia, ara passem per una fageda amb alguns pins, molt agradable de fer. Durant una mitja horeta, anem carenejant la Serra de Vivers. 

fageda

Passem per la portella de St Salvador, on ens ajuntem amb un altre camí que ve de St Pau (si no vaig equivocada, és el camí que passa per Coll Pregon). Continuem endavant i arribem al Coll de Capsacosta, on tornem a travessar la carretera. 

Aprofitem que fa solet per esmorzar. 

Per continuar, cal travessar tot el pàrquing que hi ha en direcció est. Allà surt el camí que hem de seguir durant una mitja horeta aproximadament (ens entretenim a mirar si trobem rovellons i no compto bé el temps que hi estem...) Anem carenejant per la Serra de Malforat fins que arribem al Coll de Migjorn, just després d'una baixada. En aquest coll, veurem unes fites que marquen l'encreuament de camins. Ara agafem el de la dreta, que tira avall. Uns 20 minuts de baixada per un camí que fa marrades i arribem a la casa abandonada de Canelles de Dalt. De tant en tant veiem algunes marques grogues i blanques pintades a les aulines. 

Canelles de Dalt

El camí passa vorejant la casa. Aquí ens perdem un moment, xerrant xerrant ens desviem de camí. La sort és que ens n'adonem ràpid i de seguida trobem el bo. Cal estar atents i fixar-se en les possibles marques de pintura que puguem trobar o amb alguna fita de pedres que trobem de tant en tant. Més endavant, el camí ja és més fressat i no hi ha pèrdua. 

De primer va força de planer, fins que arribem a un petit coll i llavors ja baixa fent ziga zaga.

Arribem a una carretera de bosc. Aquí tenim dues opcions, continuar per la pista forestal, cap a la dreta o bé agafar el camí que surt just a davant nostre. Tots dos van a parar a allà mateix, a l'últim revolt que fa la carretera que va cap a st Salvador de Bianya.

just abans d'arribar

La ruta que hem fet avui, en aquesta època de l'any en que estem, ens ha permès gaudir d'una fageda amb els seus colors de tardor i entretenir-nos a buscar algun rovelló, escarlot i dent de rata. 

MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 

VALLTER-NÚRIA

La ruta d'avui és de les clàssiques del Pirineu català, però encara no havia tingut ocasió per fer-la fins avui. El dia no ens acompanya i queda clar que l'haurem de repetir, ja que no la disfrutem com tocaria. 

Tot i que les previsions són de pluja, ens aixequem amb un dia força clar i ens animem a arribar-nos fins a Vallter. Un cop allà, ens poden més les ganes que el seny i amunt que fa pujada.

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha just a l'últim revolt abans d'arribar a les pistes d'esquí. 

Agafem el GR 11 que no deixarem en tota l'excursió (marques vermelles i blanques).

Anem seguint el riu i després d'una curta però forta pujada, arribem al refugi d'Ulldeter. 

aproximant-nos al refugi

Refugi d'Ulldeter

Seguim endavant, a l'esquerre veiem un ramat d'isards i ens entretenim uns minuts a observar-los. Passem un coll i girem una mica cap a l'esquerre. Ja ens encarem cap al coll de la Marrana que assolirem després d'unes quantes marrades i bufets! (a 1h aprox des del cotxe)

Bastiments des del Coll de la Marrana

El sol que fins ara ens acompanyava comença a quedar enteranyinat amb boires i núvols prims... però com que tampoc semblen gaire amenaçadors continuem endavant.

El camí ara marxa força de planer cap a la dreta. Al cap d'uns 10 minuts, a l'esquerre, veiem la Coma de Fresers amb el refugi de Coma de Vaca al final de tot. Continuem endavant i quan portem uns 15 minuts arribem a la zona dels Aigols Podrits, on hi ha un pal d'encreuament d'itinerànnia (R108 Aigols Podrits). En aquest punt surt el camí GR 11.7 que va fins al refugi de Coma de Vaca. 

direcció als Aigols Podrits

direcció als Aigols Podrits

Els següents 45 minuts també són de bon fer, es va fent pujada però sense un gran desnivell. A mesura que ens anem acostant a la Barraca de Tirapits, el temps es va tapant i ens atrapa la boira pixanera. Deixem de veure paisatge i ens concentrem a arribar a la Barraca, on tenim pensat esmorzar.

Arribats a la barraca, el temps empitjora i comença a ploure. Em fa una mica d'angúnia, però veient que els companys entren, acabo entrant dins la Barraca. Tot i ésser brut, me l'imaginava pitjor i agraïm poder esmorzar a aixopluc. Com a curiositat, la barraca sembla un iglú, la porta d'entrada és molt petita i s'entra de quatre grapes i a dins fa volta de pedra.

direcció a la Barraca

Barraca de Tirapits

la barraca per dins

Anem molls i ens comencem a enfredorir, així que és moment de moure'ns. Sortim de la Barraca i amunt. Encarem l'última pujada forta del dia. 

Per sort és curta, però el temps que ens espera a dalt...

Quan arribem a la carena comença a bufar el vent, tot està tapat. Em poso tota la roba que portava i em deixen uns guants. Només se'm veuen els ulls però tot i així el fred m'atrapa ràpid.

A ningú se li acudeix de recular, ja que som allà, endavant i cap a Núria i comença l'experiència més dura que he tingut a muntanya: pluja, vent i fred. No plou amb gaire intensitat però el fort vent fa que l'impacte de les gotes d'aigua sigui com si et clavessin agulles. I aquí em recordo de tota la gent que ha quedat atrapada a la muntanya amb el torb. Si ja em pluja agafo tant fred, no em vull ni imaginar amb neu i vent!

Passem pel Coll de la Vaca i pel Coll de Carançà. Al llarg d'aquesta carena, a la dreta, hauríem de veure el circ de Carançà amb els seus estanys. Avui impossible.

Arribem al Coll de Noucreus i ràpid cap avall. Les primeres marrades són dures de fer, tot és moll i el fort vent em fa desequilibrar, així que és qüestió de vigilar. 

A mesura que anem perdent altitud el temps va millorant. Ja no fa tant de vent i deixa de ploure. Ara només ens queda la mullena. 

Arribem a la Coma de l'Olla on veiem un ramat de vaques pasturant ben tranquiles, senyal que no estant espantades pel temps. Anem baixant, ara resseguint el torrent de les Molleres. 

Coma de l'Olla

Arribem a les Molleres i trobem un pal d'encreuament, aquí hi ha el camí que va cap al Coll de Noufonts. Travessem el pont de fusta de l'Escudé.

des del pont

el petit pont de fusta

Anem baixant per un camí cada vegada més ample fins que arribem a Núria! Evidentment avui no hem trobat gaire gent pel camí, quatre eixelebrats com nosaltres i prou. 

Arribant a Núria

interior del santuari

El primer que fem és anar al bar beure una beguda ben calenta. Un xic refets i amb l'alegria de saber que ja hem arribat sense fer-nos mal, visitem el Santuari de Núria, agafem el cremallera i cap a Ribes, on tenim el cotxe amb roba neta. Quina alegria arribar a Ribes, canviar-nos de roba i que surti el sol. Semblem 5 sargantanes buscant l'escalfor.

Un cop a casa, podem recordar l'excursió amb un somriure, serà d'aquelles que explicarem i explicarem a qui ens vulgui escoltar.

I només queda dir, que tot i patir, he comprovat que, amb un dia ben assolellat ha de ser una excursió fàcil i bonica de fer. Un altre dia serà!

MAPA AMB EL RECORREGUT FET

Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 4h i 45'

COSTABONA des de la Collada Fonda

L'excursió per pujar al Costabona comença a la Collada Fonda. A aquest punt d'inici s'hi arriba per la pista que uneix Setcases amb Espinavell. Aquesta carretera és de terra compactada i actualment està en bon estat excepte en un punt on hi ha una esllavissada i que ja estan reparant. Nosaltres agafem aquesta carretera per Espinavell. Un cop a la Collada Fonda, just abans del pas canadenc, aparquem el cotxe.
   

El camí s'agafa just al costat del filat que separa les pastures de Setcases amb les d'Espinavell. Seguim les marques vermelles i blanques, indicatives del GRT 77-78.

Anem pujant i arribem a les Roques d'en Mercer, on se'ns ajunta per l'esquerre un camí marcat per itinerànnia (senyals grogues). El camí rodeja les roques i 20' més tard se'ns uneix el GR 11.6 que ve de Molló. La primera pujada ja la tenim feta.

unió dels dos GR

Ara el camí marxa força de planer, direcció al Coll del Pal. En uns 10' arribem a la font de Fra Joan, on hi ha el camí que mena cap al refugi de Costabona. Nosaltres amunt, seguint les marques del GR. 

Font de Fra Joan

Ara toquen 5' de pujada més forta, però com que saps que és curta, es fa més bé. I ja som al Coll del Pal, on hi ha unes magnífiques vistes! La nit passada ha plogut i a aquestes alçades ha estat neu. És una petita enfarinada, però sempre fa gràcia trepitjar-la. En aquest coll hi passa el meridià verd.
El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París, que va servir de base per definit la unitat del metre (segons he pogut trobar per internet).

vistes des del Coll del Pal

Meridià Verd

Deixem els GR, que va cap a Roc Colom, i el camí marcat per itinerànnia, que va cap al refugi/barraca de la Coma del Tec i enfilem cap a la dreta, direcció al Costabona.
El camí, amb la neu, no es veu gaire, però hi ha alguna fita de pedres i algun pal amb marques grogues.
Al cap d'uns 5' trobem una pedra amb un missatge gravat: "benvinguts sigueu sobre el pas de la Meridiana". Una altra referència al meridià de París. 

Continuem pujant i ens fixem, que a la nit deu haver fet molt torb, ja que la neu està "pentinada" de nord a sud. A les pedres és on es veu més, ja que a la cara nord hi ha neu enganxada, no així a la cara que dóna al sud. 

Uns 15' de pujada, tot fent alguna ziga zaga, i fem el cim. 
Dalt el Costabona hi ha com una taula amb totes les muntanyes dibuixades que es poden observar. Tot i que en un primer moment sobta trobar-te aquest element, és de gran utilitzat. 
El dia d'avui és força clar, sobretot mirant cap a l'est i el sud, i això ens permet veure fins i tot la badia de Roses.

Just abans de fer el cim

Des del Costabona mirant cap a l'oest

Des del Costabona mirant cap a l'est

Per baixar, agafem el camí que ens queda a l'est del cim, direcció a Espinavell. Trobem un pal indicatiu que ens indica cap a Espinavell, i pensant que no anem bé, deixem el camí i anem muntanya avall improvisant. Més endavant retrobem el camí que no havíem d'haver deixat. 

baixant del Costabona

Ara, des de casa i mirant el mapa, queda clar que havíem d'haver seguit el camí direcció a Espinavell i en un moment donat, haguéssim agafat el camí que ens quedaria a la dreta per retornar a la Collada Fonda. Ja ho sabrem per un altre dia. 

Un cop tornem a ser el camí, només ens queda anar baixant fins a les Roques d'en Mercer, on ens unim al camí que hem fet al matí. I avall que baixada! Des del cim, tardem una horeta a retornar al cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 3h 6'