La ruta comença a l'ermita de St Pere de Falgars. Hi ha un indicador verd que assenyala el camí cap a Cabrera. Al llarg del recorregut seguirem fites de pedra i de tant en tant alguna marca groga feta amb esprai. S'ha d'estar al cas, ja que en alguns punts el camí no és gaire evident i les marques no abunden, sobretot en el tram inicial.
 |
| Sant Pere de Falgars |
Comencem l'excursió.
Un cop passada l'ermita, girem a l'esquerre i seguim un camí de vaques que passa just al costat de les granges de la Coromina. A davant, ens queda un petit turonet on ens enfilem. Dalt el turó, ens queda un molí de vent a l'esquerre, nosaltres seguim cap a la dreta, direcció a una tanca, la travessem i continuem endavant.
Al cap de 4 minuts, deixem una pista a la dreta, i seguim carena amunt. Travessem un filat i anem seguint el camí. Al cap de 10 minuts, agafem el camí que ens queda a la dreta.
Entrem dins el bosc. Fins l'any passat, era un tram de camí ben bonic, amb boixos a banda i banda. Avui no l'hem gaudit gaire ja que estàvem més pendents de les erugues del boix que has d'anar esquivant que d'altra cosa.
Al cap de 4 minuts, una fita de pedres ens marca que hem d'agafar el camí de l'esquerre i de seguida sortim del bosc.
Caminem durant uns 10 minuts fins arribar a una tanca. Som al Molí de la Faja.
 |
| Molí de la Faja |
Travessem el tancat i de seguida ens trobem amb uns mulladius. A prop hi ha la Font del Molí, que segons sembla, és la font on neix el riu Fluvià i com diu la dita, i se non è vero, è ben trovato.
Ara el camí que seguim gira a l'esquerre, tot vorejant la casa. Trobem la pista d'accés a aquesta i només cal anar-la seguint durant 10 minuts, moment en que arribem al camp Samata i ens trobem amb la pista d'accés al santuari de Cabrera. En aquesta zona, sempre que hi he anat, hi ha vaques, així que cal estar al cas i si es porten gossos, millor lligar-los per evitar problemes.
 |
| camp Samata |
En aquest punt hi ha dues opcions, o bé travessar el prat que ens queda a davant i agafar el camí que puja recte amunt pel mig del bosc i la cinglera o bé seguir la pista cap a l'esquerre i anar a buscar les escales que pugen al santuari. Per intentar evitar les erugues del boix, decidim agafar la pista i pujar per les escales.
Anirem seguint la pista durant uns 20 minuts. De les erugues no ens n'escapem, tot i que al ser una pista ampla, les pots mirar d'esquivar una mica.
Arribem als peus de la cinglera. Girem a la dreta i encarem les escales que al llarg del temps han anat fent per salvar el desnivell. Tardem 10 minuts a pujar-les, són molt dretes i cal anar parant per bufar una mica. Sort n'hi ha de les vistes de la Plana de Vic, que donen una excusa perfecte per parar un moment.
 |
| el peu de la cinglera |
 |
| pujant les escales |
Un cop dalt del cingle, només cal seguir endavant i de seguida s'arriba al Santuari de Cabrera. Des de Falgars hem tardat una hora i mitja.
 |
| Santuari de Cabrera |
Un xic més endavant, el cingle s'estreny i és on hi ha les millors vistes. En una dia clar, es veu Montserrat, el Pedraforca, els cims dels Pirineus...
 |
| vistes direcció sud oest |
Continuem endavant i arribem a les restes del Castell de Cabrera. Sembla ser que aquest estiu hi han fet alguna intervenció arqueològica. Les restes estan protegides per cordes i s'intueix la base d'un parell de torres.
 |
| restes d'una torre? |
 |
| al fons, restes d'una torre circular |
Just passar el castell, a la dreta, hi ha el camí que baixa cinglera avall i que de pujada hem descartat.
En aquest punt, val la pena arribar-se a l'Osca, ja que hi ha molt bones vistes. Són un parell de minuts i el camí, tot i passar molt a prop del cingle, compta amb l'ajuda d'alguns escalons i agafadors de ferro que en faciliten el pas, sobretot pels que patim de vertigen.
 |
| el cingle de Cabrera vist des de l'Osca |
Tornant de l'Osca, fa un xic de mandra recular pel camí que ja hem fet, així que decidim seguir el camí que baixa cinglera avall i fer la volta circular tot i ser conscients que quedarem plens d'erugues. I així és. Durant 17 minuts anirem baixant tot fent marrades curtes. El camí és estret i està clafit de les teranyines que fan les erugues. Amb un pal les anem traient, però és força inútil, acabem plens de teranyines i d'erugues. Passats aquests minuts, el camí gira bruscament a la dreta i 3 minuts més tard sortim a un planell, just a sobre la carretera i a tocar del Camp Samata. És moment de desempallegar-nos de les erugues.
Arribats al Camp Samata, només queda desfer el camí per on hem vingut el matí. El camí de tornada el fem més ràpid, ja que tot i no semblar-ho, fa un xic de baixada.
Arribant a Falgars, hi ha bones vistes del Pirineu i dels cims de l'Alta Garrotxa.
Mentre hi hagi la plaga de l'eruga del boix, millor fer aquesta ruta a la tardor o a l'hivern.
CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC
Acompanyant: Ferran
Temps: 2h 30' sense fer cap parada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada