SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS des del Coll de Canes

Santa Magdalena de Cambrils és una ermita del terme municipal de Vallfogona del Ripollès. No n'havia sentit a parlar mai, però sovint, al coll de Canes veig gent que enfila per un camí i avui m'he decidit a seguir-lo i m'ha portat a aquesta ermita. Llàstima que el dia era una mica encalitjat, si no, hi ha un parell de punt des on es pot gaudir de bones vistes, tant del Pirineu com de la plana gironina.

Deixo el cotxe al Coll de Canes, en aquest punt hi ha un pal d'encreuament dels camins itinerànnia: G14 (Coll de Canes). Agafo direcció Collfred, algú amb algun ganivet ha escrit sta Magdalena 2h, així que ja tinc una orientació del que em durarà l'excursió. El camí està marcat amb els senyals grocs d'itinerànnia i amb els grocs i blancs del sender de petit recorregut PR C-59

Són les 9 i 5' del matí. El primer tram comença amb una pujada suau al costat d'uns prats. Es segueix una pista, que en aquest cas és herbada. Al cap d'uns 7 minuts trobem un primer filat, el travessem i entrem dins una fageda, un parell de minuts per aquesta pista de terra i tornem a trobar un altre filat. I un parell de minuts més i arribem al darrer filat, on aquest cop hi ha una tanca de fusta. Sempre cal deixar els tancats com els hem trobat. Ja tenim la primera pujada feta.

El camí segueix cap a l'esquerre, tot resseguint la carena. Es passa per sota la línia de molt alta tensió, hi ha bones vistes, però com que personalment no m'agrada està sota una línia elèctrica, no m'aturo a contemplar-les. El camí entra a una boixeda. Acostumats últimament a veure els boixos defoliats per culpa de l'eruga del boix, em fa certa gràcia poder tornar a caminar entre boixos sans. També hi ha algun exemplar força gruixut de faig. 

Ara el camí gira cap a la dreta, durant uns 15 minuts s'anirà combinant la pujada amb alguna zona més planera fins arribar a uns prats, on veurem la plana d'en Bas i Sta Magdalena i el Puigsacalm.

Travessem els prats i trobem una pista de terra que de seguida es converteix en camí. 7 minuts per aquest camí i arribem a una altra zona de prats, a la dreta es pot veure el Pedraforca.
El camí segueix cap a l'esquerre, fins que 10 minuts més tard, arribem a un filat. I torna a haver bones vistes de la plana d'en Bas i dels Pirineus

Molt poca neu de moment

Seguirem el filat durant 10 minuts, inicialment amb una pujada i després anar planejant. Arribem a un pista forestal i la seguirem uns 15 minuts, moment en que arribem al Collet del Bosc. Ja queda ben poc.

En aquest punt trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia R13 (Collet del Bosc) i un senyal indicant que per aquí hi passa el meridià verd.
Seguim direcció Vallfogona del Ripolllès. Tot i que en un cartell proper posa que l'ermita està a 200m, encara queda una última pujada que ens farà guanyar l'esmorzar.

El camí passa ben bé a tocar la torre de la línia de molt alta tensió i enfila per unes pedres que hi ha al darrere. En aquest punt hi ha uns agafadors de ferro per ajudar a salvar els escalons, però no goso ni tocar-los... només d'agafar les gosses per ajudar-les a pujar, ja noto com si m'enrampés!

el camí passa just pel costat de la torre

Ara toca fer uns 8 minuts de pujada fins que arribem a una petita bassa pel bestiar, ara ben seca.

bassa seca just abans d'arribar a l'ermita

Ja tenim l'ermita a tocar!

S'arriba a l'ermita per darrere, així que donem la volta per poder-hi accedir.
Hi ha un parell de rees que traven la porta, però són fàcils de posar i treure.

Al costat de l'ermita hi ha el pal d'encreuament R12 (Santa Magdalena de Cambrils). Si es volgués fer una ruta circular, es podria anar en direcció a Vallfogona del Ripollés i tornar a Coll de Canes pel camí que enllaça els dos punts. Tot està marcat per Itinerànnia.

Jo decideixo tornar pel mateix camí, tot i que vist, és la manera més curta de tornar al cotxe. Així que toco la campana i ja podem desfer el camí!

Santa Magdalena de Cambrils sXIII

interior de l'ermita

el camí orientatiu que vaig seguir

Acompanyants: Cuca, Lluna i Fit

Temps: 1h 45' d'anada i 1h 25' de tornada.

COVA DEL BISBE

L'accés a la cova del Bisbe, a Sadernes, és força fàcil i et permet gaudir d'unes boniques vistes dels cims més propers. Com que és una passejada curta, la fem un dia ben dinat.

Aprofitant que està permès accedir a la pista que porta a la Muntada i a la Vall de Riu, anem fins al pàrquing 1 amb cotxe. Del 31 d'octubre al 15 de març, l'accés amb cotxe està regulat i llavors s'ha de deixar el cotxe al poble de Sadernes i fer aquest tros a peu.

Comencem a caminar per la pista, i no ha passat ni un minut, que ens queda un camí a la dreta amb un cartell verd assenyalant el camí cap a la cova del Bisbe i la cova dels Ermitons. L'agafem.

cartell

Uns metres més endavant, a l'esquerra, trobem una vella construcció, potser un forn de calç? queden poques restes, així que costa identificar què podria ser.
Anem enfilant per un camí entremig del bosc de pins, aulina i romaní. Tot fent ziga-zaga, anem pujant i de tant en tant trobem alguna feixa abandonada. Arribem al capdemunt d'un clot, moment en que el camí gira fortament cap a l'esquerre. Acabem de passar un petit torrent, que evidentment, no porta aigua. Han set 20 minuts de pujada.

antigues feixes

Ara el camí marxa més de planer. Hi ha diverses marques, cap d'elles oficials. Primer seguim unes de vermelles, que semblen les més noves, però al cap de 6 minuts ens fan desorientar. Així que d'entrada, ja recomano anar seguint les marques color turquesa que es troben de tant en tant. En principi el camí està molt fressat, però hi ha punts, on predomina la penya, que si no s'està al cas, és fàcil perdre momentàniament el camí. Comença a haver-hi algunes vistes, sobretot de la part de Montagut i St Jaume de Llierca. 
Passem per formacions de roca ben curioses. Suposem que per l'erosió de la pluja, la pedra s'ha anat desgastant en certs punts, i ara semblen arestes.

pedra erosionada per la pluja amb

el senyal que indica la cova

Portem 40 minuts des que hem començat a caminar, sortim de la zona de pedres i tornem a entrar al bosc. En aquest punt, el camí es bifurca. El de la dreta, i que s'enfila, va cap a la casa de Lliure, que també és un punt d'accés a la cova. El de l'esquerre, i que baixa, és el que va a la cova del Bisbe.

4 minuts més, i comencem a tenir bones vistes de la vall de St Aniol d'Aguja. A la dreta ens queda un pessebre, que no sabem si algú li ha portat per aquestes dates o ja hi és permanentment. Sembla que el camí s'acabi, però si continuem, gira 90º i ja som a l'entrada de la cova.
La cova és utilitzada per les cabres, hi ha molts fems i la pudor és força considerable. Però ni que sigui per les vistes, val la pena pujar-hi. També és interessant arribar-nos fins al final de cova, i un cop allà apagar les llums, impressiona la foscor i el silenci que hi ha.


Retornem al cotxe pel mateix camí.

pessebre 2018

entrada de la cova

Acompanyants: Pau, MªÀngels, Mireia

Temps: 45' d'anada