La ruta d'avui ressegueix, en bona part, camins antics. Eren la via de comunicació entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac. Camins de bon fer, ben pensats, que els nostres avantpassats utilitzaven per anar a mercat, per treure llenya i carbó del bosc, per anar a visitar familiars...
La nostra idea inicial és començar i acabar l'excursió a la casa del Joncars, a Capsec, però un cop posats i veient que anem bé de temps, allarguem la ruta i arribem fins a Hostalnou de Bianya.
Deixem el cotxe ben passada la casa del Joncars.
Continuem a peu per la carretera fins arribar al coll de Passa-Serres al cap de 10 minuts. Des de la casa hi ha molt bones vistes de la plana de Bianya, la Canya i les muntanyes que les rodegen. Seguim el GR-83.
Continuem per la carretera, ara de baixada. Al cap d'uns minuts, se'ns uneix per la dreta la carretera que ve de Castellar de la Muntanya, i amb ella, les marques d'un camí d'itinerànnia (marques grogues). Passem pel bac de Colldecarrera. Fa uns anys, varen perimetrar tota la finca amb fil elèctric però, com normalment passa, ningú en fa el manteniment i en forces punts els fils ja estant trencats i rebregats. Una pena.
Anem baixant fins que arribem al coll de les Barqueres. En aquest punt, hi ha dues opcions que ens portaran a l'Hostal de la Vall del Bac. Podem seguir per la carretera i per tant seguir les marques del GR-83 i d'itinerànnia o bé, agafem el camí que surt a l'esquerre.
Nosaltres fem aquesta segons opció, agafem el camí de l'esquerre i arribem a la casa en ruïnes de les Barqueres. Totes les antigues feixes de la casa estan embardissades.
El camí està ben fressat, record dels caçadors de bolets que aquesta tardor l'han utilitzat.
Passem un rierol i anem a sortir a una pista de desemboscar. Aquí tornem a trobar marques grogues d'itinerànnia, en aquest cas, assenyalen el camí que uneix el coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac.
Continuem cap a la dreta i al cap d'uns 8 minuts aproximadament, girem a l'esquerre i arribem als planells de l'Hostal. Anem seguint el camí, fins arribar al pal G171 (Camí de Llongarriu). En aquest punt podem seguir pel camí fins a l'Hostaler o bé continuar pels prats per un camí més desdibuixat però que no té pèrdua. Nosaltres optem per la segona opció ja que l'altre camí el farem de tornada. Arribats a l'Hostal trobem el pal d'encreuament d'itinerànnia G2 (Hostal de la Vall del Bac)
 |
| Hostal de la Vall del Bac |
I com tants d'altres abans que nosaltres, ens asseiem al costat de la font i esmorzem. Les vistes des de l'Hostal són prou entretingudes: el Talló, l'engorjat de Bosc del Quer, la casa pairal de la Coromina, Cal Ferrer...
Ben esmorzats, agafem el camí que puja sobre la font, direcció a l'església de Llongarriu, com ja he comentat, també està assenyalat amb marques grogues d'itinerànnia. Un parell de minuts i trobem el pal d'encreuament G171 (Camí de Llongarriu). Seguim direcció a St Pau de Segúries.
És un camí de bon fer que, en bona part, passa per un alzinar. Trobem una tanca de fusta, la passem i al cap d'un quart d'hora aproximadament arribem a la casa de Llongarriu amb els seus xiprers de benvinguda i l'església dedicada a Santa Maria. Aquesta església també és coneguda com a Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu i la construcció de la nau que ara admirem sembla ser que data del s XII.
La porta és oberta, així que cap a dins. No hi sabem trobar cap element d'interès.
 |
| exterior |
 |
| interior |
 |
| casal de Llongarriu vist des del sud |
Ara el nostre objectiu és arribar al coll de la Barcadura. Per arribar-hi cal deixar la pista i el camí marcat per itinerànnia que ens duria a St Pau de Segúries i buscar la pista forestal que sabem darrera la casa.
Ben bé no l'acabem de trobar però trobem una pista recent oberta i decidim seguir-la. En un parell de lloc ens sembla seguir un camí antic, així que molt malament no ho devem fer.
Al cap d'uns 15 minuts ens trobem amb el camí marcat per itinerànnia que uneix el Coll de la Barcadura amb l'Hostal de la Vall del Bac. El seguim i sortim a la pista forestal que va del coll de les Barqueres a la Barcadura, on hi ha un bonic faig. 5 minuts i arribem al capdamunt.
En aquest punt, podríem agafar la pista forestal que ens queda a l'esquerre i amb una mitja horeta seríem al Joncars. Nosaltres però, com que anem bé de temps, decidim arribar-nos a Hostalnou de Bianya a peu.
Per fer-ho, agafem el camí d'itinerànnia que baixa per la dreta, també conegut pel camí blau ja que té marques d'aquest color fetes amb esprai.
El camí baixa per un alzinar. Al cap d'uns 10 minuts, hi ha una petita clariana des d'on hi ha bones vistes de Bianya. Anem fent baixada durant mitja horeta més. Al final es fa carregosa i tot, ja que en alguns trams és força dret.
Arribem a la casa de la Vilotxa i l'ermita de St Martí del Clot.
 |
| St Martí del Clot |
Ara el camí segueix la carretera emporlanada fins que arribem a l'encreuament de camins G1 (Font del Padrí). Cal seguir la carretera de l'esquerre. Passem per sota la casa de l'Oliva i al cap d'uns 5 minuts, deixem la carretera emporlanada i agafem la pista de terra de la dreta. Anem baixant direcció a la riera de Bianya.
Al cap d'uns 10 minuts, travessem la riera per unes passeres de pedra una mica inestables.
Agafem el cotxe i cap al Joncars a buscar l'altre.
MAPA AMB EL RECORREGUT APROXIMAT
Acompanyants: Pau, Barto i Siso
Temps total: 4h
