L'objectiu de la ruta d'avui és arribar a Sant Bartomeu del Sitjar des de Sant Pau de Segúries.
Ens arribem amb cotxe fins a la casa pairal de Cal Mariner de Sant Pau de Segúries. A l'arribar al camí d'accés a la casa, a la dreta hi ha un espai per aparcar el cotxe.
Allà mateix hi ha un pal amb diverses senyalitzacions, nosaltres agafem la que posa "el Sitjar". Comencem seguint una carretera de bosc que té tendència a enfilar-se i a anar cap a la dreta. De tant en tant trobarem algunes marques als arbres: franges blanques i grogues que marcaven l'antic PR C-186, punts vermells fets amb esprai i un parell de cops indicacions de la ruta nº31 proposada per Domini d'Isards (www.dominidisards.com).
Quan portem uns 15 minuts de caminada, arribem a un abeurador. Ara la carretera de bosc es converteix en un camí de molt bon fer.
bosc d'avallaners |
El sender passa entremig d'un bosc d'avellaners, mica en mica es va agafant alçada, tot i que quasi no es percep. El camí va resseguint diferents cloterades durant 15 minuts més, fins arribar a la carena. Ara comencen 5 minuts de davallada entremig de faigs que ens portaran a l'indret de la Font Fresca.
Sobre la font hi ha una inscripció: són uns quants versos del poeta Góngora que s'hi van gravar l'any 1856 per commemorar la visita a la font dels bisbes de Vic i de Girona.
Continuem per una pista forestal que en pocs minuts ens portarà al nostre destí.
Primer ens arribem a l'ermita de Sant Bartomeu del Sitjar, que ens queda a la nostra dreta i sobre un petit turonet. De Sant Pau de Segúries a l'ermita hem tardat uns tres quarts d'hora.
L'ermita és de planta rectangular i ens crida l'atenció que l'absis no és arrodonit com la majoria d'ermites romàniques de la zona. Ens fixem amb la porta d'entrada, que encara conserva la ferramenta romànica original i el forrellat, que acaba amb un detall de cap de serp o de drac.
detall del forrellat. |
Sant Bartomeu del Sitjar (s.XII) |
casa del Sitjar |
Un cop vista l'ermita, ens dirigim a la casa del Sitjar. No sabem trobar un camí alternatiu i passem pel mig de la casa tot i que empipa una mica. Un cop passada la casa seguim la pista que fan servir per accedir-hi.
forat que han deixat per accedir a la cavitat |
Passats uns 10 minuts arribem a la Tomba del Sitjar, actualment el perímetre està tancat amb un reixat, però encara es pot veure un forat de la cavitat, que segons trobo a internet, té uns 54m de fondària.
Tradicionalment, s'havia fet servir per llençar-hi els animals morts del ramat de la casa del Sitjar i més endavant com a abocador de tota mena de deixalles. A l'octubre del 2011 un grup de voluntaris van fer neteja de la cavitat i van treure'n 200kg de deixalles i ossamenta. Clicant aquí enllaçareu amb un vídeo que es va fer per la ocasió.
Continuem carretera avall, fins arribar a un encreuament. Allà trobem un pal amb senyalització. Hem de seguir cap a l'esquerre, direcció al pont de la Rovira. Tres minuts més tard, trobem la Font de la Teresa, sense aigua. Un xic més endavant trobem un altre pal amb senyalització, en aquest cas, seguirem pel que diu St Pau de Segúries 3km.
Un parell de revolts ens fan guanyar altitud ràpidament. Tornem a veure marques grogues i blanques en algun arbre... A vegades no sé si les marques ajuden o encara et fan embolicar més... però ja que hi són mirarem que ens siguin útils.
Sortint de la pedrera veiem una senyalització que ens indica per anar al poble, però com que volem anar a la casa del Mariner, continuem recte.
Quatre minutets i arribem a la gran pairalia. El primer que ens trobem és la font i tot seguit la capella.
Deixem la casa enrere i ja arribem al cotxe.
Una bona excursió que ens ha permès visitar dues cases imponents, dues ermites i un bonic paisatge.
Un cop acabada la sortida, potser recomanaria fer-la a la tardor, per poder gaudir de les fagedes.
Temps total: 2h i mitja parant a esmorzar un xic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada