La ruta que hem fet avui ja l'hem feta diverses vegades, però com que hem fet una variació del camí, crec oportú tornar-la a descriure.
És una caminada fàcil de fer i segurament bonica a totes les estacions de l'any. Avui per exemple hem trobat espàrrecs de marge... a l'estiu és de bon fer perquè hi ha moltes ombres i es passa per zones fresques... a la tardor les fulles rogenques i les boires han de donar un aire màgic a la zona de les Baumes de Caxurma...
Deixem el cotxe a la zona de pàrquing que han habilitat en el carrer de les Fàbriques.
Travessem el riu Fluvià per la passarel·la de fusta, que permet tenir una bonica panoràmica de la cinglera de Castellfollit de la Roca.
Trobem un pal d'encreuament de la xarxa de senders d'itinerànnia, el MiO3 (Les Hortes). Seguirem el camí de la dreta, tot seguint la ruta proposada per ells: "la Devesa i les baumes de Caxurma".
Anem seguint les marques grogues, primer per un camí i més endavant per una pisat de terra fins que arribem als túnels de Mont Rós. Pocs metres més endavant trobarem una petita passarel·la de ferro que ajuda a creuar un torrent, que la majora de vegades baixa sec. Entrem al bosc i a la zona de les baumes de Caxurma. El camí va guanyant alçada, però és de molt bon fer. El bosc és humit i comencem a veure indicis que ha començat la primavera.
Trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia, el MiO2 (Torrent de Santaló), i seguim la indicació de la ruta que estem fent. Arribem a la zona més bonica, tot de pedres, algunes d'elles molt grans, apilonades aquí i allà. La natura he deixat en aquest punt, un bonic paissatge per contemplar. Si es deixa el camí marcat, cal anar en comptes amb les esquerdes que hi ha entre les pedres i així evitar caure.
La bauma més gran, la de Caxurma i que dóna nom a tota la zona, ens queda a l'esquerre. Val la pena baixar-hi per veure'n la grandària.
 |
| Bauma de Caxurma |
Continuem endavant i arribem a les feixes de la casa de Santaló. Cada cop que passo per aquí hi ha algun canvi. La gent que habita la masia està netejant el bosc i la veritat és que queda molt bé.
El camí voreja la casa per sota, cosa que no permet contemplar les aulines centenàries que hi ha just al costat de la casa. Sortim a la pista que de Santaló arriba a l'ermita de la Devesa i al cap de 5 minuts ja hi som.
L'ermita de la Mare de Déu de la Devesa està ubicada en un bonic enclavament que, en dies clars, permet gaudir de les muntanyes de l'Alta Garrotxa i de les planes de St Jaume de Llierca. Avui però, el dia és encapotat i no veiem gaire res. Toco la campana i cap a esmorzar!
Veient que anem bé de temps, decidim arribar-nos al castell de Mont-Rós, del que només en queda l'ermita. Per anar-hi agafem el camí que surt direcció a Begudà i per tant deixem una estona les marques grogues dels senders d'itinerànnia. Anem de planer durant 11 minuts fins a trobar la pista de terra que porta a la casa de Santaló, la creuem i continuem pel camí que ens queda a davant. Continuem entremig d'un bosc, força humit per les darreres pluges i arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia G505 (Serra de Mont-Rós).
Continuem pel camí direcció Sant Joan les Fonts. El camí marxa força de planer i en algunes ocasions veiem el nucli de Begudà, amb l'ermita i les tres o quatre cases que hi ha construïdes al voltant. Anirem seguint el camí uns 15 minuts fins arribar a un petit prat.
En aquest punt, tornarem a deixar les marques d'itinerànnia per acostar-nos a veure l'ermita de Mont-Rós. Hi ha dues maneres d'arribar a dalt, nosaltres per no repetir camí, seguim per la pista de terra que ens queda a l'esquerre i tot seguit a la dreta. Després d'un revolt i una mica de pujada ja som a dalt. També es pot pujar pel camí, llavors cal travessar el prat i enfilar pel mig de les aulines. Està assenyalat amb fites de pedres.
De l'ermita de Mont-Rós només en queden les parets, el teulat ja deu fer temps que es va ensorrar perquè no en queda res. Els últims anys s'ha anat netejant l'entorn i no queda cap rastre de les bardisses que hi havia.
 |
| ermita de Mont-Rós |
Per retornar al prat on hem deixat de seguir les marques d'itinerànnia ara seguim el camí que passa pel bosc. Després d'una breu i dreta baixada ja som a lloc.
Reprenem el camí d'itinerànnia, que ens queda a l'esquerra. Anirem baixant uns vints minuts fins a tornar una pista de terra. Tornem a deixar les marques grogues i seguim la pista cap a la dreta, veiem un dipòsit de plàstic que deu servir per recollir els aigües que allí neixen i al cap d'uns cinc minuts veiem la casa de Santaló.
Cal continuar per la pista fins a retrobar el camí que hem fet al matí.
Ara no ens queda altra que repetir aquest tram fins a l'ermita de la Devesa.
Un cop som a l'ermita, continuem la ruta d'itinerànnia "la Devesa i les baumes de Caxurma". El camí és bonic de seguir, en alguns trams sembla empedrat. Sortirem a una pista i arribarem al pal d'encreuament MiO1 (Camí de la Devesa). Ara hem d'anar cap a l'esquerre, direcció Castellfollit de la Roca.
Passem pel costat del Pont Trencat i per sota el viaducte de l'A26.
Aquest últim tram és un passeig d'uns vint minuts, tot planer. Arribem a les hortes de sota el cingle i ja només ens queda travessar el Fluvià per la passarel·la i ja serem al cotxe.
Acompanyants: Pau, Barto, Siso, Albert
Temps total: 4h aprox
