FAGEDA DE L'ESPUNYA

Aprofitem que les fagedes estan en el seu punt àlgid per visitar-ne una de poc coneguda, la fageda de l'Espunya.

Agafem la carretera d'anar a Vallfogona del Ripollès (N260A) i deixem el cotxe al trencant d'anar a la casa de l'Espunya (ens queda a la dreta).

Continuem a peu fins a arribar a la casa de l'Espunya, just després de creuar-la, a la nostra esquerra queda una carretera de bosc que fa pujada. La seguim. Aquesta carretera ens portarà fins a la casa de la Cantina. Sempre que ens trobem en un creuament de carreteres de bosc o camins, hem d'agafar la carretera que ens queda a l'esquerra.

Val la pena parar de tant en tant a contemplar la gamma de colors que ens ofereixen les fulles dels faigs!

antiga cabanya de pastor

soca d'un faig, trencat en les últimes ventades

un dels faigs més alts que hem vist

 Deixem la fageda enrere i ens endinsem en un bosc de cirerers, suposem que deuen ser cirerers bords. Sabrem que estem a punt d'arribar a la casa de la Cantina quan ens trobem uns senyals de trànsit que ens indiquen que el camí és tallat.
Suposem que com que estan tallant el bosc proper a la casa, no siguin per guiar els camions que deuen recollir la llenya.

rere l'aulina hi ha el camí que hauríem de seguir

Quan ens trobem els senyals de trànsit, deixem la carretera (ens portaria a la casa) i ens enfilem al marge de l'esquerre fins a trobar una altra carretera de bosc que ve de la casa. Agafem aquesta carretera i la seguim cap a l'esquerre durant uns 5 minuts, moment en que hem d'estar al cas i deixar la carretera per agafar un camí que surt a la nostra dreta. Si no agafem el camí, més endavant es tornen a ajuntar, així que no hi ha problema.


És recomanable passar pel camí, ja que va passant per la carena i per dins el bosc que encara no ha estat tallat.
El camí no té pèrdua i l'anirem seguint fins arribar al cotxe. De tant en tant trobarem marques taronges que indiquen parades de caçadors.
Com a curiositat, quan portem uns 20 minuts seguint aquest camí, a l'esquerre ens queda una bassa de senglars enorme. En època de pluges ha de ser bonica de veure, ja que ara està ben eixuta.

serralada de Sant Miquel, foto feta per en Pau amb el seu dron des del trencant de l'Espunya

acompanyants: Pau, Albert, Ferran, Cuca i Lluna