SANT GRAU D'ENTREPERES pel camí dels valencians

Tot i la calor, avui he aprofitat per anar a Sant Grau d'Entreperes pel camí dels valencians. Fa uns anys, amb la marxa de Montagut, en vaig fer un tros, i des de llavors que tenia ganes de fer el camí tot sencer.

Per no sortir caminant des de Tortellà, acosto al cotxe fins al Pla de Carig, prop de la pedrera dels Comuns. El google maps em juga una mala passada i em fa arribar-hi per una carretera que mena al Veïnat Nou... al començament es va fent bé, és estreta però com que no em trobo cap cotxe no hi ha res a dir... el problemes venen quan la carretera es converteix en una pista i el meu pobre cotxe s'ha de convertir en un 4x4 sense ser-ho... acabo podent arribar al lloc que volia però amb el resultat que demà tinc visita obligatòria al mecànic. Anar seguint el gps i resulta que a pocs mestres hi havia la carretera bona...

Aparco al cotxe al costat del pal d'encreuament d'itinerànnia T2 (Pla del Carig). El camí segueix tota l'estona les marques grogues dels senders d'itinerànnia, així que no hi ha pèrdua possible.

Segueixo cap a l'esquerre uns metres, tal i com diu la indicació sadernes per Sant Grau. Trobo la indicació de Camí de St Grau i segueixo cap a la dreta, ara ja per un camí de bosc.

Pedrera dels Comuns

Al cap de 10 minuts arribo a la Pedrera dels Comuns, tancada des del 2010 i en procés de restauració. El camí continua cap a l'esquerre, vorejant el forat de la pedrera.
Vaig seguint una valla de fusta fins que arribo a tocar la muntanya, la travesso i trobo un cartell que diu camí dels valencians. Així que suposo que aquí és l'inici del camí.





Al llibret de l'Embardissada 2015 trobo l'explicació de perquè aquest nom: resulta que el 1904 la família del mas Polí de Sales de Llierca va voler explotar els boscos de la seva finca i va contractar una colla del València perquè ho dugués a terme. Aquests homes, abans de començar a tallar arbres, van ser els encarregats de fer aquest camí per poder treure la fusta amb carretes. El van adequar perquè hi hagués molt poc desnivell i en alguns trams encara es manté perfecte. En d'altres punts, la terra que tapava les pedres que van posar per anivellar el camí ha marxat, i ara és més pedregós.


Mentre vaig fent camí, de tant en tant a l'esquerre es pot anar gaudint de boniques panoràmiques de Montagut, amb el Puigsacalm al fons.

vistes de Montagut

El camí és de molt bon fer... la sensació és d'anar pujant, però el desnivell és tan suau que es fa molt i molt bé. Segons el mapa passo per Terres Blanques i ben pensat, el color de les pedres és força clar.

Quan porto 25 minuts des que he començat el camí dels valencians pròpiament dit, a l'esquerre marxa un camí direcció a Montsipòsit i Sta Creu, on crec que hi ha un oratori. Un altre dia hi hauré d'anar. 

5 minuts més hi arribo a la Creu de la Ripolla, on hi ha el pal d'encreuament T4 (Creu de la Ripolla). Si continués cap a la dreta, aniria a l'oratori de St Jordi i enllaçaria amb el camí que va a Monteia.

Segueixo endavant, ara ja pel Bac d'Entreperes. S'agraeix una mica d'ombra, ja que el dia és calorós i fins ara he parat força el sol. A l'esquerre es veu per primera i última vegada l'ermita de St Grau d'Entreperes, just a l'altre costat de clot. 

El camí passa entremig de pins.

20 minuts més tard, arribo a la Font Espanyola, on encara hi ha un parell de bancs i una taula de pedra. També hi ha un petit abeurador que recull l'aigua, però deu fer tant que ningú el neteja que l'aigua és molt bruta. M'acosto a la font i em crida l'atenció el punt a on es recull l'aigua... Van fer una mica de canal en una cascada de tosca on degota aigua i d'aquesta manera la poden recollir.

entorn de la Font Espanyola

detall de com es recull l'aigua que degota

Ara el camí gira cap a l'esquerre, i comença a anar per l'altre costat de clot, començo a veure feixes, així que no pot faltar gaire per arribar al veïnat d'Entreperes. I així és, quan fa 8 minuts que he deixat enrere la font, arribo a una pista forestal. La segueixo cap a la dreta.

Tota la pujada que no he fet fins ara, me la trobo de cop! la pista puja amb certa alegria i al cap d'un parell de revolts arribo a les ruïnes de la casa Can Diumenjó, on hi ha el pal d'encreuament G139 (Sant Grau d'Entreperes). Cal seguir cap a la dreta durant un minut i ja sóc a l'ermita.

vistes de Montagut des de les ruïnes de Can Diumengó

detall de la porta d'entrada original

Sant Grau d'Entreperes, sXII

vista lateral, on es pot veure les diferents ampliacions

detall de l'absis

L'ermita em decep una mica, hi ha moltes ampliacions i em pensava que tenia molt bones vistes i poca cosa es veu.
Com a curiostit, fins al sXVIII, l'ermita era coneguda com a Sta Maria d'Entreperes.







Descripció de l'edifici copiat del llibret de l'Embardissada 2015:

L’església de Sant Grau és d'estil romànic del segle XII, consta d'un edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó apuntada, presenta la típica orientació est –oest de la majoria de capelles romàniques amb l'absis semicircular a llevant i la porta d'entrada a migjorn formada per tres arcs en gradació. La capella en segles posteriors va sofrir dues importants ampliacions cap a la banda de ponent. La primera reforma, vers els segles XVIIXVIII amb l'allargament de la nau, alçament del teulat i construcció d'un campanar de planta quadrada amb obertures als quatre costats i també l'obertura d'una porta al mur de ponent, protegida per una primera porxada que es trobava sota el campanar. La segona ampliació fou a mitjans del segle XIX amb el tancament del primer porxo i un nou allargament de la nau, la construcció d'una nova porta a ponent, datada a l'any 1857 i la construcció un nou porxo adossat.


Per tornar al cotxe, desfaig el camí d'anada.

mapa amb el recorregut descrit marcat en blau

Acompanyants: Cuca i Lluna

Temps: del Pla de Carig a l'ermita: 1h 20'. Així que en total: 2h 40'