LA CALMA des del Pont del Llierca (XXIII marxa de Montagut)

La marxa de Montagut d'aquest any té com a objectiu el cim de la Calma.
Segons la organització, el recorregut és de 15km i uns 800m de desnivell.
Durant pràcticament tot el recorregut seguirem camins marcats per Itinerànnia (marques grogues).

Comencem la marxa als camps que hi ha al costat del càmping de Montagut (direcció a Sadernes). Anem direcció al pont de Llierca, dels més imponents que he vist i que sempre que hi passo em fa pensar què carai hi fa un pont com aquest en una contrada tan poc habitada... Abans de travessar el pont hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G47 (Pont de Llierca)

Passat el pont, ens trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G48 (Pont de Llierca), agafem direcció esquerre, cap a Sadernes. Seguim per un camí que va vorejant el riu durant 20 minuts, moment en que entrem en una zona de prats. Continuem endavant i 4 minuts més tard trobem les cases abandonades de Can Jou i Can Lloret.

Can Jou

Can Lloret

Cal seguir endavant. El camí voreja la carretera i enfila un xic. Passats uns 8 minuts albirem el poble de Sadernes i un parell de minuts més tard ens creuem amb el camí que ve d'aquest poble.
Girem a la dreta.
Al cap d'un parell de minuts, agafem el camí que marxa cap a l'esquerre. Hi ha un parell de fletxes de fusta que assenyalen la casa de Can Pentinet i l'ermita de St Grau d'Entreperes.

Fins a arribar a l'ermita, el camí fa pujada tota l'estona. En alguns moments més forta que en altres, però sempre amunt.
Passats uns 40 minuts, arribem a una pista forestal i la seguim direcció esquerre. Aquesta pista mena a la casa de Can Pentinet, a la que arribem uns 5 minuts més tard.

Can Pentinet

Voregem la casa per l'esquerre.
Un parell de minuts més tard ens trobem en un encreuament. Seguim cap a l'esquerre, direcció a l'ermita. Al cap de 5 minuts arribem a la casa en ruïnes de Can Diumenjó, on a part de bones vistes hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G139 (Sant Grau d'Entreperes).

vistes des de Can Diumenjó

Seguim cap a l'esquerre, direcció l'església de Sant Grau d'Entreperes a la qual arribem al cap d'uns minuts i d'una petita pujada. L'església, del sXII, ha patit diverses ampliacions.

pica baptismal

altar

interior de l'església

Allà ens espera l'esperat esmorzar de la marxa. Portem quasi dues hores de marxa.
Ben esmorzades, visitem l'interior de l'edifici i continuem el nostre camí per tal d'assolir la fita de la marxa: el cim de la Calma.

El camí s'agafa darrera l'església, baixant a la feixa de baix. Seguirem, durant 25 minuts, un camí que va fent pujada però dels que no cansen. Arribem a Coll de Jou.
Continuem pel camí de la dreta... el camí que ens durà a dalt al cim però que deu ser estassat de fa poc... dret com un ciri. 15 minuts de bufets i ja som a dalt! i quines vistes!
La Calma és un dels meus indrets preferits... tot i que avui al ser una marxa popular hi ha més gent... és molt recomanable pujar-hi i fer honor al seu nom... asseure-s'hi amb calma i contemplar el paisatge que tenim al davant: Alta Garrotxa al 100%.

des de la Calma

Baixem de la Calma per l'altre costat i arribem al pla de la Calma. Agafem el camí de la dreta i baixem 20 minuts fins arribar al Pujant de la Guilla, on tenim bones vistes de la plana.

des del Pujant de la Guilla

Tornem a agafar el camí que marxa cap a la dreta. Anem seguint el camí durant 40 minuts, sempre de baixada. Arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia T4 (Creu de la Ripolla). Som al camí dels Valencians que va des de Tortellà fins a l'església de St Grau d'Entreperes.
Seguim el camí cap a l'esquerre durant 3 minuts, moment en que girem cap a la dreta, direcció Montsipòsit.
Baixem 7 minuts i ens desviem cap a l'esquerre. L'oratori ens queda a davant, però no hi acabem d'arribar. Quedarà per una altra ocasió visitar-lo.
25 minuts més tard arribem a la casa de Can Malleu, seguim per la pista fins arribar a Can Martis i més endavant el Serrat del Pont.

Can Malleu

Can Martis

Serrat del Pont

Un cop passades les tres cases, arribem a una pista. És el GR1. El seguim cap a la dreta i tres minuts més tard ja som al pont del Llierca. Només ens queda travessar-lo i arribar-nos a l'inici de la marxa.

Al llarg del recorregut contemplem aquest parell de flors silvestres:

orquídia

narcís

mapa amb el recorregut aproximat marcat amb blau

Acompanyant: MªÀngels

Temps comptant les parades: 5h 10'

BESTRACÀ des d'Oix (XXII marxa de Montagut)

La marxa de Montagut d'aquest any ens farà pujar al Bestracà i baixar per la vall d'Hortmoier. Segons les seves estimacions, és una volta de 15 km i 650m de desnivell. Bona part del recorregut segueix camins senyalats per itinerànnia, així que només haurem d'estar al cas de les marques grogues en cas de dubte.

A 2/4 de 8 comencem la marxa a la Plaça d'Oix, just al pal d'encreuament d'itinerànnia G10 (Oix). Enfilem direcció nord, fins trobar un altre pal d'itinerànnia, aquest el G9 (Camí del Pairé). Anem seguint direcció a Beget. El camí que seguim interpretem que deuria ser l'antiga carretera d'anar al veïnat de Pera. Ara està força enherbada, però encara manté l'amplada en molts trams. La pujada és de bon fer, va guanyant altitud mica en mica. Quan portem 15 minuts de caminada, deixem la carretera, i el camí s'enfila recte amunt, és una drecera, ja que tornem a sortir a l'antiga pista al cap de 15 minuts. Aquest tram és una mica més dret tot i que es fa bé. Seguim la pista cap a la dreta un parell de minuts i arribem a la carretera que uneix Oix amb Beget. 

La travessem i enfilem per la pista que ens queda a la dreta, anem direcció a la masia del Pairé. 5 minuts més tard ja la veiem i ens anem acostant a la casa tot seguint una pista que voreja les feixes i que un parell de minuts més tard s'uneix a la carretera que mena a la casa. 

El Pairé deuria tenir la seva importància en temps reculats, ja que és enorme. Ara sembla abandonada tot i que han arreglat l'era i la cabanya recentment. Ens enamorem de la porxada i la galeria!

casa el Pairé

No deixem la pista, si no que l'anem seguint fins que 20 minuts més tard arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G8 (Coll de Bestracà). Seguim direcció Beget i per sorpresa ens trobem l'esmorzar! Tot just fa una hora que caminem... tot i que se'ns posa bé, no deixa que encara ens queda una mica de pujada, així que no esmorzem gaire per si de cas. 

vistes des de l'ermita

Ben esmorzades continuem la marxa, ara direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà,. Trobem un pal indicador d'itinerànnia, l'AG5 (Sant Andreu de Bestracà) i al cap de 5 minuts l'ermita. L'edifici és del s.XII, però l'han restaurant recentment. D'entrada ja es veu que algunes parts les han remodelat amb pedra que no és l'original, però val la pena fixar-se amb les mènsules, ja que alguna encara manté en força bon estat l'escultura original. La porta també conserva alguns dels ferros romànics originals amb què la van decorar i el teulat també manté les lloses originals.

St Andreu de Bestracà (sXII)

detall d'una mènsula esculpida en forma de cap humà

Ara deixem el camí marcat per itinerànnia i enfilem per un camí que queda just a la cara nord de l'ermita. Hi ha un petit cartell de fusta que indica ermita de St Julià de Bestrecà i de tant en tant alguna fita de pedra. El camí, de totes maneres, és ben fressat. 

Durant 15 minuts anirem seguint aquest camí que va enfilant per antigues feixes, ara cobertes per aulines. Arribem a la carena i el camí comença a pujar per entremig de pedres. Ja queda poc per arribar. 

Un parell de gambades, i al cap de 3 minuts arribem a un primer mirador: Comanegra, Pic de les Bruixes, St Marc,... Tot i ser una vista ben coneguda, no ens cansem mai de mirar aquests tres pics. 

vistes des de Bestracà: Comanegra, Pic de les Bruixes i Sant Marc

Continuem per la carena uns 3 minuts més i trobem un altre mirador, amb les mateixes vistes que l'anterior. I 5 minuts més tard arribem a les restes del castell de Bestracà i de l'ermita de St Julià.

Primer et trobes un parell de parets i al cap d'un parell de minuts les restes del que segurament deuria ser el castell. Tampoc acaba de quedar clar què és què. 

restes del castell de Bestracà

Pel costa oest de les restes baixa un camí que passa per una tartera, de tant en tant es van trobant fites de pedra. Al cap de mitja hora de baixar per aquest camí de rocs arribem a la Portella, tal i com ens indica un cartell que ha posat la organització. El camí que agafem ara és molt més oficial i suposem que deuria ser important perquè està ben fressat i es veu antic.
Anem seguint aquest camí fins arribar a la casa de les Faixanes, ben abandonada.
En aquest punt enllacem amb el GR 11 que ve de Talaixà i va cap a Beget. El camí segueix l'antiga pista que portava a la casa, així que és força ample. Passats 15 minuts arribem a Coll Joell, on la organització ha posat un control de pas.

Coll Joell

Anem seguint la pista, i ens endinsem a la Vall d'Hortmoier. Passem per la font de Coll de Joell, que necessitaria una mica de manteniment i al cap de 5 minuts ja entreveiem els roures del Rei. Ens queden a l'altre costat de riu i anar-hi suposaria uns 20 minuts més entre anar i tornar.

Font de Coll Joell

Nosaltres seguim carretera avall durant un quart d'hora, moment en que trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Deixem el GR 11 i anem direcció a Oix, sempre per la pista. Quinze minuts més i arribem al pal d'encreuament MiO4 (Pont Trencat) on també seguim la direcció a Oix. Mitja hora més tard arribem al poble i donem per finalitzada la marxa de Montagut.

mapa en el recorregut fet, senyalat amb blau

Acompanyants: MªÀngels, Laia

Temps total: 4h i mitja

SANT ANDREU DE GITARRIU des de Sadernes (XXI marxa Montagut)

La XXI marxa de Montagut ens portarà a Sant Andreu de Gitarriu i a St Feliu de Riu, dues ermites de l'alta Garrotxa que encara no he visitat mai. El recorregut que ens proposen és d'uns 13km i està senyalitzat per la ocasió. La majoria de camins que hem seguit estan senyalitzats per itinerànnia i la resta, sobre un mapa Alpina també es poden trobar fàcilment.

Aparquem el cotxe al poble de Sadernes. A 2/4 de 8 comença la caminada al pal d'encreuament d'itinerànnia G33 (Sadernes). El camí que seguirem fa pinta de ser de traçat antic, tot i que es va guanyant alçada, es fa molt còmodament. El recorregut es fa per dins de bosc, així que poques vistes de moment. De tant en tant ens anirem creuant amb la carretera que porta a Sant Grau d'Entreperes i Sant Andreu de Gitarriu.

Just després de creuar per últim cop la carretera, el camí passa pel costat de les ruïnes de Cufí. Ara comença la pujada de veritat, les ziga zagues són més curtes que abans. Finalment arribem al pal d'encreuament G42 (Gitarriu). Portem 1h i mitja de caminada i es pot dir que pràcticament tota l'estona ha estat pujada.

En aquest punt, i per altres ocasions, cal agafar el camí que porta directe a la casa del Serradell i a l'ermita. El recorregut de la marxa però, ens fa fer una petita volta (segurament per no haver de repetir un tros de camí), així que hem d'agafar direcció a Sadernes per Sant Grau i en un punt concret deixar aquest camí i enfilar cap a l'ermita. Aquesta petita volta ens permet veure una primera vista de la Vall del Llierca i els Cingles de Bistoltes.

Sant Andreu de Gitarriu

Cap a 1/4 de 10 arribem a l'ermita de Sant Andreu de Gitarriu (s.XI), on trobem l'esmorzar preparat per l'organització.
Després d'esmorzar i aprofitant que ja no hi ha tanta gent, és moment de visitar l'ermita i tirar unes quantes fotos. Les vistes des d'aquest punt són molt boniques.

vistes des de la casa del Serradell

El recorregut continua cap a la casa del Serradell, on en destaca un gran corral. En aquest punt trobem les marques grogues d'itinerànnia que senyalen el camí fins el pal G42 que abans hem trobat.
A partir d'ara ja no seguirem marques grogues.

Font del Serradell

Continuem carretera enllà, on trobem la font del Serradell i un parell de minuts més tard una pedra amb el nom de Treu Petit escrit. Hem de prendre aquest camí.

Caminem 15 minuts per un camí de bon fer, amb alguna pujada, fins arribar al Treu Petit.

Val la pena seguir unes marques blaves que hi ha a les pedres, cap a la dreta, són 5 minuts. Ens fan enfilar als cingles de Gitarriu, des d'on tenim unes vistes espectaculars de la Vall de Sadernes. Veiem Talaixà, les muntanyes de St Marc, Pic de les Bruixes, Comanegre, el massís del Canigó i el Bassegoda.
Ens hi estem una estoneta comentant les vistes amb gent de Bianya que també fan la marxa.

vistes des dels cingles de Gitarriu, a l'esquerre es veu Talaixà

El Bassegoda

Reculem fins al Treu Petit i agafem un camí que baixa molt dret per l'altre costat de cingle. En alguns trams la organització ha posat cordes per facilitar la baixada.

Després de 15 minuts de baixada lenta passem per la font de Rogers (seca) i 5 minuts més tard per Castella Falça, un mirador.




15 minuts més i arribem a la segona ermita del recorregut: Sant Feliu de Riu (s.XII). Han obert l'ermita per l'ocasió i no deixo passar l'oportunitat de tocar la campana. Cal fixar-se en els batents de la porta d'entrada, en un d'ells encara hi ha la ferramenta romànica original.

Darrera l'ermita trobem el camí que seguirem, torna a ser d'itinerànnia i a més està senyalitzat amb les marques taronges i verdes de l'itinerari 5 proposat pel consorci de l'Alta Garrotxa. L'itinerari 5 enllaça Sadernes amb el Puig de Bassegoda.

A la foto es pot apreciar una altra curiositat. A través de l'ull dret del campanar es veu l'església de Talaixà.

Sant Feliu de Riu

interior de l'ermita

Durant una mitja hora anirem perdent altitud per un camí de bon fer, fins arribar al Pont de Valentí on hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia G40 (Pont de Valentí).

Ara només cal seguir la pista de terra durant una mitja horeta llarga, que ens portarà a Sadernes altra vegada. A Sadernes hi ha l'ermita de Sta Cecília (sXIII).

mapa amb el recorregut descrit marcat amb lila

Acompanyants: MªÀngels, Cuca

Temps total: 4h i mitja (1/4 d'hora per esmorzar)