Ruta senzilla i de bon fer, amb bones vistes de la Vall d'en Bas i les muntanyes garrotxines.
Deixem el cotxe a la colla de Bracons i ens enfilem al marge de pedra que fa la carretera. El camí salva el marge en diagonal, cal fixar-se en les marques que hi ha.
Un cop a dalt, només cal anar seguint el camí, molt fressat. També trobarem les marques grogues pròpies dels senders senyalats per itinerànnia i maques vermelles i blanques del GR151.1.
El camí s'endinsa dins una fageda, on podem observar algun faig força espectacular. Hi ha un parell de pujades fortes que es salven fent alguna ziga zaga. Cal estar atents i seguir les marques grogues, que ressegueixen el camí original. El pas de la gent ha anat obrint altres camins que pugen més recte i per tant l'esforç a fer és superior.
Quan portem una mitja horeta, arribem a la collada de St Bartomeu. Cal continuar cap a la dreta i travessar una petita tanca que hi ha.
collada de St Bartomeu |
Ara el camí va marxant força de planer. A la tardor, és una bona època per fer-lo, ja que les fagedes per on passem estan espectaculars. Hi ha un moment que el GR es bifurca cap a l'esquerre, nosaltres continuem recte, direcció a la font Tornadissa.
Uns 5' més tard, sortim de la fageda i arribem a la font Tornadissa, on hi ha un faig catalogat com a arbre monumental.
font Tornedissa |
Passada la font, el camí comença a guanyar altitud i passa entremig de prats. El dia que hi hem anat, hi havia vaques pasturant, així que cal anar en compte de no separar les vaques i vedells i portar els gossos lligats, no cal endur-se cap ensurt.
10' de pujada forta i sortim als rasos del Manter, on tenim vistes de tota la zona de la serra de Milany.
Rasos del Manter |
Cal continuar pujant per anar a buscar la tanca que ens queda a l'esquerre i que fa de partió entre la Vall d'en Bas i Vidrà. En aquest punt el camí marcat per itinerànnia es desvia cap a l'esquerre, direcció Platraver. Nosaltres seguim cap a la dreta, amunt.
Arribem a una tanca de fusta, la travessem i continuem el camí, ara de planer cap al collet dels Clivillers. Tornem a ser dins una fageda. 5' més i arribem sota al Puigsacalm, hi ha un pal indicatiu i una petita farmaciola, només falta la última pujada, que és d'aquelles que et fa guanyar l'esmorzar! sort que és curta.
Un cop a dalt és bon moment per parar i contemplar les vistes, que si fa un dia clar, no s'acaben.
Puigsacalm (1515m) |
Coronat el Puigsacalm i ben esmorzats, fem via cap al Puig dels Llops, que ens queda a l'esquerre.
Anem carenejant per sobre els cingles i de seguida arribem als pas que ens durà al Puig dels Llops. Si continuéssim cap a l'esquerre, baixaríem cap a Sta Magdalena del Mont. Nosaltres cap a la dreta, a fer l'últim tros. És un tram curt, però si es pateix de vertigen, fa una mica de cosa, ja que el camí és encinglerat per banda i banda. Un cop a dalt, però, val la pena les vistes que hi ha.
el Puigsacalm des del puig dels Llops (1486m) |
Retornem al camí i reculem uns metres fins a trobar una balla de ferro que ara ens queda a la dreta. El camí que seguirem ens durà sota al Puigsacalm sense haver-lo de tornar a coronar. De primer sembla una mica perdedor perquè passa per un prat, però quan s'endinsa a la fageda, ja està més fressat i de seguida tornem a ser a la farmaciola.
Ara només ens cal desfer el camí fins arribar al cotxe.
mapa amb el recorregut fet amb blau |
Font Tornadissaa |
Flor del Joliu |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada