FAGEDA DE L'ESPUNYA

Aprofitem que les fagedes estan en el seu punt àlgid per visitar-ne una de poc coneguda, la fageda de l'Espunya.

Agafem la carretera d'anar a Vallfogona del Ripollès (N260A) i deixem el cotxe al trencant d'anar a la casa de l'Espunya (ens queda a la dreta).

Continuem a peu fins a arribar a la casa de l'Espunya, just després de creuar-la, a la nostra esquerra queda una carretera de bosc que fa pujada. La seguim. Aquesta carretera ens portarà fins a la casa de la Cantina. Sempre que ens trobem en un creuament de carreteres de bosc o camins, hem d'agafar la carretera que ens queda a l'esquerra.

Val la pena parar de tant en tant a contemplar la gamma de colors que ens ofereixen les fulles dels faigs!

antiga cabanya de pastor

soca d'un faig, trencat en les últimes ventades

un dels faigs més alts que hem vist

 Deixem la fageda enrere i ens endinsem en un bosc de cirerers, suposem que deuen ser cirerers bords. Sabrem que estem a punt d'arribar a la casa de la Cantina quan ens trobem uns senyals de trànsit que ens indiquen que el camí és tallat.
Suposem que com que estan tallant el bosc proper a la casa, no siguin per guiar els camions que deuen recollir la llenya.

rere l'aulina hi ha el camí que hauríem de seguir

Quan ens trobem els senyals de trànsit, deixem la carretera (ens portaria a la casa) i ens enfilem al marge de l'esquerre fins a trobar una altra carretera de bosc que ve de la casa. Agafem aquesta carretera i la seguim cap a l'esquerre durant uns 5 minuts, moment en que hem d'estar al cas i deixar la carretera per agafar un camí que surt a la nostra dreta. Si no agafem el camí, més endavant es tornen a ajuntar, així que no hi ha problema.


És recomanable passar pel camí, ja que va passant per la carena i per dins el bosc que encara no ha estat tallat.
El camí no té pèrdua i l'anirem seguint fins arribar al cotxe. De tant en tant trobarem marques taronges que indiquen parades de caçadors.
Com a curiositat, quan portem uns 20 minuts seguint aquest camí, a l'esquerre ens queda una bassa de senglars enorme. En època de pluges ha de ser bonica de veure, ja que ara està ben eixuta.

serralada de Sant Miquel, foto feta per en Pau amb el seu dron des del trencant de l'Espunya

acompanyants: Pau, Albert, Ferran, Cuca i Lluna

MARE DE DÉU DEL GUILAR

Sortida molt fàcil de fer que ens portarà des del poble d'Argelaguer fins a l'ermita de la Mare de Déu del Guilar. Seguim quasi tota l'estona marques grogues d'itinerànnia.

Deixem el cotxe davant l'ajuntament d'Argelaguer i continuem a peu pel carrer major. Just després de passar un pont, hem d'agafar el camí que surt a la dreta. El camí és bonic de fer ja que a banda i banda hi ha paret de pedra i vas veient el poble. Sortim a una carretera asfaltada i l'hem de seguir, direcció a la dreta, fins a trobar el pal indicador d'itinerànnia A4 (Rec del Vinyet).

El camí que hem de seguir nosaltres, es posa a dins al rec, que com que baixa força sec, no tenim problemes per passar.

El camí va seguint al rec, a vegades pel costat esquerre, altres per dins (en cas que hagi plogut, millor no passar-hi perquè segur que quedes moll de peus).




Al final del rec, girem a l'esquerre, ara seguim al riu Fluvià. El camí és molt brut i força perdedor. S'ha d'estar al cas de les marques grogues i tot i així en algun moment dubtem de si anem bé.
Seguim el camí uns 20 minuts, fins a sortir a una carretera asfaltada, que seguirem cap a la dreta per poder creuar el riu.

riu Fluvià des del pont

Seguim la carretera durant uns 25 minuts, moment en que trobem el camí que s'enfila cap a la dreta. Si continuéssim per la carretera, també arribaríem a l'ermita.
5 minuts de pujada en ziga zaga però de bon fer, ens porten altra vegada a la carretera i al pal indicador G52 (Mare de Déu del Guilar). Seguim la carretera cap a l'esquerre, trobem una casa abandonada a la dreta i a davant ja veiem l'ermita enfilada en un petit turonet. En cap moment hem trobat un cartell o indicació de com arribar a l'ermita.

ermita Mare de Déu del Guilar

.






Des de l'ermita tenim vistes de les muntanyes de l'Alta Garrotxa, potser no tant espectaculars com d'altres miradors.

més informació de l'ermita: clicar

vista des de darrera

porta d'entrada, sota el porxo

Després d'esmorzar un xic, tornem cap al cotxe. Desfem el camí fins al pont on hem creuat el Riu Fluvià.
En aquest punt, i si volguéssim seguir el recorregut proposat per itinerànnia, continuaríem cap a l'esquerre i seguiríem el camí que hem fet el matí.
Com que no ens ha acabat de convèncer, decidim seguir la carretera ja que veiem que va direcció al polígon industrial.
Sortint del polígon, ja trobem el primer carrer del poble, carrer de l'Om, el seguim fins arribar a un parc infantil, girem a la dreta pel carrer dels Til·lers fins a trobar un carrer a l'esquerre, és el carrer Major. Ja només ens queda seguir-lo ja que a l'altre punta tenim el cotxe aparcat.


Acompanyants: Pau, Jesús, Lídia i Amani

Temps total: 3h amb l'estona de l'esmorzar inclosa