BUFADORS DE BEVÍ

L'excursió comença al Coll de Beví.
Nosaltres anem fins a Sta Maria de Besora i allà agafem la carretera que va a Ripoll per Llaés. El Coll de Beví el trobem quan portem uns 3km.

Aparquem el cotxe al segon pàrquing, just abans del cartell que ens indica que s'acaba la subcomarca del Bisaura.

marca taronja que indica el camí

Hi ha dos camins a seguir, un ressegueix tota l'estona la carena de la Serra de Bufadors (marcat amb alguna fita i senyals taronges) i l'altre que marxa més de planer per la part obaga de la serra.
Nosaltres seguim aquest últim. Fa la sensació que és un camí poc conegut, ja que no està gaire trepitjat. A la tardor ha de ser bonic de fer, ja que passa per dins una fageda. Amb 20 minuts arribem dalt la carena, sense gaire esforç.
Ara el camí s'uneix amb el que passa per la carena, molt més transitat.


De tant en tant anem trobant miradors, des de on veiem Sta Maria de Besora i més al fons Bellmunt.

Quan portem mitja hora caminant, arribem a l'últim mirador, des de on podem veure la formació de parets i roques que tot seguit visitarem.

10 minuts de baixada per un camí fàcil de fer ens porten a l'entrada dels Bufadors que donen nom a la serra.

Ara és qüestió de passejar tranquil·lament per l'indret i anar descobrint les formacions de pedres, les parets verticals i les petites balmes que hi ha amagades. En algunes es pot entrar, tot i que no es recomana per la inestabilitat de les pedres.

una de les zones més fotografiades

escletxa

Per sortir de la zona, només cal seguir les marques taronges. En aquesta ocasió no hem trobat cap bufador de on sortís aire.

El camí s'uneix a un altre un xic més ample i al cap de 5 minuts a una pista forestal.
Ara comencem a trobar pals "oficials" que indiquen els Bufadors. Perquè ens entenguem, nosaltres hem fet el camí al revés del que es proposa.

La pista forestal deixa el bosc enrere i entra a una zona de prats. La Serra de Bufadors ens queda a l'esquerre i l'anirem resseguint fins arribar al cotxe, mitja hora de caminar per una pista sense desnivell i de molt bon fer. És interessant perquè veus els cingles de Beví des de baix.

Arribem al Coll de Beví, on hi ha el pal d'itinerànnia R191 (Coll de Beví). Som al primer pàrquing que hem vist a l'arribar. Només ens queda seguir la carretera uns metres i ja trobem el cotxe.

cingles de Beví. Foto feta amb dron

Per tornar a Bianya, seguim la pista cap a Llaés, carretera de Vallfogona, Ripoll. Tardem el mateix, 1 hora de cotxe, l'únic que per aquesta pista fas més revolts que si passes per Ripoll- Sta Maria de Besora.

Acompanyants: Pau, Albert, Albert G, Cuca, Lluna i Maina

Temps total: 2h

ESCLETXES DE LA FREIXENEDA

L'últim dia del pont llarg de desembre el dediquem a descobrir les escletxes de la Freixeneda, o com diu el mapa de l'editorial Alpina, Clapisses de Freixeneda.

A st Privat d'en Bas, agafem la carretera que va a Vidrà i l'anem seguint fins arribar a la masia de Collfred. Aparquem el cotxe en un petit pàrquing que queda just després del trencant d'anar a la casa. 

trobem neu als lloc més ombrívols 

Retornem al trencant d'anar a la casa i agafem la carretera que ens hi portarà. De seguida veiem les  marques d'itinerànnia, que venen de la Collada de Collfred.

La idea inicial és trobar les escletxes de la Freixeneda i si ens sobre temps, arribar-nos a la masia amb el mateix nom, però com que no tenim clar a on anem, caminant, caminant, arribem a la casa, abandonada, però amb unes grans vistes de la Vall d'en Bas i amb un parell de freixes imponents. Hem tardat una hora des del cotxe.

La Freixeneda

freixe de la Freixeneda (foto feta agost 2016)

façana principal, foto de l'agost 2016

Trec el mapa i tenim clar que ens hem passat de llarg les escletxes. Per indicacions que havíem trobat per internet, sabíem que havíem de trobar una barraca forestal, però no l'hem vist per enlloc. 

foto feta vinguent de Collfred

Desfem el camí uns 10 minuts, fins arribar al prat de la Correjada, on abans havíem vist una fita, just acabar-se el prat. Decidim que provarem per aquí, a veure com ens va. L'encertem! el camí fa pujada, però amb un quart d'hora trobem la primera escletxa. Ara és qüestió d'anar passejant i descobrint les petites meravelles que ens regala la natura. 

Algun exemple de les escletxes que podem veure

Es fa tard i decidim marxar, però ens queda la sensació que no ho hem vist tot, hi haurem de tornar!

A la última zona d'escletxes, veiem faigs pintats amb pintura groga, i decidim seguir-los, ja que segurament deuen marcar el camí de sortida. 

Vint minuts de baixada ens porten a la barraca forestal que buscàvem el matí! Almenys no marxarem sense haver-la vist. 

I ens tornem a embolicar! just sota la cabanya hi ha una pista forestal que suposem que és que la hauríem d'haver seguit el matí, així que decidim seguir-la cap a l'esquerre, direcció Collfred, 15 minuts més tard, tot i que hi ha petjades a la neu d'haver-hi passat algú, no veiem clar que ens acostem a la casa, així que decidim recular. Tornem a la barraca i ara seguim la pista direcció la Freixeneda, al cap de tres minuts sortim al prat de la Correjada. Trobem un gran faig (foto 2), i tirem llisos avall, ja que veiem un grup de faigs (foto 1) per on havíem passat al matí. Ja tornem a ser en territori conegut.

foto 1

foto 2

Ja tornem a ser a la pista forestal on hi ha les marques grogues d'itinerànnia. Només queda desfer el camí i arribar altre vegada a la casa de Collfred (mitja hora de camí)

Collfred

Acompanyants: Pau, Magda i Jordi

Temps: Collfred _ La Freixeneda: 1h. Tardem 3h 15' a fer tota l'excursió, inclosa la mitja hora que perdem seguint un camí que no veiem clar i l'exploració de les escletxes. 

VALL DEL BAC-MONTMAJOR-TORALLES

L'excursió d'avui ens portarà fins al cim del Montmajor (1075m) o Bo de la Creu i passarem per Toralles per poder fer la ruta circular i no haver de repetir gaire tros de camí.


Aparquem el cotxe a l'Hostal de la Vall del Bac, just al costat de la font hi ha el pal d'encreuament  itinerànnia G2 (Hostal de la Vall del Bac), seguim la indicació d'anar a Oix per Toralles. Hem de seguir la carretera una vintena de metres, just al creuar al pont, tornem a trobar un altre pal indicador, en aquest cas el G168 (Vall del Bac). En aquest punt també s'inicia l'itinerari Vall del Bac-Oix-Vall del Bac (senyalitzat amb marques verdes i taronges) i a més, seguim un tram del GR1. No hi ha pèrdua possible amb tants senyals!

les tres marques que anirem seguint

Seguim uns metres la carretera que ens portaria a la casa de la Coromina, fins que ens desviem a la dreta i agafem un camí. L'anirem seguint, primer tot resseguint un rierol entremig de pins per acabar convertint-se en un camí empedregat que va agafant alçada.
Amb mitja horeta arribem al Coll Reverter. Trobem un pal amb l'indicador d'anar a Toralles, és el camí que farem de tornada.


Per pujar al Montmajor, hem d'agafar un camí que ens queda a l'esquerre i que està marcat amb fites, tot i que veiem creus pintades a la paret, hem de continuar endavant. Només senyalitzen que estàs deixant el camí que porta a Toralles.

El camí va pujant tota l'estona, ben definit pel pas de persones durant molts anys i per les fites que s'han anat fent per senyalitzar-lo. Mitja horeta més i arribem al Coll de Toralloles, on aprofito per fer un bufet, em noto les cames cansades de la pujada al Taga d'ahir i s'agraeix un trosset de camí planer. El camí continua pujant, però ja s'intueix que falta poc per arribar i això dóna forces.

