Deixem el cotxe al pàrquing habilitat que hi ha just abans d'arribar a l'ermita de St Martí d'Ogassa,
són 2/4 de 9 del matí.
A la dreta de l'ermita hi ha una carretera de terra que de seguida es converteix en camí. No hi ha pèrdua: tot el camí, està senyalitzat amb cercles blancs i un punt verd, en diferents trams trobarem també marques grogues d'itinerànnia.
El camí transcorre entremig de boixos i pastures, sempre pujant. Passem per un abeurador, on trobem tota l'aigua congelada. Portem una mitja hora caminant.
A partir d'aquest punt el camí continua pujant, en ziga zaga.
La pujada fins a la Portella d'Ogassa és d'aquelles que et fan suar, sort que és hivern i el sol no escalfa, això si, les vistes de la vall que deixem enrere són ben boniques. No faig fotos perquè fa mandra treure els guants per fer-les, segur que hi haurà més ocasions.
Portem una hora caminant quan arribem a la Portella d'Ogassa, on trobem el pal d'itinerànnia R41 (Portella d'Ogassa). Pensàvem que a la cara nord trobaríem neu, però en queda ben poca.
El camí que ens portarà al cim, ens queda a l'esquerre, primer careneja una bona estona, ve perfecte per agafar forces per la última pujada, que torna a ser una mica dreta. Tardem uns 45 minuts en completar aquest tram.
Des de dalt el cim podem veure les muntanyes que encerclen la vall de Núria i les més properes a Vallter. També veiem el Pedraforca. La llàstima és que cap a l'est hi ha calitja i no ens permet veure amb claredat les muntanyes més conegudes per nosaltres.
Per baixar, fem un camí diferent del de pujada, així ens queda una excursió circular.
En aquest punt, hi ha dues opcions: una és seguir el camí proposat per itinerànnia, que passa just pel costat del Refugi de muntanya Sant Jordi, creua els prats i arribar a l'ermita de St Martí d'Ogassa. I l'altre és anar seguint la carretera emporlanada, un xic més pesat i avorrit de fer. Aquest com ens decidim per la pista, amb la idea de trepitjar la neu que hi ha acumulada a la part bac.
Acompanyants: Pau, M'Àngels, Mireia, Cuca i Lluna
Temps total: 4 hores, amb l'esmorzar inclòs
 |
| les marques |
El camí transcorre entremig de boixos i pastures, sempre pujant. Passem per un abeurador, on trobem tota l'aigua congelada. Portem una mitja hora caminant.
A partir d'aquest punt el camí continua pujant, en ziga zaga.
La pujada fins a la Portella d'Ogassa és d'aquelles que et fan suar, sort que és hivern i el sol no escalfa, això si, les vistes de la vall que deixem enrere són ben boniques. No faig fotos perquè fa mandra treure els guants per fer-les, segur que hi haurà més ocasions.
Portem una hora caminant quan arribem a la Portella d'Ogassa, on trobem el pal d'itinerànnia R41 (Portella d'Ogassa). Pensàvem que a la cara nord trobaríem neu, però en queda ben poca.
El camí que ens portarà al cim, ens queda a l'esquerre, primer careneja una bona estona, ve perfecte per agafar forces per la última pujada, que torna a ser una mica dreta. Tardem uns 45 minuts en completar aquest tram.
Des de dalt el cim podem veure les muntanyes que encerclen la vall de Núria i les més properes a Vallter. També veiem el Pedraforca. La llàstima és que cap a l'est hi ha calitja i no ens permet veure amb claredat les muntanyes més conegudes per nosaltres.
 |
| Creu del Taga |
 |
| vistes des del cim del Taga, mirant el Pedraforca |
 |
| el súper esmorzar, coca amb xocolata desfeta |
Per baixar, fem un camí diferent del de pujada, així ens queda una excursió circular.
Baixem uns metres del cim pel mateix camí de pujada, de seguida veurem a la dreta un camí molt fressat, el seguim i anem perdent alçada ràpidament, no està senyalitzat, però de tant passar-hi gent ha quedat ben marcat. El filat de bestiar que hi ha, també ens pot fer de guia. Aquest camí ens porta a Coll de Jou, on trobem el pal d'encreuamet d'Itinerànnia R134 (Coll de Jou).
 |
| el Taga de baixada al Coll de Jou |
En aquest punt, hi ha dues opcions: una és seguir el camí proposat per itinerànnia, que passa just pel costat del Refugi de muntanya Sant Jordi, creua els prats i arribar a l'ermita de St Martí d'Ogassa. I l'altre és anar seguint la carretera emporlanada, un xic més pesat i avorrit de fer. Aquest com ens decidim per la pista, amb la idea de trepitjar la neu que hi ha acumulada a la part bac.
Quan portem mitja hora caminant per la pista, trobem un encreuament, hem de seguir cap a l'esquerre, tal i com està indicat.
Mitja horeta més hi arribem a St Martí d'Ogassa.
 |
| St Martí d'Ogassa |
 |
Acompanyants: Pau, M'Àngels, Mireia, Cuca i Lluna
Temps total: 4 hores, amb l'esmorzar inclòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada