COSTABONA des de la Collada Fonda

L'excursió per pujar al Costabona comença a la Collada Fonda. A aquest punt d'inici s'hi arriba per la pista que uneix Setcases amb Espinavell. Aquesta carretera és de terra compactada i actualment està en bon estat excepte en un punt on hi ha una esllavissada i que ja estan reparant. Nosaltres agafem aquesta carretera per Espinavell. Un cop a la Collada Fonda, just abans del pas canadenc, aparquem el cotxe.
   

El camí s'agafa just al costat del filat que separa les pastures de Setcases amb les d'Espinavell. Seguim les marques vermelles i blanques, indicatives del GRT 77-78.

Anem pujant i arribem a les Roques d'en Mercer, on se'ns ajunta per l'esquerre un camí marcat per itinerànnia (senyals grogues). El camí rodeja les roques i 20' més tard se'ns uneix el GR 11.6 que ve de Molló. La primera pujada ja la tenim feta.

unió dels dos GR

Ara el camí marxa força de planer, direcció al Coll del Pal. En uns 10' arribem a la font de Fra Joan, on hi ha el camí que mena cap al refugi de Costabona. Nosaltres amunt, seguint les marques del GR. 

Font de Fra Joan

Ara toquen 5' de pujada més forta, però com que saps que és curta, es fa més bé. I ja som al Coll del Pal, on hi ha unes magnífiques vistes! La nit passada ha plogut i a aquestes alçades ha estat neu. És una petita enfarinada, però sempre fa gràcia trepitjar-la. En aquest coll hi passa el meridià verd.
El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París, que va servir de base per definit la unitat del metre (segons he pogut trobar per internet).

vistes des del Coll del Pal

Meridià Verd

Deixem els GR, que va cap a Roc Colom, i el camí marcat per itinerànnia, que va cap al refugi/barraca de la Coma del Tec i enfilem cap a la dreta, direcció al Costabona.
El camí, amb la neu, no es veu gaire, però hi ha alguna fita de pedres i algun pal amb marques grogues.
Al cap d'uns 5' trobem una pedra amb un missatge gravat: "benvinguts sigueu sobre el pas de la Meridiana". Una altra referència al meridià de París. 

Continuem pujant i ens fixem, que a la nit deu haver fet molt torb, ja que la neu està "pentinada" de nord a sud. A les pedres és on es veu més, ja que a la cara nord hi ha neu enganxada, no així a la cara que dóna al sud. 

Uns 15' de pujada, tot fent alguna ziga zaga, i fem el cim. 
Dalt el Costabona hi ha com una taula amb totes les muntanyes dibuixades que es poden observar. Tot i que en un primer moment sobta trobar-te aquest element, és de gran utilitzat. 
El dia d'avui és força clar, sobretot mirant cap a l'est i el sud, i això ens permet veure fins i tot la badia de Roses.

Just abans de fer el cim

Des del Costabona mirant cap a l'oest

Des del Costabona mirant cap a l'est

Per baixar, agafem el camí que ens queda a l'est del cim, direcció a Espinavell. Trobem un pal indicatiu que ens indica cap a Espinavell, i pensant que no anem bé, deixem el camí i anem muntanya avall improvisant. Més endavant retrobem el camí que no havíem d'haver deixat. 

baixant del Costabona

Ara, des de casa i mirant el mapa, queda clar que havíem d'haver seguit el camí direcció a Espinavell i en un moment donat, haguéssim agafat el camí que ens quedaria a la dreta per retornar a la Collada Fonda. Ja ho sabrem per un altre dia. 

Un cop tornem a ser el camí, només ens queda anar baixant fins a les Roques d'en Mercer, on ens unim al camí que hem fet al matí. I avall que baixada! Des del cim, tardem una horeta a retornar al cotxe. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto, Siso i Josep

Temps total: 3h 6' 

PUIGSACALM des de la Collada de Bracons

 Ruta senzilla i de bon fer, amb bones vistes de la Vall d'en Bas i les muntanyes garrotxines. 

Deixem el cotxe a la colla de Bracons i ens enfilem al marge de pedra que fa la carretera. El camí salva el marge en diagonal, cal fixar-se en les marques que hi ha. 

Un cop a dalt, només cal anar seguint el camí, molt fressat. També trobarem les marques grogues pròpies dels senders senyalats per itinerànnia i maques vermelles i blanques del GR151.1. 

El camí s'endinsa dins una fageda, on podem observar algun faig força espectacular. Hi ha un parell de pujades fortes que es salven fent alguna ziga zaga. Cal estar atents i seguir les marques grogues, que ressegueixen el camí original. El pas de la gent ha anat obrint altres camins que pugen més recte i per tant l'esforç a fer és superior. 

Quan portem una mitja horeta, arribem a la collada de St Bartomeu. Cal continuar cap a la dreta i travessar una petita tanca que hi ha. 

collada de St Bartomeu

Ara el camí va marxant força de planer. A la tardor, és una bona època per fer-lo, ja que les fagedes per on passem estan espectaculars. Hi ha un moment que el GR es bifurca cap a l'esquerre, nosaltres continuem recte, direcció a la font Tornadissa. 

Uns 5' més tard, sortim de la fageda i arribem a la font Tornadissa, on hi ha un faig catalogat com a arbre monumental. 

font Tornedissa

Passada la font, el camí comença a guanyar altitud i passa entremig de prats. El dia que hi hem anat, hi havia vaques pasturant, així que cal anar en compte de no separar les vaques i vedells i portar els gossos lligats, no cal endur-se cap ensurt. 

10' de pujada forta i sortim als rasos del Manter, on tenim vistes de tota la zona de la serra de Milany.

Rasos del Manter

Cal continuar pujant per anar a buscar la tanca que ens queda a l'esquerre i que fa de partió entre la Vall d'en Bas i Vidrà. En aquest punt el camí marcat per itinerànnia es desvia cap a l'esquerre, direcció Platraver. Nosaltres seguim cap a la dreta, amunt. 

Arribem a una tanca de fusta, la travessem i continuem el camí, ara de planer cap al collet dels Clivillers. Tornem a ser dins una fageda. 5' més i arribem sota al Puigsacalm, hi ha un pal indicatiu i una petita farmaciola, només falta la última pujada, que és d'aquelles que et fa guanyar l'esmorzar! sort que és curta. 

Un cop a dalt és bon moment per parar i contemplar les vistes, que si fa un dia clar, no s'acaben.

Puigsacalm (1515m)

Coronat el Puigsacalm i ben esmorzats, fem via cap al Puig dels Llops, que ens queda a l'esquerre. 

Anem carenejant per sobre els cingles i de seguida arribem als pas que ens durà al Puig dels Llops. Si continuéssim cap a l'esquerre, baixaríem cap a Sta Magdalena del Mont. Nosaltres cap a la dreta, a fer l'últim tros. És un tram curt, però si es pateix de vertigen, fa una mica de cosa, ja que el camí és encinglerat per banda i banda. Un cop a dalt, però, val la pena les vistes que hi ha.

el Puigsacalm des del puig dels Llops (1486m)

Retornem al camí i reculem uns metres fins a trobar una balla de ferro que ara ens queda a la dreta. El camí que seguirem  ens durà sota al Puigsacalm sense haver-lo de tornar a coronar. De primer sembla una mica perdedor perquè passa per un prat, però quan s'endinsa a la fageda, ja està més fressat i de seguida tornem a ser a la farmaciola. 

Ara només ens cal desfer el camí fins arribar al cotxe. 

mapa amb el recorregut fet amb blau

Acompanyants: Pau, Jordi i Amani

Temps total: 1h 30' fins a dalt al Puigsacalm

_____________________________________________________________________________

El 2 de maig de 2021 torno a fer aquesta ruta, però descartant el Puig dels Llops ja que el dia no acompanya. 

Font Tornadissaa

Flor del Joliu

Acompanyants: Pau, Barto, Siso

PIC DE SERRA GALLINERA des de VALLTER

L'excursió d'avui ens durà a fer tres pics: el Pic de la Dona, el Pic de Serra de Bacivers i el Pic de Serra Gallinera. És una ruta circular que ens permet descobrir una zona propera a Vallter però que al quedar apartada del circuit habitual de cims, ens era poc coneguda. 

Aparquem el cotxe a la pista de dalt de tot de l'estació d'esquí de Vallter2000. Al costa dret de l'edifici de la cafeteria surt el camí que hem d'agafar. Aquest tram seguirem el GR T76 que ens duria al poble de Mentet i el GR11.6 que ens duria a Molló. 

El camí està molt fressat, no hi ha pèrdua possible. Seguim les marques blanques i vermelles del GR.

Quan portem uns 15' de pujada, el camí es bifurca. 

moment que els dos GR es bifurquen

Deixem a la dreta el GR11.6 i seguim amunt tot fent alguna ziga zaga pel GRT76. Uns 15' més i som a la Portella de Mentet. 

Aprofitem per fer un bufet i contemplar les vistes de Vallter i els cims que l'envolten. 

el Gra de Fajol des de la Portella de Mentet

Continuem cap a l'esquerre, direcció al Pic de la Dona. 

Al cap d'uns 20' de pujada, que si es fa sense presses es fa bé, arribem a un coll. És un bon lloc per tornar a parar i contemplar les vistes, que tot i ser les mateixes d'abans, no deixen de ser esplèndides.

vistes del Gra de Fajol i Bastiments

 

Continuem i encarem la última pujada, que amb 20' més ens durà al Pic de la Dona (2702m). 

Em sorprèn que tot i les bones vistes que hi ha, la gent no s'hi pari gaire. El fan com de passada, sense parar-hi atenció. 

Des del cim, mirant cap a l'oest, veiem els dos pròxims objectius, el Pic de Serra de Bacivers i més enrere, el Pic de Serra Gallinera. 

Pic de la Dona

Pic de la Dona

Serra de Bacivers des del Pic de la Dona

Baixem del Pic de la Dona i deixem el camí més fressat, que és el que mena cap al Coll de la Geganta i Bastiments. Nosaltres seguim un camí, força més desdibuixat que marxa cap a la dreta, direcció als pròxims cims. 

Anem trobant alguna fita feta amb pedres, però no hi ha pèrdua possible, el camí va vorejant la Coma de la Dona. Aquesta coma es veu ben bé que és d'origen glaciar, amb el fons ben arrodonit de les glacera. 

Coma de la Dona

Quan encarem a la Serra de Bacivers, que ens queda a la dreta, es gira el vent i busquem un lloc a recer per poder esmorzar un xic. Quina alegria poder-te posar un jersei a mig agost!

Ben esmorzats, fem quatre passes i arribem a la punta de la serra, on hi ha el Pic de Serra de Bacivers (2672m). Aprofitem per contemplar el Massís del Canigó. 

Pic de Serra de Bacivers

Desfem el camí i continuem cap a la dreta, per la Serra Gallinera. Aquesta serra va vorejant la Coma dels Bacivers, molt més gran que l'anterior. També ens fa pensar que és una coma d'origen glaciar. 

Arribem al Pic de la Serra Gallinera (2644m), que queda dalt un petit promontori de pedres. 

Pic de Serra Gallinera

Serra Gallinera des de Serra Bacivers

Reculem i tornem a anar direcció al Pic de la Dona, però ens anem desviant cap a dreta, sense perdre altitud, per anar a buscar el camí que baixant del Pic de la Dona va cap al Coll de la Geganta. 

anant cap al Coll de la Geganta. El Bastiments al fons

Un cop som al camí, ben concorregut de gent, anem cap a la dreta, direcció al Coll de la Geganta. El camí va carenejant uns 15', amb una pujadeta que amb 4 passos ben fets es fa sense més. 

Arribats al Coll de la Geganta, ens desviem cap a l'esquerre, on agafem el camí que tot fent ziga zagues ens durà a les pistes d'esquí, que ja veiem a sota. 

Aquest camí, en alguns punts és força costerut i s'ha d'anar en compte. A mig fer, trobem les indicacions per anar a la Font de la Perdiu, no ens hi acostem per mandra ja que no sabem si és a lluny o a prop. Un cop a casa i vist sobre el mapa, veiem que ens queda ben a prop. En una altra ocasió l'anirem a veure. Sota la Font de la Perdiu, hi ha una mica de mulladius i hi trobem ben florida la Tora blava, la planta més tòxica de tot Europa.

Tora Blava

baixant per camí del Coll de la Geganta

Un cop som a les pistes d'esquí només ens cal retornar al pàrquing.

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

Acompanyants: Pau, Barto i Siso

Temps total: 4h 8'

TORRE DEL MIR (o MIRA) des de Coll d'Ares

Excursió fàcil de fer tot vorejant la frontera amb França. La torre del Mir o del Mira és una torre de guaita de l'edat mitjana situada a Prats de Molló. La torre ha estat restaurada i es pot pujar a la terrassa superior, des d'on es tenen bones vistes de la plana del Rosselló i les muntanyes que conformen la vall del Tec (Roc Colom, Crestes de Rojà, Costabona...)

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha a Coll d'Ares, punt d'encreuament de diversos camins. 

Agafem el camí que comença just al marge esquerre de la carretera, està marcat amb marques grogues d'itinerànnia i amb marques grogues i vermelles (camins francesos). 

El camí marxa força de planer, fins arribar al Coll de Pixadors.

Coll de Pixadors

Ara el camí va seguint la carena i la ratlla fronterera. Hi ha alguna pujada, però totes són de bon fer. 

Quan fa una mitja horeta que que començat a caminar, arribem al Pic del Pastoret, on han assenyalat el cim amb un bon grapat de pedres. Tot són pastures i s'agraeix quan de tant es tant es passa per alguna pineda, on l'ambient es refresca. 

Pic del Pastoret

Uns 20' més tard, arribem a la collada de Prats. Continuem per la carena. Aquesta zona ha estat recentment tal·lada i hi ha un gran amuntegament de troncs ben apilats. 

Collada de Prats

Tot seguit, arribem a les basses de Puig Sec... tot i que el nom és en plural, només sabem veure una bassa, i l'estat de l'aigua no és gaire recomanable... tot i que es veuen petjades d'animals i que per tant la deuen fer servir per abeurar-se, el color de l'aigua és fangós i sembla mig podrida. 

Basses de Puig Sec

En aquest punt deixem les marques grogues d'itinerànnia, que segueixen cap a Fabert, i girem a la dreta. Entrem en territori francés. De seguida trobem una pista forestal que mena força a prop de la torre. La seguim uns minuts fins que trobem una fita de pedres a la dreta, és una petita drecera que ens permetrà estalviar-nos un parell de revolts de la pista de terra. 

Un cop retornats a la pista, l'anem seguint fins que aquesta gira a la dreta i ens queda un camí al davant. Hem de seguir el camí i en pocs minuts haurem arribat a la Torre del Mir. 

Torre del Mir (exterior)

Torre del Mir (interior)

Donem la volta a la torre, pugem a dalt a la terrassa superior a contemplar el paisatge i busquem una ombra per esmorzar. Com ja he comentat, la torre ha estat restaurada, però no han mantingut les voltes de pedra que aguantaven els sostres dels dos pisos interiors. Han col·locat una barana de ferro a tot el voltant que permet anar enllaçant els trams d'escales, que sempre van per dins la paret de la torre.

vistes des de la Torre

Per retornar al cotxe, desfem el camí fins a trobar la pista de terra. La seguim uns minuts fins que arribem a un revolt molt tancat a la dreta. Aquí deixem la pista momentàniament i enfilem prats enllà per estalviar-nos un tros de pista. 

Anem seguint la pista, que passa per dins el bosc i s'agraeix la ombra. Sota als pins hi ha moltes gerderes i aprofitem per menjar-ne alguns dels seus fruits. 

Al cap d'uns 10' arribem a la Collada de Prats, on ja hi hem passat. Es podria tornar per la carena, però decidim seguir la pista ja que hi ha més ombra. 

Uns 20' més tard ens trobem amb una portella de ferro, que es pot travessar perfectament pel costat dret.

Continuem per la pista i  passem per una bonica fageda, quina frescor dóna!

Sortint de la fageda, la pista es va acostant a la carena. No està marcat o no ho hem sabut veure, però cal deixar la pista i enfilar prats amunt fins anar a trobar la carena, al Coll de Pixadors.

Des d'aquest punt, només cal seguir el camí que hem seguit el matí i que ens retornarà al Coll d'Ares. 

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

blau: camí d'anada
groc: camí de tornada

Acompanyants: Pau, Siso, Barto, Josep

Temps total: 3h 41'

TALAIXÀ des d'Hortmoier

 Ruta fàcil de fer i amb molt bones vistes un cop ets al poble de Talaixà. 

A Talaixà s'hi pot arribar per diferents camins i avui hem escollit el que surt de la Vall d'Hortmoier, prop d'Oix (és el GR11)

Arribar a la Vall d'Hortmoier amb cotxe no és fàcil. La carretera només és apte per 4x4 i es pot arribat ben bé fins a l'entrada de la vall, on s'acaba la carretera d'accés públic. Aquesta pista és de terra, molt estreta i amb pocs llocs on poder donar pas si ve un cotxe de cares... la sort que hem tingut és que no hi ha gaire trànsit i pràcticament no hem hagut de recular a cap lloc. Una altra alternativa, que és la que havíem fet sempre, és deixar el cotxe prop de la casa de Can Pei (sortint d'Oix direcció a Beget, a la dreta). Llavors l'excursió s'allarga ben bé unes 45' d'anada i els respectius de tornada, però no es pateix per si aixafes el cotxe o per si hauràs de recular a algun lloc complicat. 

Just a l'entrada a la Vall d'Hortmoier, que és de propietat privada, hi ha un petit pàrquing a l'esquerre per uns 5 o 6 cotxes màxim.

Comencem a caminar, travessem el pas canadenc i de seguida trobem un pal d'encreuament d'itinerànnia AG8 (La Plantada). Agafem el camí de la dreta, direcció a Talaixà. Durant tot el camí seguirem les marques blanques i vermelles típiques dels GR i les marques grogues d'itinerànnia. 

Travessem la palanca del Samsó i de seguida trobem un altre pal d'encreuament, el MiO7 (Palanca del Samsó). Continuem direcció a Talaixà. Al cap d'uns 3' trobem les ruïnes de la casa de Samsó. 

ruïnes el Samsó

El camí surt a una pista forestal que anirem creuant. Aquest primer cop deixem la pista de seguida i agafem el camí que va cap a la dreta. 

De seguida ens adonem que és un camí antic i molt utilitzat. El camí s'ha enfonsat pel desgast i les vores d'aquest ens arriben a l'alçada dels genolls. Tot i que tota l'estona va guanyant alçada, està ben pensat, i no et canses gaire.El bosc és un alzinar amb algun castanyer entremig. 

detall del camí

Al cap d'uns 15' el camí va de planer i tornem a sortir a la pista. Continuem cap amunt i de seguida veiem altre cop el camí, aquest cop a l'esquerre. 

Al cap d'uns 7' trobem una portella de ferro. Suposem que deuria ser per privar el pas a les vaques, quan aquestes deurien pasturar per aquest entorn. 

portella de ferro

Ara el camí marxa força de planer i arribem a una altra casa enrunada, el Vaquer. Ens crida l'atenció perquè és sembla molt gran, així que deixem per uns moments el camí i ens acostem a veure-la. Tot i abandonada en alguns punts i amb el teulat mig enfonsat, la façana principal ha estat restaurada. A veure si amb una mica de sort s'animen a acabar-la! La situació de la casa s'ho val: les crestes del Ferran per un costat, la serra de Bestracà al davant... un roure centenari que l'acompanya...

crestes del Ferran

Serra de Bestracà

casa El Vaquer

Retornem al camí, que va pujant suaument. Passem per unes altres ruïnes de casa, d'aquesta no n'he trobat el nom. 

Anem fent camí, i el cap d'uns 10' arribem al coll de Talaixà. A l'esquerre, ens queden les ruïnes de la Canova. Trobem un altre pal d'encreuament d'itinerànnia, el G35 (Talaixà). 

Des d'aquest punt es pot fer el cim del Ferran, es pot baixar a Sadernes o es pot continuar pel GR11 cap a Sant Aniol d'Aguja. Per nosaltres és el punt final.

A davant hi ha el refugi que el centre excursionista d'Olot ha habilitat.

refugi del CEO

Ens acostem a l'església de St Martí de Talaixà (sX). Tot i ser d'origen romànic, en queda ben poca cosa. La forma actual se li va donar el s XVIII.

St Martí de Talaixà

Al costat de l'església, hi ha una altra casa enrunada, en aquest cas, la Masó. 

Esmorzem a un banc que han col·locat estratègicament encarat al Bassegoda. Quines vistes de la Vall de Riu i de les muntanyes que l'envolten!

el banc amb millors vistes

Retornem al cotxe pel mateix camí.

CLICANT SOBRE EL MAPA ENLLAÇAREU AMB LA RUTA GUARDADA AL WIKILOC

vermell: el poble d'Oix.
groc: el camí que s'ha de fer de més si s'aparca prop de la casa de Can Pei
blau: d'Hortmoier a Talaixà

Acompanyants: Pau, Cuca, Fit

Temps total: 2h 30'