Fa una hora que hem començat a caminar i comencen les bones vistes, el primer que veiem és el Talló i el Puig Ou, un parell de minuts més tard un bonic faig i deu minutets més de pujada ens porten al cim del Montmajor.
Les vistes són únicament mirant al nord, al sud hi ha un alzinar que ens impedeix veure res.

faig

foto de rigor al cim del Montmajor

vistes mirant al nord, a l'esquerre el Talló i Puig Ou, al fons a la dreta: Comanegra, Pic de les Bruixes, Bassegoda...

Després de fer un mos, busquem el camí de baixada. És una mica complicat de trobar-lo perquè no està gaire ben senyalitzat.

Just abans d'arribar al cim (que s'intueix perquè hi ha un parell de plaques commemoratives) hi ha un camí força desdibuixat a l'esquerre. Hi ha un parell de fites no gaire grans. De primer sembla que no pugui ser el correcte, però si es va baixant, trobem una fita força gran i ara si, el camí comença a ser força fressat. Si estem al cas, un moment donat veurem un camí a la dreta, porta a un mirador. 

 Retornem al camí i 5 minuts més tard arribem al Coll de la Bassa.

la bassa, ben seca

Intuïm la bassa on en època de pluges es deu acumular l'aigua. Fa tants mesos que no plou amb ganes que només queda una mica de fang. El camí segueix a la dreta.

Anem fent el camí de baixada durant una mitja hora fins arribar a la casa de la Costa, deshabitada. Els voltants de la casa són ben embardissats i bruts, trobem roba, sabates, ampolles de vidre,... tot escampat a banda i banda del camí. Quinze minuts més de baixada i arribem al Pla de la Costa, on trobem el tancat de la hípica del Mercer. Seguim el tancat cap a l'esquerre fins a trobar la pista de terra que ens portarà a Toralles. Si continuéssim la carretera cap a l'esquerre aniríem a Oix. 

Ja tornem a seguir les marques d'itinerànnia, GR i sender local que al matí havíem deixat al Coll Reverter. 

5 minuts més tard arribem al pal d'encreuament itinerànnia G7 (Toralles). En aquest punt agafarem més tard el camí de tornada.

Ara és moment d'acostar-nos a l'ermita de Sant Martí de Toralles .

sant Martí de Toralles

oratori

Vista l'ermita, retornem els nostres passos al pal indicador i agafem el camí senyalitzat cap a la Vall del Bac. Travessem un petit torrent i anem seguint el camí, a estones hi ha alguna pujada, però en general va marxant força de planer fins a arribar a l'oratori de la Costa, dedicat a St Isidre. Continuem la marxa pel camí molt fressat que ens portarà cap al Coll Reverter. Ja només queda desfer el camí empedregat que hem fet al matí i ja serem a l'Hostal de la Vall del Bac, punt d'inici de l'excursió d'avui.

Acompanyants: Pau, Joan, Paula, Ferran, Cuca i Lluna

Temps total amb parades: 4h i 15'

EL TAGA des de St Martí d'Ogassa

Ens decidim per aquesta ruta amb la idea de trepitjar la primera neu de l'any, tot i que en veiem un xic, fem el camí sense cap dificultat, ja que només queden restes de neu testimonials.

Deixem el cotxe al pàrquing habilitat que hi ha just abans d'arribar a l'ermita de St Martí d'Ogassa,
són 2/4 de 9 del matí.

A la dreta de l'ermita hi ha una carretera de terra que de seguida es converteix en camí. No hi ha pèrdua: tot el camí, està senyalitzat amb cercles blancs i un punt verd, en diferents trams trobarem també marques grogues d'itinerànnia.

les marques

El camí transcorre entremig de boixos i pastures, sempre pujant. Passem per un abeurador, on trobem tota l'aigua congelada. Portem una mitja hora caminant.
A partir d'aquest punt el camí continua pujant, en ziga zaga.
La pujada fins a la Portella d'Ogassa és d'aquelles que et fan suar, sort que és hivern i el sol no escalfa, això si, les vistes de la vall que deixem enrere són ben boniques. No faig fotos perquè fa mandra treure els guants per fer-les, segur que hi haurà més ocasions.

Portem una hora caminant quan arribem a la Portella d'Ogassa, on trobem el pal d'itinerànnia R41 (Portella d'Ogassa). Pensàvem que a la cara nord trobaríem neu, però en queda ben poca.

El camí que ens portarà al cim, ens queda a l'esquerre, primer careneja una bona estona, ve perfecte per agafar forces per la última pujada, que torna a ser una mica dreta. Tardem uns 45 minuts en completar aquest tram.

Des de dalt el cim podem veure les muntanyes que encerclen la vall de Núria i les més properes a Vallter. També veiem el Pedraforca. La llàstima és que cap a l'est hi ha calitja i no ens permet veure amb claredat les muntanyes més conegudes per nosaltres.

Creu del Taga

vistes des del cim del Taga, mirant el Pedraforca

el súper esmorzar, coca amb xocolata desfeta

Per baixar, fem un camí diferent del de pujada, així ens queda una excursió circular.

Baixem uns metres del cim pel mateix camí de pujada, de seguida veurem a la dreta un camí molt fressat, el seguim i anem perdent alçada ràpidament, no està senyalitzat, però de tant passar-hi gent ha quedat ben marcat. El filat de bestiar que hi ha, també ens pot fer de guia. Aquest camí ens porta a Coll de Jou, on trobem el pal d'encreuamet d'Itinerànnia R134 (Coll de Jou).

el Taga de baixada al Coll de Jou

En aquest punt, hi ha dues opcions: una és seguir el camí proposat per itinerànnia, que passa just pel costat del Refugi de muntanya Sant Jordi, creua els prats i arribar a l'ermita de St Martí d'Ogassa. I l'altre és anar seguint la carretera emporlanada, un xic més pesat i avorrit de fer. Aquest com ens decidim per la pista, amb la idea de trepitjar la neu que hi ha acumulada a la part bac. 

Quan portem mitja hora caminant per la pista, trobem un encreuament, hem de seguir cap a l'esquerre, tal i com està indicat.

Mitja horeta més hi arribem a St Martí d'Ogassa.

St Martí d'Ogassa

Acompanyants: Pau, M'Àngels, Mireia, Cuca i Lluna

Temps total: 4 hores, amb l'esmorzar inclòs

FAGEDA DE L'ESPUNYA

Aprofitem que les fagedes estan en el seu punt àlgid per visitar-ne una de poc coneguda, la fageda de l'Espunya.

Agafem la carretera d'anar a Vallfogona del Ripollès (N260A) i deixem el cotxe al trencant d'anar a la casa de l'Espunya (ens queda a la dreta).

Continuem a peu fins a arribar a la casa de l'Espunya, just després de creuar-la, a la nostra esquerra queda una carretera de bosc que fa pujada. La seguim. Aquesta carretera ens portarà fins a la casa de la Cantina. Sempre que ens trobem en un creuament de carreteres de bosc o camins, hem d'agafar la carretera que ens queda a l'esquerra.

Val la pena parar de tant en tant a contemplar la gamma de colors que ens ofereixen les fulles dels faigs!

antiga cabanya de pastor

soca d'un faig, trencat en les últimes ventades

un dels faigs més alts que hem vist

 Deixem la fageda enrere i ens endinsem en un bosc de cirerers, suposem que deuen ser cirerers bords. Sabrem que estem a punt d'arribar a la casa de la Cantina quan ens trobem uns senyals de trànsit que ens indiquen que el camí és tallat.
Suposem que com que estan tallant el bosc proper a la casa, no siguin per guiar els camions que deuen recollir la llenya.

rere l'aulina hi ha el camí que hauríem de seguir

Quan ens trobem els senyals de trànsit, deixem la carretera (ens portaria a la casa) i ens enfilem al marge de l'esquerre fins a trobar una altra carretera de bosc que ve de la casa. Agafem aquesta carretera i la seguim cap a l'esquerre durant uns 5 minuts, moment en que hem d'estar al cas i deixar la carretera per agafar un camí que surt a la nostra dreta. Si no agafem el camí, més endavant es tornen a ajuntar, així que no hi ha problema.


És recomanable passar pel camí, ja que va passant per la carena i per dins el bosc que encara no ha estat tallat.
El camí no té pèrdua i l'anirem seguint fins arribar al cotxe. De tant en tant trobarem marques taronges que indiquen parades de caçadors.
Com a curiositat, quan portem uns 20 minuts seguint aquest camí, a l'esquerre ens queda una bassa de senglars enorme. En època de pluges ha de ser bonica de veure, ja que ara està ben eixuta.

serralada de Sant Miquel, foto feta per en Pau amb el seu dron des del trencant de l'Espunya

acompanyants: Pau, Albert, Ferran, Cuca i Lluna

MARE DE DÉU DEL GUILAR

Sortida molt fàcil de fer que ens portarà des del poble d'Argelaguer fins a l'ermita de la Mare de Déu del Guilar. Seguim quasi tota l'estona marques grogues d'itinerànnia.

Deixem el cotxe davant l'ajuntament d'Argelaguer i continuem a peu pel carrer major. Just després de passar un pont, hem d'agafar el camí que surt a la dreta. El camí és bonic de fer ja que a banda i banda hi ha paret de pedra i vas veient el poble. Sortim a una carretera asfaltada i l'hem de seguir, direcció a la dreta, fins a trobar el pal indicador d'itinerànnia A4 (Rec del Vinyet).

El camí que hem de seguir nosaltres, es posa a dins al rec, que com que baixa força sec, no tenim problemes per passar.

El camí va seguint al rec, a vegades pel costat esquerre, altres per dins (en cas que hagi plogut, millor no passar-hi perquè segur que quedes moll de peus).




Al final del rec, girem a l'esquerre, ara seguim al riu Fluvià. El camí és molt brut i força perdedor. S'ha d'estar al cas de les marques grogues i tot i així en algun moment dubtem de si anem bé.
Seguim el camí uns 20 minuts, fins a sortir a una carretera asfaltada, que seguirem cap a la dreta per poder creuar el riu.

riu Fluvià des del pont

Seguim la carretera durant uns 25 minuts, moment en que trobem el camí que s'enfila cap a la dreta. Si continuéssim per la carretera, també arribaríem a l'ermita.
5 minuts de pujada en ziga zaga però de bon fer, ens porten altra vegada a la carretera i al pal indicador G52 (Mare de Déu del Guilar). Seguim la carretera cap a l'esquerre, trobem una casa abandonada a la dreta i a davant ja veiem l'ermita enfilada en un petit turonet. En cap moment hem trobat un cartell o indicació de com arribar a l'ermita.

ermita Mare de Déu del Guilar

.






Des de l'ermita tenim vistes de les muntanyes de l'Alta Garrotxa, potser no tant espectaculars com d'altres miradors.

més informació de l'ermita: clicar

vista des de darrera

porta d'entrada, sota el porxo

Després d'esmorzar un xic, tornem cap al cotxe. Desfem el camí fins al pont on hem creuat el Riu Fluvià.
En aquest punt, i si volguéssim seguir el recorregut proposat per itinerànnia, continuaríem cap a l'esquerre i seguiríem el camí que hem fet el matí.
Com que no ens ha acabat de convèncer, decidim seguir la carretera ja que veiem que va direcció al polígon industrial.
Sortint del polígon, ja trobem el primer carrer del poble, carrer de l'Om, el seguim fins arribar a un parc infantil, girem a la dreta pel carrer dels Til·lers fins a trobar un carrer a l'esquerre, és el carrer Major. Ja només ens queda seguir-lo ja que a l'altre punta tenim el cotxe aparcat.


Acompanyants: Pau, Jesús, Lídia i Amani

Temps total: 3h amb l'estona de l'esmorzar inclosa