Com a curiositat, la vall de Gerber, és una "vall penjada" sobre la de Bonaigua. Resulta que en la última glaciació, la glacera de la vall de Bonaigua va excavar més el terra, no així la de la vall de Gerber. Com a conseqüència, la vall de Gerber va quedar molt més elevada i actualment l'aigua del riu Gerber es precipita a la vall de Bonaigua a través del salt de Comials, de més de 100m d'alçada.
 |
| estany gran de Gerber |
 |
| estanyola de Gerber |
 |
| salt de Comials |
CIRC DE COLOMÈRS:
Per anar al Circ de Colomèrs, s'han d'anar fins a Banhs de Tredòs amb el cotxe i allà agafar una furgoneta-taxi (8€ anar i tornar) si no es vol caminar (seria 1h i mitja més). El servei de taxi funciona del 15 de juny al 15 de setembre; la resta de l'any, l'accés és lliure si no hi ha neu.
El taxi et deixa a Crotze Colomèrs i allà s'agafa un camí marcat en groc que arriba al refugi de Colomèrs.
Al circ de Colomèrs hi ha dues rutes circulars marcades: una de 3h dita els 7 llacs de Colomèrs (marcada amb senyals grocs) i una de 6h anomenada els llacs del circ glaciar de Colomèrs (marcada amb senyals vermells).
Des del refugi surten totes dues així que estarem una estona seguint marques dels dos colors.
Deixo l'enllaç on hi ha les dues rutes molt ben explicades (clicant a sobre)
www.valdaran.com
Nosaltres vam fer la ruta llarga i va ser espectacular, val molt la pena i a més ens vam trobar poquísima gent. Com a crítica, només dir que en alguns punt les marques vermelles estan mig esborrades i tens moments de dubte.
La ruta va pujant fins arribar al Coth de Pòdo, punt més alt del recorregut (2450m). Estem al capdemunt del circ, a tocar del pics Creu de Colomèrs, Gran Tuc de Colomèrs i Tuc de Ratèra.
La baixada fins a l'Estanh Obago és força dura al començament, ja que es baixa per una canal plena de pedres, però quan arribes a l'estany... vam tenir clar que dinàvem allà. L'aigua en alguns punts era turquesa, una meravella.
A partir d'aquí, el camí enllaça amb el GR-11, molt més concorregut, i uns metres més endavant també retrobem el camí del circuit groc i cap avall.
Van ser 6 hores de caminada i vam tenir la sort de poder disfrutar de tot el camí sense pluja. Just quan pujàvem al taxi de baixada, va començar a ploure.
UELHS DETH JOEU I ARTIGA DE LIN: recorregut força fàcil de fer. Anem amb cotxe fins al poble d'Es Bòrdes i allà agafem la pista asfaltada cap als Uelhs deth Joeu. De les 8 del matí a les 6 de la tarda i en temporada alta, et fan deixar el cotxe al pàrquing de l'ermita Mair de Diu dera Artiga. Allà pots agafar un trenet que fa de "taxi" fins al següent pàrquing. També hi ha senyalitzada una ruta per fer a peu.
Nosaltres optem per caminar. Aquest primer tram de la ruta passa entremig d'avetars. S'ha de dir que és molt maco, però hi ha unes quantes pujades i baixades força dretes.
Un cop arribem al pàrquing dels Uelhs deth Joeu, només ens cal caminar uns metres seguint les indicacions i ja hem arribat a la font. L'aigua que brolla prové de les galceres de l'Aneto, que uns 4 km més amunt desapareixen sota terra al Forau d'Aigualluts i ressorgeixen en aquest punt.
Quedem parats que a finals d'agost com som, encara baixi la quantitat d'aigua que si veu.
Per anar a l'Artiga de Lin cal travessar el riu per un pont metàl·lic i enfilar per un camí d'escales. Són força dretes, però el tros és curt. Seguidament el camí marxa de planer cap a la dreta i entremig del bosc. Quan sortim a cel obert, ens trobem l'Artiga de Lin davant nostre. És un magnífic amfiteatre rodejat d'altíssimes muntanyes. S'ha de veure i viure. No podem gaudir gaire de les vistes perquè de seguida queda tot tapat per la boira i els prats, sense les muntanyes que els envolten, passen a ser uns prats normals de muntanya.
Quan n'és temporada, es poden veure les gencianes blaves.
Seguim direcció al Refugi Era Artiga de Lin i ens acostem al salt d'aigua de Pomèro, molt més espectacular vist des de lluny que un cop som allà.
Per retornar al cotxe, seguim la pista asfaltada que surt del refugi.
 |
| artiga de Lin |
 |
| Uelhs deth Joeu |
BOSC DE CARLAC: s'ha d'anar amb cotxe fins a Bausen. Just a l'entrada del poble hi ha un petit pàrquing. En aquest punt ja trobem pals indicadors, primer hem de pujar per unes escales fins arribar a l'ermita del poble. Girem a la dreta i anem direcció a les afores. El camí cap al bosc de Carlac continua cap a l'esquerre, però en aquest punt val la pena desviar-se per un camí que ens queda a davant i que ens porta fins al cementiri de la Teresa. Allà ens trobem amb l'explicació de per què els veïns del poble van construir aquest cementiri civil.
Resulta que a principi del s XX dos joves del poble es van enamorar, quan van anar per casar-se el capellà els va demanar una gran quantitat de diners com a dispensa pel fet de ser parents llunyans. Els joves no van poder pagar i van decidir viure junts, en contra de la opinió del capellà, que els va excomunicar. Al cap d'uns anys, la Teresa emmalaltí i finalment va morir. El seu company va demanar de poder-la enterrar al cementiri del poble, però el capellà si negà. La gent del poble va decidir fer un petit cementiri a les afores del poble per poder-la enterrar, essent ella, la única que hi és enterrada.
Després de la visita, reprenem el camí cap al bosc de Carlac. El camí va pujant suaument, tot seguint el GR-211-2. Des d'aquest camí tenim bones vistes de la vall de Toran, que ens queda just a davant.
Antigament, deuria ser un camí força important, perquè ens trobem trams empedrats i amb paret de pedra al costat.
El bosc de Carlac és una fageda, i hi trobem uns quants faigs ben singulars.
Ara toca una forta pujada, que ens portarà a les Bordes de Carlac i finalment al Coret de Pan, on finalment deixem el bosc enrere. Ara ens trobem enmig d'antics prats de pastura, actualment plens de falgueres. Una baixada amb força pendents ens retorna al poble de Bausen.
El recorregut es fa amb un parell d'hores.
 |
| tram inicial del camí |
 |
| un dels faigs més curiosos |
