Deixo el cotxe al Coll de Canes, en aquest punt hi ha un pal d'encreuament dels camins itinerànnia: G14 (Coll de Canes). Agafo direcció Collfred, algú amb algun ganivet ha escrit sta Magdalena 2h, així que ja tinc una orientació del que em durarà l'excursió. El camí està marcat amb els senyals grocs d'itinerànnia i amb els grocs i blancs del sender de petit recorregut PR C-59
Són les 9 i 5' del matí. El primer tram comença amb una pujada suau al costat d'uns prats. Es segueix una pista, que en aquest cas és herbada. Al cap d'uns 7 minuts trobem un primer filat, el travessem i entrem dins una fageda, un parell de minuts per aquesta pista de terra i tornem a trobar un altre filat. I un parell de minuts més i arribem al darrer filat, on aquest cop hi ha una tanca de fusta. Sempre cal deixar els tancats com els hem trobat. Ja tenim la primera pujada feta.
El camí segueix cap a l'esquerre, tot resseguint la carena. Es passa per sota la línia de molt alta tensió, hi ha bones vistes, però com que personalment no m'agrada està sota una línia elèctrica, no m'aturo a contemplar-les. El camí entra a una boixeda. Acostumats últimament a veure els boixos defoliats per culpa de l'eruga del boix, em fa certa gràcia poder tornar a caminar entre boixos sans. També hi ha algun exemplar força gruixut de faig.
Ara el camí gira cap a la dreta, durant uns 15 minuts s'anirà combinant la pujada amb alguna zona més planera fins arribar a uns prats, on veurem la plana d'en Bas i Sta Magdalena i el Puigsacalm.
Travessem els prats i trobem una pista de terra que de seguida es converteix en camí. 7 minuts per aquest camí i arribem a una altra zona de prats, a la dreta es pot veure el Pedraforca.
El camí segueix cap a l'esquerre, fins que 10 minuts més tard, arribem a un filat. I torna a haver bones vistes de la plana d'en Bas i dels Pirineus
Seguirem el filat durant 10 minuts, inicialment amb una pujada i després anar planejant. Arribem a un pista forestal i la seguirem uns 15 minuts, moment en que arribem al Collet del Bosc. Ja queda ben poc.
En aquest punt trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia R13 (Collet del Bosc) i un senyal indicant que per aquí hi passa el meridià verd.
Seguim direcció Vallfogona del Ripolllès. Tot i que en un cartell proper posa que l'ermita està a 200m, encara queda una última pujada que ens farà guanyar l'esmorzar.
El camí passa ben bé a tocar la torre de la línia de molt alta tensió i enfila per unes pedres que hi ha al darrere. En aquest punt hi ha uns agafadors de ferro per ajudar a salvar els escalons, però no goso ni tocar-los... només d'agafar les gosses per ajudar-les a pujar, ja noto com si m'enrampés!
Ara toca fer uns 8 minuts de pujada fins que arribem a una petita bassa pel bestiar, ara ben seca.
Ja tenim l'ermita a tocar!
S'arriba a l'ermita per darrere, així que donem la volta per poder-hi accedir.
Hi ha un parell de rees que traven la porta, però són fàcils de posar i treure.
Al costat de l'ermita hi ha el pal d'encreuament R12 (Santa Magdalena de Cambrils). Si es volgués fer una ruta circular, es podria anar en direcció a Vallfogona del Ripollés i tornar a Coll de Canes pel camí que enllaça els dos punts. Tot està marcat per Itinerànnia.
Jo decideixo tornar pel mateix camí, tot i que vist, és la manera més curta de tornar al cotxe. Així que toco la campana i ja podem desfer el camí!
Acompanyants: Cuca, Lluna i Fit
Temps: 1h 45' d'anada i 1h 25' de tornada.
El camí segueix cap a l'esquerre, fins que 10 minuts més tard, arribem a un filat. I torna a haver bones vistes de la plana d'en Bas i dels Pirineus
 |
| Molt poca neu de moment |
En aquest punt trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia R13 (Collet del Bosc) i un senyal indicant que per aquí hi passa el meridià verd.
Seguim direcció Vallfogona del Ripolllès. Tot i que en un cartell proper posa que l'ermita està a 200m, encara queda una última pujada que ens farà guanyar l'esmorzar.
El camí passa ben bé a tocar la torre de la línia de molt alta tensió i enfila per unes pedres que hi ha al darrere. En aquest punt hi ha uns agafadors de ferro per ajudar a salvar els escalons, però no goso ni tocar-los... només d'agafar les gosses per ajudar-les a pujar, ja noto com si m'enrampés!
 |
| el camí passa just pel costat de la torre |
Ara toca fer uns 8 minuts de pujada fins que arribem a una petita bassa pel bestiar, ara ben seca.
 |
| bassa seca just abans d'arribar a l'ermita |
Ja tenim l'ermita a tocar!
S'arriba a l'ermita per darrere, així que donem la volta per poder-hi accedir.
Hi ha un parell de rees que traven la porta, però són fàcils de posar i treure.
Al costat de l'ermita hi ha el pal d'encreuament R12 (Santa Magdalena de Cambrils). Si es volgués fer una ruta circular, es podria anar en direcció a Vallfogona del Ripollés i tornar a Coll de Canes pel camí que enllaça els dos punts. Tot està marcat per Itinerànnia.
Jo decideixo tornar pel mateix camí, tot i que vist, és la manera més curta de tornar al cotxe. Així que toco la campana i ja podem desfer el camí!
 |
| Santa Magdalena de Cambrils sXIII |
 |
| interior de l'ermita |
 |
| el camí orientatiu que vaig seguir |
Acompanyants: Cuca, Lluna i Fit
Temps: 1h 45' d'anada i 1h 25' de tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada