diumenge, 17 de gener del 2021

SERRA DE MALFORAT des del Coll de Capsacosta

Continuem amb el confinament municipal i per tant la descoberta de camins de la Vall de Bianya. Feia temps que tenia ganes de fer la Serra de Malforat en la seva totalitat i avui ha set el dia.

el suposat Malforat

L'excursió d'avui comença al Coll de Capsacosta i acaba a la casa de la Canova de Capsec, on cal deixar un cotxe per quan s'acabi l'excursió. 

Deixem al cotxe al Coll de Capsacosta. Hi ha un pàrquing a la dreta molt ampli, on es pot deixar el cotxe tranquil·lament. Al final del pàrquing hi ha el camí que seguirem, que va carenejant tota l'estona per la Serra de Malforat. 

Al coll hi trobem una mica de neu, caiguda el cap de setmana passat, però el camí en general és ben net.

Caminem mitja horeta fins arribar al Coll de Migjorn, on si giréssim a la dreta, agafaríem un camí que va a St Salvador de Bianya passant per la casa de Canelles de Dalt. 

Coll de Migjorn

Nosaltres continuem recte i al cap d'uns 7 minuts passem al costat una paret de pedra força alta. La primera vegada que la vaig veure em va sobtar trobar aquesta paret dalt d'una carena, capritxos de la natura. El bosc per on passem és una combinació d'aulina, pins i faig. 

paret de pedra

Uns 5 minuts més endavant arribem a un punt on s'ha d'estar al cas. El camí sembla que segueixi endavant i al fer baixada és fàcil seguir. Cal estar atents i girar a l'esquerre i en un parell de minuts arribem a un coll. A l'esquerre ens queda una pista forestal que ens duria a la carretera que uneix el Coll de Capsacosta amb la casa de Llongarriu, a la Vall del Bac. Nosaltres seguim endavant i agafem el camí que hi ha a l'altre costat de la clariana. Pocs minuts després arribem a la portella del Coll, on a l'esquerre hi ha el camí que ens duria a l'ermita quasi enrunada de Santa Magdalena del Coll. 

Seguim per la carena i arribem a un bonic mirador des d'on es veu la plana de la Vall de Bianya. Seguim.

vistes de la Vall de Bianya

Uns 10 minuts més tard, a la dreta veiem el pic de Malforat, està a pocs metres del camí i ens desviem per arribar-hi i esmorzar. Ben esmorzats tornem al camí. 

pic de Malforat

Uns metres més enllà, a la dreta ens queda una agrupació de pedres que semblen envoltar un forat. Som al Malforat, on s'explica que hi havia un forat que connectava amb la casa del Bertran, a St Martí del Clot i que per provar-ne la veracitat hi havien tirat un gat i efectivament havia aparegut a la casa. També es diu que d'aquest forat en va sortir un marrà negre (el dimoni) i que es va endur totes les ovelles del ramat que pasturava per aquell entorn. I diuen diuen, se non è vero, è ben trovato (si no és veritat, està ben trobat). 

suposat Malforat

Seguim uns minuts més carenejant i arribem a un altre mirador, on hi trobem un aparell del projecte libelium, que mesura el ris d'incendi (humitat, temperatura, pluja) i indicadors ambientals químics i físics. Una cosa més que hem après avui.

mesurador d'aire

Uns 10 minuts més tard, arribem al Cap de la Baga, on tenim un moment de dubte. Cal seguir recte endavant, tot i que el camí sembli que giri a la dreta. Continuem carenejant fins que al cap de mitja hora arribem al coll de la Barcadura. La última baixada és força dreta! 

I ja tenim la Serra de Malforat recorreguda en la seva totalitat. Amb l'objectiu completat, només ens queda acabar l'excursió. 

Agafem la pista forestal que ens queda a davant i que ens portarà a la casa del Joncars. Aquesta pista, al cap d'uns minuts es converteix en un camí i més endavant, quan ja som prop de la casa, torna a convertir-se en pista. Aquesta pista/camí és conegut amb el nom del camí del correu. Resulta que els masovers de la casa de Llongarriu eren els encarregats d'anar a la Canya a buscar el correu i repartir-lo per la Vall del Bac, i d'aquí el nom. 

Un cop a la casa dels Joncars, des d'on hi ha molt bones vistes de la vall, tenim diverses opcions per baixar fins a la casa de la Canova de Capsec on tenim el cotxe. Es pot baixar per la carretera d'accés a la casa; es pot baixar pel camí de les motos, que s'agafa just al revolt que hi ha passada la casa; i es pot baixar pel camí de l'Aulet. 

vistes del del Joncars

Ens decantem per aquest últim, tot i que en el meu record era de més bon seguir que en l'actualitat. 

Aquest camí s'agafa just al costat de la casa. Quan som a l'alçada dels abeuradors del bestiar, a la dreta, hi ha el camí que hem de seguir. 

Primerament el camí segueix força de planer, hi ha camins de bestiar i és fàcil despistar-se. 

Quan portem uns 7 minuts caminats, arribem a una baixada. Hem de seguir el caire de pedres que hi ha.


Al capdevall, hi ha una bifurcació del camí, cal agafar el de l'esquerre. Ara torna a marxar una mica de planer. Agafem el caire i avall que fa baixada. 

El camí es comença a embrutir amb arítjols i pins caiguts. Tot i haver-hi fites de pedres, un cop ens desviem del camí. Cal anar seguint el caire fins que arribem a un punt on sembla que s'acabi el caire ja que hi ha un esquei de pedres. Ara el camí es desvia a la dreta i baixa força dret en direcció al rec de l'Aulet, on arribem al cap d'uns 5 minuts. Travessem el rec i a la dreta veiem un petit pont de pedra, força embardissat. Ara sembla que no tingui sentit aquest pont, però en el seu temps, hi passava una pista de desemboscar per sobre. 

Continuem i arribem a la casa de l'Aulet. Ara agafem la pista d'accés a la casa que en uns 20 minuts ens durà a la casa de la Canova de Capsec.

Canova de Capsec

I ja tenim l'excursió acabada. 


MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT




ruta al wikiloc


Acompanyants: Pau, Siso, Xevi, Sílvia, Titus

Temps total: 3h 40'

divendres, 1 de gener del 2021

SANT MIQUEL DEL MONT des de la Canya

Celebrem el primer dia de l'any pujant a un dels llocs més bonics de la Vall de Bianya: St Miquel del Mont. Hi hi diversos camins per pujar a l'ermita, un bon mirador de la Garrotxa.

St Miquel del Mont, any 2013

Avui hem seguit el camí que puja des de la Canya, marcat en bona part per la xarxa de senders d'Itinerànnia, i per tant amb marques rectangulars grogues.

Deixem el cotxe prop de la capella d'Esperança, a la Canya. 

ermita d'Esperança

Allà trobem el primer pal d'encreuament d'itinerànnia, el G181 (Esperança). Cal anar cap a l'esquerre, direcció Olot, seguint la carretera de les Feixes. Arribem al pal d'encreuament G21 (Pla de Cuní). Per seguir el camí oficial, caldria anar en direcció a Hostalnou de Bianya. Nosaltres però, per evitar els gossos que hi ha a la casa de l'Espart seguim un parell de minuts més per carretera, fins que trobem un camí a la dreta. El seguim 5 minuts, moment en que trobem una bifurcació amb un senyal de prohibit. Agafem el camí de la dreta, travessem la riera de Riudaura i la remuntem per dins la llera uns metres direcció Olot fins que trobem un camí a la dreta, força fressat. Al cap de 5 minuts ens retrobem amb el camí oficial, assenyalat amb marques grogues.

Aquest camí va fent marrades llargues, sempre de pujada. Al cap d'una mitja hora arribem a sota St Valentí. Ens queda un camí a la dreta, poc marcat, que en 7 minuts de forta pujada, ens portaria a l'oratori de St Valentí. Decidim no pujar-hi, així que seguim pel camí marcat, ara força de planer. Al cap d'uns deu minuts, sortim a un pla on hi ha una casa enrunada a mà esquerre. El camí es converteix en pista forestal. 

Anem seguint fins arribar a la casa de Ventulà, des d'on es veu el Castell del Coll, l'església de St Andreu... El camí oficial gira cap a l'esquerre i voreja els plans direcció al Castell del Coll. Nosaltres però, seguim un altre camí, gens transitat. 

casa de Ventulà

Aquest camí que seguim no té marques grogues, passem per darrera la casa i baixem el parell de feixes que hi ha. Al capdavall trobem una portella de fusta. La passem i ens trobem amb el camí que puja de Bianya per la casa de Bellver. El travessem i agafem el camí que ens queda a davant, una mica desdibuixat. 

Aquest camí voreja la casa del Castell del Coll pel costat nord. Sortim al camí marcat per itinerànnia i ara ja no el deixem fins arribar a dalt de St Miquel. 

Primer de tot passem per l'església de Sant Andreu del Coll. Segons hem sentit, en aquest indret hi han trobat sitges de l'època dels ibers. Seguim i ens trobem amb la font dels Saiols, on hi ha un parell d'exemplars de plataner dignes de contemplar. 

Sant Andreu del Coll

Sant Andreu del Coll

font dels Saiols

Ara comença el tros més dur de la caminada. Per sort són pocs minuts, però el camí a seguir no m'agrada gens. Puja molt dret i entre el desgast de la gent, bicis i pluja, ha quedat molt enfonsat i en alguns llocs costa de pujar, i encara sort que no hi ha fang. 

Després d'aquesta pujada, el camí es suavitza i va carenejant pel costat de solell. Passem per un mirador amb vistes al Puigsacalm. I no som els únics que ens agraden les vistes des d'aquest punt. Per les restes de caques i la forta olor, aquestes pedres també són utilitzades per un grup de cabres. 

des del mirador de les cabres

Ningú sap d'on han sortit aquestes cabres que fa un parell o tres d'anys que volten per aquests vorals. Just abans d'arribar a St Miquel, ens les trobem ajagudes sota les aulines i no fan pas pinta de passar-les magres... ben al contrari, són ben llustroses i grasses. 

Un cop a dalt, admirem les vistes, i tot i que cada any un moment o altre hi pugem, mai ens cansem de mirar-les. Avui és un dia de contrastos, per un costat veiem perfectament Roses, senyal que per llevant el dia és clar, en canvi, pel costat del Puigsacalm, Puig Estela i Serra Cavallera està ben encapotat i hi neva un xic i tot. 

Aquesta època de l'any hi trobarem l'estrella de nadal, que cada any la comissió de festes de Bianya munta per celebrar aquestes festes.

mirant a llevant

mirant al sud

pessebre

mirant a l'oest

l'estrella, l'any passat

Per baixar, escollim el camí del Guitart, assenyalat amb alguna marca blanca. Primer cal baixar per la carretera d'accés a St Miquel fins que veiem un senyal de fusta, molt desgastat, indicant el camí. Són uns 40 minuts de baixada força forta. En alguns trams, la caiguda d'arbres ha modificat el camí i encara és més dret. És un camí recomanable per fer en sec, si és un dia humit o hi ha molt fang, millor baixar per un altre i evitar relliscades. 

Un cop a baix, el camí indicat va direcció a la casa del Guitart, nosaltres però continuem avall i anem a sortir prop de la casa dels Pujals, a la carretera que porta a l'església de Sta Margarita de Bianya.

casa Els Pujals

Ara només cal arribar a Hosalnou de Bianya, travessem la carretera, i agafem el bici carril que ens portarà fins a Llocalou al cap d'una mitja horeta. 

Tornem a travessar la carretera i seguim pel bici carril direcció a Olot durant uns 15 minuts. Aquest riberal és una mica fred i humit. Arribem al passallís d'Esperança, recentment reconstruït després que amb la revinguda de la riera de Riudaura pel temporal Glòria se l'emportés aigües avall. 

passallís d'Esperança

I volta completada!


MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT



Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 30'