Un cop aparcat el cotxe, cal caminar uns metres per la carretera d'accés al pàrquing fins a trobar, en el revolt, un camí marcat amb les línies grogues pròpies de la xarxa de senders d'itinerànnia.
Seguim el camí, endinsant-nos en el bosc, durant uns 16 minuts, moment en que ens trobem una cruïlla. Cal seguir endavant. Aquest camí, s'anomena el camí de les Marrades i en temps reculats unia el veïnat de Cavallera amb el poble de Camprodon. En alguns trams encara es veu l'antic empedrat. El nom és ben escaient perquè unes quantes marrades del camí ens ajuden a guanyar alçada en poca estona.
Uns 15 minuts més tard deixem el bosc enrere. Aquest darrer tram no ha estat gaire agradable. Hem trobat molta eruga del boix i estàvem més pendents d'anar-nos traient les erugues de sobre que de disfrutar del camí.
 |
| sortint del bosc direcció casa Puixeu |
El camí continua per uns prats, direcció a la casa de Puixeu. També s'entreveu Torre Cavallera, objectiu de l'excursió d'avui. Un parell de minuts més tard, arribem al pal d'encreuament d'itinerànnia R-68 (El Puixeu).
 |
| El Puixeu |
Continuem direcció St Martí de Surroca per anar a trobar la casa, que ens queda a la feixa de dalt. Arribem a la valla que tanca la carretera d'accés a la casa, la travessem i girem a l'esquerre. Travessem un prat, direcció est i ja veiem el camí que s'enfila turó amunt per anar a trobar la torre.
El camí és dret i no està marcat però no costa arribar a dalt ja que és un tram curt i intuïtiu.
Ja som a la Torre de Cavallera. Clicant sobre la foto, anireu a la pàgina de Viquipèdia on s'explica amb força detall la història de la torre i com està construïda.
La torre era de caire defensiu i em crida l'atenció que la porta d'accés està situada al primer pis. Per tant, per accedir-hi s'havia d'utilitzar una escala, fàcil de treure en cas d'atac. A la base, actualment hi ha un forat que et permet accedir a l'interior de la construcció i intuir on estaven situades les bigues que aguantaven el parell de pisos que tenia la torre.
 |
| porta d'accés a la torre |
 |
| interior de la torre |
Al costat de la torre, hi ha un búnquer de la Guerra Civil Espanyola.
 |
| entrada la búnquer |
Reculem fins el pal d'encreuament i continuem l'excursió direcció Llanars pel Coll de Gener. Un parell de minuts més tard, entremig de les antigues feixes de conreu, trobem tres entrades encimentades que adjudiquem també, a entrades a búnquers de la guerra.
 |
| possible entrada al búnquer? |
Al final de les feixes, continuem per una pista de terra durant uns 10 minuts, moment en que tenim unes bones vistes de la Colònia Estabanell. 5 minuts més tard, arribem a Coll de Gener.
 |
| vistes de la Colònia Estabanell |
Seguim cap a la dreta, on trobem una indicació del Meridià Verd. Resulta que havíem d'anar cap a l'esquerre per anar a buscar el camí dels Burros, però ens emboliquem i seguim un altre camí que també va a Llanars. Un moment donat però, perdem les marques grogues que seguíem però com que veiem clar cap a on volem anar, continuen endavant, tot resseguint camins de vaques.
Pel camí tenim bones vistes de Camprodon, de Llanars i de les muntanyes que envolten Vallter. Finalment retrobem el camí dels Burros, que resulta que passava per la carena. Arribem al veïnat de la Bona Font, d'Espinalba. Ara cal seguir la carretera que ens durà cap a Llanars.
Al cap de 5 minuts de seguir la carretera, a l'esquerra ens trobem una altra pista i un cartell d'oratori de St Isidre. Decidim que com que anem bé de temps, anirem a esmorzar a allà. Són 10 minuts de pujada un xic forta però un cop a dalt hi ha bones vistes.
 |
| oratori St Isidre |
Després d'esmorzar, reculem fins a retrobar la carretera i ara ja no la deixem fins a arribar al poble de Llanars. Just abans de creuar el pont, hi ha el pal d'encreuament d'itinerànnia R-92 (Llanars). Sortim un moment del camí per acostar-nos fins al forn de pa de Llanars, que té molta nomenada.
Retornem al pal d'encreuament i seguim direcció a Camprodon.
Aquest camí és molt agradable de fer, pràcticament planer. Passa prop del riu Ter, cosa que permet anar escoltant la remor de l'aigua mentre vas passejant. Anirem seguint les marques grogues d'itinerànnia fins arribar a la Font de la Forcarà.
 |
| Font de la Forcarà |
Ja queda poc per arribar. Just després de la font, trobem un pal d'encreuament dels senders de la Vall de Camprodon. Cal seguir direcció Coll Gener durant 6 minuts, moment en que agafarem un camí que marxa a l'esquerre per tot seguit arribar al pàrquing on hem deixat el cotxe.
CLICANT SOBRE EL MAPA, ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC
Acompanyant: MªÀngels
Temps: 3h 4' sense fer cap parada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada