Aprofitant que està permès accedir a la pista que porta a la Muntada i a la Vall de Riu, anem fins al pàrquing 1 amb cotxe. Del 31 d'octubre al 15 de març, l'accés amb cotxe està regulat i llavors s'ha de deixar el cotxe al poble de Sadernes i fer aquest tros a peu.
Comencem a caminar per la pista, i no ha passat ni un minut, que ens queda un camí a la dreta amb un cartell verd assenyalant el camí cap a la cova del Bisbe i la cova dels Ermitons. L'agafem.
Uns metres més endavant, a l'esquerra, trobem una vella construcció, potser un forn de calç? queden poques restes, així que costa identificar què podria ser.
Anem enfilant per un camí entremig del bosc de pins, aulina i romaní. Tot fent ziga-zaga, anem pujant i de tant en tant trobem alguna feixa abandonada. Arribem al capdemunt d'un clot, moment en que el camí gira fortament cap a l'esquerre. Acabem de passar un petit torrent, que evidentment, no porta aigua. Han set 20 minuts de pujada.
Ara el camí marxa més de planer. Hi ha diverses marques, cap d'elles oficials. Primer seguim unes de vermelles, que semblen les més noves, però al cap de 6 minuts ens fan desorientar. Així que d'entrada, ja recomano anar seguint les marques color turquesa que es troben de tant en tant. En principi el camí està molt fressat, però hi ha punts, on predomina la penya, que si no s'està al cas, és fàcil perdre momentàniament el camí. Comença a haver-hi algunes vistes, sobretot de la part de Montagut i St Jaume de Llierca.
Passem per formacions de roca ben curioses. Suposem que per l'erosió de la pluja, la pedra s'ha anat desgastant en certs punts, i ara semblen arestes.
Portem 40 minuts des que hem començat a caminar, sortim de la zona de pedres i tornem a entrar al bosc. En aquest punt, el camí es bifurca. El de la dreta, i que s'enfila, va cap a la casa de Lliure, que també és un punt d'accés a la cova. El de l'esquerre, i que baixa, és el que va a la cova del Bisbe.
4 minuts més, i comencem a tenir bones vistes de la vall de St Aniol d'Aguja. A la dreta ens queda un pessebre, que no sabem si algú li ha portat per aquestes dates o ja hi és permanentment. Sembla que el camí s'acabi, però si continuem, gira 90º i ja som a l'entrada de la cova.
La cova és utilitzada per les cabres, hi ha molts fems i la pudor és força considerable. Però ni que sigui per les vistes, val la pena pujar-hi. També és interessant arribar-nos fins al final de cova, i un cop allà apagar les llums, impressiona la foscor i el silenci que hi ha.
Retornem al cotxe pel mateix camí.
Acompanyants: Pau, MªÀngels, Mireia
Temps: 45' d'anada
Comencem a caminar per la pista, i no ha passat ni un minut, que ens queda un camí a la dreta amb un cartell verd assenyalant el camí cap a la cova del Bisbe i la cova dels Ermitons. L'agafem.
 |
| cartell |
Anem enfilant per un camí entremig del bosc de pins, aulina i romaní. Tot fent ziga-zaga, anem pujant i de tant en tant trobem alguna feixa abandonada. Arribem al capdemunt d'un clot, moment en que el camí gira fortament cap a l'esquerre. Acabem de passar un petit torrent, que evidentment, no porta aigua. Han set 20 minuts de pujada.
 |
| antigues feixes |
Ara el camí marxa més de planer. Hi ha diverses marques, cap d'elles oficials. Primer seguim unes de vermelles, que semblen les més noves, però al cap de 6 minuts ens fan desorientar. Així que d'entrada, ja recomano anar seguint les marques color turquesa que es troben de tant en tant. En principi el camí està molt fressat, però hi ha punts, on predomina la penya, que si no s'està al cas, és fàcil perdre momentàniament el camí. Comença a haver-hi algunes vistes, sobretot de la part de Montagut i St Jaume de Llierca.
Passem per formacions de roca ben curioses. Suposem que per l'erosió de la pluja, la pedra s'ha anat desgastant en certs punts, i ara semblen arestes.
 |
| pedra erosionada per la pluja amb
el senyal que indica la cova
|
Portem 40 minuts des que hem començat a caminar, sortim de la zona de pedres i tornem a entrar al bosc. En aquest punt, el camí es bifurca. El de la dreta, i que s'enfila, va cap a la casa de Lliure, que també és un punt d'accés a la cova. El de l'esquerre, i que baixa, és el que va a la cova del Bisbe.
4 minuts més, i comencem a tenir bones vistes de la vall de St Aniol d'Aguja. A la dreta ens queda un pessebre, que no sabem si algú li ha portat per aquestes dates o ja hi és permanentment. Sembla que el camí s'acabi, però si continuem, gira 90º i ja som a l'entrada de la cova.
La cova és utilitzada per les cabres, hi ha molts fems i la pudor és força considerable. Però ni que sigui per les vistes, val la pena pujar-hi. També és interessant arribar-nos fins al final de cova, i un cop allà apagar les llums, impressiona la foscor i el silenci que hi ha.
Retornem al cotxe pel mateix camí.
 |
| pessebre 2018 |
 |
| entrada de la cova |
Acompanyants: Pau, MªÀngels, Mireia
Temps: 45' d'anada
